dissabte, 26 de gener de 2008

SAN SEBASTIÀ DE LES BRUCARDES



A les Brucardes en el terme municipal de Sant Fruitós de Bages i al entorn del mas que dona nom a la zona, es troba la capella de Sant Sebastià. N 41º 44.331 E 1º 53.029 Es tracta d'una capella de nau única i absis semicircular. El portal, localitzat a la façana principal, és un simple arc adovellat semicircular. A mitjan segle XVIII es féu una reforma total. Fa uns anys es va restaurar de nou, i fou novament consagrada al culte l'any 1.982.


SAN SEBASTIÀ DE LES BRUCARDES



A les Brucardes en el terme municipal de Sant Fruitós de Bages i al entorn del mas que dona nom a la zona, es troba la capella de Sant Sebastià. N 41º 44.331 E 1º 53.029 Es tracta d'una capella de nau única i absis semicircular. El portal, localitzat a la façana principal, és un simple arc adovellat semicircular. A mitjan segle XVIII es féu una reforma total. Fa uns anys es va restaurar de nou, i fou novament consagrada al culte l'any 1.982.


ERMITA DE SANT VALENTÍ






El punt més alt del terme municipal de Sant Fruitós de Bages és conegut amb els noms de Puig de Sant Valentí i també Montpeità, que té una alçada de 363 metres. En aquest indret és troben les restes de l'Ermita de Sant Valentí, N 41º 44.808 E 1º 53.041 documentada a partir de l'any 1.110. Es tracta d'un edifici de caràcter gòtic, del segle XIV, amb unes innegables reminiscències romàniques amb un ampli portal i campanar d'espadanya.


ERMITA DE SANT VALENTÍ






El punt més alt del terme municipal de Sant Fruitós de Bages és conegut amb els noms de Puig de Sant Valentí i també Montpeità, que té una alçada de 363 metres. En aquest indret és troben les restes de l'Ermita de Sant Valentí, N 41º 44.808 E 1º 53.041 documentada a partir de l'any 1.110. Es tracta d'un edifici de caràcter gòtic, del segle XIV, amb unes innegables reminiscències romàniques amb un ampli portal i campanar d'espadanya.


SANT JAUME D'OLZINELLES







El topònim d'Olzinelles apareix citat per primera vegada cap al darrer terç del segle X, encara que l'església no apareixerà documentada fins a l'any 1.086.
Aquesta església correspon a la repoblació efectuada per la família Gurb-Queralt, senyors jurisdiccionals del castell de Sallent. Així ens arriben notícies de l'any 1.086, segons les quals, l'alou d'Olzinelles és empenyorat per Bernat de Gurb a Berenguer Folc Amalric i els seus descendents per la quantitat de cent unces d'or. L'altra part fou donada en alou al monestir de Santa Maria de l'Estany.
Noticies posteriors, ens remeten a l'any 1.121. Així tenim que Ermengarda, vídua de Berenguer Folc i el seu fill Bernat de Talamanca, van fer donació a Sant Benet de Bages de la meitat de la sagrera, terres, alous i vinyes de Sant Jaume d'Olzinelles. Per altra banda, Santa Maria de l'Estany intentà de recuperar aquesta altra meitat d'Olzinelles entrant, aleshores, en conflicte amb el monestir de Sant Benet de Bages. Finalment s'establí una concòrdia mitjançant la qual, l'Estany es quedava amb tot l'alou de Sant Jaume d'Olzinelles i, a canvi, Sant Benet de Bages fou compensat amb un altre alou pels donadors.
L'any 1.407, Francesc d'Albecia, monjo i cambrer del monestir de Sant Benet de Bages, donà a l'Abat Joan Pere, la quadra d'Olzinelles amb tots els seus drets. Sembla que és contradictòria aquesta notícia, ja que l'Abat de l'Estany comprà, l'any 1.420, a carta de gràcia, al rei Alfons IV, la quadra d'Olzinelles per 300 florins.
El domini de la canònica de l'Estany continuà fins l'any 1.592, quan a instàncies Felip II, es secularitzaren les canòniges regulars. Les cinc dignitats reials foren les administradores de les rendes d'Olzinelles, mentre que les prerrogatives i el dret de presentació del rector passaren al bisbat de Vic.
Dos documents datats a les darreries del segle XVI (16 de març del 1.584 i 4 de juny de 1.594), ens mostren dues denúncies presentades al Veguer del corregiment de la ciutat de Manresa, on apareix citat algun individu d'aquest indret.
L'any 1.682, la ciutat de Manresa té empenyorades les herbes i herbatges del mas d'Olzinelles i de la casa del Pont de Cabrianes. Pel dret de carnalatge, aquests masos havien de donar les següents coses: "un pollastre y un anyell si sen hi crian, y si hi ha moltons un de vello y si no si crian no ha de rebrer ni exigir ninguna cosa. Id. si en dit mas se cria porsellada o porselladas se ha de entendrer que de la primera deu rebrer y exigir lo arrendatari un porsell, y si acás en dit mas se fessan dos porselladas lo de la segona, lo porsell es del amo".
De l'emprestit de 220.000 duros fet per pagar les armes i municions adquirides l'any 1.809 pel corregiment de Manresa durant la Guerra del Francès, el rector d'Olzinelles hi aportava 2 duros i el mas d'Olzinelles 400 duros. Pel decret signat a 11 de setembre del 1.811, hi ha una única exempció concedida a l'allistament a files d'aquesta parròquia, la de Ramon Toll, fill únic.
Ens trobem davant d'una obra romànica bastida cap a meitat del segle XII, al mateix indret on abans s'havia alçat un temple pre-romànic. L'església està formada per una única nau amb volta de canó i absis semicircular.
L'església de Sant Jaume d'Olzinelles N 41º 46.456 E 1º 53.828 va ser abandonada l'any 1.803, quan es va aixecar una nova església, prop del mas Bertran, al Pont de Cabrianes.

