dijous, 7 de maig de 2009

MURA TERRA DE VI
















A Catalunya la vinya ja es conreava en el segle V abans de Crist, però nosaltres no tenim les suficients dades documentades per assenyalar la data exacta en què començaren aquest tipus de cultiu en terres Muratanes. Si que podem assegurar que, a mesura que les terres eren habitades, aquestes foren treballades per obtenir l'aliment necessari dels seus estadants. La vinya, que podia ésser plantada en terrenys no molt aptes per a altres cultius, ràpidament va pendre una gran importància.

Guifré Amati Llobet, va fer donació d'un alou en el comtat de Manresa, amb les seves terres, cases i vinyes, segons consta en l'Spéculo de Sant Llorenç del Munt, datat l'any 1024 guardat a l'arxiu de Montserrat. Gràcies a aquest document podem assegurar que ja en el segle XI existien vinyes en aquesta contrada.

En el mateix Inventari de les cartes i escriptures de les vendes i drets que lo monestir de S. Llorens del Munt reb i rebre de la parròquia de Sant Martí de Néspola (Spéculo de Sant Llorenç - S.LL.) trobem altres donacions que ens parlen de terres i de vinyes. Alguns exemples que figuren en aquest inventari i que hem completat amb el text d'alguns pergamins de l'Arxiu de la Corona d'Aragó que també fan referència a la vinya són els següents:

Any 1024. Donació feta per Guifré i Llobet, al monestir de Sant Llorenç del Munt, de l'alou que Emma, dona (que ha fet marmessors dits donadors i els ha manat que facin aquesta donació), tenia terres, vinyes i cases en el comtat de Manresa, en el terme de Néspola. Ella ho tenia pel "desè" i li competia pel seu marit Riculf. Document clos per Bonfill, prevere. Sant Martí de Néspola. S.LL.

Any 1028. Donació feta per Radulf, prevere, al monestir de Sant Llorenç del Munt, d'unes terres en el terme de Néspola.
Termeneja a sol ixent amb les Salines i terra de l'Illa. A migdia amb la serra i amb terra de Sant Martí i altra terra que és "in adiaciencia" del Mont Calvo (Montcau). Termeneja a sol ixent amb el donador. A migjorn amb el bosc de la Fontfreda. Termena amb la vinya de dit donador i amb la terra d'en Dela. Document clos per Ramon, monjo. Sant Martí de Néspola. S.LL.

Any 1041. gener, 31 - Ponç, levita i Guisola, dona, venen a Escluva i la seva esposa Domnuça unes cases, casals, horts, hortals, corts, cortals, amb sitges, colomes, trull, terres i vinyes de conreu i ermes i arbres diversos, alous situats al comtat de Manresa, a la vall de Nespla, al lloc anomenat la Lladrera, per dos mancusos en equivalent. A.C.A. 133.

Any 1055. Concessió feta per Odagari, abat de Sant Llorenç del Munt, juntament amb els seus monjos, a Donucia, d'unes cases amb hort, colomer, molí i trull, terres i vinyes, en la vall de Néspola, en el lloc dit Lladrera (possiblement és la casa avui dia anomenada, el Molí del Mig). Termena a sol ixent amb el riu de Néspola (riera de Nespres o de Mura) i amb alou de Gotmar. A migjorn amb el camí que va a Santa Maria (Santa Maria de Rocafort).
A ponent amb el torrent. A tramuntana amb el mig del riu de Néspola. Donarà tasca al monestir de Sant Llorenç del Munt i de les mansions una lliura de cera. Clos per Pere, levita. Sant Martí de Néspola. S.LL.

Any 1056. Desembre, 21. Odger i els seus germans monjos donen a Oliba i a la seva esposa Riquell unes terres, vinyes, casals, sitges, arbres diversos, aigües, canals, conreu i erm, situat tot al comtat de Manresa, a la parròquia de Sant Martí de Nespla, al coll anomenat del Llor, amb la condició que ho tindran ells i la seva descendència, donaran cada any al monestir la tasca i un quart dels fruits de les vinyes i edificaran cases en el termini de dos anys. A.B.C. 2213.

