Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fàbriques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fàbriques. Mostrar tots els missatges

dimecres, 10 de juny del 2020

XALET GÜELL








Xalet Güell  31T  415896  4679278  966 mts.

Es tracta d'un edifici aïllat destinat a habitatge temporal dels successius directors de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro al municipi de Castellar de n'Hug (Bergadà).
És d'estil modernista d'arrel gaudiniana, sobretot visible en el tractament de la pedra, elements decoratius i disseny constructiu. La modulació de l'edifici és a partir d'un mòdul central rematat per uns elements decoratius a manera de merlets que sobresurten en tres cossos perpendiculars. A llevant, l'entrada del xalet es fa a través de tres arcs parabòlics. El parament és de carreus de pedra combinant els colors blanc i verd de la ceràmica i la rajola de les teulades i també la fusta en alguns elements.

La construcció es de l'any 1905 va ser feta un cop acabada la fàbrica de ciment, en aquell moment, la primera d'Espanya dedicada a l'obtenció de ciment pòrtland. El Clot del Moro fou iniciativa d'Eusebi Güell, primer comte de Güell, exponent clar de la iniciativa industrial de finals del segle XIX i principis del XX.
El conjunt de la fàbrica és obra de l'arquitecte Gustavino i el xalet, de l'arquitecte Eduard Ferrers i Puig. La fàbrica fou tancada a mitjans dels anys 70. A finals de la mateixa dècada el xalet patí un incendi força debastador.

diumenge, 3 d’abril del 2011

LA FÀBRICA DE SANT JAUME







El que queda de la fàbrica Sant Jaume 167 mts. 31T 404506 4615566 es troba a la riba esquerra del Llobregat i a prop del pont dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, al barri de Boades després de la urbanització de la Torre del Breny. Era un edifici de dues plantes, amb gruixudes parets de pedra, teulada a doble vessant, amb les finestres i portes voltades de maó i fetes amb arc rebaixat. Una porta lateral té a sobre una placa de ciment amb la inscripció J.M. AÑO 1896. (José Monteis).
D'aquest edifici resta en peu la carcassa sense teulada i la xemeneia quadrangular a l'angle nord-est. Disposava d'un salt d'aigua per generar la força motriu. La primitiva resclosa era de fusta i més tard es va construir de pedra.
La fàbrica va ser instaurada l'any 1896 per Jaume Marcet de Vallhonesta, en terrenys que va adquirir a can Vilaseca de Boades. Inicialment era una fàbrica tèxtil i hi treballaven obrers de la rodalia, de Els Comtals i de Manresa. Més tard va acollir diferents activitats: fabricació de paper, vidres per a llanternes, estació d'aigües de Sant Vicenç, derivats de les brises, tractaments tèrmics, materials de construcció.
La propietat de l'edifici i el salt ha passat per diversos amos, entre ells el fabricant Armengol. Actualment és del Sr. Tomàs de Barcelona. L'aiguat de 1971 posà fi a la fàbrica, ja que la riuada inundà la planta baixa i arrasà la resclosa, restant des de llavors abandonada.

dissabte, 16 de maig del 2009

L'HOSPICI DE MURA "LA FÀBRICA"





Mura tenia, l'any 1782, una fàbrica o institució benèfica anomenada l'HOSPICI N 41º 42.016 E 1º 58.606. En aquesta fàbrica hi havia torns i cardes per a filar llana i donava feina a uns vint nois i noies. Tenia també set telers per a teixir la llana.

Més tard, segons ens explica el butlletí de l'Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa de l'any 1920, el número 6, Mura, ja compta amb força elèctrica i tal volta dintre de poc temps pot convertir-se en una colònia industrial, puix ja té recenment establerta una fàbrica de teixits de cotó d'uns vuitanta telers, propietat d'en Climent Verdaguer.

Segons explica la gent gran del poble de Mura, aquesta fàbrica va arribar a tenir quasi dos-cents telers, i el nombre dels seus empleats o treballadors també era molt nombrós.

Aquesta indústria era coneguda amb el nom de "LA FÀBRICA" i va tancar les seves portes l'any 1963.

L'immoble va ésser comprat, una part per l'Ajuntament de Mura i la resta per uns particulars. La part comprada pel municipi, ha estat fins fa poc el Centre Cívic del poble, fins a la construcció del nou centre cívic, N 41º 42.045 E 1º 58.620 en l'edifici consistorial.