divendres, 29 de maig de 2009

PELS VOLTANTS DEL RIU LLOBREGAT













La construcció d'aquesta tina se situa al marge del camí de les Gèneres 288 mts. N 41º 43.530 E 1º 53.255 . És una construcció constituïda per una tina i dues barraques de pedra seca. La part inferior de la tina és construïda amb pedra i morter de calç. Presenta l'interior del dipòsit recobert de rajoles de ceràmica envernisada amb un punt de curvatura i preses amb morter de calç. La part superior dels murs és feta amb pedra seca, i s'hi localitza l'entrada a la tina. Aquesta es conforma amb els dos muntants verticals i una llinda de 140x30x19 cm. Entre els murs i la coberta s'estén el voladís, fet amb pedres més planes i lleugerament inclinades cap a l'exterior. La coberta és feta amb el mètode d'aproximació de filades, emprant pedres de grans dimensions sobre les quals s'estén una capa de sorra i pedruscall. El broc no ha estat localitzat.

La primera barraca s'adossa al nord-est de la tina. Aquesta és de planta quasi circular i té 3 metres de diàmetre. Els paraments són de pedra seca, tot i que presenten algunes juntes amb morter de calç. La coberta és de falsa cúpula sobre la qual s'estén una capa de sorra i pedruscall. L'entrada presenta en ambdós muntants verticals sobre els quals es recolzen dues llindes, una d'exterior de 80x25x10 cm i un altra d'interior. Las dimensions d'entrada són de 0,77x1,65 m d'alçada. El gruix de les parets és de 65 cm. A l'interior hi trobem vuit amagatalls i la inscripció de la data "1896" al marc de la porta.

La darrera barraca s'adossa al sud-oest de la tina. És de planta irregular, d'uns 2,40 m d'ample per 2,80 m de llarg. Està construïda amb pedra seca. En resten els murs que la conformaven fins a una alçada de 1,80 m. No presenta coberta; però probablement aquesta era plana i a una aigua, ja que a l'exterior dels murs de la tina s'observen uns encaixos que podrien haver servit com a recolzament de bigues de fusta per al sostre de la barraca.

La força de l'aigua del riu Llobregat al seu pas pel Bages, fa segles que és aprofitada per moure els molins. Al segle XI apareixen els molins fariners hidràulics.
Durant el segle XVIII es construeixen les rescloses de pedra amb sobreixidor.
En aquest tram de Sant Fruitós de Bages, a més dels molins fariners, també hi havia molins polvorers, segle XVIII i un segle més tard s'edifiquen les fàbriques del riu com la del Pont i la de Sant Benet, per a la indústria textil. També amb la introducció de l'electricitat s'aprofita l'aigua amb els salts.
A l'any 1908, els industrials manresans, Magí Gallifa, Àngel Ferrer i Lluís Vila alcen la resclosa, l'edifici de la fàbrica de màquines i el canal per portar l'aigua al salt de les Marcetes.

El riu Llobregat ha deixat petjada al seu curs al llarg de la seva història. En aquest indret el riu ha solcat amb força per canalons que brollen salvant el desnivell natural, provocant el sorgiment d'una pressa natural, això s'anomena els Tres Salts o els Ulls del Llobregat 203 mts. N 41º 43.458 E 1º 52.598. Quan el riu pateix un augment sobtat l'espectacle està garantit. La força de l'aigua no s'atura davant cap obstacle i realment sembla que dins de la terra sorgeixi l'aigua imparable.
A redós d'aquest espai natural, es conserven testimonis d'antigues edificacions que canalitzaven l'aigua per a usos humans.

4 comentaris:

Portell ha dit...

Siusplau no confonguem al personal anomenant TRES SALTS a unes quantes cascades. El que surt a la foto no són els tres salts, estan situats més amunt "Els tres salts" té una llegenda al darrera que explica d'on ve el nom (al ed. farell la podeu trobar)
Felicitats pel bloc

JOAN ESCODA I PRATS ha dit...

Apreciat company,
No tinc el gust en conèixer-te, per tant et diré Portell i disculpa si no és el teu cognom.
La intenció del meu bloc, és donar a conèixer diferents aspectes referents a la comarca del Bages, i especialment el que concerneix a les poblacions de Mura, Talamanca i Rocafort, que com molt bé diu el refrany: Mura, Talamanca i Rocafort tres poble de bona sort. El que menys pretenc es confondre al personal, sinó tot el contrari.
Tant sols indicarte, que si entres en el teu propi bloc: http://gendel1981.blogspot.com i en l'apartat en que tu mateix el titules "El Bages i els seus encants" t'obre una pàgina web del Consell Comarcal del Bages, on podràs comprovar que la fotografia publicada en aquesta informació, correspon al mateix lloc on jo vaig pendre la meva.
Agrairia m'enviessis una fotografia del lloc exacte, on tu creus que són els Tres Salts, doncs sempre estic dispossat a rectificar.
L'editorial Farell, és qui precissament edita la majoria de llibres per a el Consorci de les Valls del Montcau.
També pot entrar a la pàgina de Talamanca, i veuràs reflectides les mateixes imatges.
Els de la generació del 1981 de Manresa, tal vegada tingueu més informació al respecte, que no pas el de la generació del 1951 de Mura.
Tot esperant les teves fotos i agraint d'antuvi el teu comentari, rep una cordial salutació.

Joan Escoda i Prats.

Portell ha dit...

Hola Josep,
Perdona sí la meva frase "Siusplau no confonguem al personal..." ha estat massa directe, només era una continuació de la teva entrada sobre Talamanca i la confusió sobre els topònims.
Del bloc del 81 mi vaig apuntar fa força temps, però fa segles que no hi entro i dit de passada mai hi he escrit de manera que poca/cap relació hi tinc.
Els tres salts estan situats on actualment hi ha la palanca de formigó que serveix per travessar el Llobregat. En algun llibre de l'editorial farell en surt la llegenda que n'explica l'origen, no em facis dir en quin que el seu catàleg no para de créixer mai. A més un recompte ràpid dels salts que surten a la foto ens fa veure que n’hi ha el doble.
Com a reflexió dir la informació que apareix al consell comarcal i així com als cartells de la zona son incorrectes. La zona es coneguda popularment com els tres salts i la majoria de gent relaciona incorrectament "tres salts" amb el que apareix a la foto (està clar és el més vistós) El que sí val la pena és una visita al interior de les restes del molí i llegir el monòlit/fita que hi ha al costat de les cascades (espero que encara hi sigui)
Per últim dir que estic més que segur que la generació del 54 deu tenir uns coneixements excel•lents del territori però això no treu que un del 81 s'ho coneguin igual o fins i tot millor en alguns aspectes.
La foto crec que no cal pq la palanca de formigó és més que coneguda, però si ho desitges puc enviar una imatge d’una postal d’un indret proper del que ningú en fa especial cas avui en dia.
Salutacions i de nou felicitats pel blog!!!
Joan

VIRUS DE NÈSPOLA ha dit...

Prenc la paraula per 'alusions'
El llibre de l'editorial Farell és el que fa 3 i es titula Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. A la pàgina 101 s'hi explica el llegendari origen del topònim 3 salts. Creure's aquesta romàntica versió o bé la més topogràfica referida a tot el llarg tram on el Llobregat fa 3 salts sobre roca calcària ja és qüestió de gustos.