dissabte, 26 de juliol de 2008

A "CAVALL" ENTRE ARTÉS I CALDERS
















El nom d'Artés es creu que pot provenir del llatí ARTIUM, que significa puig fortificat. Aquest fet es fonamenta en les proves de l'existència ja al segle VI d'una església fortificada al capdamunt del puig d'Artés, petit turó on es van assentar els primers pobladors, per anar baixant posteriorment al llarg de la vall.
Les restes de l'època clàssica són nombroses i permeten confirmar l'existència d'un poblament continuat durant set segles. Cal destacar el Jaciment de Matacans 350 mts. N 41º 46.962 E 1º 56.176, on se suposa l'existència d'una vila Ibèrica - Romana - Medieval.
Can Vila 340 mts. N 41º 47.256 E 1º 56.537 és una masia catalana que data del segle XIV, en l'interior del seu recinte es troba la capella de Santa Fe d'estil Neogòtic, Contemporània. Avui aquesta masia, ha estat convertida en restaurant, on àpat, servei, ambientació i amistat s'uneixen per ser perfectes.
Molt a prop, es troba el Jaciment de la Torre del Turó del Pla de Can Vila 352 mts. N 41º 46.833 E 1º 55.928 d'estil Medieval i envoltat per vinyes.
Ja dins el terme de Calders, trobem el Centre d'Art i Sostenibilitat del Forn de la Calç de Calders 368 mts. N 41º 46.758 E 1º 56.648, vol ser un punt de trobada entre cultura, historia i sostenibilitat. Envoltat de natura, s'han recuperat uns antics Forns de Calç per la seva singularitat, estat de conservació i valor arquitectònic i industrial, amb l'objectiu d'establir un centre d'art contemporani i sostenibilitat a la comarca del Bages.
El Centre es vol dedicar a la investigació, producció i exhibició de projectes de cultura i art contemporanis, en totes les seves vessants conceptuals i formals, especialment en les relacionades amb l'ecologia i el medi natural, tenint molt en compte les característiques físiques del lloc: antiga pedrera, medi natural ben conservat, bona relació entre natura i activitat humana i especialment la singularitat dels forns de calç. Trets carecterístics i diferenciadors d'aquest Centre.
El Centre d'Art i Sostenibilitat, te pensat disposar d'una sala permanent on s'exposarà un recull històric i tècnic dels forns de calç de Calders.
Un espai d'exposicions temporal on s'acolliran, projectes diversos al llarg de l'any: pintura, escultura, fotografia, instal·lacions i projectes multimèdia.
Un espai escènic a l'aire lliure, a on es programaran activitats de teatre i musica.
Elements Bío-arquitectònics i tècnics sostenibles amb caràcter demostratiu.
Tallers sobre tecnologia, creació i pensament contemporani adreçats a estudiants, creadors i artistes.
A un quilòmetre del Centre d'Art, es troba la masia de Torre-Cabota, on es pot veure la capella de la Mare de Déu de Fàtima 436 mts. N 41º 47.099 E 1º 57.607, que data de l'any 1.681.

diumenge, 20 de juliol de 2008

EL POU DEL FARELL A LES VALLS DEL MONTCAU



Prop de la masia del Farell al terme del Pont de Vilomara, es troba el Pou del Farell 404 mts. N 41º 40.867 E 1º 55.348 en el qual es pot llegir una inscripció que diu: " DE PAU BONOVEN 1616 IONES FARELL E VIDOMARE ".
Se sap que l'hereu del mas Farell, es va casar amb una filla de la família Vilomara del Pont de Vilomara, i que l'onze de febrer de 1.616 va morir un albat nomenat Pau Bonaventura Farell.
Aquesta inscripció es deu a la mort d'aquest albat ?
Voldrà dir: " On és Pau Bonaventura Farell i Vilomara " ?
El perqué d'aquesta inscripció, és el que m'interessa.
En sabeu quelcom ?

