dimecres, 26 de gener de 2011

SANTUARI DE SANTA MARIA DE L'AGUDA







Santa Maria de l'Aguda 599 mts. 31T 367217 4630842 es troba dominant Torà a dalt d'un turó i oberta a tots els vents, antigament dita del Castell i citada amb aquest nom l'any 1010, quan fou donada a Santa Maria de Solsona.
L'actual temple, és una construcció d'estil romànic d'una sola nau i dos absis rodons, un a la capçalera i l'altre a la lateral Nord, amb volta de canó no primitiva. Presenta el parament de pedres treballades a maceta, fet típic del romànic més pur, en els laterals, als dos absis, ornats d'arcuacions i bandes llombardes, i en la porta.
Te capelles afegides a banda i banda, porta a ponent refeta i un campanar de planta rectangular més modern. Destaca la presència d'una pica baptismal del segle XI-XII.

Cronològicament cal situar la seva construcció entre finals del segle XI i la primera meitat del segle XII. Ha patit diverses reformes, especialment la dels anys 1847 a 1856, quan degut a la guerra dels set anys es va calar foc al temple, creman-se un valuós retaule gòtic i tot el seu interior. Els anys setanta es realitzà una restauració i l'any 2000 s'hi van fer obres que van reformar l'absis, la teulada i la torre, i s'ha suprimit la moderna capella que feia funcions de sagristia.

SANTUARI DE SANTA MARIA DE L'AGUDA







Santa Maria de l'Aguda 599 mts. 31T 367217 4630842 es troba dominant Torà a dalt d'un turó i oberta a tots els vents, antigament dita del Castell i citada amb aquest nom l'any 1010, quan fou donada a Santa Maria de Solsona.
L'actual temple, és una construcció d'estil romànic d'una sola nau i dos absis rodons, un a la capçalera i l'altre a la lateral Nord, amb volta de canó no primitiva. Presenta el parament de pedres treballades a maceta, fet típic del romànic més pur, en els laterals, als dos absis, ornats d'arcuacions i bandes llombardes, i en la porta.
Te capelles afegides a banda i banda, porta a ponent refeta i un campanar de planta rectangular més modern. Destaca la presència d'una pica baptismal del segle XI-XII.

Cronològicament cal situar la seva construcció entre finals del segle XI i la primera meitat del segle XII. Ha patit diverses reformes, especialment la dels anys 1847 a 1856, quan degut a la guerra dels set anys es va calar foc al temple, creman-se un valuós retaule gòtic i tot el seu interior. Els anys setanta es realitzà una restauració i l'any 2000 s'hi van fer obres que van reformar l'absis, la teulada i la torre, i s'ha suprimit la moderna capella que feia funcions de sagristia.

dissabte, 22 de gener de 2011

CONVENT AGUSTÍ DE SANTA MARIA DEL PLA




En aquest lloc existia una ermita dedicada a Santa Maria, documentada des del segle XI 405 mts. 31T 359433 4636779.
L'ermita i la propietat van ser cedides el 1665 a l'ordre dels Agustins, que a l'any 1735 van edificar un convent, i més endavant, en 1773, una església.

La primera comunitat del convent estava formada per un prior, dos sacerdots i un coadjutor. Aquests es dedicavent als sagrats ministeris i tenien escola de primera ensenyança de llatí. Al 1800 la comunitat va haver de marxar degut a les persecucions. Un cop fora els frares, el batlle va fer tapiar l'església i el convent. Poc després l'Estat es feu càrrec de l'edifici i el vengué a Antoni Purroy l'any 1844.

Els veïns de Sanaüja, indignats, es varen armar i amb el rector davant intentaren fer-se amb el convent. Dies despres uns quants es varen unir i varen conseguir comprar la propietat. Avui l'edifici conventual està força malmès.

CONVENT AGUSTÍ DE SANTA MARIA DEL PLA




En aquest lloc existia una ermita dedicada a Santa Maria, documentada des del segle XI 405 mts. 31T 359433 4636779.
L'ermita i la propietat van ser cedides el 1665 a l'ordre dels Agustins, que a l'any 1735 van edificar un convent, i més endavant, en 1773, una església.

La primera comunitat del convent estava formada per un prior, dos sacerdots i un coadjutor. Aquests es dedicavent als sagrats ministeris i tenien escola de primera ensenyança de llatí. Al 1800 la comunitat va haver de marxar degut a les persecucions. Un cop fora els frares, el batlle va fer tapiar l'església i el convent. Poc després l'Estat es feu càrrec de l'edifici i el vengué a Antoni Purroy l'any 1844.

