diumenge, 4 de maig del 2008

SÍNIA DE CAN PRAT - MAS DELS ALOUS

SÍNIA DE CAN PRAT






MAS DELS ALOUS



Era dissabte 3 de Maig, les 10 del vespre més o menys, ens trobàvem la Pilar i jo sopant en companyia dels nostres amics Pedro i Ana. Xerràvem sobre l'excursió que acabarem de fer en motiu de la pelegrinació, que per aquestes dates solem fer els Muratans tant d'origen, com d'adopció a Montserrat. Uns hi arriben i d'altres com jo, ens quedem a mig camí, però el que val, és l'intenció i les ganes de col·laborar perquè aquestes tradicions, no es perdin.
De cop sona el telèfon, era el nostre amic "el mestre" que és com jo el nomeno.
Cada cop que rebo una trucada d'ell m'esborrona, doncs ser positivament que s'ofereix per anar junts a descobrir nous llocs i d'aquesta forma poder transmetre les meves inquietuds a tots vosaltres amics lectors.
Bé, acordarem trobar-nos a les 9 del matí del diumenge. Per tant, desprès de sopar i fer la xerrada oportuna, varem decidir aixecar la sessió i anar a "tancar els ànecs", però abans tenia de programar les rutes, que amb molt de gust us ofereixo.
Comencem per la Sínia de Can Prat, 300 m. N 41º 43.336 E 1º 55.459' aquesta es troba a la dreta del camí forestal que uneix Rocafort amb Navarcles a tocar a la riera de Mura, envoltada de vegetació on predominen els pins. És de construcció molt senzilla, de planta quadrada amb coberta a una aigua de teula àrab i ràfec senzill, amb un dels costats obert, un cop feta la visita ens disposem a continuar el camí que ens portarà a la carretera de Navarcles a Talamanca, un cop arribats a la carretera BV-1221, ens dirigim en direcció Talamanca i just abans d'arribar al mas de la Tatgera, trobem un trencall a l'esquerra que ens portarà al Mas dels Alous 332 m. N 41º 44.446 E 1º 56.024' .
Travessem la riera i ens endinsem per la vegetació, observant les malifetes de l'incendi que va sofrir aquesta contrada. Es mantenen els marges de pedra seca que refermen l'antiga riquesa, en producció de vi i altres cultius d'aquesta pairalia, amb alguns camps que varen ser conreats i amb presència de feixes i barraques de vinya. Sobre una bona part de les restes del mas, s'aixecà una construcció de formigó armat.
Apart d'aquesta construcció, resta una barraca de vinya i un cobert, així com els marges que delimitaven l'era. També apareix la bassa, molt transformada.
Retornem a Mura, seguin el curs de la riera de Talamanca.

