dimecres, 30 de novembre de 2011

CALA S'ALGUER - POBLAT IBÈRIC DE CASTELL































Els Muratans d’en tant en tant, tenim de fer una escapada a la Costa Brava per no perdre el contacte amb la mar. Aquesta vegada tocava anar a visitar Palamós i els seus encontorns.
Sortíem a les 9 del matí la meva esposa Pilar i jo, acompanyats aquest cop per la nostra gossa Xica.
L’objectiu era fer una visita tècnica a les cales de S’Alguer, de Castell i com no, també visitar el poblat Ibèric, que es troba al mateix costat de la cala de Castell, i per acabar la sortida, anar a dinar al restaurant del Hotel Trias a Palamós.
Així s’ha fet, i amb molt de gust, us faré una petita explicació de cada un dels llocs.

CALA S’ALGUER DE PALAMÓS  3mts, ETRS-89 31T 512593  4634478
La Generalitat de Catalunya va declarar Bé Cultural d’interès Nacional, en la categoria de conjunt històric, la cala s’Alguer de Palamós, situat prop del castell de Sant Esteve del Mar i on es troba el valuós barri de pescadors construït el segle XVI. En aquest indret s’hi poden trobar els valors arquitectònics propis d’un barri tradicional de pescadors, on l’arquitectura s’integra perfectament en el paisatge i respecta l’entorn natural.
Aquesta cala està situada al nord de la població de Palamós, entre la platja de la Fosca i la de Castell, a prop del Castell de Sant Esteve del Mar.

CALA DE CASTELL 3 mts, ETRS-89 31T 512913  4634526
L’espai natural protegit de Castell Cap Roig, inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) l’any 2003, se situa al sector central de la Costa Brava. Forma part també de la Xarxa Natura 2000 com a lloc d’interès comunitari (LIC) i com a zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA).

En aquest espai natural protegit hi podem trobar una gran diversitat d’ecosistemes terrestres diferents: bosc mediterrani de pinedes i alzinars litorals, cales i platges, aiguamolls litorals i zones dunars.
L’estructura ideal del litoral és aquella formada per tres elements: la platja, les dunes i l’aiguamoll. Tot i així, el desenvolupament urbanístic i les alteracions sobre el litoral, han modificat aquesta estructura i sovint ja no la trobem.
Aquest no és el cas de l’espai natural protegit de Castell Cap Roig, on la platja de Castell encara trobem un sistema dunar ben conservat.

Les dunes litorals es troben sempre associades a les platges sorrenques, ja que l’aportació de sorra d’aquestes gràcies al vent, i la fixació de la sorra amb vegetació típica d’aquests ambients, fa que l’ecosistema dunar es mantingui estable.

La vegetació que creix sobre ambients sorrencs litorals ha de superar importants factors que actuen en contra seu desenvolupament, com és la manca de nutrients i d’humitat, l’alta salinitat, la mobilitat, el vent, etc.
La importància de la conservació de les dunes, rau en què també són claus per a prevenir efectes de temporals marins sobre la costa.

La zona dunar de la platja de Castell es caracteritza per desenvolupar comunitats vegetals que viuen sota una forta insolació i unes condicions de salabror i vent relativament elevades. Tot i això, moltes de les espècies vegetals dunars han desenvolupat adaptacions que els hi permeten viure en aquests ambients hostils. A més a més, cal tenir en compte que la seva distribució és limitada i la superfície molt reduïda.

Hi predominen espècies com el borró (Ammophila arenaria), el jull de platja (Elymus farctus), el melgó marí (Medicago marina), la corretjola de mar (Convolvulus soldanella), la pastanaga marina (Daucus gingidium), el lletsó (Sonchus tenerrimus), el rave de mar (Cakile marítima) i la lleteresa (Euphorbia paralias). També destaquem en aquesta comunitat el lliri de mar (Pancratium maritimum).

POBLAT IBÈRIC 22 mts, ETRS-89 31T 513160  4634350
Aquest poblat ibèric està situat al mateix costat de la cala de Castell, malgrat tot no varem poder accedir al seu interior, ja que es troba en fase de tasques de manteniment i per tant, sols vaig poder fer unes fotografies des de l’exterior.

En aquesta petita península, al segle VI aC, els antics pobladors de la zona decidiren bastir un poblat aprofitant les immillorables condicions de control i defensa que oferia. Pertanyien a la tribu dels Indigets, aquests individus habitaven l’Empordà i la Selva, segons les notícies d’autors grecollatins com Aviè, Ptolomeu Estrabó i Plini el Vell.

El comerç principalment amb la ciutat grega d’Emporion (Empúries) fundada al segle VI aC es va convertir en un dels eixos de la seva economia. En aquest context s’emmarca la primera urbanització del poblat fortificat de Castell a finals del segle V aC i finals del segle II aC, que es concentraria en la part més elevada del poblat. Fora muralles hi havia un camp de sitges per emmagatzemar cereals. En aquest nou poblat es va fer necessari iniciar una obra d’enginyeria molt important, que va anar guanyant espai sobre les pendents del promontori.

