diumenge, 22 de febrer de 2009

EL TORRENT DELS CODOLOSOS









El torrent dels Codolosos, neix al Pla dels Codolosos i s'uneix al torrent del Roig per portar les seves aigües a la riera de Nespres.
En el transcurs del torrent podem veure la balma de la Guillotera amb una tomba tipus cista, i el seu salt d'aigua 466 mts. N 41º 41.774 E 1º 58.003.
Entre Cal Miqueló i la Casa de la Vila, i seguint el torrent dels Codolosos, trobem la Font de la Guillotera 451 mts. N 41º 41.845 E 1º 57.980.

MOLÍ DEL MIG

El molí del Mig 429 mts. N 41º 42.044 E 1º 57.960 es troba al peu de la riera de Nespres, aprofitant un desnivell del terreny i la proximitat de la riera com a antic aprofitament hidràulic. Zona planera de ribera amb terrasses en que hi ha plantació d'arbres fruiters i horta. Entorn proper de bosc de roure, alzina i pi blanc.

Aquest molí forma part d'un conjunt d'estructures que s'articulen al costat de la riera i seguint la línea d'aquesta, de manera que es succeixen longitudinalment. El molí ha estat transformat i ampliat en diverses èpoques degut a l'acció dels aiguats principalment, és per això que no es conserven elements del seu origen medieval, sinó de segles més propers a l'actualitat. El conjunt es troba a un nivell inferior al de la carretera, de manera que aquesta queda per sobre del nivell de les teulades. Es tracta de vàries edificacions annexades, de planta allargada, paral·leles a la riera, i que s'ha format amb diferents edificacions que s'han anat afegint al cos inicial que es troba a la part central. Tots ells tenen teulada a dos vessants amb el carener paral·lel a la riera, parets de pedra, amb planta baixa (carcavà), primer pis (trull d'oli/escairador) i segon pis (molí), amb finestres petites que s'obren a la banda de la riera, ja que a l'altra banda hi ha la bassa.

El primer pis de l'edifici alberga les diferents dependències del molí, mentre que al segon pis s'ha habilitat l'habitatge actual a la banda de llevant, conservant a la banda de ponent l'antic molí fariner. Les diferents ampliacions es poden veure clarament ja que s'anaven afegin davant la porta principal, cap a llevant, i a cada una de les portes consta la data de construcció de cada fase. Així, en entrar a l'edifici accedim al primer cos (a la banda de llevant) que va ser realitzat fa uns 30-40 anys després d'un important aiguat. En aquest espai hi ha diferents objectes utilitzats al molí, així com un corral. La porta que doná accés al següent cos és de llinda horitzontal de pedra i porta gravada la data 1730; durant molt temps aquesta era la porta principal del molí. Aquest segon cos alberga la premsa que s'utilitzava tant per fer vi com oli, els cups de l'oli situats sota el nivell del paviment. Destaca el paviment que aprofita antigues pedres del molí per enllosar. Des d'aquí s'accedeix al tercer cos a traves d'una porta adovellada d'arc rebaixat que porta gravada a la fulla de fusta la data 1711. Aquest cos alberga la maquinària del molí i és segurament el més antic. Hi ha un trull d'oli format per un recipient fondo amb parets de lloses de pedra i la mola al centre; a vegades aquesta mola era substituïda per una més allargada que s'utilitzava per escairar blat de moro. Hi ha també els engranatges que mouen el molí de farina que es troba en el pis superior i per ús de la casa (va ser la primera casa de Mura que produïa energia elèctrica). El sistema de politges mou l'escairador/trull ja que l'aigua de la bassa entra al nivell inferior d'aquesta zona. Finalment hi ha el quart cos, on hi havia l'habitatge dels moliners, que conserva una campana de foc, una pica, una finestra amb festejadors i diferents estris i objectes de la vida domèstica. A la llinda de la porta d'entrada a aquest espai hi ha gravada la data 1551, poc llegible, i un dibuix que sembla una branca. Des del cos anterior s'accedeix al primer pis on hi ha el molí de farina i l'obrador de pa.
El molí conserva en ús la bassa que es troba darrera la casa, entre aquesta i la carretera, ja que el molí encara es posa en funcionament com a mostra en el museu. També conserva el canal i les diferents comportes que donen pas a l'aigua que s'agafa de la riera de Nespres després de l'antic molí del Melsa. El rodet del molí és de ferro, tot i que anteriorment havia sigut de fusta, i l'aigua que mou aquesta roda torna a sortir a la riera davant la façana principal del molí a través d'un tunel o carcavà.