divendres, 2 de maig del 2008

CAN PRUNERS - MAS CASTELLÀ - MAS ROVELL

CAN PRUNERS




MAS CASTELLÀ




MAS ROVELL



Sortíem a les 9 del mati des de Mura el meu amic Jordi Griera, també conegut com "el mestre" i un servidor. El nostre objectiu, recollir unes imatges d'aquestes tres masies i donar un tomb per les tres "capitals" Mura, Talamanca i Rocafort, que com molt bé diu la rondalla, tres pobles de mala mort. Doncs visca la mala mort, si la bona es a Can Fanga.
Començàvem pel mas Rovell, 534 m. N 41º 43.123' E 1º 58.588' aquest és situat al sud del terme de Talamanca, per sobre del Torrent de Ramonet i està envoltat d'una vegetació on predominen els pins i alzines. Es tracta d'una masia molt antiga d'estil català, d'estructura clàssica formada per tres cossos i sala central al pis, amb una portalada de pedra adovellada amb arc de mig punt que queda acompanyada de tres finestrals amb els emmarcaments de pedra treballada amb molta cura. Aquesta obertura de la planta baixa crea un eix de simetria a la façana principal que no es perd en la seva configuració de les restes actuals. Finestrals que mirats des de l'interior, encara es veuen acompanyats dels antics festejadors.
Avui només podem contemplar la paret de la façana i els dos murs laterals d'una alçada fins a sota teulada. La coberta ja no existeix, i la casa disposava antigament de planta baixa, pis i golfes a sota de la coberta a dues aigües.
Encara es poden reconèixer l'espai de l'era, el celler i la tina de vi.
La primera notícia del mas Rovell es troba en el fogatge de l'any 1.497, ja que en un dels focs és a nom de Pere Rovell de Talamanca.
Al 1.553 Joan Permanyer surt esmentat, com a estadà del mas Rovell, en el fogatge d'aquest any.
Al 1.576 Joan Camprubí i Robell, del mas Rovell i propietari al mateix temps del mas Batijiernas, fa un apuntament dels límits de la seva propietat.
Un cop esmorçats i plens de satisfacció, tornem a desfer el camí i ens apropem a visitar el quasi desaparegut mas Castellà 531 m. N 41º 43.930' E 1º 57.709'.
La vegetació actual de l'entorn del mas Castellà està caracteritzada pel predomini boscós del pi, però mantenint els marges de pedra seca que refermen l'antiga riquesa en producció de vi i altres cultius d'aquesta pairalia amb alguns camps que varen ser conreats i amb la presència de feixes i barraques de vinya.
Del cos principal del mas només en queden les restes dels murs perimetrals i poca cosa més, no queden restes de la coberta ni de la distribució interior.
Al costat podem observar una petita balma que m'atreveixo a batejar-la com la balma Castellà.
L'únic document que es troba data del 1.594 i que diu < ... Dn. Magi de Planella, senyor del castell i del terme de Talamanca... de nou estableixo a vosaltres, Valentí Vila i Rafel Vila i llurs fills, perpètuament, ... tota la propietat del mas Vila, habitat i afocat per vosaltres i la vostra família. També tots els masos units al mas Vila i anomenats: mas Cosco, mas de la Torra i mas Castellar...>
Del mas Castellà, no es troben pas més dades documentades. Altres documents d'aquesta època només parlen, i de retruc, dels masos adherits a la propietat del mas Vila. Tots aquests papers sempre ens fan coneixedors que, en el segle XVI, ja eren derruïts i abandonats. Segurament aquest és el motiu que en cap dels primers fogatges que es coneixen surti esmentat el nom de la casa o del foc ni el seu propietari o estadà.
Això ens fa creure que la fundació del mas Castellà era molt antiga i, possiblement, de la mateixa època que el mas Vila, que molt bé podria ésser datada com una obra de finals del segle XIII. Hem de creure que el mas Castellà, durant molts anys, per no dir segles, va tenir vida pròpia.
Ja de tornada aprofitem per fer una visita a Can Pruners 380 m. N 41º 43.506' E 1º 56.189'. Aquesta masia es situa a nord de Rocafort, a l'altre banda de la Riera de Mura, l'accés es proveït per una pista que s'origina del camí de Talamanca a Rocafort i pren el nom de les terres d'aquesta propietat, camí de Pruners.
És un dels masos del municipi de Talamanca que, tot i estar abandonats, mantenen l'essència de la casa pairal del segle XVII, amb tots els elements característics: tines, celler, forns, pastador, cuina, etc.
En el fogatge de l'any 1.497, Franci Prunes de Talamanca figura com a propietari de la casa.
A l'any 1.528, Can Pruners tenia adherit a la seva propietat l'antic i enderrocat mas Donzell.
Al 1.553, Joan Prunes és el nou propietari del mas, segons ens fa conèixer el fogatge d'aquest any.
Recollides totes aquestes imatges, retornem cap a Mura, però no sense abans, fer la cervesa al bar dels meus amics Santi i Olga.

diumenge, 13 d’abril del 2008

FIRA D'ARTESANS A MURA




La FIRA D'ARTESANS DELS PARCS NATURALS arribarà el diumenge 27 d'abril al nostre poble medieval de MURA, s'omplirà d'artesans i productors per celebrar la festivitat de Sant Marc.
Passejant pels seus carrers costeruts descobrireu que ben a prop de Mura i a l'entorn del parc natural hi ha gent que es dedica a conrear productes típics d'aquestes contrades com el "cigronet" o els tomàquets de Mura o bé la mel. A mes, trobareu una selecció de parades d'artesants que treballen també a l'entorn dels parcs naturals.
Tallers, sardanes i teatre complementaran aquesta jornada festiva en un poble amb molt d'encís.
  • 10 a 14 h. Fira d'artesants i productors dels Parcs Naturals, taller amb l'Obrador i actuació de les Joglaresses.
  • 12 h. Missa en honor a Sant Marc.
  • 13 h. Benedicció i repartiment de panets de Sant Marc, a càrrec de la confraria de Sant Marc i sardanes amb la Cobla Principal de Terrassa a la plaça de l'Església.
  • 17,30 h. Teatre: El sopar dels idiotes a càrrec del Grup Tatxa de Sabadell al Centre Civic del Nou Ajuntament.

