divendres, 10 de juliol de 2009

L'OTZET DE GRANERA I L'OTZETÓ








Otzet, aquesta paraula, que ens ha restat fossilitzada com a nom de lloc, de mas, prové d'un mot llatí, "licetum", que vol dir "alzinar". En català antic va donar la forma "Oltzet" i, de seguida, "Otzet". Documentem la forma femenina "Olzeda" en un document conservat a l'arxiu capitular de Vic: en el testament de la dona Frugio, de l'any 968, s'enumeren diversos bens, entre ells un alzinar (ACV, calaix 6, num. 681/Junyent: Diplomatari, doc. 387).
D'altra banda, "ilicetum" també va donar, en català, "Aulet". Precisament Aulet és el nom d'un poblet abandonat que es troba al marge dret de la Noguera Ribagorçana (sant Orenç, alta Ribagorça), en el paratge on el riu forma l'embassament d'Escales.

Otzet "grup d'alzines" o "alzinar", també el trobem, com a nom de casa de pagès, a d'altres llocs, ben propers a Sant Fruitós, com a Navarcles i a Granera (moianès, Vallès Oriental).
L'Otzet de Sant Fruitós de Bages va donar origen a una família del mateix nom, que trobem des de l'any 1208, amb Ramon Otzet.
Aquest any, Mirona de Claret, el seu fill Bertran i la seva esposa Maria varen donar a Ferrer Mas i a la seva esposa Guillema, filla de Mirona de Claret, la vinya del Torrent Mal com a part de la seva dot. Es posa la condició que si la dita Guillemina morís sense descendència legítima la vinya retorni als esmentats donants, és a dir, a la seva família natural.
Així s'evitava l'alienació del patrimoni a mans d'una altre família.
D'entre els testimonis hi figura Ramón Otzet (llatinitzat: "Odceti"), en segon lloc, de tres (ACA, perg. 587).

Quasi seixanta anys després, el 1267, en un document de sotsestabliment d'un farraginal que era alou de la sagristia de Sant Benet, que van fer en Ferrer Marc (fill del difunt Pere Marc) i la seva esposa Estranya, ciutadans de Manresa, a un home o dona i a la seva filla Maria i al seu marit Ferrer, tornem a veure el nom d'Otzet.
Berenguer Ventaiola i Bertran Otzet feren de testimonis d'aquest sotsestabliment emfitèutic aprovat pel sagristà Guerau, que ho signa salvant els drets de la sagristia i també el lluïsme i el terç en cas que venguessin (ACA perg. 819).

Han de transcórrer vint-i-tres anys més perquè tornem a tenir notícies d'un altre Otzet. El 1290, Domènec Otzet és el darrer de tres testimonis que signaren en un altre document el sotsestabliment.
Pelegrí Torrents, fill i hereu de Pere Torrents i de Berenguera, difunts, de la parròquia de Sant Fruitós de Bages, amb el consentiment de la seva germana Pelegrina i del seu marit Barceló Canet, carnisser, ciutadans de Barcelona, sotsestabliren a Pere Bord i a Bernat, el seu fill, de dita parròquia, dos trossos de terra amb trilles i arbres, juntament amb el seu mas anomenat de Torrents, que tenia per Sant Benet i per Santa Maria de Ripoll, pel preu de 130 sous barcelonesos.
Testimonis: Bernat Ermenard, de la parròquia de Sant Pere de Rubí (Vallès Occ), Bernat Vilardell i Domènec Otzet. Signaren autògrafament a l'abat Guerau de Sant Benet i Ponç Olivella, sagristà de Ripoll, consentint-ho. El document fou redactat sota les ordres de Bartomeu Marc, notari públic de Barcelona (ACA, pergs. 2294 J-original-i 2294 K-trasllat de 1315-).

Tot i que el mas, amb el mateix nom, encara existeix, no li hem trobat cap més referència escrita referent a l'època medieval. Tant sols tenim aquestes tres notícies de tres personatges diferents, sense saber-ne la relació de parentiu, tot i que hi devia ser.
Si bé el mas no apareix escripturat, sí que en podem deduir fàcilment l'existència, almenys des del final del segle XII.

Aquest exemple ens serveix per demostrar que pel fet que un nom no ens surt escrit, ni tant sols en un període molt llarg de temps, no n'hem de deduir la seva inexistència.
Com hem dit, el nom del mas Otzet no ens apareix escrit ni una sola vegada en tota la documentació, més de mil documents. Només tenim tres esments del nom, com a locatiu, seguint uns noms personals, que ens permeten deduir l'existència del mas. I els tres personatges que s'acompanyen d'aquest nom són del segle XIII (el darrer, Domènec, devia viure també entrat ja el segle XIV). No hi obstant, no només fins al segle XVI, sinó fins a l'actualitat, aquesta casa va continuar i continua existint.
Pel fet que apareguin com a testimonis, els tres Otzet documentats no podien ser pagesos dels més humils, sinó que havien de tenir una casa, un patrimoni, i pertànyer a la comunitat parroquial.
I si no hem trobat cap document que ens parli de la seva activitat en el si de la comunitat és o bé perquè els hipotètics documents s'han perdut, o perquè molts tractes es feien sense escriure, només de paraula i de comú acord.

Font: Joan Salvadó i Montoriol.

Pot haver relació familiar, entre l'Otzet de Sant Fruitós 275 mts. N 41º 45.103 E 1º 51.543, i l'Otzet de Granera 636 mts. 41º 43.391 E 2º 01.862?
Personalment, crec que si. Seguiré investigant.

De l'Otzetó 576 mts. N 41º 44.009 E 2º 01.482 tant sols en queden les restes, i no tinc més informació. Al meu modest entendre crec, que el nom de l'Otzetó pot ser un diminutiu d'Otzet ,i per tant pot referir-se a un petit alzinar.

2 comentaris:

Xavier Martorell ha dit...

Gran tasca la que fas Joan, m'agrada molt, quins racons que ens descobreixes !

Salut !

JOAN ESCODA I PRATS ha dit...

Moltes gràcies Xavier, és tot un goig per mi, poder veure que les persones amb sensibilitat com tu, els agradi la meva tasca.
Un cop més, gràcies per la teva colaboració.