Els veïns de Sanaüja, indignats, es varen armar i amb el rector davant intentaren fer-se amb el convent. Dies despres uns quants es varen unir i varen conseguir comprar la propietat. Avui l'edifici conventual està força malmès.

EL PONT DE SANAÜJA




El Pont de Sanaüja 401 mts. 31T 359737 4637222 és d'estil romànic dels segles XIV-XV, antigament era el principal accés a la vila. Es tracta d'una construcció sòlida amb dos ares de mig punt, mènsules i tallamar, que constitueix un dels exemples mes interessants de l'arquitectura civil de les nostres contrades.

EL PONT DE SANAÜJA




El Pont de Sanaüja 401 mts. 31T 359737 4637222 és d'estil romànic dels segles XIV-XV, antigament era el principal accés a la vila. Es tracta d'una construcció sòlida amb dos ares de mig punt, mènsules i tallamar, que constitueix un dels exemples mes interessants de l'arquitectura civil de les nostres contrades.

LLOBEROLA















El poble de Lloberola 617 mts. 31T 364149 4638744 és a la part de tramuntana, a l'esquerra de la riera de Sanaüja. Al nucli de Lloberola hi ha les restes del castell de Lloberola, la parròquia, la rectoria i algunes cases.

El castell de Lloberola és documentat l'any 1149 quan n'era senyor Bernat Rotlan, que en aquesta data cedí al seu fill Bernat.
El 1172 posseïa el castell de Lloberola Pere Sanç de Llobera, que també tenia el castell de Llobera al Solsonès. El de Lloberola li previngué de la seva muller Dolça, i ell el tenia per Ramon Folc, vescomte de Cardona, que n'era el senyor superior. Fins a la fi del segle XIV ambdós castells anaren units en la senyoria, i s'esmenten el 1314 i el 1375, quan Ramon Folc incorporà al vescomtat de Cardona els seus castells i quan fou erigit al comtat de Cardona, respectivament.
El 1397, però, el castell de Lloberola era de Jaume Saciera i pertanyia a la vegueria de Cervera.
Al segle XV la senyoria de Lloberola pertanyia al Bastard de Cardona, que era germà natural del comte de Cardona i Prades. El 1736 la senyoria del lloc era de Miquel d'Agulló-Pinós i Lagarriga, marquès de Gironella, que residia a Barcelona. N'era batlle Magí Camats i els regidors eren Joan Padollers, Joan Reus i Francesc Cogorulls.
Del castell resten diversos murs i una torre de planta quadrada, però amb els angles arrodonits, que en prendre alçada es va fent més prima. L'església parroquial de Sant Miquel de Lloberola és a peu del castell i conserva algun vestigi antic, però fou reformada segons el gust neoclàssic. Del bisbat d'Urgell en origen, la parròquia fou donada al monestir de Solsona i, també, Masdenforn de Loberola. Posteriorment passaren a la mesa episcopal de Solsona. Pertanyen a la parròquia de Lloberola una gran dispersió de masos, situats molts d'ells entre bosc i terrenys escabrós.
Lloberola celebra la festa major per Sant Miquel, al mes de setembre, el Dilluns de Pasqua es fa un aplec a l'ermita de Santa Maria i el primer diumenge de maig se celebra la festa del Roser.

Podem trobar anterior al 1936, un retaule barroc de l'altar major de l'església parroquial de Sant Miquel, cremat el 16 d'Agost del 1936. Només s'han conservat algunes imatges com ara les de Sant Pere i Sant Pau.
També guarda uns antics sarcòfags gòtic que es troben a costat de la Torre de Lloberola, que pertanyen a la família Saciera de Cervera del segle XIV. Família de gran importància a la Segarra durant els segles medievals. Com a molts pobles, s'explica que els responsables de l'incendi porgaven les cendres per si de cas hi apareixien restes d'or.
L'església de Lloberola era rica en mostres d'escultura barroca i avui encara conserva el magnífic retaule del Roser a més d'altres imatges.