SANT JAUME D'OLZINELLES







El topònim d'Olzinelles apareix citat per primera vegada cap al darrer terç del segle X, encara que l'església no apareixerà documentada fins a l'any 1.086.
Aquesta església correspon a la repoblació efectuada per la família Gurb-Queralt, senyors jurisdiccionals del castell de Sallent. Així ens arriben notícies de l'any 1.086, segons les quals, l'alou d'Olzinelles és empenyorat per Bernat de Gurb a Berenguer Folc Amalric i els seus descendents per la quantitat de cent unces d'or. L'altra part fou donada en alou al monestir de Santa Maria de l'Estany.
Noticies posteriors, ens remeten a l'any 1.121. Així tenim que Ermengarda, vídua de Berenguer Folc i el seu fill Bernat de Talamanca, van fer donació a Sant Benet de Bages de la meitat de la sagrera, terres, alous i vinyes de Sant Jaume d'Olzinelles. Per altra banda, Santa Maria de l'Estany intentà de recuperar aquesta altra meitat d'Olzinelles entrant, aleshores, en conflicte amb el monestir de Sant Benet de Bages. Finalment s'establí una concòrdia mitjançant la qual, l'Estany es quedava amb tot l'alou de Sant Jaume d'Olzinelles i, a canvi, Sant Benet de Bages fou compensat amb un altre alou pels donadors.
L'any 1.407, Francesc d'Albecia, monjo i cambrer del monestir de Sant Benet de Bages, donà a l'Abat Joan Pere, la quadra d'Olzinelles amb tots els seus drets. Sembla que és contradictòria aquesta notícia, ja que l'Abat de l'Estany comprà, l'any 1.420, a carta de gràcia, al rei Alfons IV, la quadra d'Olzinelles per 300 florins.
El domini de la canònica de l'Estany continuà fins l'any 1.592, quan a instàncies Felip II, es secularitzaren les canòniges regulars. Les cinc dignitats reials foren les administradores de les rendes d'Olzinelles, mentre que les prerrogatives i el dret de presentació del rector passaren al bisbat de Vic.
Dos documents datats a les darreries del segle XVI (16 de març del 1.584 i 4 de juny de 1.594), ens mostren dues denúncies presentades al Veguer del corregiment de la ciutat de Manresa, on apareix citat algun individu d'aquest indret.
L'any 1.682, la ciutat de Manresa té empenyorades les herbes i herbatges del mas d'Olzinelles i de la casa del Pont de Cabrianes. Pel dret de carnalatge, aquests masos havien de donar les següents coses: "un pollastre y un anyell si sen hi crian, y si hi ha moltons un de vello y si no si crian no ha de rebrer ni exigir ninguna cosa. Id. si en dit mas se cria porsellada o porselladas se ha de entendrer que de la primera deu rebrer y exigir lo arrendatari un porsell, y si acás en dit mas se fessan dos porselladas lo de la segona, lo porsell es del amo".
De l'emprestit de 220.000 duros fet per pagar les armes i municions adquirides l'any 1.809 pel corregiment de Manresa durant la Guerra del Francès, el rector d'Olzinelles hi aportava 2 duros i el mas d'Olzinelles 400 duros. Pel decret signat a 11 de setembre del 1.811, hi ha una única exempció concedida a l'allistament a files d'aquesta parròquia, la de Ramon Toll, fill únic.
Ens trobem davant d'una obra romànica bastida cap a meitat del segle XII, al mateix indret on abans s'havia alçat un temple pre-romànic. L'església està formada per una única nau amb volta de canó i absis semicircular.
L'església de Sant Jaume d'Olzinelles N 41º 46.456 E 1º 53.828 va ser abandonada l'any 1.803, quan es va aixecar una nova església, prop del mas Bertran, al Pont de Cabrianes.

