divendres, 16 de juliol de 2010

EN ROCCO HA MORT, DESCANSI EN PAU


Companys,

El meu gos Rocco, ha estat victima avui 16 de juliol de 2010, d'un accident de trànsit.
Aquest, ha tigut lloc aquest matí a la carretera, que va de Mura a Rocafort, dins la població de Mura.

El conductor s'ha donat a la fuga, i no ha prestat l'obligació d'auxiliar a la victima.

Des d'aquí vull manifestar la meva repulsa pels seus fets:
A part de no tenir cor, i com a persona, ser un indesitjable, i un fill de la gran puta.
I no pel fet de l'atropellament, que aixó pot passar en qualsevol moment, sinó per la seva manca d'auxili, cobardia, manca de sensibilitat, orgull i ser un mal nascut: Considero que no té dret, ni a l'aire que respira.

No desitjo per res del mon que aquesta “persona” tingui una mort com la que en Roco ha patit, que ha mort ofegat, sense auxili per part del conductor, i sense poder respirar.
Al arribar al veterinari de Terrassa s’el ha intervingut quirurgicament, i pobre no ha resistit l’intervenció.
Tu que es estat capaç d’abandonar un animal en aquestes condicions, ets capaç d’abandonar un racional.
Encara penses que tens dret a la vida ?. Fill de puta.


Joan Escoda i Prats.


EN ROCCO HA MORT, DESCANSI EN PAU


Companys,

El meu gos Rocco, ha estat victima avui 16 de juliol de 2010, d'un accident de trànsit.
Aquest, ha tigut lloc aquest matí a la carretera, que va de Mura a Rocafort, dins la població de Mura.

El conductor s'ha donat a la fuga, i no ha prestat l'obligació d'auxiliar a la victima.

Des d'aquí vull manifestar la meva repulsa pels seus fets:
A part de no tenir cor, i com a persona, ser un indesitjable, i un fill de la gran puta.
I no pel fet de l'atropellament, que aixó pot passar en qualsevol moment, sinó per la seva manca d'auxili, cobardia, manca de sensibilitat, orgull i ser un mal nascut: Considero que no té dret, ni a l'aire que respira.

No desitjo per res del mon que aquesta “persona” tingui una mort com la que en Roco ha patit, que ha mort ofegat, sense auxili per part del conductor, i sense poder respirar.
Al arribar al veterinari de Terrassa s’el ha intervingut quirurgicament, i pobre no ha resistit l’intervenció.
Tu que es estat capaç d’abandonar un animal en aquestes condicions, ets capaç d’abandonar un racional.
Encara penses que tens dret a la vida ?. Fill de puta.


Joan Escoda i Prats.


dimecres, 7 de juliol de 2010

ROJOS Y GUALDOS

Rojos y gualdos, tal vez llegueis a ser campeones del mundo.

Este és mi deseo. Pero no olvideis, que llegado este momento y conseguido este campeonato, podeis y teneis, que dar grácias a los ROJOS. Si, estos que os pasais la vida criticando i menospreciando desde hace lustros.

Abrid los ojos de una vez por todas, si és que disponeis de ellos, y no seais ciegos de conveniéncia.

¿Como és posible que en la cadena televisiva de Berlusconi, digan que Puyol se escribe con "C" de casta.

¿A que casta se refieren?

¿A los toros?

Basta ya de ignoráncia y falta de sensibilidad. ¿No les parece?

Señores, sean un poco más realistas y menos protagonistas. Hace muchos años ya, que van enseñado el plumero por estas latitudes.


ROJOS Y GUALDOS

Rojos y gualdos, tal vez llegueis a ser campeones del mundo.

Este és mi deseo. Pero no olvideis, que llegado este momento y conseguido este campeonato, podeis y teneis, que dar grácias a los ROJOS. Si, estos que os pasais la vida criticando i menospreciando desde hace lustros.

Abrid los ojos de una vez por todas, si és que disponeis de ellos, y no seais ciegos de conveniéncia.

¿Como és posible que en la cadena televisiva de Berlusconi, digan que Puyol se escribe con "C" de casta.

¿A que casta se refieren?

¿A los toros?

Basta ya de ignoráncia y falta de sensibilidad. ¿No les parece?

Señores, sean un poco más realistas y menos protagonistas. Hace muchos años ya, que van enseñado el plumero por estas latitudes.


GRATABOUS



El Gratabous (Centaurea Scabiosa) és una herba perenne d'entre 0,5 i 1 m d'alçada, de la família compostes i una de les espècies del gènere Centaurea més comuna al Bages.