Un parell de documents ens assabenten que al final del segle XV el mestre de retaules Joan de Brusel·les féu una d'aquestes obres per a l'església de Lloberola. Aquest mestre creiem que era l'artífex Joan Troch, conegut, també, amb el nom de Joan de Brusel·les, que es troba documentat a Catalunya entre els anys 1509 i 1535. Ara sabem, doncs, que l'any 1500 ja treballava a Lloberola en la construcció d'un retaule. Atès que el segon document ens diu que el retaule, al començament del mes de febrer de 1501, ja es trobava acabat i col·locat al seu lloc, d'acord amb el contracte encara que hi faltava posar les ales i la diadema a Sant Miquel i la polsera del retaule, hem de suposar que l'obra estaria dedicada a Sant Miquel i que aniria destinada a l'altar major de l'església, ja que aquest sant és el titular de la parròquia de Lloberola. D'altra banda, aquest mateix document ens concreta l'import del retaule: 15 lliures i 10 sous.

LLOBEROLA















El poble de Lloberola 617 mts. 31T 364149 4638744 és a la part de tramuntana, a l'esquerra de la riera de Sanaüja. Al nucli de Lloberola hi ha les restes del castell de Lloberola, la parròquia, la rectoria i algunes cases.

El castell de Lloberola és documentat l'any 1149 quan n'era senyor Bernat Rotlan, que en aquesta data cedí al seu fill Bernat.
El 1172 posseïa el castell de Lloberola Pere Sanç de Llobera, que també tenia el castell de Llobera al Solsonès. El de Lloberola li previngué de la seva muller Dolça, i ell el tenia per Ramon Folc, vescomte de Cardona, que n'era el senyor superior. Fins a la fi del segle XIV ambdós castells anaren units en la senyoria, i s'esmenten el 1314 i el 1375, quan Ramon Folc incorporà al vescomtat de Cardona els seus castells i quan fou erigit al comtat de Cardona, respectivament.
El 1397, però, el castell de Lloberola era de Jaume Saciera i pertanyia a la vegueria de Cervera.
Al segle XV la senyoria de Lloberola pertanyia al Bastard de Cardona, que era germà natural del comte de Cardona i Prades. El 1736 la senyoria del lloc era de Miquel d'Agulló-Pinós i Lagarriga, marquès de Gironella, que residia a Barcelona. N'era batlle Magí Camats i els regidors eren Joan Padollers, Joan Reus i Francesc Cogorulls.
Del castell resten diversos murs i una torre de planta quadrada, però amb els angles arrodonits, que en prendre alçada es va fent més prima. L'església parroquial de Sant Miquel de Lloberola és a peu del castell i conserva algun vestigi antic, però fou reformada segons el gust neoclàssic. Del bisbat d'Urgell en origen, la parròquia fou donada al monestir de Solsona i, també, Masdenforn de Loberola. Posteriorment passaren a la mesa episcopal de Solsona. Pertanyen a la parròquia de Lloberola una gran dispersió de masos, situats molts d'ells entre bosc i terrenys escabrós.
Lloberola celebra la festa major per Sant Miquel, al mes de setembre, el Dilluns de Pasqua es fa un aplec a l'ermita de Santa Maria i el primer diumenge de maig se celebra la festa del Roser.

Podem trobar anterior al 1936, un retaule barroc de l'altar major de l'església parroquial de Sant Miquel, cremat el 16 d'Agost del 1936. Només s'han conservat algunes imatges com ara les de Sant Pere i Sant Pau.
També guarda uns antics sarcòfags gòtic que es troben a costat de la Torre de Lloberola, que pertanyen a la família Saciera de Cervera del segle XIV. Família de gran importància a la Segarra durant els segles medievals. Com a molts pobles, s'explica que els responsables de l'incendi porgaven les cendres per si de cas hi apareixien restes d'or.
L'església de Lloberola era rica en mostres d'escultura barroca i avui encara conserva el magnífic retaule del Roser a més d'altres imatges.

Un parell de documents ens assabenten que al final del segle XV el mestre de retaules Joan de Brusel·les féu una d'aquestes obres per a l'església de Lloberola. Aquest mestre creiem que era l'artífex Joan Troch, conegut, també, amb el nom de Joan de Brusel·les, que es troba documentat a Catalunya entre els anys 1509 i 1535. Ara sabem, doncs, que l'any 1500 ja treballava a Lloberola en la construcció d'un retaule. Atès que el segon document ens diu que el retaule, al començament del mes de febrer de 1501, ja es trobava acabat i col·locat al seu lloc, d'acord amb el contracte encara que hi faltava posar les ales i la diadema a Sant Miquel i la polsera del retaule, hem de suposar que l'obra estaria dedicada a Sant Miquel i que aniria destinada a l'altar major de l'església, ja que aquest sant és el titular de la parròquia de Lloberola. D'altra banda, aquest mateix document ens concreta l'import del retaule: 15 lliures i 10 sous.