dissabte, 10 de maig de 2008

COLÒNIA JORBA













La colònia tèxtil Jorba 300 m. N 41º 45.538 E 1º 56.123 és a la dreta de la riera de Calders. Fou fundada el 1.892 per Pere Jorba i Gassó, aprofitant el salt d'un vell molí, al gorg de Manganell, prop del mas del mateix nom. Es un nucli principal de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls de Calders.
Els Magatzems Jorba constituïxen un cas modèlic del procés d'acumulació i expansió del capitalisme en la Catalunya de la segona meitat del segle XIX i inicis del segle XX. Exemplifica la màxima aspiració comercial en l'aplicació del capital local, de característiques familiars, en el món empresarial i de negocis. Pere Jorba i Gassó (Calaf 1.849-Manresa 1.927) va instal·lar la seva primera fàbrica de filatures a Sant Vicenç de Castellet en 1.887. En 1.892 es va posar en funcionament la colònia Jorba del Manganell, dedicada al tèxtil, i en 1.904, van decidir obrir uns magatzems a Manresa, expandint-se posteriorment, en 1.911, a Barcelona en el carrer del Call nº 11-15. A partir del moment que el fill de Pere Jorba i Gassó, Joan Jorba i Rius, apareix com gerent dels magatzems en els documents oficials, l'empresa traspassa els límits fronterers i instal·la una sucursal a Brussel·les, ciutat bé coneguda a causa de els viatges de Joan Jorba que li van permetre conèixer la dinàmica empresarial europea. En 1.926 Jorba construïx el magnífic edifici de Portal de'l Àngel, màxim exponent de poder de l'expansió dels magatzems Jorba. La utilització del capital per un mateix grup familiar, representava un fort control del mateix. Al seu torn, aquest control en la inversió del capital local es reflecteix també en els tècnics i als arquitectes als quals el grup encarregava els seus edificis, tots ells catalans.
Un notable canal, construït entre els anys 1.903 i 1.913 sota els auspicis de Pere Jorba i Gassó, el fundador de l'imperi comercial Jorba de Manresa durant la primera meitat del segle XX, recorre cinc esforçats quilòmetres pel vessant dret de la sinuosa vall, ja es penjat en el pendent o en túnels excavats en la roca dura, des de la presa de Bellveí on capta un cabal de 0,5 metres cúbics per segon fins a la central hidroelèctrica Jorba II, 287 m. N 41º 45.891 E 1º 56.543 prop ja de la colònia fabril del mateix nom, on aconsegueix un salt de 78 metres. La dificultat orogràfica de construcció d'aquest canal és testimoni de la ferma voluntat dels emprenedors d'aquells temps.
L'edifici data del 1.905 i fou refet arran de les riuades del 1.994 però conserva les turbines originals. Aquesta central va ser construïda per proveir d'electricitat les diferents empreses del grup Jorba, a més a més de Manufactures Berenguer, d'Artés, i Bertrand i Serra a Sant Fruitós de Bages i Manresa, amb línia pròpia.
L'antiga parròquia de Sant Pere de Viladecavalls 370 m. N 41º 45.376 E 1º 56.549 és un edifici refet al segle XVIII sobre un altre de romànic, construït al costat de la masia de Lluçiá, 368 m. N 41º 45.357 E 1º 56.583 inservible a causa d'un incendi pels efectes de la guerra civil. El 1.944 es va construir una nova església, 301 m. N 41º 45.607 E 1º 56.226 d'estil neoromànic, prop de la colònia Jorba, la qual prengué les funcions de parròquia de l'anterior. Es característica pel seu color vermellós, les escales, la font i la interessant vista sobre la resclosa i la vall de Calders.

2 comentaris:

antoniomora.verges@blogger.com ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
antoniomora.verges@blogger.com ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.