dijous, 31 de març de 2011

EL SEPULCRE ROMÀ DE BOADES





El sepulcre romà de Boades 203 mts. 31T 405124 4615352 és una construcció integrada en el conjunt arqueològic de la vila de Boades.

D'aquest jaciment se'n té coneixement des del segle XIX per una carta conservada a l'Arxiu Històric de Manresa escrita per A. Durán i Sanpere.

A inicis dels anys 30 el Centre Excursionista de Manresa sota la direcció de mossèn Santamaria, va fer una sèrie d'excavacions. Els Amics de l'Art Vell es feren càrrec de la reconstrucció i salvament del sepulcre, dirigin les tasques l'arqueòleg Serra Ràfols i l'arquitecte J. Roure entre 1930 i 1933.

El sepulcre correspon al model de cel·la, de planta quadrada lleugerament rectangular. L'excavació de l'interior deixà al descobert quatre sitges, considerades ibèriques, que formaven part d'un camp de sitges que s'estenia també fora del sepulcre. Malgrat que Serra Ràfols les considerava d'enterrament, es creu que la seva afirmació estava totalment mancada de base. Es trobà també l'arrencada doble d'un arc (un a cada banda de la cambra) que separava l'estança en dos pisos.

EL SEPULCRE ROMÀ DE BOADES





El sepulcre romà de Boades 203 mts. 31T 405124 4615352 és una construcció integrada en el conjunt arqueològic de la vila de Boades.

D'aquest jaciment se'n té coneixement des del segle XIX per una carta conservada a l'Arxiu Històric de Manresa escrita per A. Durán i Sanpere.

A inicis dels anys 30 el Centre Excursionista de Manresa sota la direcció de mossèn Santamaria, va fer una sèrie d'excavacions. Els Amics de l'Art Vell es feren càrrec de la reconstrucció i salvament del sepulcre, dirigin les tasques l'arqueòleg Serra Ràfols i l'arquitecte J. Roure entre 1930 i 1933.

El sepulcre correspon al model de cel·la, de planta quadrada lleugerament rectangular. L'excavació de l'interior deixà al descobert quatre sitges, considerades ibèriques, que formaven part d'un camp de sitges que s'estenia també fora del sepulcre. Malgrat que Serra Ràfols les considerava d'enterrament, es creu que la seva afirmació estava totalment mancada de base. Es trobà també l'arrencada doble d'un arc (un a cada banda de la cambra) que separava l'estança en dos pisos.

dimecres, 30 de març de 2011

PONT FORADAT O DE LES ARNAULES






El pont Foradat o de les Arnaules 250 mts. 31T 405417 4617337 és un pont natural de roca que es troba a la costa de la dreta de la vall del Llobregat damunt del Pont de Vilomara però en el terme de Manresa, a la zona coneguda com les Arnaules.

Es tracta d'una llarga llenca de roca calcària nummulítica que ha quedat separada del vessant per on discorre un petit i esporàdic torrent, formant un pont natural de roca que uneix els dos costats.

La calcària nummulítica és una roca especialment dura, resistent a l'erosió. Si l'observem de prop, millor allà on tingui fractures recents, veurem que està feta de fossils com llenties, els nummulits, cimentats per una matriu calcària.
La capa de calcària nummulítica que forma el pont natural queda ja ressaltada al perfil del vessant de les Arnaules, perquè l'erosió n'ha anat buidant els materials de sobre i de sota.
Al punt del pont, la capa de calcària deuria tenir dues esquerdes o diàclasis prèvies, paral·leles. L'acció erosiva del torrent, petit però amb molt pendent, ha esfondrat el terreny a partir de l'esquerda interior, aïllant l'esvelt pont de roca que, per ara, resisteix.

El pont de les Arnaules mesura 27 metres de longitud total, dels quals 13,2 metres corresponen al tram buit per ambdòs costats, l'amplada oscil·la entre els 2,7 metres de la secció més ampla als només 85 centímetres de la més estreta i queda suspès a 10,7 metres damunt del torrent.