El molí del Mig és una de les edificacions més antigues de Mura que ja surt documentada a principis del segle XI. En "l'Spèculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt" (inventari de les escriptures de vendes i drets dels monestirs) hi ha un document de l'any 1055 on consta una concessió feta per l'Abat del monestir, d'una casa amb hort, colomer, molí, trull, terres i vinyes, que es troba al costat del riu Nèspola (riera de Nespres).
La família conserva un arxiu familiar amb documentació des del segle XI, que permet fer el seguiment històric del molí.

divendres, 20 de febrer de 2009

ESGLÉSIA DE SANT MATEU DE BAGES






L'església parroquial de Sant Mateu de Bages 570 mts. N 41º 47.743 E 1º 44.039 domina el municipi del mateix nom.
De l'obra antiga es conserva el campanar preromànic de torre quadrada i amb finestres amb els característics arcs de ferradura a quatre cares. Per veure la seva importància, cal dir que només en queden tres a Catalunya.
Aquesta església està documentada des de l'any 983. A l'interior s'hi pot admirar un petit sarcòfag o bé ossera, d'estil gòtic, pertanyent al rector Guillem Despuig, mort el 1392. La decoració de la porta principal també és gòtica. A l'exterior, a la dreta de la façana principal, en un espai enjardinat, hi ha tombes visigòtiques i a l'interior de l'antiga rectoria, hi ha tombes antropomorfes.
El campanar, restaurat, és pre-romànic i documentat des del segle X, té tres pisos amb finestra d'arc de ferradura. Els quatre capitells d'aquest campanar originals d'estil corinti califal, fets de pedra arenosa i molt rústecs, es conserven al museu Comarcal de Manresa.
L'any 1936, tot el que hi havia a l'interior de l'església, va ser destruït.

LES TINES DE LES SOLANES





Les tines de les Solanes 220 mts. N 41º 43.340 E 1º 52.904. Hi podem accedir pel poble de Viladordis, prenent el camí que voreja el Llobregat i posteriorment la riera de Mura.
La construcció se situa al costat mateix de la riera de Mura, és un conjunt format per onze tines de dipòsit circular i dues edificacions auxiliars.
La part inferior dels murs, que confereixen l'estructura dels dipòsits de les tines, és construïda amb pedra i morter de calç, i la part superior, amb pedra sense material d'unió. Els interiors dels dipòsits, es presenten recoberts de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. Les cobertes són fetes amb el mètode d'aproximació de filades, sobre les quals s'estén una capa de sorra i pedruscall.

dimecres, 18 de febrer de 2009

EN CONTRA DELS ECOLOGISTES DE PA SUC AMB OLI I INTOLERANTS

Això va dedicat, a tots els qui creuen que les muntanyes són propietats personals i intransferibles, i que per més inri, la resta no tenim, ni el més minim dret a la informació.

dissabte, 14 de febrer de 2009

SANT ANTONI I LA FONT DE LES LLOSADES






Fa uns dies vaig llegir un article publicat en el Periodico de Catalunya de data 28 de setembre de 2008, en que el Sr. Alfred Montserrat, el titulava "Des de la font de les Llosades a Mura" i deia el següent:

El recorregut entre la població de Mura (Bages) i el paratge conegut com els Tolls, és una agradable caminata de poc més de dues hores, entre anar i tornar, que es veu enriquit, amb la visita a l'ermita dedicada a Sant Antoni de Pàdua i la font de les Llosades.
Després de donar un recomanable passeig pels carrers de Mura i admirar la seva església parroquial romànica de Sant Martí, se surt del poble en direcció a l'ermita de Sant Antoni de Pàdua.
Aquesta ermita va ser aixecada l'any 1716 i consta d'una nau rectangular amb un petit absis i un campanar d'espadanya.
A principis del segle XIX, se li va agregar un porxo per a protegir la porta principal. Cal seguir pel costat de la riera de Nèspres fins arribar al punt d'unió amb el torrent de la Fontfreda. En el punt en que el camí travessa la llera, cal seguir per aquesta fins a trobar la font de les Llosades...........