dissabte, 19 de juliol de 2008

MAS SOLER DEL COLL, MEMORIES PER NO OBLIDAR
















A principis del segle passat, Catalunya tenia una població de dos milions d'habitants. El món rural ocupava llavors el 40% de la població activa, un 60% de la població era analfabeta, l'esperança de vida era de 48 anys i la mortandat infaltil, molt elevada. La meitat dels catalans vivia en municipis de menys de dos mil habitants.
En aquella època, tant els propietaris de la terra com alguns camperols van començar a traslladar-se a Barcelona. Els contractes d'arrendament de les terres cultivables eren molt complicats. Acostumaven a dividir la collita en quatre parts, tres de les quals eren per als masovers i una per a l'amo. Això depenia de qui posava les llavors o els abonaments. Altres propietaris preferien quedar-se en petites ciutats, on eren vists com els acomodats del poble.
La vida a pagès estava regulada per l'horari dels menjars dels animals. Fa cent anys els moradors del Mas Soler del Coll 783 mts. N 41º 44.351 E 2º 13.208 feien la vida en la primera planta. Aquesta estava estructurada al voltant d'una gran sala i el mobiliari era molt modest. Al mig havia una gran taula que només s'utilitzava en ocasions solemnes. Era lloc de passada per anar a la cuina o a les habitacions i per les seves dimensions era molt fred. Acostumava a tenir altres mobles, com arques d'aixovar i algun armari per a col·locar la vaixella.
Al seu voltant estaven les habitacions, la dels avis, la de l'hereu, la dels altres fills i la d'altres familiars. Els llits solien ser de ferro i els matalassos de llana. En l'habitació havia una còmoda, així com un atuell i una palangana per rentar-se, i un orinal.
L'espai principal era la cuina, on estava la llar i els seus utensilis. Especialment interessant és el recollidor de cendres, atès que s'utilitzaven per a rentar la roba. Al costat de la llar havia l'escó enganxat a la paret, per a evitar que es refredés l'esquena; al mig, una taula on menjaven. A l'hivern, quan enfosquia aviat, era el centre de la vida familiar. Allí es resava el rosari, es contaven rondalles i es feia història oral. En la cuina havia una aigüera; al seu costat, els fogons de carbó, i damunt, prestatges per a la vaixella de cada dia. Havia espai per als gerros amb la conserva, l'oli o recipients per a la sal.
Prop es trobava el forn per a elaborar pa, normalment en una habitació, on es pastava i coïa. Les necessitats es feien en la comuna o directament en els estables. La comuna era un espai amb un forat i una tapa rodona i els excrements anaven a parar a un pou mort per a ser reutilitzats com abonament.
S'il·luminaven amb espelmes. Les golfes, en la planta superior, servien bé per a l'acomodament del personal auxiliar o com magatzem dels utensilis de treball de temporada.
També s'utilitzava com graner, així com assecador de tomàquets, cebes, raïms, alls... I la planta baixa la destinaven als estables. Al voltant del mas es distribuïen la granja, els estables, l'era, i l'hort. Si les condicions ho permetien, havia un pou.
Les comunicacions eren molt precàries i l'estat dels camins, quan els havia, dolent. Per això el mitjà de locomoció habitual era el carro. Cada masia procurava ser autosuficient i això es notava en els seus hàbits alimentosos, que solien ser molt deficients.
L'activitat social, era escassa. Gairebé mai viatjaven. Només es limitaven a baixar al mercat de Centelles per a comprar les poques eines que no podien construir-se ells mateixos, així com per a vendre els seus productes d'horta. El transport ho feien en carros llençats per muls.
En canvi, rebien habitualment visites. Sobretot d'aquelles persones que anaven a comprar ous o el carnisser que els comprava el bestiar. També havia un viatjant que amb el seu hato a coll els venia roba, o el comprador de pells de conill, el paraigüer, l'estanyer que arreglava les olles, l'esmolet o l'esquilador. El sastre, en cavi, romania durant uns dies en la masia mentre feia els vestits a canvi de pensió, menjar i un petit emoluent. El diner no només era escàs, sino que a més circulava poc. En canvi, funcionava la solidaritat veïnal en casos d'accidents, parts o malalties.