L'autopista C-16 Terrassa-Sant Fruitós passa només a unes desenes escasses de metres per damunt d'aquest vessant. El seu talús s'acosta perillosament al pont, que podia haver quedat sepultat. Per poc, però afortunadament el pont de les Arnaules va quedar fora de l'àmbit del moviment de terres de l'autopista.

PONT FORADAT O DE LES ARNAULES






El pont Foradat o de les Arnaules 250 mts. 31T 405417 4617337 és un pont natural de roca que es troba a la costa de la dreta de la vall del Llobregat damunt del Pont de Vilomara però en el terme de Manresa, a la zona coneguda com les Arnaules.

Es tracta d'una llarga llenca de roca calcària nummulítica que ha quedat separada del vessant per on discorre un petit i esporàdic torrent, formant un pont natural de roca que uneix els dos costats.

La calcària nummulítica és una roca especialment dura, resistent a l'erosió. Si l'observem de prop, millor allà on tingui fractures recents, veurem que està feta de fossils com llenties, els nummulits, cimentats per una matriu calcària.
La capa de calcària nummulítica que forma el pont natural queda ja ressaltada al perfil del vessant de les Arnaules, perquè l'erosió n'ha anat buidant els materials de sobre i de sota.
Al punt del pont, la capa de calcària deuria tenir dues esquerdes o diàclasis prèvies, paral·leles. L'acció erosiva del torrent, petit però amb molt pendent, ha esfondrat el terreny a partir de l'esquerda interior, aïllant l'esvelt pont de roca que, per ara, resisteix.

El pont de les Arnaules mesura 27 metres de longitud total, dels quals 13,2 metres corresponen al tram buit per ambdòs costats, l'amplada oscil·la entre els 2,7 metres de la secció més ampla als només 85 centímetres de la més estreta i queda suspès a 10,7 metres damunt del torrent.

L'autopista C-16 Terrassa-Sant Fruitós passa només a unes desenes escasses de metres per damunt d'aquest vessant. El seu talús s'acosta perillosament al pont, que podia haver quedat sepultat. Per poc, però afortunadament el pont de les Arnaules va quedar fora de l'àmbit del moviment de terres de l'autopista.

diumenge, 27 de març de 2011

SANTA MARIA DE L'AVELLANA




Santa Maria de l'Avellana 608 mts. 31T 381287 4630592 és església sufragània de la de Pinós del Solsonès, a l'extrem SE del terme, prop del mas Sala i de can Puigferrers, a la capçalera de la riera de Vallmanya.

Esmentada ja el 1270, fou reedificada el 1650; conserva un notable altar barroc esculpit amb escenes de la vida de la Mare de Déu.

GOIGS A LA MARE DE DEU

Mare de Deu singular
puig que sou Nostra advocada,
de Avallana intitulada
vullanos sempre ajudar

SANTA MARIA DE L'AVELLANA




Santa Maria de l'Avellana 608 mts. 31T 381287 4630592 és església sufragània de la de Pinós del Solsonès, a l'extrem SE del terme, prop del mas Sala i de can Puigferrers, a la capçalera de la riera de Vallmanya.

Esmentada ja el 1270, fou reedificada el 1650; conserva un notable altar barroc esculpit amb escenes de la vida de la Mare de Déu.

GOIGS A LA MARE DE DEU

Mare de Deu singular
puig que sou Nostra advocada,
de Avallana intitulada
vullanos sempre ajudar

JAUMANDREU






Des del segle XII, la finca de Jaumandreu, a la comarca del Bages, ha creat història per la seva activitat vinícola, confluint la bona feina de diverses generacions amb les magnífiques condicions que ofereix el terreny per al cultiu de la vinya.

La finca inclou una masia tradicional catalana emmarcada en un entorn únic, entre suaus turons, on impera el silenci i la vista es perd divisant vinyes.