Fins aqui tot correcte. Tant sols fer un petit aclariment. Considero que el campanar de l'ermita de Sant Antoni de Pàdua, no és del tipus nomenat "espadanya". Baix el meu modest entendre, es tracta d'un simple campanar de torre quadrada.
D'altra banda, el tema referit al porxo afegit a fi de protegir la porta principal, en un principi no va ser un porxo tal, sinó que fou un afegit a l'ermita amb parets laterals i una porta per la seva part frontal, com es pot comprovar en la fotografía en blanc i negre.
Posteriorment i ja entrat el segle XX, es va suprimir aquest afegit, per un porxo, que es tal com avui el podem contemplar.

Les coordenades de la font de les Llosades són: 461 m. N 41º 41.553 E 1º 58.977


EL RAL·LI DE LA LLANA

















Aquest ral·li em sembla molt interessant, i considero que els participants són en la seva gran majoría, persones responsables, amb la qual cosa no tinc res a dir.

El que si considero necessari i sempre sota la meva opinió, és que en un esdeveniment d'aquesta magnitud i valorant el tipus de vies per les quals es circula, els Mossos d'Esquadra com a responsables de la seguretat vial, tindrien d'estar presents en la majoria dels trams del recorregut, o en cas contrari, tancar al tràfic rodat aquestes carreteres, durant el temps en que s'estigui celebrant aquest afer.

A Mura (Bages) i com resident en aquesta població, no he tingut el goig de poder veure la preséncia de cap efectiu d'aquest Cos Policial Catalá, durant tot el temps en que s'ha produït aquest afer.

Serà que tal vegada manquen efectius, per a controlar aquest tipus d'esdeveniments ?. O tal vegada són més necessaris per fer front als excessos de velocitat, en trams senyalitzats a 80 km/h. ?. O bé per la falta de dur cordat el cinturó de seguretat ?.

Senyors, la resposta després de la publicitat.



divendres, 13 de febrer de 2009

SANT BENET DE BAGES







El monestir de Sant Benet de Bages 225 m. 41º 44.558 E 1º 53.960 és un dels conjunts monàstics més interessants del país, amb elements que van des de l'època fundacional al segle X fins a l'època barroca.
Entre els elements més destacables el monestir presenta:

L'església és de planta de creu llatina, amb una nau de 25 metres de llarg per 7,5 d'ample, coberta per una volta lleugerament apuntada i dividida per tres arcs torals. El transcepte té el braç sud més baix i més curt que el del costat nord. Tots dos són coberts per volta de canó apuntada, i tenen buidats en el mur dues petites absidioles. L'absis central és l'únic visible des de l'exterior.
El portal principal, a la façana de ponent, és d'arc de mig punt, sense timpà, amb quatre arquivoltes sobre columnes amb capitells de l'escola rossellonesa. Sota l'altar major hi ha una cripta, molt transformada en època barroca, que guardava les relíquies de Sant Valentí, que Sala havia dut de Roma en fundar el monestir.
A ponent l'església té adossat un impressionant campanar, de base pre-romànica i cos d'època romànica, sobrealçat posteriorment amb el pis de les campanes en època barroca. Sobre el primer arc toral de la nau de l'església ,s'alça un cimbori en forma de torre campanar de dos pisos.

El claustre constitueix l'element més singular del conjunt. Es format per quatre galeries de sis arcs cada una. Els 64 capitells del claustre són de gran valor iconogràfic: n'hi ha amb decoració vegetal estilitzada o geomètrica, i també de figuratius amb motius d'inspiració mitològica, d'inspiració cristiana o amb escenes humanes i d'animals.