LA BALMA DE L'ESPLUGA DE SANT QUIRZE SAFAJA







La balma de l'Espluga de Sant Quirze Safaja 585 mts. N 41º 43.854 E 2º 09.629 presenta tres fases, la primera és de caràcter epipaleolític; la segona fase està caracteritzada per una indústria lítica de raspadors, perforadors i geomètrics, encara sense ceràmica; la tercera fase s'inicia amb geomètrics, escassa ceràmica llisa, seguida per ceràmica cardial i tipus Montboló.
Els testimonis més antics han aparegut en les excavacions fetes l'any 1.960, on a cinc metres de profunditat es trobà únicament material lític.
Durant el Neolític Mitja, els assentaments es construïen a l'aire lliure de manera majoritària, tant als meandres dels rius com a les planes. En el Neolític Final es van tornar a emprar les coves, per la qual cosa van tornar a existir els dos tipus d'habitat de manera alternativa segons els llocs geogràfics que s'ocupaven.
Un exemple d'habitat en cova o abric propi del Neolític Antic, el tenim en aquesta balma. Es tracta d'un abric de roca calcària, en forma d'arc de cercle d'uns cent metres de longitud, per quinze metres de profunditat, que es va utilitzar com a habitatge, durant algunes etapes prehistòriques.

dimecres, 16 de juliol de 2008

EL FORADOT I LA BLANQUERA










Fa cosa d'unes setmanes vaig rebre un correu electrònic de la Maria Teresa Ballart, una bona amiga de la família on s'em deia: que trobava a faltar imatges del Foradot i la Font del Formatget.
Doncs bé, avui aprofitant que feia festa del treball i la meva esposa tenia ganes de donar un tomb, pels voltants d'aquesta terra tant estimada per nosaltres, que és Mura, hem agafat les motxil·les, els gossos i ens hem dispossat a fer un recorregut per aquests indrets, per tal de complaure en primer lloc a la Maria Teresa, i en segon lloc, a tots els meus lectors que tant s'ho mereixen.
Sortiem de la plaça de l'església, moment en que tocaven les campanes de Sant Martí de Mura anunciant les nou del matí. Valents i amb ganes, començavem la pujada per un corriol, que ens duria fins a la Font del Formatget 403 mts. N 41º 41.863 E 1º 58.546.
El camí és molt frondós, degut al exorbitant creixement de la vegetació i gracies a les últimes plujes. Un cop arrivats a la font, que menys que fer un bon esmorçar. No us sembla ?.
Mentrestant recuperem energies, i aprofitem per contemplar totes i cadaescuna de les flors que ens envolten, entre tant els gossos saltan i brincan disfrutàn també de l'ombra que ens proporciona el gran plàtan, que hi ha al peu de la font.
Decidim de nou, continuar fent camí per arrivar al nostre objectiu, el Foradot 457 mts. N 41º 41.826 E 1º 58.581. Després d'una petita pujada i envoltats per tot tipus de plantes, arbres i molta brusca arrivem per fi al esperat destí.
El Foradot que a part de ser una font, és una cavitat oberta, que ens fa pensar en els poetes i en els gravats antics de l'època del romanticisme. La seva entrada, sota una balma, entapisada a parts iguals d'heures i de molses, evoca temps passats i recorda un refugi de bandolers. Es tracta d'un paratge molt frescal i amb abundància de falgueres. Us recomano la visita, en val la pena.
Per no tornar pel mateix camí, decidim fer-ho pel que du a la Font de la Blanquera 477 mts. N 41º 41.764 E 1º 58.457. Arribats aquí, podrem contemplar el saltant d'aigua que en èpoques de força pluja, baixa escolant-se pel torrent de Reixac per arribar finalment a la riera de Nespres.
Llàstima que en aquesta ocasió, no ha estat possible veuren l'efecte desitjat, tindrem de tornar-hi més endavant.
Continuem el camí fins a Mura i donem per acabada l'excursió, quan son les onze del mati.
Des d'aquí us faig saber, que estic obert a qualsevol suggerència, a fi d'aportar noves imatges i comentaris de llocs del Bages, que vosaltres desitgeu veure.
El meu agraïment a la Maria Teresa. La teva iniciativa a estat per mi un revulsiu. Gracies de tot cor.