Fins al segle XV aquesta finca, situada al terme municipal de Fonollosa , tenia el nom de mas Torrecabrera, així va ser al menys des del segle XII, data de la construcció de la masia.

A primers del segle XVI, un nou amo es va fer càrrec de la finca i de l'explotació de les seves vinyes. Es tractava de Jaume Andreu, un jove emprenedor que hi va donar empenta econòmica molt important, cosa que li va suposar una gran notorietat i poder.
Ell va ser qui va fer construir la torre que avui encara dóna un aspecte senyorial a la masia, i també la capella consagrada a Sant Joan Baptista 389 mts. 31T 396415 4625169 que durant segles va ser el refugi espiritual de la família. Però encara va anar més enllà en donar-li el seu propi nom a la finca i convertir-la així en Jaumandreu, cognom que portaria la família a partir d'aquell moment. El primer document en què consta el nou cognom data del 1516, i hi apareix la signatura del senyor Jaumandreu.

Els vins de la finca Jaumandreu han destacat sempre per ser uns vins autèntics, producte d'una gran creativitat i fruit d'un treball acurat i una gran pasió. Són vins elaborats a partir de collita pròpia, amb un total respecte per l'entorn natural que els dona vida.

En Jaumandreu, s'han recuperat 60 hectàrees de vinya amb les varietats Merlot, Cabernet Sauvignon, Syrah, Chardonay i Sauvignon blanc. Es tracta del primer celler en extensió del Pla de Bages.

JAUMANDREU






Des del segle XII, la finca de Jaumandreu, a la comarca del Bages, ha creat història per la seva activitat vinícola, confluint la bona feina de diverses generacions amb les magnífiques condicions que ofereix el terreny per al cultiu de la vinya.

La finca inclou una masia tradicional catalana emmarcada en un entorn únic, entre suaus turons, on impera el silenci i la vista es perd divisant vinyes.

Fins al segle XV aquesta finca, situada al terme municipal de Fonollosa , tenia el nom de mas Torrecabrera, així va ser al menys des del segle XII, data de la construcció de la masia.

A primers del segle XVI, un nou amo es va fer càrrec de la finca i de l'explotació de les seves vinyes. Es tractava de Jaume Andreu, un jove emprenedor que hi va donar empenta econòmica molt important, cosa que li va suposar una gran notorietat i poder.
Ell va ser qui va fer construir la torre que avui encara dóna un aspecte senyorial a la masia, i també la capella consagrada a Sant Joan Baptista 389 mts. 31T 396415 4625169 que durant segles va ser el refugi espiritual de la família. Però encara va anar més enllà en donar-li el seu propi nom a la finca i convertir-la així en Jaumandreu, cognom que portaria la família a partir d'aquell moment. El primer document en què consta el nou cognom data del 1516, i hi apareix la signatura del senyor Jaumandreu.

Els vins de la finca Jaumandreu han destacat sempre per ser uns vins autèntics, producte d'una gran creativitat i fruit d'un treball acurat i una gran pasió. Són vins elaborats a partir de collita pròpia, amb un total respecte per l'entorn natural que els dona vida.

En Jaumandreu, s'han recuperat 60 hectàrees de vinya amb les varietats Merlot, Cabernet Sauvignon, Syrah, Chardonay i Sauvignon blanc. Es tracta del primer celler en extensió del Pla de Bages.

SANT MIQUEL I SANT PERE DE VALLMANYA









L'ermita de Sant Miquel de Vallmanya 571 mts. 31T 382984 4631911 és de planta rectangular, d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, ornamentat amb un fris d'arcuacions llombardes, disposades en sèries de dues entre les enes, amb la peculiaritat que aquestes arrenquen d'un sòcol i no pas del nivell del terra com és habitual.