Any 1066. Març, 1. Gerbert, sacerdot, ven a Guillem una mujada de vinya amb terra, arbres, casa i trull, situat tot al comtat de Manresa, al terme del castell de Mura, a la parròquia de Sant Martí, al lloc anomenat la Villa, per un quartà d'ordi. A.C.A. 197.

Any 1087. Maig, 20. Pere Vives, la seva esposa Sança i els seus fills Ponç, Ramon i Maria donen a Santa Maria, Sant Miquel i Sant llorenç, altars fundats al cim de la muntanya sobre Terrassa, un alou de terra i una trilla i arbres situats al comtat de Manresa, al castell de Mura, al lloc anomenat Vallformosa, a condició que el tindran ells i llur descendència i en donaran cada any al monestir la tasca i una gallina. A.C.A. 197.

Any 1250. Concessió feta per Berenguer, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, de voluntat del prior i del covent, a Guillem Bosch, de Mura, de la borja que fou de Pere Savall, en la qual sigui estadant i afocat. Donaa per Nadal quinze diners, els quals pagarà per "perna" de l'honor de l'entorn de les cases, Donarà la tasca de pa i vi. Ha rebut d'ell els cinc sous. S.LL.

Any 1326. Definició feta per Jaume Paric, de la sagrera de Sant Martí de Muredine, a fra Bernat Belloc, sagristà del monestir de Sant Llorenç del Munt, de la compra d'una peça de terra anomenada les Comes, que ha comprta a Geralda Bruna i el seu gendre, en alou de la sagristia de dit monestir. Clos per Arnau Roquet, prevere, regint l'escrivania de Sant Martí de Muredine. S.LL.

Any 1361. Acte en el qual es notifica que, en presència de Bernat de Segalars, rector de la parròquia de Sant Martí de Muredine i notari públic de dit lloc, alguns dels homes de dit terme, atesa la qüestió que hi havia entre ells i Bernat d'Ulzinelles, castlà del castell, sobre si havia de pagar quèstia de blats dels temps de les morts que són estades quasi per tot el mon ençà, perquè abans de tal qüestió no hi era. Dit Ulzinelles ha exhibit un acte en el qual això hi és calendat, i la informació que amb testimonis s'ha rebut, volent que la veritat se sàpigua, reconegueren que era veritat, que ells havien de pagar cert blat de quèstia a dit Ulzinelles, com en el acte es conta.
Com que la qüestió era sols per aquest blat, i no del restant que com el castlà rep de dit Ulzinelles, en dit acte únicament es fa menció del blat. Clos per dit Segalars. S.LL.

Any 1385. Definició i ralació feta per fra Gaspar Ràfecs, monjo sagristà del monestir de Sant Llorenç del Munt, a Francesc Savall, home seu, habitant el mas de Vall Jussana, de la parròquia del terme del castell de Muredine, de tots els censos, rendes, agrers i part d'esplets de dit mas. Donarà cada any una quartera de forment a mesura de Sabadell, en la festa de Tots Sants, Sant Esteve i Sant Feliu de Castellar. S.LL.

Any 1420. Reducció feta per fra Gaspar Ràfecs, monjo i sagristà del monestir de Sant llorenç del Munt, a Jaume Savall, de la parròquia del terme de Sant Martí i del castell de Mura, de qualsevol cens, agrer o tasca que pagués pels masos de Vall Sobirana i Vall Jussana de dita parròquia, a cens d'una quartera de forment dada any, pagadora en la festa de Sant Pere i Sant Feliu del mes d'agost, a mesura de Sabadell.... Clos per Joan Bertran, notari de Barcelona. S.LL.

Hem vist, moltes vegades, que en els antics pergamins quedàven ressenyats els drets i les obligacions dels donadors, compradors i venedors. Entre aquestes obligacions també hi figuren algunes donacions anyals, obligatòries d'una part dels fruits i de les collites procedents de les terres venudes o arrendades. Els cereals, la mel, la cera i el vi eren productes especificats per a aquests pagaments, sense oblidar que també es pagava amb jornals personals de treball.

