dimarts, 24 de juny de 2008

PUIGDOURE















La masia de Puigdoure o Puxtoure 683 m. N 41º 40.278 E 1º 56.572 es troba en una terrassa situada al vessant de llevant del turó de Puigdoure, en zona d'entorn de bosc de roure, alzina, pi blanc i pinassa, amb sotabosc arbustiu, així com algunes zones de terrasses d'antic ús agrícola. Es troba dins la zona de protecció paisatgística del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
El conjunt que forma el mas Puigdoure està format per un cos principal al que es van afegir en diferents èpoques altres cossos a la banda sud i a la nord, a més de dues edificacions més independents, un pou i un avenc que fa les funcions de cisterna de recollida d'aigües pluvials. El cos principal, situat al centre, és el que es troba en pitjor estat, tenia dues plantes d'alçada i coberta a dues aigües de teula àrab amb carener N-S, forjat de bigues de fusta i revoltons; la façana s'obre a llevant i conserva el portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca, dues finestres al pis amb llinda, brancals i ampit de pedra, una d'elles té inscrita la data 1.743, possible data d'una reforma. En la façana oposada hi ha una altra finestra d'aquestes característiques, tot i que resta tapada per altre cos afegit i molta vegetació. A la banda sud hi ha un cos fruit d'una ampliació feta al segle XIX, de planta rectangular, consta de tres plantes i coberta d'un vessant inclinat a la façana de migdia. A la planta primera hi ha dues balconeres amb la seva llosa i barana de ferro, tant llindes, com brancals són de maó i estaven pintats de blanc.
L'accés es realitza per una porta a la façana nord. Al costat d'aquesta edificació per la banda de ponent i tocant també a l'antiga casa, hi ha un cos rectangular que fins fa poc temps tenia dues arcades geminades de mig punt a la façana formant una eixida, però que actualment estan ensorrades. A l'interior es pot veure un espai en planta baixa que estava cobert amb volta de canó, igual que els baixos de la casa antiga que, degut al desnivell del terreny, queden soterrats. Al nord de l'edifici principal hi ha una construcció independent que conserva la teulada a doble vessant i que alberga dues tines en bon estat, una és circular i l'altre quadrada, totes dues folrades amb cairons ceràmics. Separat de la masia i davant d'aquesta, a la banda de ponent, resten els murs d'una edificació de planta rectangular que ha perdut la teulada, que albergaven un antic trull d'oli, del que resta la mola del molí, així com la silueta d'una premsa que estaria encastrada a la paret. Hi ha també una cisterna a uns 25 mts. al N-O de la casa que aprofita un avenc natural i acumula l'aigua de pluja que es fa arribar amb canalitzacions excavades a la paret de roca natural. L'interior de la masia es troba en mal estat ja que el sostre s'ha esfondrat, tot i que encara es poden distingir unes anelles de fusta de 1,60 m. de diàmetre d'antigues bótes de vi. Al camí abans d'arribar a la casa hi ha un pou cobert amb cúpula de pedra.
La masia data d'època mediaval, primera datació al segle XIV, es van fer ampliacions a finals del XVII i al XIX.
Puigdoure surt esmentada en el fogatge de 1.553 (Iglésies, 1.979) que nomena a Narcís Puig Roure, També a la consueta de Mura de 1.592 (ABEV) en la que consta que hi habitava Salvador Puxtoura i 11 persones més. Aquesta informació és la que permet afirmar que la casa ja existia al segle XIV, Tenim també un document de l'any 1.663, quan Jaume Puigdoure pagès de Santa Creu de Palou era tutor i cuidador dels fills d'Antich Puigdoure (ACT; Ballbé, 1.997). A la mateixa casa tenim gravada la data 1.743 en una llinda de la casa antiga, probablement fruit d'una ampliació o reconstrucció, i el cos més modern data del segle XIX. Les masies de Santa Creu de Palou: Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups. L'antic masover de la casa, Ramon Montagut, va trobar cinc monedes de coure, Ardits de Bilió, moneda barcelonesa de l'any 1.640, en retirar la runa de la teulada de la casa antiga que se li va enfosar, cap als anys 1.970-80. En aquella època la casa era utilitzada com a corrals de bestiar. Entre els habitants de la masia podem citar: Salvador Puxtoura, Montserrat Puxtoura, Antich Puxtoura i Joan Siedra, Gimena i Pere Scorgell, Francisca i Endolsa Puxtoura, Caterina i Joan Puxtoura, Antoni Puxtoura.

1 comentari:

antoniomora.verges@blogger.com ha dit...

Hola Joan;

Ets una màquina !

El topònim fa referència sens dubte als elevats rendiments que devia donar la terra. deriva del llati i podria traduir-se com el Puid d'Or.
Ets ja per dret Gran Camarlenc de Mura, però et proposaré també com Mestre de la Reial i Militar Ordre de l'Obac i les Valls del Montcau.
Recorda però que ningú - mai - és profeta a la seva terra.