Es van construir murs de contenció per aixecar terrasses sobre les quals es construïren els carrers i les cases. Actualment, aquestes terrasses només es poden apreciar a la part de llevant, la de cala Foradada, ja que a la part de cala Castell hi havia despreniments. També destaca la construcció d’una gran cisterna a la part alta que pot estar relacionada amb la construcció d’un temple. Aquest, del qual en coneixem les restes del pòrtic d’entrada i els basaments de les columnes, tindria el seu origen en la sacralització dels punts de referència de la costa que es fan servir en la navegació de cabotatge, habitual en el món clàssic.

Amb l’arribada dels romans a Empúries l’any 218 aC, el poblat de Castell va tenir una evolució diferent a la resta de poblats ibèrics de la zona els quals, majoritàriament, són abandonats. Castell, gràcies a la seva importància estratègica va viure una important reforma urbanística i la construcció d’un nou sistema defensiu.

El poblat s’amplia cap al nord i es construeixen torres que flanquegen l’entrada donant pas a una plaça porticada envoltada de locals comercials. Per poder-ho fer, cobriren el camp de sitges. Les últimes reformes del poblat iber van tenir lloc en temps de l’emperador August. El deteriorament de les estructures del poblat i la instauració definitiva de la Pax Romana va fer que el Castell deixés de ser necessari estratègicament, fet que provocà l’abandó progressiu del poblat durant el segle I dC.

divendres, 18 de novembre de 2011

ELS CINGLES DEL RACÒ DE LA REBOLLEDA









Els Cingles del Racó de la Rebolleda 696 mts. ETRS89 413060 4613215 es troben situats entre el torrent del Malpàs i el Racó de la Rebolleda en front del torrent del Roure Llarg.
Una de les rutes per anar-hi, parteix del Collet del Malpàs en direcció a l’Era dels Enrics. Es tracta de seguir aquest camí uns 1.700 mts, en que trobarem un trencall a mà dreta. Si seguim aquest camí al cap d’uns 570 mts, arribarem al seu cim.
També és possible anar-hi, començant la ruta pel Coll d’Estenalles.

dijous, 17 de novembre de 2011

EL BASSAL DELS GOSSOS



El Bassal dels Gossos 579 mts. ETRS89 414868 4617647 es tracta d’una petita corrent d’aigua que s’escola entre la roca, i va a parar al mig de la pista forestal que porta a la masia de Trullàs, a uns 100 metres del collet de Sant Martí (Mura), formant un petit bassal
Fa molts anys, quan encara hi havia bestiar per aquesta zona, burros, someres, etc, aquests passaven de llarg d’aquest bassal, i tant sols s’hi paravent per beure els gossos.
Per aquest motiu li va quedar aquest nom.
Avui dia, i sobretot en dies molt plujosos, es pot veure com regalima l’aigua entre la roca i forma un petit bassal al camí.

dimarts, 15 de novembre de 2011

DATUM ETRS - 89

Des de la subcomissió de la International Association of Geodesy per al marc de referència europeu (EUREF), i seguint la seva primera resolució adoptada a Florença el 1990, es recomana que els països europeus adoptin el sistema ETRS89 (European Terrestrial Reference System 1989). L'adopció d'aquest sistema geodèsic de referència tridimensional, emprat com a estàndard per a la georeferenciació GPS d'alta precisió a Europa, ha de permetre la georeferenciació única d'elements dins la comunitat europea i una major interoperabilitat de la informació geogràfica i dels sistemes de posicionament global.

Per aquests motius crec oportú, que a partir de demà dia 16 de novembre de 2011, totes les noves dades de georeferenciació dels meus articles publicats a partir d'aquesta data, estaran relacionats amb aquest nou Datum ETRS89, en lloc del WGS84 com fins ara es venia fent.

Aprofito l'avinentesa per saludar-vos a tots els que feu possible amb les vostres visites, que aquest bloc segueixi mostran noves imatges de tota la comarca del Bages, i en especial col·labori en mantenir viu el patrimoni cultural català.

Moltes gràcies a tothom.

Joan Escoda i Prats.



dilluns, 14 de novembre de 2011

EL TORRENT DEL CASTELLOT













El TORRENT DEL CASTELLOT, neix al peu del Castellot i aboca les aigües a la Riera de Nespres (Mura). El Castellot de 657 mts, es troba situat al costat dret de la pista forestal que va de Mura a Santa Creu de Palou, un cop passat el corral de la Quebeca.
A la part mitjana i inferior d’aquest torrent, es troben totes aquestes barraques de vinya, les quals servien d’aixopluc en temps passats, per els pagesos de la zona i com no també, per guardar els estris del camp.
He cregut convenient mostrar-vos una sèrie d’aquestes barraques, doncs el seu estat de conservació, les fa dignes de fer-hi una visita.
Al torrent del costat també podrem gaudir d’una espècia de cisterna que recull l’aigua del torrent i que sembla ser, podria tractar-se d’una font o bé, com a rec pels conreus propers.
Hi ha qui diu que això és la Font del Turu. Jo en tinc els meus dubtes, ja que parlant amb persones de certa edat del poble de Mura, m’asseguren que la font del Turu, és la que es troba situada a sobre de Cal Biel.
A continuació us deixo les coordenades de tots aquests indrets, per si voleu gaudir-ne algun dia.
BARRACA 1 410 mts. 31T 413470 4617198
BARRACA 2 432 mts. 31T 413404 4617110
BARRACA 3 416 mts. 31T 413370 4617209
CISTERNA 418 mts. 31T 413462 4617154