Els capítols dels gratabous són grossos, de fins a 3 cm, de forma ovoide poc o gens contreta. Les bràctees involucrals són ovals, verdes amb un marge fosc que la ressegueix de la meitat en amunt i retallat en un serrell de lacínies dirigides enfora.

Les flors del gratabous són purpúries, tubuloses, però finalment s'obren en una estrella de 5 llargs pètals. Les flors exteriors són més grans i més estrellades.

El gratabous floreix a ple estiu. Les fulles són irregularment pinnades, amb els folíols ovats o lobats i acabats en punta. El gratabous creix a les vores dels camins, als sembrats i als prats una mica adobats.

GRATABOUS



El Gratabous (Centaurea Scabiosa) és una herba perenne d'entre 0,5 i 1 m d'alçada, de la família compostes i una de les espècies del gènere Centaurea més comuna al Bages.

Els capítols dels gratabous són grossos, de fins a 3 cm, de forma ovoide poc o gens contreta. Les bràctees involucrals són ovals, verdes amb un marge fosc que la ressegueix de la meitat en amunt i retallat en un serrell de lacínies dirigides enfora.

Les flors del gratabous són purpúries, tubuloses, però finalment s'obren en una estrella de 5 llargs pètals. Les flors exteriors són més grans i més estrellades.

El gratabous floreix a ple estiu. Les fulles són irregularment pinnades, amb els folíols ovats o lobats i acabats en punta. El gratabous creix a les vores dels camins, als sembrats i als prats una mica adobats.

CAPFERRADA GROGA

La Capferrada groga (Centaurea Collina) és una herba perenne amb fulles irregularment pinnatífides, més les caulinars que no les de la base, i el port similars als del gratabous (Centaurea Scabiosa), una espècie amb la qual es pot hibridar. Però la capferrada groga s'identifica bé per les flors grogues, no pas purpúries i per l'apèndix de les bràctees del capítol que, a més dels cilis laterals, té una punta terminal, robusta i punxosa.

La capferrada groga viu als erms ruderals, a les vores dels camins i als camps de cereals, on floreix a l'estiu després de la sega.

La capferrada groga no és tan abundosa a la comarca del Bages com el gratabous.



CAPFERRADA GROGA

La Capferrada groga (Centaurea Collina) és una herba perenne amb fulles irregularment pinnatífides, més les caulinars que no les de la base, i el port similars als del gratabous (Centaurea Scabiosa), una espècie amb la qual es pot hibridar. Però la capferrada groga s'identifica bé per les flors grogues, no pas purpúries i per l'apèndix de les bràctees del capítol que, a més dels cilis laterals, té una punta terminal, robusta i punxosa.

La capferrada groga viu als erms ruderals, a les vores dels camins i als camps de cereals, on floreix a l'estiu després de la sega.

La capferrada groga no és tan abundosa a la comarca del Bages com el gratabous.



ESPERNELLAC




L'Espernellac (Santolina Chamaecyprissus) és una mata aromàtica de la família compostes que viu en terrenys secs i prats.
Quan creix a plaer, l'espernellac pren un port hemisfèric amb nombroses tiges radials. Les fulles són diminutes i segmentades, de color entre el verd i el grisenc segons la presència de toment curt.

Al florir a començaments d'estiu, l'espernellac muda el seu anterior aspecte verd trist per un groc lluent, mercès als nombrosos capítols rodons de flors tubuloses, enlairats per llargs penduncles.

L'espernellac és una planta que, tant per la morfologia com per l'olor de les essències contingudes a les fulles i als capítols, recorda a la camamilla i a les artemísies.

Els capítols de l'espernellac es prenen en infusió com a digestiu, però no és tan apreciat ni popular com la camamilla.

ESPERNELLAC




L'Espernellac (Santolina Chamaecyprissus) és una mata aromàtica de la família compostes que viu en terrenys secs i prats.
Quan creix a plaer, l'espernellac pren un port hemisfèric amb nombroses tiges radials. Les fulles són diminutes i segmentades, de color entre el verd i el grisenc segons la presència de toment curt.

Al florir a començaments d'estiu, l'espernellac muda el seu anterior aspecte verd trist per un groc lluent, mercès als nombrosos capítols rodons de flors tubuloses, enlairats per llargs penduncles.

L'espernellac és una planta que, tant per la morfologia com per l'olor de les essències contingudes a les fulles i als capítols, recorda a la camamilla i a les artemísies.

Els capítols de l'espernellac es prenen en infusió com a digestiu, però no és tan apreciat ni popular com la camamilla.

ALADERN




L'Aladern (Rhamnus Alaternus) és un arbust o abrissó de fulles petites, en disposició esparsa, similars a la de l'alzina carrasca, però lluents per l'absència de pèls.

