dissabte, 2 d’agost de 2014

COLÒNIA SOLDEVILA

















































COLÒNIA SOLDEVILA  319 M. 31t 407602  4637537

Colònia fabril a la dreta del Llobregat, a 3,5 km. al nord del poble, sorgí prop de l´església romànica de Sant Esteve (s.XII), ampliada i modificada modernament. Fou al 1890 que Josep Soldevila comprà les terres del mas Lladó per fundar la colònia, amb la construcció de la fàbrica i del començament del carrer Vell. El 1922 hom acabà el carrer Vell i construí el Nou, i nous equipaments.
Aquesta colònia ha tingut una rica activitat cultural, amb l´Esbart Dansaire Sant Esteve (1948), la Coral Sant Esteve (1963) i el grup de teatre Sant Esteve (1933), que escenifica Els Pastorets d´ençà de 1948.
Actualment hi ha instal·lada l´empresa TEXPACK.


  

HISTÒRIA

L'origen de la colònia Soldevila ens remet a Josep Soldevila Casas, fill de Pere Soldevila -un important industrial tèxtil del segle XIX-, que fou qui comprà, l'any 1890, els terrenys del mas Lledó, a tocar del riu Llobregat -1 km al nord de La Rabeia-, per a construir-hi, primer, una fàbrica de filats i teixits de cotó que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia i, seguidament, un conjunt d'habitatges per encabir els treballadors de la fàbrica.

La fàbrica es començà a construir l'any 1894 i es posà en funcionament el 1897. Dos anys després, el 1899, ja foren construïts els primers pisos pels obrers. Ben aviat s'alçaren nous habitatges i, a la vegada, diferents serveis i equipaments per a ús de les famílies de la colònia. L'any 1910 acabaren les obres de construcció dels pisos del carrer Vell que arribaven fins al cafè-teatre, que era el centre de lleure i esbarjo de la gent de la colònia. El 1922 s'estrenaren la resta d'habitatges del carrer Vell i els pisos del carrer Nou. En total, 74 habitatges on vivia la gent de la colònia; majoritàriament famílies nombroses que treballaven, tots plegats i des de ben petits, a la fàbrica.

El conjunt urbanístic de la colònia fou construït molt a prop de l'església romànica de Sant Esteve (del segle XII), motiu pel qual la colònia Soldevila també ha estat coneguda com a Sant Esteve o colònia de Sant Esteve. En el conjunt de la colònia, l'any 1930, ja hi vivien 400 persones. En aquells moments Balsareny, incloent-hi les colònies que formen part del seu terme, era la quarta població, en nombre d'habitants, del Bages, darrere de Manresa, Sallent i Cardona.

Després de la Guerra Civil i els anys més durs de la postguerra la colònia seguí creixent. L'any 1950 a la fàbrica de la colònia hi treballaven 650 persones. Aquesta situació de plena ocupació dels pisos de la colònia es mantingué fins la dècada dels seixanta, quan es feren palpables els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Fou també durant els anys cinquanta i seixanta quan la vida cultural de la colònia prengué més embranzida: el 1948 aparegué l'esbart dansaire Sant Esteve i es començaren a escenificar els Pastorets. L'any 1963 aparegué la coral Sant Esteve.


L'any 1960, el 80% de la població activa de Balsareny encara treballava en el sector tèxtil. A partir d'aquest moment, aquest percentatge s'anà reduint. L'any 1966 tancaren les fàbriques del Molí i Vilafruns i les que seguiren funcionant anaren patint constants episodis de crisi i reduccions de personal. L'any 1983, a la colònia Soldevila ja només hi treballaven unes 150 persones. Finalment la fàbrica tancà l'any 1993.