dijous, 20 de gener de 2011

CASTELL DE RIBELLES







El castell de Ribelles 541 mts. 31T 357141 4638280 és situat en una posició dominant en l'antiga frontera de la Marca Hispànica, ha estat sempre vinculat a l'evolució política i cultural de Catalunya durant els seus mil anys d'història.
Al lloc on està situat ara el castell de Ribelles s'han trobat indicis d'un assentament ibèric i hi ha constància de que hi va haver-hi una petita població romana des de el segle I dC fins el segle iV dC, doncs s'han trobat fragments de ceràmica i monedes corresponent als segles I i II.

Es difícil precisar l'època en que va ser construït aquest castell. Segons la tradició de les anomenades "Baronies de la Fama", el seu origen es remunta al segle VIII encara que documentalment només pot provar-se que ja existia a finals del segle X. Segons la llegenda, l'any 734 va entrar a Catalunya el cavaller Otger Gotland, "El Catalón", amb els Nou Barons de la Fama. Aquests Nou Barons de la Fama, també coneguts com Els Nou Cavallers de la Terra, tenien com a objectiu la reconquesta dels territoris ocupats aleshores pels sarracens. Aquests nou barons van ser els senyors de: Ribelles (Gispert de Ribelles), Cervelló, Erill, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana. Otger Cataló, el Pare de la Pàtria, els va unir per lluitar fins a la mort per la terra que els havia vist néixer fins alliberar-la del poder de la mitja lluna sarracena que els hi havia imposat una cultura diferent de la seva fe originària. Sembla ser que cap a la meitat del segle XI la frontera sarracena es trobava ja pel Montsec, la comarca de Meià i els castells de Ponts, Sanaüja, l'Agulla i Ribelles.

Ribelles adquireix la seva importància estratègica a l'Edat Mitjana. Des de aleshores el castell de Ribelles està vinculat a la història com un factor clau en l'evolució socioeconòmica, política i cultural de Catalunya. Els Barons de Ribelles participaren activament tant en fets de caràcter feudal com en la primera conquesta de Mallorca o en les lluites pel Regne d'Aragó. En aquells moments, en què s'entrava a formar part de la seva història segons el nombre i importància de les campanyes bèl·liques en els que s'havia paticipat, el nom dels Ribelles ocupa moltes pàgines de la història.

Se sap que Guitard de Ribelles participà en la conquesta de Balaguer l'any 1009, que l'any 1064 Ramon de Ribelles va ser un dels personatges claus que va recolzar al Compte d'Urgell en la campanya bèl·lica que va permetre reconquistar una part del territori del Pla d'Urgell i que Amorós de Ribelles es va distingir per se un dels nobles que més gent van portar a la conquesta de Tortosa, l'any 1065. Pons de Ribelles va prendre part a la batalla del Llobregat l'any 1118 i en la primera conquesta de Mallorca, així com a la conquesta de Tarazona, Calatayud i Daroca en 1119.

Gombald de Ribelles va ser un dels cavallers que va ajudar al Compte Ermengol IV a conquerir les dues ribes del Segre i del Sió (Sanaüja, Guissona, Linyola...) i més tard firma com a testimoni en el testament del mateix Compte Ermengol IV, un text redactat l'any 1143. Ell mateix, mentre es trobava participant en l'assetjament a Lleida, iniciat al març de 1149 i en el que van participar únicament guerrers catalans, firma també la carta de població concedida al gener de 1150 a la capital lleidatana.
Gombald de Ribelles estava casat amb Marquesa, germana de Ponç de Cabrera. Com diu l'historiador Sanahuja "era molt noble la família Ribelles". El matrimoni va tenir sis fills: Ramon, Gombau, Guillem, Marqueseta, Saurina i Sansa. El 17 de setembre de 1179 sabem que Gombald es troba molt malalt i, juntament amb la seva esposa, escriuen el seu testament. El document s'ha conservat i gràcies a ell sabem de l'estreta vinculació personal de Gombald amb el Compte d'Urgell, a qui encomana la custodia dels seus fills. El testament ofereix també una detallada informació sobre les possesions dels Ribelles en aquell moment: els castells de Rialb, Montsonís, Foradada, L'Aguda, Torà, Vicfred, Comabella, Alcarràs i Montsuar, terres a Conques, Biscarri, Talteüll (Massoteres), terres des de Pujol a Queralb, Balaguer, Bufagranel, Medianel (El Llor), Llobera, Besora, Les Centoses, la Manresana, terres en Selers i Torrafeta, cases a Lleida, etc.

Els Barons de Ribelles participaren també a la primera conquesta de Mallorca i consta que Ramon de Ribelles va ser un dels nobles que, ressentis amb el Rei Jaume I el Conqueridor, va defensar al Compte Alvar d'Urgell.