L'aladern és una planta dioica, amb individus masculins i d'altres femenins productors de fruits rodons, vermellosos al principi i negres a la maturitat.

ALADERN




L'Aladern (Rhamnus Alaternus) és un arbust o abrissó de fulles petites, en disposició esparsa, similars a la de l'alzina carrasca, però lluents per l'absència de pèls.

L'aladern és una planta dioica, amb individus masculins i d'altres femenins productors de fruits rodons, vermellosos al principi i negres a la maturitat.

dimarts, 6 de juliol de 2010

GINESTA


La Ginesta (Spartium Junceum) és un arbust alt ben conegut per la vistositat desbordant de la seva florida. Té unes branques verdes assimiladores, estriades, que donen el nom de morfologia genistoide que s'aplica a les espècies d'arbustos, majoritàriament de la família papilionàcies, que com l'argelaga (Genista Scorpius) tenen una fesomia similar.

Les fulles són simples, escasses i cauen ben aviat deixant tota la responsabilitat de la fotosíntesi a les tiges verdes.
Les flors són grogues, típicament papilionàcies, grosses, molt perfumades i tant abundants que solen recobrir completament la planta.

La ginesta és una planta tòxica que conté l'alcaloide cistina, de propietats similars a les de la nicotina.

La ginesta viu en ambients lluminosos i no massa freds.

GINESTA


La Ginesta (Spartium Junceum) és un arbust alt ben conegut per la vistositat desbordant de la seva florida. Té unes branques verdes assimiladores, estriades, que donen el nom de morfologia genistoide que s'aplica a les espècies d'arbustos, majoritàriament de la família papilionàcies, que com l'argelaga (Genista Scorpius) tenen una fesomia similar.

Les fulles són simples, escasses i cauen ben aviat deixant tota la responsabilitat de la fotosíntesi a les tiges verdes.
Les flors són grogues, típicament papilionàcies, grosses, molt perfumades i tant abundants que solen recobrir completament la planta.

La ginesta és una planta tòxica que conté l'alcaloide cistina, de propietats similars a les de la nicotina.

La ginesta viu en ambients lluminosos i no massa freds.

SETGE






El Setge o Escrofularia (Scrophularia Nodes) és una herba vivaç, de tija quadrada i fulles oposades, que pot arribar a una alçada considerable si troba bones condicions per al seu desenvolupament.
La tija es troba rematada per una panícula de petites flors, en forma de vesícules de color marró-vermellós.

És una planta que es troba en zones relativament humides, com en rouredes o fagedes. A la Península se la pot trobar per tota la serralada cantàbrica, així com en diverses muntanyes septentrionals del país, i també en zones del Bages.

A aquesta planta se li van atribuir nombroses virtuts, però sobretot s'emprava per combatre l'escròfula (enfermetat infecciosa que afecta als gànglis linfàtics) d'on ve el seu nom.

L'herba floreix a l'estiu. La collita es pot fer des de maig fins al setembre i les parts que resulten més útils des del punt de vista mèdic, són el rizoma i les fulles, una vegada recollits tots dos, es posen a assecar a l'aire i posteriorment es guarden en llocs apartats de la llum.

En les fulles apareixen diversos àcids, entre els quals cal destacar l'àcid cafetànic, el cinàmic i el butíric. També contenen flavonoides, antraquinona i saponines: aquestes últimes estàn presents en tota la planta, llevat de les arrels.

Actualment, s'atribueixen a la planta virtuts com la de ser un bon purgant.
En l'antiguitat es feia servir principalment per combatre l'escrofulòsi, es a dir, aquells abcessos que supuran i que s'obren a la pell, normalment com a efecte secundari a la tuberculosi dels ganglis linfàtics, i també per curar les morenes, així com tota mena de tumors. Aquest ús tant particular probablement es devia als petits "tumors" que apareixien a la soca de la planta; això va fer creure als nostres avantpassats, que la planta tenia certes virtuts que la feien particularment eficaç contra tot tipus de malformacions tumorals.

Avui en dia se li reconeixen a la planta algunes virtuts per calmar el dolor que produeixen les morenes, així com per rentar determinades úlceres, però els seus usos més primitius han quedat ja relegats.

SETGE






El Setge o Escrofularia (Scrophularia Nodes) és una herba vivaç, de tija quadrada i fulles oposades, que pot arribar a una alçada considerable si troba bones condicions per al seu desenvolupament.
La tija es troba rematada per una panícula de petites flors, en forma de vesícules de color marró-vermellós.

És una planta que es troba en zones relativament humides, com en rouredes o fagedes. A la Península se la pot trobar per tota la serralada cantàbrica, així com en diverses muntanyes septentrionals del país, i també en zones del Bages.

