dissabte, 17 de maig de 2008

LA FONT DE LES TÀPIES









Aquest indret ha estat tradicionalment molt visitat i admirat pels Artesencs. Malgrat el valor paisatgístic que té, no compta amb la protecció oficial, però sí que se'n parla a la "Guia d'espais d'interès natural del Bages".
La Font de les Tàpies 331 m. N 41º 46.729 E 1º 56.091 és interessant pels factors geològics que n'han determinat l'aspecte actual.
A la part baixa de la fondalada hi han "Margues Blaves", i al seu damunt una gruixada capa de "Roca calcària".
Les Margues Blaves, és una roca tova, que s'erosiona fàcilment i és impermeable, o sigui que l'aigua no hi pot penetrar. S'assembla força al que a Artés anomenen "tapàs", però en lloc de rogenc és blau-gris.
La roca calcària o pedra de calç, és compacta i resistent, però com que és una mica soluble i té fractures, l'aigua pot circular pel seu interior i per dissolució pot formar-hi coves. Els terrenys calcaris són secs a la superficie, però tenen aigües subterrànies.
El rierol que passa per aquest indret té el nom de torrent de les Tàpies. És força llarg, ja que la seva conca comença a la Guardia i desemboca a la Gavarresa. Fins a les Tàpies té tot el seu recorregut damunt de la roca calcària, de manera que malgrat que recull aigua de diverses fonts, bona part del seu curs sol estar sec a causa de les pèrdues degudes a les caracteristiques del terreny. En èpoques plujoses, en canvi, un cabal considerable pot arribar a les Tàpies i es pot contemplar la vistosa cascada d'uns 30 m. d'alçada.
A la Font de les Tàpies el torrent deixa la roca calcària i entra en terreny més tou. Lentament l'aigua s'ha endut els materials menys resistents (les margues), excavant la clotada i descalçant la roca calcària, sota la que s'han format balmes. La balma del safareig és tan pronunciada que es va apuntalar el sostre amb un gruixut pilar de pedra per evitar el seu esfondrament.
Les infiltracions d'aigua de pluja i les pèrdues del torrent s'obren camí per l'interior de la roca calcària fins que arriben a les margues blaves que hi han a sota. Com que l'aigua no pot travessar aquesta roca impermeable, no pot baixar més i acaba sortint a l'exterior, just pel lloc de contacte entre les dues roques. La font més important i permanent és la que hi ha a certa alçada sota el saltant, la seva aigua está canalitzada cap a l'antic safareig i a una caseta on hi ha un enginyós sistema de bombeig que puja aigua a la casa de les Tàpies 360 m. N 41º 46.560 E 1º 55.854
L'aigua porta molta calç dissolta procedent de la roca que travessa. Part d'aquesta calç es diposita en forma de carbonat de calci als llocs on regalima o esquitxa, que solen estar coberts de molsa. Les molses velles es van incrustant de calç formant una roca porosa, la pedra tosca.
Un origen semblant tenen les estalactites del damunt del safareig.