dimecres, 22 de desembre de 2010

CASTELL DE CASTELLAR I ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL





















L’agrupament de Castellar 401 mts. 31T 388066 4620573 està junt a l’aiguabarreig de les rieres de Gravalosa i Rajadell, just a mig camí entre Aguilar i Rajadell, al peu del turó on hi ha el castell de Castellar 549 mts. 31T 387664 4620487, un gran casalici en molt mal estat que conserva alguns detalls arquitectònics interessants a les obertures.
El castell figura documentat l’any 1022 i fou modificat els segles XIII i finals del XVIII.
Fou de jurisdicció reial. Un fogatjament efectuat els anys 1365-1370 assenyala 15 focs de ciutadans al castell de Castellar.
L’any 1707, el rei Carles III concedia el castell de Castellar a Francesc Amat-Gravalosa. El segle XIX Castellar de Segarra formava municipi amb les quadres de les Coromines, Puigfarners i Seguers.
L’any 2007 te lloc una intervenció arqueològica del castell per l’empresa Arqueociència, encarregada per l’ajuntament de Castellar.
Actualment està en fase de reconstrucció.
Al costat del castell hi ha l’església de Sant Miquel de Castellar 544 mts. 31T 387658 4620454 existent al segle XI. D’aquest període queden visibles les arcuacions llombardes del campanar quadrat que fou realçat posteriorment. A la llinda del portal d’accés al temple figura la data de 1830.
Fou modificada al segle XVIII, quan es remodelà la nau amb una capçalera d’estructura rectangular i amb capelles laterals al costat i es féu també el nou pis superior del campanar.
L’església conserva la teulada, però tot l’interior està destruït. Fa uns any foren recollits tots el elements d’un cert valor que restaven a l’església. Una interessant pica de batejar i una beneitera ara són al clos del cementiri.
L’onze d’octubre de l’any 1980, uns joves excursionistes que pernoctaven a la capella del castell i havien fet foc amb una biga, en llençar-la fora perquè fumava, provocaren un terrible incendi que anorreà importants extensions de boscos i masies, algunes de les quals passaren a augmentar la cada dia creixent quantitat d’abandonades.

1 comentari:

maria ha dit...

gràcies a aquest vostre bloc hem pogut descobrir racons inèdits per nosaltres.
la sensació és la mateixa, les pedres ens parlen, però és trist veure-ho tan abandonat.

us desitgem un any nou ple de caminades, decobertes....que puguem compartir i que per molts anys!
maria