diumenge, 9 de març de 2008

LES COVES DE MURA















Un dels millors regals que podien fer-nos a la Pilar i a mi, ha estat poder visitar les Coves de Mura. Fins aquí, tot sembla normal, però fer tot el recorregut i la visita a les esmentades coves acompanyats del grup Xino-Xano de Gràcia (Barcelona) i reben les oportunes explicacions minut a minut, tant del que trobem pel camí, com a l'interior de les coves per part de l'experta guia Mercè Galí i Sanarau i per més "Inri" la saviesa del meu bon amic Josep Canals i Palau. Això no té paraules d'agraïment. A part de ser uns grans experts, son unes bellíssimes persones que valen, el que no pesen.
Les Coves de Mura 680 m. N 41º 41.205 E 1º 58.409, conegudes també amb els noms de les Mines, les Coves (en plural), les Balmes i fins i tot (erròniament) amb el nom dels Caus de Mura, aquesta cova és la cinquena de major recorregut de tot el Parc, i n'és també la més espaiosa de totes. La pràctica totalitat del recorregut (185 m) es pot fer a peu dret.
Segons diuen, fou descoberta per un pagès als voltants de l'any 1.850, quan observà com uns ocells entraven i sortien darrere d'unes bardisses. Un cop feta la neteja de brolla, es trobà un petit forat passat el qual s'obria una gran cavitat rica en formacions.
La cova fineix de forma sobtada, i hi ha qui diu que si es desobstruís l'últim tram, hi hauria una més que probable continuació.
L'any 1.919, i a causa del poc respecte d'alguns visitants desaprensius que trencaven formacions i s'enduien l'aragonita, es decidí tancar l'entrada amb clau i forrellat.
El dia 4 de març de 1.934 vint-i-tres membres del Club Muntanyenc de Barcelona van visitar la cova per fer-ne una exploració detallada que aparegué l'any següent en forma d'article a la revista SOTA-TERRA, signat per Nadal, Llopis i Lladó.
Pàgina 31, paràgraf Exploració: <<(...) Acabada l'exploració, quan ens retiràvem, el nostre company i consoci Thomas va tenir la sort de descobrir, empastades en l'estalagmita de sota mateix de la columnata de la sala del Vestíbul, unes vèrtebres humanes que donaren lloc a que fixéssim l'atenció en aquesta sala i descobríssim ben aviat uns enterraments (...)>.
Pàgina 33, paràgraf Prehistòria: <
>Junt amb aquestes restes trobàrem també senyals de llar, consistents en fragments de fusta carbonitzada i molt abundoses closques d'Hèlix mig aixafades.
>Les escasses restes de ceràmica que recollírem, estudiades pel Doctor Pericot de l'institut de València, resultaren ésser, unes de l'edat dels metalls i les altres netament romanes.
>Aquestes restes i el trobar-se remogudes les fosses ens fa sospitar que les restes humanes no són romanes, sinó de l'home de l'edat dels metalls, que deuria fer servir la cova com a lloc d'enterrament, essent més tard remoguts pels romans, que potser cercaren refugi en ella.
>Entre els ossos recollits, que pertanyen a dos o tres individus, abunden les vèrtebres dorsals i lumbars i les costelles veritables i falses, escassejant com hem dit els ossos llargs, representats únicament per un radi, i els plans per un omòplat i fragments de pelvis; abunden els metarsians i les tres falanges.
>Barrejats amb aquests ossos humans n'hem trobat alguns altres fragments d'animals en els que el nostre company senyor Villalta, especialista en vertebrats, ha reconegut una pelvis de gos Canis Familiaris Lin, i una mandíbula de conill Orictolagus cuniculus Lin.
FONT: V Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac / Monografies, 35



2 comentaris:

tinyetes ha dit...

ep! t'has passat amb lo d'experta guia...això si, ja n'aniré aprenent.
Un matí amb bona companyia i algun rat-penat...
Apa, endavant amb el Bloc, i me n'alegro que no emigris cap a Andorra! Una abraçada!

Anònim ha dit...

Hola Joan;

Les fotos - com sempre - excepcionals, i en aquesta ocasió, més enllà de les aportacions informatives "tècniques" he trobat un polsim d'emoció, que m'ha sabut a glòria.
Millores com els bons vins, company !