dissabte, 16 de gener de 2010

EL CAMÍ I LA BASSA DE LA CALÇADA
















El Sot de la Calçada és una ombrívola i ampla torrentera que es desprèn, en direcció a ponent, de la carena del Montcau a la Mola; té el seu encapçalament molt a prop del Coll d'Eres. Aquest sot es distingeix per ser un indret molt humit, factor que permet que en aquest lloc es mantingui una bonica roureda i una exhuberant vegetació.

Per la vessant esquerra del torrent, puja amb cert pendent un antic viarany que comunica la vall de les Arenes i la del Ripoll, passant pel Coll d'Eres. Aquest antic camí és conegut amb el nom de la Calçada, nom que es fa extensiu a tota la fondalada.
Per trobar aquest camí, cal sortir del Coll d'Eres en direcció a migdia, seguint la pista que mena a la Mola. Al cap de pocs minuts, agafem a mà dreta, passades unes fites termeneres, un estret corriol que planeja suaument cap a la carena del Roure del Palau.
Als pocs metres de seguir-lo, es troba una bifurcació més confosa que bruscament baixa amb pendent més acusat cap al fons del torrent. Aquesta bifurcació és l'entroncament del camí de la Calçada, el qual segueix confós i emboscat fins a eixamplar-se i fer-se progresivament més clar, per arribar finalment a la riera de les Arenes. Tot seguint aquest corriol, més o menys a la meitat del seu recorregut, s'arriba a un lloc on la vall es fa més ampla i el torrent s'esplana en una mena de grada rocosa. Caldrà baixar, doncs, a aquest teplà, on veurem tres grossos blocs de conglomerat arrenglerats. Alineat amb aquestes pedres, hi ha un fragment de paret formant cantonera, fets amb carreus de pinyolenc. Uns vint metres més avall, tot seguint el sorral del torrent, trobarem un mur de contenció molt tapat per les bardisses i la sorra. Aquest conjunt es el que es coneix com a Bassa de la Calçada 890 m. N 41º 40.019 E 2º 00.217

Es tracta d'un antic embassament per a recollir l'aigua que baixa pel xaragall, construït amb pesats blocs de pedra de grandària molt considerable. Aquest mur de contenció resta avui quasi tapat per la sorra i el pedregall que arrossegà l'aigua en els desastrosos temporals de principis dels anys seixanta. Malgrat això, la banda esquerra del mur encara deixa entreveure alguns blocs que malden per mantenir-se mig desenterrats. Segons fotografies antigues, n'hi ha que podrien sobrepassar un metre de costat. Els tres blocs arrenglerats i el fragment de construcció en forma de cantonera, queden a un nivell superior i formen part de l'enigmàtic conjunt.
Abans dels aiguats hi havia en aquesta bassa un xupet clarificador, que consistia en un forat quadrat, fet d'obra enmig del sorral per on es filtrava l'aigua, la qual era aprofitada pels pilers que treballaven pels voltants.
Sembla ésser que el cantó del mur que estava en contacte amb l'aigua està encimentat i allisat, fet que denota que aquest embassament fou aprofitat fins en èpoques recents.
Aquesta bassa s'ha relacionat amb el proper poblat de Coll d'Eres, i així hom ha apuntat que en podria servir de proveïment d'aigua, donat que pels voltants del coll no hi ha cap font. Per altra banda, no es coneix l'origen d'aquesta sibgular construcció ciclòpia.
Finalment, cal dir que seria interessant desenterrar aquest insòlit mur per tal d'esbrinar la seva antigor, alhora que d'aquesta manera es recuperaría un nou lloc d'interès històric de la nostra muntanya.

Un cop vista la Bassa de la Calçada, caldrà continuar el camí, que baixarà més ampla i més planer en direcció a la riera de les Arenes. Poc després de la bassa, arribarem a un indret on el corriol passa per sobre d'un mur de contenció de considerable llargada i alçada. Al final d'aquest mur, el camí torna a agafar pendent cap avall, per sobre d'uns blocs de pedra que s'acaven ben aviat. Aquest tram de camí mig empedrat i el mur de contenció abans esmentat és el que resta del camí de la Calçada, que hom ha considerat com de possible origen romà. D'aquest camí, en documents medievals, s'en deia que era "l'estrata romana quae pergit ad Matam de Pedra". El mur d'aquest camí és construït amb blocs de pedra de grandària considerable, de forma semblant a la bassa de la Calçada. També en alguns camins que recorren la base de la carena del Roure del Palau (Les Teixoneres i el Cellerot), propers a la Calçada, presenten alguns trams força llargs de murs de contenció, encara que no estan fets a base de pedres tan grosses ni tenen l'acabat ni l'alçada del mur de la Calçada, però poden constituir un punt de dubte respecte al seu suposat origen romà.

1 comentari:

maria ha dit...

molt interessant joan! he anat per aquests rodals però es veu que he passat de llarg, direcció la mola per la carena del pagès. Me l'apunto i espero no perdre'm.
salutacions cordials!
maria