Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bolets. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bolets. Mostrar tots els missatges

divendres, 30 d’octubre del 2020

APAGALLUMS


APAGALLUMS O PALOMA (Macrolepiota procera) és un bolet molt gros i bon comestible, característic tant per la seva forma esvelta de parasol, com pel seu to blanquinós guarnit d'escames de color d'avellana. Neix amb el barret tancat, com un ou mucronat. Ben aviat l'ou s'enlaira pel creixement del peu alt i cobert d'escames brunes; llavors el bolet té encara la imatge d'una maça. A mesura que es va fent gran, el barret s'obre fins a quedar completament pla, com un parasol de fins a 30 cm de diàmetre en els exemplars més grossos. Com a restes del vel queden escames de color avellana amb les vores aixecades damunt el barret, restes esfilagarsades al volt i un anell blanc al peu. Per sota del barret, les làmines son blanques i atapeïdes.

Molt important: L'anell del peu, no te d'estar soldat en el propi peu, sinó que te de pujar i baixar sense formar part del mateix peu, del contrari si aquest anell està fixe, es dir soldat al peu, el podríem confondre amb d'altres lepiotes mortals o tòxiques.

El peu no el consumirem ja que és fibrós. La seva carn és densa, una de les maneres de cuinar-lo i que ens deixaran més sabor és a la brasa o fregint-los. Els exemplars amb més diàmetre els podem fer servir com a base de pizza, i posar-hi al damunt els ingredients que preferim per cuinar-ho al forn. 

dimecres, 17 de febrer del 2010

INONOTUS HISPIDUS

El bolet de soca vellutat (Inonotus hispidus) té un barret en forma de mitja lluna.
Aquest barret té una amplada de fins a uns 20 cm, fins i tot més, i una profunditat d'uns 10 o 12 cm en els exemplars ben desenvolupats. Està unit directament a l'escorça del tronc sobre el qual viu, sense peu, generalment sobre esquerdes o ferides. La superficie és recoberta de pèls rígids i erectes en els exemplars joves, però amb el temps van caient i quan el bolet és vell ja no en té.

Pren un color grogós o rosat que a mesura que passa el temps s'enfosqueix. Els exemplars més vells són gairebé negres, però en qualsevol moment el marge és sempre més clar que la resta.

Sota el barret porta tubs fins, d'uns 4 mm de llargada, amb els porus petits, grocs o vermellosos, que s'enfosqueixen al tacte.

Carn esponjosa o dura, segons l'edat, de color groc o brunenc, que traspua gotes aquoses per la part inferior del bolet.

No és comestible a causa de la consistència de la seva carn.

dilluns, 8 de febrer del 2010

TREMELLA MESENTERICA

Tremella mesenterica, com l'orella de Judes (Auricularia auricula-judae), és un bolet gelatinós.
Els bolets gelatinosos són els òrgans reproductors de fongs basidiomicets dels ordres tremel·lals, dacrimicetals i auricularials. La major part dels fongs que fan bolets són basidiomicets, un grup que es caracteritza pels seus esporangis microscòpics del tipus basidi, que en la seva forma més típica recorden les mamelles d'una vaca i no tenen divisions internes.
Les tremel·lals (exemple típic Tremella) i les auricularials (exemple típic Auricularia), juntament amb alguns grups de basidiomicets paràsits, presenten la particularitat de tenir els basidis dividits en envans (fragmobasidis amb septes), però en les tremel·lals aquests septes es disposen de forma longitudinal formant una creu, mentre que les auricularials tenen basidis amb tres septes disposats transversalment. Tant Tremella mesenterica com l'orella de Judes, quan s'assequen, s'encongeixen, perden la seva forma original i es tornen trencadisses, però solen recuperar el seu aspecte i vitalitat inicials quan es rehidraten.

Tremella mesenterica és una massa de lòbuls irregulars de color groc ataronjat llampant, que creix a qualsevol temporada humida damunt la fusta morta de les alzines i d'altres arbres planifolis. Té una olor i un sabor irrellevants. És freqüent al Bages, on el seu groc cridaner contrasta vivament damunt del negre dels troncs de les alzines. Tremella mesenterica externament s'assembla molt a la dacrimicetal Dacryomyces chrysospermus, però aquesta espècie viu sobre fusta de coníferes (sobretot avets i pinedes) i, a Catalunya, es pròpia de la muntanya.

Font: El medi natural del Bages.