Dintre de les possibilitats que oferien aquestes terres, i també d'acord amb la climatologia de la contrad, els habitants del poble cultivaven tot allò que es podia cultivar per a les necessitats de cada dia, dedicant, com ja hem esmentat, unes terres al cultiu dels cereals i unes altres al conrreu de la vinya i dels oliverars; i guardant les més bones i properes a les rieres i a llurs cases al cultiu d'hortalisses i d'arbres fruiters.

La vinya, a l'edat mitjana, estava molt estesa per tot el terme municipal de Mura, i encara avui podem trobar per les muntanyes les restes de les feixes de les terres dedicades a aquest cultiu, com també els cupots o tines per a l'obtenció del vi i les clàssiques barraques de vinya.

Moltes vinyes foren abandonades a finals del segle XIX, i la resta després del pas de la fil·loxera. Molts Muratans van pagar molt car la invasió d'aquest insecte.

La Fil·loxera és un insecte molt petit, semblant al pugó. Aquest insecte és originari de l'Amèrica del Nord i va arribar a Europa amb les arrels d'alguns ceps importats per aclimatar-los al nostre país, amb l'intent de obtenir noves varietats i de poder eliminar la malaltia de l'oídium, que sofrien els nostres ceps.
És un insecte que s'alimenta del suc del cep. A Amèrica viu sobre les fulles d'aquestes plantes, però a Europa es troba sobre les arrels.
Aquesta forma tant diferent d'alimentació no fa que sigui d'especies diferents, ja que ha quedat demostrada la mateixa identitat de l'insecte en amdós continents.

L'insecte sofreix, en el transcurs de la seva vida, les següents modificacions o metamorfosis: ou, larva, femella ponedora, amb ales o sense: nimfa, femella alada i insecte sexsuat.
En l'estat de larva sofreix tres o quatre canvis de pell, la seva forma és semblant al pugó i el seu color és groguenc. A mesura que va creixent va agafant un color més fosc, i quan ha canviat la última pell passa a l'estat de femella ponedora. Comença aleshores la posta dels ous. D'aquests neixen les noves larves, que al cap de vuit o deu dies, segons la temperatura ambiental i després de passar per les transformacions ja esmentades, és converteixen en femelles ponedores que es van reproduint exactament igual donant origen, d'aquesta manera, a cinc o sis noves generacions, de forma que des de començaments d'abril a primers de novembre, que queden en estat letàrgic per passar l'hivern, en una sola femella sense ales pot produir més de 20 milions de noves fil·loxeres.

Les femelles alades, exactament igual que les nimfes, tenen una trompa que introdueixen en els teixits de les fulles, com passa a Amèrica, o en les petites i tendres arrels, com succeeix a l'Europa, i s'alimenten dels sucs d'aquesta part de les plantes. Aquest atac produeix a les fulles unes ballarugues característiques i a les arrels unes inflors o butllofes fusiformes. D'aquesta forma, les petites arrels capilars, les més delicades i les que contitueixen la caballera de la planta, són les primeres a ésser destrüides; més tard, totes les altres arrels segueixen la mateixa fi. Els ceps, en faltar-los tots els mitjans de nodriment, llangueixen i acaben morint-se.

La fil·loxera es propaga valent-se dels seus mitjans naturals de locomoció, i en aquest cas pot ésser aprofitant-se dels forats de la mateixa terra o per simple trasllat sobre ella. També pot ser aèria, i en alguns casos aprofitant qualsevol element per el seu trasllat.
La fil·loxera alada es trasllada pel seu propi vol, impulsada pel vent, fins a llocs força llunyans a la seva procedència. Tot això fa que els primers focus d'infecció vagin creixent com una gran taca d'oli.
Els pobles de Mura, Talamanca i Rocafort eren uns grans productors de vi, ja que més d'un vint per cent de les seves terres eren vinya.

Avui i gràcies a l'empeny d'en Joan Plá i Sorribes al cap de l'empresa Viticultors de Mura s.c.p., podem dir amb orgull, que tornem a obtenir nous i millors caldos, que antany
Des d'aquí desitjar-li, que ben aviat el consell regulador, li otorgui la denominació d'origen Pla de Bages, se la mereix.