dilluns, 15 de novembre de 2010

LA FONT DEL CROSPA















Superada la primera fase de la malaltia i gràcies a la intervenció quirúrgica de càncer de Colon realitzada pels doctors Joan Martí Ragué i Àlex Sáenz Coromina de la clínica Sagrada Família de Barcelona, torno ha estar de nou entre vosaltres i amb els ànims més amunt que mai.
Ara em toca una bona temporada a mig gas degut a la quimioteràpia, que està previst començar-la a principis de desembre i que com és sabut per tothom, aquesta tècnica, no sempre es ben tolerada pel malalt.
Farem el que podrem, i no dubteu que passi el que passi, el meu estat de lluita es troba en els més alt dels cims d’aquesta contrada catalana, que es Mura.
Com a oferiment a tots vosaltres que incondicionalment heu estat i esteu al meu costat, tinc el goig de mostrar-vos la recent visita a la font del Crospa, esperant sigui del vostre gust, rebeu la més sincera abraçada.
LA FONT DEL CROSPA
Arribats a la Creu de la Vila de Mura 557 mts. 31T 414411 4616735, a pocs metres del camí i a mà dreta, comença un torrent ple de feixes on anys endarrere hi estava arrelada la vinya i la Font del Crospa, ara es un bosc frondós i ple de malesa.
Molt avall del torrent i entre mig de bardisses sorgeixen les runes d’una barraca de vinya 519 mts. 31T 414230 4616722, bastant mes avall si troba la Font del Crospa 508 mts. 31T 414176 4616715.
Sota una paret de pedra ben conservada i al costat d’un canyar, i amagada per la malesa, es troba la font, ara sense aigua superficial, perquè deu fer uns seixanta anys que ningú hi ha fet res, però el canyar es la senyal evident de que allà sota encara hi corre l’aigua.
Amb el transcurs dels anys, una frondosa vinya ha passat a ser un bosc de grans pins, alzines i tota classe de malesa; La barraca del pagès s’ha transformat en un pilot de pedres, i la font cristal·lina en un aiguamoll que encara dona vida al canyar, l’únic supervivent d’aquesta historia.
La vinya la treballava en Josep Presseguer i Serra de Cal Crospa, la casa que actualment està situada al carrer Nou, nº 31, en la que fa poc temps una placa deia Cal Verdós.
Actualment una altra placa diu Ca la Tata, però per tota la gent del poble i els amants de la tradició popular, es i serà sempre Cal Crospa.
En Josep Presseguer (El Crospa), era fill de Riells del Fai i va arribar a Mura fent de carboner, es va casar amb la Cristina Llobet i Canellas de Cal Faralló, varen tenir tres fills, en Joan, na Montserrat i na Remei.
La gent gran que encara el recorda, diuen que era valent, treballador i molt bona persona. Va néixer l’any 1897 i ens va deixar el 31 d’agost de 1968 a l’edat de 71 anys.
L’únic descendent que viu es la filla Remei, casada amb en Jaume Calvet de Cal Sastre i que resideix a Navarcles des de fa molts anys. Ella recorda molt be la Font i la vinya, però en aquell temps era molt jove.
Aquesta es l’historia real de la desaparició d’una barraca de vinya i la Font del Crospa, treball de varies generacions i que era patrimoni de la pagesia fruit de la seva constància i d’un gran esforç.
Font: Lluis Marqués.

7 comentaris:

Joan ha dit...

M'alegro molt que hagi anat be i que t'estiguis recuperant.
Ànim, i a lluitar com sempre

francesc ha dit...

Ben retrobat Joan, de tot cord, sàvia de tu a traves de un conegut comú, espero que el tractament sigui tot un èxit i no et faixi patir gaire.

Joan "Totof " ha dit...

Es una bona noticia saber que tot ha anat be, els camins del Bages et trobaven a faltar.

Francesc Cladellas ha dit...

Benvolgut Joan, ha estat una molt bona noticia saber que l'operació ha anat bé.Desitjo que el proper tractament t'acabi de posar bé del tot

pepsansII ha dit...

Hola Joan, m'alegro que tot hagi anat bé.
Ànim i endavant

Perot ha dit...

Quina sort de poder gaudir novament d'aquest blog sobre temes i racons tan entranyables! Ara a posar-se en forma per a noves caminades. (I records al vostre "informador" Lluís Marquès. De part del Pere Vives de Terrassa.)

Joan Escoda i Prats ha dit...

Moltes gràcies a tots i per tots els desitjos de continuar endavant.
No us oblidaré mai a la vida, ni en la mort.