dissabte, 19 de gener de 2008

EL PARC DEL LLAC DE NAVARCLES








El riu Calders ha estat des d'antic un espai que els navarclins han gaudit, on s'han banyat en els seus tolls i gorgs naturals, han passat llargues jornades a l'ombra de les fresques fonts que l'acompanyen al llarg del seu recorregut. Per exemple la Font Calda que nodreix d'aigua la població, neix a poca distància del llit del riu.
Al Parc construït a redós d'aquest magnífic embassament artificial, es poden observar diversos sectors: entre la resclosa de cal Tàpies i la resclosa de la Pólvora podem constatar com s'aprofitaven els rius per la indústria i gaudir de diversos exemples d'arqueologia industrial. El llac N 41º 45.537 E 1º 54.569 es pot seguir pel canal que portava l'aigua a la fàbrica de cal Tàpies. El pla de cal Tàpies, es un espai lúdic i de lleure. La font de la Cura, és un espai obert per l'antic torrent de la Cura.










EL PARC DEL LLAC DE NAVARCLES








El riu Calders ha estat des d'antic un espai que els navarclins han gaudit, on s'han banyat en els seus tolls i gorgs naturals, han passat llargues jornades a l'ombra de les fresques fonts que l'acompanyen al llarg del seu recorregut. Per exemple la Font Calda que nodreix d'aigua la població, neix a poca distància del llit del riu.
Al Parc construït a redós d'aquest magnífic embassament artificial, es poden observar diversos sectors: entre la resclosa de cal Tàpies i la resclosa de la Pólvora podem constatar com s'aprofitaven els rius per la indústria i gaudir de diversos exemples d'arqueologia industrial. El llac N 41º 45.537 E 1º 54.569 es pot seguir pel canal que portava l'aigua a la fàbrica de cal Tàpies. El pla de cal Tàpies, es un espai lúdic i de lleure. La font de la Cura, és un espai obert per l'antic torrent de la Cura.










SANT JULIÀ D'ÚIXOLS










L'ermita romànica de Sant Julià d'Úixols es troba situada al sud del terme de Castellterçol prop dels límits amb Granera i Gallifa a 886 mts. d'altitud. N 41º 43.463 E 2º 06.784.
Aquesta ermita data del segle X i fou modificada i ampliada al segle XVIII, conserva la campana i les restes del cementiri. Des del replà on es troba ens permet contemplar una panoràmica de gairebé 360º. Podem observar els masos del Pererol, el Carner i el Calbó, en direcció a Granera, al nord-oest veiem el Port del Compte, els rasos de Peguera, la serra d'Ensija, el Pedraforca, el Cadí, i al nord, la Tosa d'Alp i el Puigllançada, ja en el pirineu gironí.
Adossada a l'ermita hi ha la casa del ermitá. Davant de l'ermita hi ha un freixe d'enorme capçada.
Molt a prop, es troba el Sot de la Roca on hi ha una llacuna N 41º 43.207 E 2º 06.884 avui totalment seca.