divendres, 24 de juliol de 2009

MURA, ESCENARI CINEMATOGRÀFIC












Aquesta setmana a Mura, te lloc el rodatge de la pel·lícula titulada BRUC, la història d'un noi de pagès que, amb la seva determinació i valentia, va contribuir a derrotar l'exèrcit francès invasor del nostre país.
Amb un gran pressupost, la productora barcelonina Ikiru Films està duent a terme una producció, que res tindrà a envejar a les grans superproduccions americanes o europees. De fet Ikiru Films i el productor Edmond Roch, han dut a terme, en els últims anys, produccions d'èxit com El efecto mariposa (1995) i sobre tot El perfume (2006), films, tots ells, molt taquillers en tot Europa.

En aquest cas es tracta d'una trama molt propera a la història del Timbaler del Bruc que tots coneixem, i que uneix els fets reals i la ficció. Quan l'exèrcit de Napoleó descobreix que les seves primeres derrotes a Catalunya van ser causades per un noi de pagès, un carboner que, amb el redoblar del seu timbal, va sembrar el pànic entre les seves tropes, envia als seus millors militars, sis guerrers curtits en mil batalles, amb l'única missió de caçar-lo i tallar-li el cap per clavar-lo en una pica a la plaça del poble.
Després d'assassinar la seva família sencera i d'atemorir tots els pobles de les rodalies de Montserrat amb les seves amenaces, els sis francesos comencen una cacera ferotge per la muntanya de Montserrat.
En Bruc, aquest és el nom d'aquest xicot, haurà de lluitar sol per primera vegada, per sobreviure i poder venjar a la seva família. D'aquesta manera, esdevé un símbol de la llibertat i esperança per a la nació catalana, que troba en ell a l'heroi que ha aconseguit allò que encara ningú no havia assolit mai: derrotar l'exèrcit invencible de Napoleó Bonaparte.

Amb un pressupost estimat d'uns quatre milions d'euros el rodatge te lloc a Montserrat, rodalies del Bruc, les coves de Salnitre de Collbató, a Mura, al Puig de la Balma, a diversos llocs de la província de Tarragona i en altres punts de Catalunya.
El director i realitzador de la pel·lícula és Daniel Benmayor i Vivas, qui compta amb un ampli historial cinematogràfic, mentre que el guió és de Jordi Gasull, tècnic que acumula una llarga experiència.
El personatge de Bruc és interpretat pel jove actor madrileny Juan José Ballesta, que varem conèixer en la pel·lícula El Bola (producció de l'any 2000) que va gaudir d'un bon èxit de taquilla. Aquesta és la seva desena pel·lícula.
Aquest actor ha après català, per donar vida a l'heroi que va fer fugir les tropes napoleòniques el 1808. També s'ha incorporat al repartiment, el destacat actor suís Vincent Pérez.

Si voleu gaudir d'un escenari com aquest, us recomano fer una visita a Mura. Sereu tots benvinguts.

dimarts, 21 de juliol de 2009

EL TURÓ DEL MAL PAS DE PUIGDOURE















El turó del MAL PAS de Puigdoure 748 m. N 41º 40.283 E 1º 57.286 està situat entre la carena dels Enrics i el turó de Puigdoure a tocar a les Tres Pinasses 686 m. N 41º 40.318 E 1º 57.400.

Conta la llegenda, que quan el Rector de Mura visitava els feligresos de la parròquia de Santa Creu de Palou, és a dir els masos del Farell, Putget, Puigdoure i Mata-Rodona, es feia dur en una d'aquelles cadires portàtils anomenades Baiards.
La cadira era traginada per dos mossos del poble. Aquests xicots generalment solien ser els més entremaliats, ja que, com a correctiu per les seves trapelleries, eren convidats si us plau per força pel rector, a fer de portadors dels seus quilos.
En una d'aquestes visites, els dos xicots honorats amb la difícil tasca d'arrossegar la cadira, estaven especialment enfadats amb el mossèn que, per cert, no era gens escardalenc, i es van posar d'acord per tal de donar-li un escarment.
Quan passaven pel vessant pendent, estret i rocós d'un turó, els dos xicots van "ensopegar" i van estimbar cadira i rector cingle avall.
Des de llavors aquest lloc, és anomenat el turó del Mal Pas.

divendres, 10 de juliol de 2009

L'OTZET DE GRANERA I L'OTZETÓ








Otzet, aquesta paraula, que ens ha restat fossilitzada com a nom de lloc, de mas, prové d'un mot llatí, "licetum", que vol dir "alzinar". En català antic va donar la forma "Oltzet" i, de seguida, "Otzet". Documentem la forma femenina "Olzeda" en un document conservat a l'arxiu capitular de Vic: en el testament de la dona Frugio, de l'any 968, s'enumeren diversos bens, entre ells un alzinar (ACV, calaix 6, num. 681/Junyent: Diplomatari, doc. 387).
D'altra banda, "ilicetum" també va donar, en català, "Aulet". Precisament Aulet és el nom d'un poblet abandonat que es troba al marge dret de la Noguera Ribagorçana (sant Orenç, alta Ribagorça), en el paratge on el riu forma l'embassament d'Escales.