El palauet és un edifici del segle XIV, que es construí per substituir l'antiga sala capitular romànica. Aquest bell edifici de dues plantes, va ser completament restaurat a començaments d'aquest segle, i presenta uns bells arcs apuntats que sustenten l'estructura.

El monestir de Sant Benet, fou fundat entre els any 950 i 960 pel noble Sala, que marxà a Roma a sotmetre directament la futura fundació a la Santa Seu (fet que eximia al monestir de la jurisdicció civil i episcopal). L'any 967 es produeix l'acta de fundació i la dotació de béns del monestir, i l'any 972, mort Sala, es consagra una primera església. Des d'un començament els abats pertanyien a la família Sala i la comunitat per la influència d'aquests abats visqué una època difícil.

El nomenament del primer abat per elecció l'any 1002, va suposar un període d'expansió pel monestir. La casa comtal de Barcelona, també participà directament en el govern del monestir amb el nomenament d'abats, durat el segle XI: Miró i Sanç Berenguer, els dos germans del Comte de Barcelona. L'abat Ranió va començar un procés d'expansió per la comarca, amb donacions de terres, esglésies i parròquies, i va realitzar gestions per adquirir noves terres. Entre les èpoques més tristes pel monestir destaca, l'atac del que fou objecte l'any 1125 per part dels musulmans, que van destruir bona part del conjunt. Això propicià la reconstrucció del monestir, en especial de l'església que va quedar pràcticament reduïda als seus fonaments. A les acaballes del segle XII i inici del segle XIII es construïren l'església i el claustre actuals. Les elevades despeses de les obres foren suportades pels barons de la comarca: els Rocafort, Talamanca, Calders, Boixadors, Viladecavalls... a canvi de ser sepultats al monestir i que els monjos preguessin per les seves ànimes. Aquest fet explica que la majoria de sarcòfags que ocupen el claustre siguin d'aquesta època (Segles XII-XIII).

Durant els segles XIV i XV, el monestir, que gaudia de bones rendes, va iniciar la construcció de noves dependències, ja no al voltant del claustre, com s'havia fet en època romànica, sinó al voltant del pati d'entrada (Pati de la Creu). Són d'aquesta època la nova sala capitular, la infermeria, i demés dependències. L'any 1348 va afectar a Catalunya la terrible Pesta Negra. Al seu pas pel monestir només quedaren amb vida dos monjos, a partir d'aquest fet, començà una nova etapa de decadència pel monestir.

El 9 de novembre de l'any 1593 el Papa Climent VIII autoritza la unió de l'abadia de Sant Benet amb el Monestir de Montserrat. La finalitat de Montserrat no era altra que instal·lar-hi un col·legi, donat que en aquests temps Montserrat tenia molts estudiants disseminats en universitats i altres centres docents. El nou col·legi es va obrir el 22 de novembre de 1620. Tres monjos tenien la direcció del col·legi: un mestre de júniors, un lector i un passant. S'ensenyaven les ciències eclesiàstiques, llengües i poesia i al finalitzar el curs se celebraven certàmens literaris. Les darreres notícies de l'activitat docent la tenim al 1671. Dissolt el col·legi, l'abadia de Sant Benet resta convertida en un lloc de recés on es retiren els monjos més vells de Montserrat.

Al març de 1820 es publica la Constitució que aboleix l'Ordre Benedictina, i aquesta i altres disposicions governamentals, obliguen els monjos a abandonar el monestir abans de l'últim dia de l'any. Canvis polítics van permetre la tornada dels monjos el 29 d'abril de 1823, i el restabliment de la comunitat fins a l'exclaustració definitiva l'any 1835.
L'any 1845 el govern autoritzà la venda del monestir i les seves terres, passant des d'aquell moment per diverses mans.
L'any 1907 Elisa Carbó Ferrer, mare del célebre pintor i dibuixant català Ramon Casas i Carbó, adquireix els edificis del monestir i comença una lenta i digna obra de consolidació i restauració del monument.