A aquesta planta se li van atribuir nombroses virtuts, però sobretot s'emprava per combatre l'escròfula (enfermetat infecciosa que afecta als gànglis linfàtics) d'on ve el seu nom.

L'herba floreix a l'estiu. La collita es pot fer des de maig fins al setembre i les parts que resulten més útils des del punt de vista mèdic, són el rizoma i les fulles, una vegada recollits tots dos, es posen a assecar a l'aire i posteriorment es guarden en llocs apartats de la llum.

En les fulles apareixen diversos àcids, entre els quals cal destacar l'àcid cafetànic, el cinàmic i el butíric. També contenen flavonoides, antraquinona i saponines: aquestes últimes estàn presents en tota la planta, llevat de les arrels.

Actualment, s'atribueixen a la planta virtuts com la de ser un bon purgant.
En l'antiguitat es feia servir principalment per combatre l'escrofulòsi, es a dir, aquells abcessos que supuran i que s'obren a la pell, normalment com a efecte secundari a la tuberculosi dels ganglis linfàtics, i també per curar les morenes, així com tota mena de tumors. Aquest ús tant particular probablement es devia als petits "tumors" que apareixien a la soca de la planta; això va fer creure als nostres avantpassats, que la planta tenia certes virtuts que la feien particularment eficaç contra tot tipus de malformacions tumorals.

Avui en dia se li reconeixen a la planta algunes virtuts per calmar el dolor que produeixen les morenes, així com per rentar determinades úlceres, però els seus usos més primitius han quedat ja relegats.

FLOR CAPUTXINA

La Flor Caputxina (Anacamptis Pyramidalis) és una orquídia que normalment fa de 25 a 40 cm d'alçada.

Les seves flors són petites i estan agrupades en espigues molt denses.
Floreix de mitjan maig a principi de juliol. És una planta pròpia dels sòls calcaris força freqüent al Bages.

Viu a brolles i als prats secs i, especialment, a les joncedes, per sota dels 1200 m d'altitud.

FLOR CAPUTXINA

La Flor Caputxina (Anacamptis Pyramidalis) és una orquídia que normalment fa de 25 a 40 cm d'alçada.

Les seves flors són petites i estan agrupades en espigues molt denses.
Floreix de mitjan maig a principi de juliol. És una planta pròpia dels sòls calcaris força freqüent al Bages.

Viu a brolles i als prats secs i, especialment, a les joncedes, per sota dels 1200 m d'altitud.

dilluns, 5 de juliol de 2010

REVOLT DE LA CAPELLA


El Revolt de la Capella, està situat al costat esquerra de la carretera de Matadepera a Navarcles BV-1221 Km 11,900 31T 415428 4612519.

Hi podem trobar un monòlit que diu: RICHARD BENASCO ARGEMÍ TORMENTA ET FLAMMAS VINCERE SOLA FIDES + POT VIT VII-IX-MCMXXXVI

Que en català significa més o menys: RICARD BENASCO ARGEMÍ,LA MÀQUINA DE GUERRA I LES FLAMES NOMÉS LES POT VÈNCER LA FE. 7 de setembre de 1936

Es tracta d'un assassinat a trets en aquest lloc, d'un empresari castellarenc i que fou cremat amb benzina una mica més avall.

La seva mort, fou certificada gràcies a la dentadura, i també a unes claus que es van trobar en el lloc dels fets.

És una més, de les atrocitats comesses durant la guerra civil del 1936.

Sobre aquest fet, el senyor Jordi Guillemot en parla a la seva web: http://www.caudelguille.com

Descansi en pau.

REVOLT DE LA CAPELLA


El Revolt de la Capella, està situat al costat esquerra de la carretera de Matadepera a Navarcles BV-1221 Km 11,900 31T 415428 4612519.

Hi podem trobar un monòlit que diu: RICHARD BENASCO ARGEMÍ TORMENTA ET FLAMMAS VINCERE SOLA FIDES + POT VIT VII-IX-MCMXXXVI

Que en català significa més o menys: RICARD BENASCO ARGEMÍ,LA MÀQUINA DE GUERRA I LES FLAMES NOMÉS LES POT VÈNCER LA FE. 7 de setembre de 1936

Es tracta d'un assassinat a trets en aquest lloc, d'un empresari castellarenc i que fou cremat amb benzina una mica més avall.

La seva mort, fou certificada gràcies a la dentadura, i també a unes claus que es van trobar en el lloc dels fets.

És una més, de les atrocitats comesses durant la guerra civil del 1936.

Sobre aquest fet, el senyor Jordi Guillemot en parla a la seva web: http://www.caudelguille.com

Descansi en pau.