Otzet "grup d'alzines" o "alzinar", també el trobem, com a nom de casa de pagès, a d'altres llocs, ben propers a Sant Fruitós, com a Navarcles i a Granera (moianès, Vallès Oriental).
L'Otzet de Sant Fruitós de Bages va donar origen a una família del mateix nom, que trobem des de l'any 1208, amb Ramon Otzet.
Aquest any, Mirona de Claret, el seu fill Bertran i la seva esposa Maria varen donar a Ferrer Mas i a la seva esposa Guillema, filla de Mirona de Claret, la vinya del Torrent Mal com a part de la seva dot. Es posa la condició que si la dita Guillemina morís sense descendència legítima la vinya retorni als esmentats donants, és a dir, a la seva família natural.
Així s'evitava l'alienació del patrimoni a mans d'una altre família.
D'entre els testimonis hi figura Ramón Otzet (llatinitzat: "Odceti"), en segon lloc, de tres (ACA, perg. 587).

Quasi seixanta anys després, el 1267, en un document de sotsestabliment d'un farraginal que era alou de la sagristia de Sant Benet, que van fer en Ferrer Marc (fill del difunt Pere Marc) i la seva esposa Estranya, ciutadans de Manresa, a un home o dona i a la seva filla Maria i al seu marit Ferrer, tornem a veure el nom d'Otzet.
Berenguer Ventaiola i Bertran Otzet feren de testimonis d'aquest sotsestabliment emfitèutic aprovat pel sagristà Guerau, que ho signa salvant els drets de la sagristia i també el lluïsme i el terç en cas que venguessin (ACA perg. 819).

Han de transcórrer vint-i-tres anys més perquè tornem a tenir notícies d'un altre Otzet. El 1290, Domènec Otzet és el darrer de tres testimonis que signaren en un altre document el sotsestabliment.
Pelegrí Torrents, fill i hereu de Pere Torrents i de Berenguera, difunts, de la parròquia de Sant Fruitós de Bages, amb el consentiment de la seva germana Pelegrina i del seu marit Barceló Canet, carnisser, ciutadans de Barcelona, sotsestabliren a Pere Bord i a Bernat, el seu fill, de dita parròquia, dos trossos de terra amb trilles i arbres, juntament amb el seu mas anomenat de Torrents, que tenia per Sant Benet i per Santa Maria de Ripoll, pel preu de 130 sous barcelonesos.
Testimonis: Bernat Ermenard, de la parròquia de Sant Pere de Rubí (Vallès Occ), Bernat Vilardell i Domènec Otzet. Signaren autògrafament a l'abat Guerau de Sant Benet i Ponç Olivella, sagristà de Ripoll, consentint-ho. El document fou redactat sota les ordres de Bartomeu Marc, notari públic de Barcelona (ACA, pergs. 2294 J-original-i 2294 K-trasllat de 1315-).

Tot i que el mas, amb el mateix nom, encara existeix, no li hem trobat cap més referència escrita referent a l'època medieval. Tant sols tenim aquestes tres notícies de tres personatges diferents, sense saber-ne la relació de parentiu, tot i que hi devia ser.
Si bé el mas no apareix escripturat, sí que en podem deduir fàcilment l'existència, almenys des del final del segle XII.

Aquest exemple ens serveix per demostrar que pel fet que un nom no ens surt escrit, ni tant sols en un període molt llarg de temps, no n'hem de deduir la seva inexistència.
Com hem dit, el nom del mas Otzet no ens apareix escrit ni una sola vegada en tota la documentació, més de mil documents. Només tenim tres esments del nom, com a locatiu, seguint uns noms personals, que ens permeten deduir l'existència del mas. I els tres personatges que s'acompanyen d'aquest nom són del segle XIII (el darrer, Domènec, devia viure també entrat ja el segle XIV). No hi obstant, no només fins al segle XVI, sinó fins a l'actualitat, aquesta casa va continuar i continua existint.
Pel fet que apareguin com a testimonis, els tres Otzet documentats no podien ser pagesos dels més humils, sinó que havien de tenir una casa, un patrimoni, i pertànyer a la comunitat parroquial.
I si no hem trobat cap document que ens parli de la seva activitat en el si de la comunitat és o bé perquè els hipotètics documents s'han perdut, o perquè molts tractes es feien sense escriure, només de paraula i de comú acord.

Font: Joan Salvadó i Montoriol.

Pot haver relació familiar, entre l'Otzet de Sant Fruitós 275 mts. N 41º 45.103 E 1º 51.543, i l'Otzet de Granera 636 mts. 41º 43.391 E 2º 01.862?
Personalment, crec que si. Seguiré investigant.

De l'Otzetó 576 mts. N 41º 44.009 E 2º 01.482 tant sols en queden les restes, i no tinc més informació. Al meu modest entendre crec, que el nom de l'Otzetó pot ser un diminutiu d'Otzet ,i per tant pot referir-se a un petit alzinar.

divendres, 3 de juliol de 2009

EL CAU D'EN BANYETA




El Cau d'en Banyeta està situat en el paratge anomenat el Racó del Pedaçó, molt a prop del Sot de l'Infern.

Consta de dues entrades, una de tipus avenc 624 m. N 41º 40.750 E 1º 57.288 d'uns 12x35 cm, i un altre separada uns 25 metres de l'anterior de tipus cova 618 m. N 41º 40.739 E 1º 57.279 d'uns 30x33 cm.

Aquesta cavitat fou descoberta i explorada, el març de 1998 per en Jordi Guillemot i Marcet en companyia dels germans Barquinero.