divendres, 1 d’abril de 2011

LA TORRE DEL BRENY




La Torre del Breny 175 mts. 31T 404677 4614668, és un sepulcre en forma de creu, del que es conserva actualment el basament. Correspon a una ferma construcció amb els seus costats orientats seguint els quatre punts cardinals. L’existència de la torre sepulcral ja es coneguda d’antic i hi ha diferents autors que en parlen, com Francisco de Zamora, Jaume Caresmar, Antoni Pons.
La primera referència històrica la trobem el 1678 a la Catalunya Ilustrada d’Esteban Corbera publicada a Nàpols. J. Masdeu testimonia que l’edifici va romandre íntegre fins a finals del segle XVIII, en que es transformà en masia.
Alexandre Laborde, al segle XIX, en el seu “Viatge pintoresc i històric a Espanya” en recull l’existència, en fa una descripció, un dibuix del conjunt i una planta (1806).
El 1872 Torres i Torrents dóna indignada la notícia de la destrucció del monument a “Memorias o apuntes sobre la Torre del Breny y el Castillo de Balsareny”.

L’any 1870 es desmuntà la part superior i els carreus es feren servir per construir una resclosa al riu per portar aigua a una fàbrica de Sant Vicenç de Castellet; al mateix moment la masia que era al seu costat fou ampliada damunt la torre quedant aquesta ofegada. Entre molts estudiosos que donen referència hi ha J. Puig i Cadafalch i Albertini. Joan Santmartí la considera del tipus d’edícula o cel•la sobre pòdium.
El 1975 la Diputació de Barcelona realitzà la restauració i enjardinament de l’entorn i va posar una valla protectora.
El 1985 Josep M. Gurt, en col•laboració amb un grup de topògrafs de la Subdirección general de Arqueología del Ministerio de Cultura, realitzà un treball planimètric, així com uns sondejos arqueològics que foren estèrils.

Les primeres notícies documentals de Castellgalí corresponen a l’any 924 i fa referència a la venda d’un alou de Marganell, citant el castell Galí com a terme (castelo de Galindo). Aquest antropònim d’origen medieval ha donat nom al poble, interpretant alguns historiadors que el nom significava Castell del Gall.
Actualment aquesta etimologia sembla descartable i es donen arguments més sòlids. Així el nom podria procedir de castrum Galindo o Galini, tal com ho testimoni l’escriptura del 924 i que probablement es referia al senyor del castell. Segons Joan Corominas el nom de Galindo és d’origen pirinenc basc-aragonès i molt freqüent a la documentació medieval de l’alt Aragó i del nostre Principat, cosa que pot demostrar que es van instal·lar a la zona gent vinguda d’aquelles terres en època de la repoblació.

Probablement aquest era el nom de la persona que ostentava l’aprisió del territori que va construir la seva fortalesa.

Castellgalí es trobava en la línia fronterera dels comtats catalans del segle X, assenyalada per la línia Llobregat, Montserrat, Cardona, Solsona i Montsec; per tant és clara la importància estratègica de la fortificació en un turó que domina la cruïlla de dues grans conques fluvials i en el límit de les terres de ningú.

Fins el 1178 no trobem altra document fiable referit al castell. Tampoc disposem de documentació concreta de l’establiment de la quadra de Cirerencs, tot i que no és difícil suposar que es crearia a partir de la colonització fruit del mecenatge feudal a les terres de la frontera. En quant a Boades, la primera documentació que l’esmenta és del 1020, com a frontera de la parròquia de Manresa.

El document de 1178 és una escriptura de venda del castell al rei Alfons I per part de Sibil·la filla de Bernat Ramon de Manresa, castlà de Manresa. El 1193 el rei concedeix el castell a la nova família feudatària, que passa a ser sognominada Castellgalí. També al segle XII tenim informació de l’església parroquial dedicada a Santa Miquel. Al segle XIII tenim notícies de l’església de Santa Margarida i una comunitat de monges agrupades a l’entorn de l’església el 1225.

A l’Arxiu Comarcal de Manresa es conserva un document, datat el 1281 i recollit per Sarret i Arbós al llibre Manual del Veguer, que parla de la batllia del castell encomanada per un any a Ferrer de Planes. El batlle era el delegat del senyor que tenia cura del cobrament de censos, mentre que el castlà s’encarregava de les defensa militar.