La coberta de l'edifici és a dos vessants, damunt la nau i amb llasses de forma cònica, a l'absis. En mig dels dos cossos, damunt la paret que sobrepuja uns 40 cm la teulada, hi ha el campanar d'espadanya d'una obertura, a l'indret de l'arc pre-absidal.

L'edifici és un bon exemple de les formes rurals de l'arquitectura del segle XI i segueix els models llombards.

Al SE del terme, i en un territori semblant al de Matamargó, al peu de la serra de Pinós i al voltant de la riera de Vallmanya, s'estén el terme parroquial de Vallmanya (63 h el 2005), centrat per l'església de Sant Pere de Vallmanya 579 mts. 31T 382749 4631951 situada en un tossal encastellat; és un edifici d'origen romànic però ha sofert diverses reformes fins al segle XIX; prop seu hi ha algunes masies.
Se celebra la festa major el diumenge següent al 26 de setembre, per la festivitat dels Sants Metges, patrons del poble.

El lloc és esmentat ja el 951 en un document on el rei Lluís confirmà a l'abat de Montserrat la possesió del lloc de Vallemaria (potser Vallemania) prop de la muntanya de Montedó amb les esglésies que hi hagués. Un feudatari, Ramon de Vallmanya, autoritzà el 1193 el pas dels ramats de Santes Creus pel camí ramader que passava per Boixadors, Vallmanya, Segaler (prop de Cardona) i continuava per la muntanya vers Montmajor.

El castell de Vallmanya pertangué fins al segle XIV a la baronia de Pinós; fou després de Bernat de Boixadors i consta més tard com a senyoria de Montserrat. Entre les masies destaquen les de Can Sala, Oliva, Bonsfills i Can Prat, totes amb capella (la de Can Prat, dedicada a Sant Miquel, és romànica).

SANT MIQUEL I SANT PERE DE VALLMANYA









L'ermita de Sant Miquel de Vallmanya 571 mts. 31T 382984 4631911 és de planta rectangular, d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, ornamentat amb un fris d'arcuacions llombardes, disposades en sèries de dues entre les enes, amb la peculiaritat que aquestes arrenquen d'un sòcol i no pas del nivell del terra com és habitual.

La coberta de l'edifici és a dos vessants, damunt la nau i amb llasses de forma cònica, a l'absis. En mig dels dos cossos, damunt la paret que sobrepuja uns 40 cm la teulada, hi ha el campanar d'espadanya d'una obertura, a l'indret de l'arc pre-absidal.

L'edifici és un bon exemple de les formes rurals de l'arquitectura del segle XI i segueix els models llombards.

Al SE del terme, i en un territori semblant al de Matamargó, al peu de la serra de Pinós i al voltant de la riera de Vallmanya, s'estén el terme parroquial de Vallmanya (63 h el 2005), centrat per l'església de Sant Pere de Vallmanya 579 mts. 31T 382749 4631951 situada en un tossal encastellat; és un edifici d'origen romànic però ha sofert diverses reformes fins al segle XIX; prop seu hi ha algunes masies.
Se celebra la festa major el diumenge següent al 26 de setembre, per la festivitat dels Sants Metges, patrons del poble.

El lloc és esmentat ja el 951 en un document on el rei Lluís confirmà a l'abat de Montserrat la possesió del lloc de Vallemaria (potser Vallemania) prop de la muntanya de Montedó amb les esglésies que hi hagués. Un feudatari, Ramon de Vallmanya, autoritzà el 1193 el pas dels ramats de Santes Creus pel camí ramader que passava per Boixadors, Vallmanya, Segaler (prop de Cardona) i continuava per la muntanya vers Montmajor.

El castell de Vallmanya pertangué fins al segle XIV a la baronia de Pinós; fou després de Bernat de Boixadors i consta més tard com a senyoria de Montserrat. Entre les masies destaquen les de Can Sala, Oliva, Bonsfills i Can Prat, totes amb capella (la de Can Prat, dedicada a Sant Miquel, és romànica).