dilluns, 24 de desembre del 2007

MURA AHIR I AVUI EN EL SEU BON RECER





















































































































































El municipi de Mura, de 53,39 quilòmetres quadrats, és a recer de les serres del Montcau i del massís de la Mata, que és part de la serra de l'Obac i s'allargassa en una ondulació constant de serres i valls fins al mateix Llobregat. El terme, a causa de la seva forma allargassada, per l'apèndix de Santa Creu de Palou i l'antiga quadra de Matadars, té una posició tan estratègica que limita amb onze municipis: al N amb Talamanca i Monistrol de Calders, a l'E amb Granera (Vallès Oriental) i Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), al S amb els municipis també vallesans de Matadepera, Terrassa, Vacarisses i Rellinars i a l'W amb els termes bagencs de Sant Vicenç de Castellet, Manresa i el Pont de Vilomara i Rocafort.
El terme és format per un seguit de carenes i fondalades per on s'escorren multitud de torrents, que es concentren en tres rieres notables, totes elles tributàries del Llobregat. Les aigües del sector llevantí van a parar a la riera de Talamanca, les del sector central a la riera de Mura o de Nespres, que neix al coll d'Estenalles i rega la població i les seves hortes, i les del sector S van a la riera de Santa Creu. Aquestes rieres, en especial la de Mura, s'alimenten de moltes fonts, afavorides per la serralada del sector S del terme i per la seva disposició geològica, formada per bancs inclinats en direcció N-W a partir dels massissos del Montcau i de la Mata. Són notables les fonts dels Caus, dels Tolls, Llossades, del Rector, de l'Era, del Cellerot, de Cervera, del Formatget, Blanquera, de la Coma, Mascarossa, d'en Biel, d'en Jepet, d'en Feliu, dels Belitrons, etc.
Les serralades principals de Mura, totes en direcció S-N o S-W, són la serra de Rafardes, la de la Vall, la de la Mata, la de l'Espluga, i la dels Ermitanets, i entremig hi ha puigs sobresortints i valls amagades. Les altituds són més pronunciades al sector del Montcau (1.053 m) i a l'inici de les carenes o serres de la Mata i de l'Espluga, amb altituds situades entre els 930 m i els 924 m i van disminuint a mesura que avancen vers el N o vers el Llobregat; a l'indret de Matadars l'altitud és de 200 m i la serra dels Ermitanets oscil·la entre els 610 m i els 420 m.
El terme comprèn, a més del poble de Mura, cap administratiu, el Raval de Mura, nucli proper a Mura a uns 200 m en direcció a ponent, i les urbanitzacions de les Escomes, el Mas de la roca, el Peric, i el Marquet Paradís, la qual depèn administrativament del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort des del 1.993.
Per l'extrem de llevant passa la carretera local de Sabadell a Prats de Lluçanès, que del Collet dels Tres Senyors al de Lligabosses fa un recorregut de tres quilòmetres i mig per dins el terme de Mura; per l'extrem de ponent passa, al llarg d'un quilòmetre escàs arran del Llobregat, la carretera local de Manresa a Sant Vicenç de Castellet, pel Pont de Vilomara. L'eix vial del terme és la carretera local de Terrassa a Talamanca i Navarcles, que entra en el municipi de Mura pel pintoresc coll d'Estenalles, entre el massís del Montcau i les penyes de la Falconera, i que al quilòmetre 21 té un brancal a l'esquerra, de 4 quilòmetres escassos, que porta fins al poble. De Mura surt també una pista asfaltada que va cap al Raval i seguint el curs de la riera de Mura permet d'arribar al poblet de Rocafort.

2 comentaris:

antoniomora.verges@blogger.com ha dit...

Hola Joan;

Mura, el Bages i Rodalies, potser aquest fora el nom més adequat del blog.
T'envejo la passió per aquest poble.
És ugent consultar l'origen del topònim al J. Coromines.
Gràcies per la teva bona tasca.

joan espinalt ha dit...

hola Joan
Et queda molt per fotografiar? les conbinacions son divertides.
si tens dubte amb algun paratge ja saps que et puc ajudar