dissabte, 12 d’abril del 2008

LA BALMA ROJA







Feia dies que l'amic Antoni Mora estava a la recerca de l'anomenada Balma Roja. En un primer moment, va iniciar la seva localització per terres de Granera, ja que habia llegit en un fulletó de la Diputació que aquesta era la seva ubicació. Després de varis intents i no donar amb l'anomenada balma, perqué sembla ser, que el fulletó te un error tipogràfic i aquesta está bauma es troba situada en terres de Rellinars.
Com jo sabía que una de les seves grans ilusions, era poder visitar aquesta balma, em vaig fer amb les coordenades que publica el C.E.T. (Centre Excursionista de Terrassa) i inmediatament li vaig fer saber.
Temps li va faltar a l'Antoni, per posar-se en contacte amb l'amic Feliu Añaños, i decidir els tres anar a la recerca.
Ens trovabem el dissabte 12 a les 8,30 del matí a Matadepera, tots plegats vem fer via cap a Rellinars. Abans d'arrivar a la població, surt un camí que passant per la Casa Nova, la Font d'en Carlets, La Font de la Barbotera, la Casa Vella, La Boada 518 m N 41º 38.475 E 1º 56.068, i Castell de Bocs 662 m N 41º 38.546 E 1º 56.505, porta cap al Coll del Correu 649 m N 41º 38.708 E 1º 56.903
El waypoint del C.E.T. ens indica, que aquesta balma está situada entre el Coll del Correu i el Castell de Bocs. No veient cap camí, iniciem la caminata cap al punt assenyalat, però degut a l'inmensa vegetació i brusca, s'ens fa impossible poder arrivar en aquest punt.
Desistim d'aquest camí, i decidim pujar cap al Coll del Correu i seguir pel cami, que porta al Hostalets del Daví, un cop arrivats al Salt del Tinent, ens introduim dins el bosc en direcció a on ens assenyala el GPS, però degut a la pluja que va caure el dia anterior, les roques estan completament mullades i decidim deixar-ho per una altre ocasió a fi d'evitar qualsevol accident.
Arrivats de nou al camí, decidim anar fins a l'Avenc del Camí Ral 627 m N 41º 38.776 E 1º 56.514. Aquest és fàcil de trobar, está a peu del camí. Sort hi ha, d'unes branques de pi que el cobreixen, doncs es més que fàcil, caure en el seu interior.
Aquí podem comprovar, que el waypoint d'aquest avenc extret també del C.E.T. N 41º 38.759 E 1º 56.562 i comparat amb la realitat, es pura coincidència, es dir, que no es correspont en res. Es porta la diferència de 74 mts. amb rumb 293º verdader.
Ara la meva pregunta és: La Balma Roja 640 m N 41º 38.721 E 1º 56.680 ???? estará ben assenyalada o tindrá també un error com l'avenc o superior?.
Arrivo a la següent conclusió: per continuar la recerca de la famosa Balma Roja, és necessari abans de res, saber exactament el seu posicionament, si no de lo contrari, ens podem pasar els dies buscan una agulla en un paller. Si al menys fos el de Tot l'Any......
Agrairem les vostres indicacions al respecte.

dissabte, 29 de març del 2008

EL VILÀ - CA L'ARTESÀ - CAN TINOI

EL VILÀ



CA L'ARTESÀ








CAN TINOI




El Vilà 444 m. N 41º 42.769 E 1º 56.865 data del segle XVIII i està molt a prop del poble de Rocafort. A la carretera de Mura a Rocafort, abans d'arribar a Cal Jaumet, hi ha un camí, a la dreta, abans del pont de Rocafort, que s'enfila i passa del davant de l'antiga granja d'en Bleda i arriba a la casa del Vilà. La casa està totalment enderrocada i les pedres son l'únic testimoni de la seva existència. El paisatge de l'entorn del Vilà, està caracteritzat pel predomini de terres de conreu, mantenint els marges de pedra seca, que refermen l'antiga riquesa en producció de vi i altres cultius d'aquesta pairalia. Al seu costat podem veure dues barraques de vinya, que dona a pensar que en estat construïdes amb els carreus de l'antiga masia.

Ca l'Artesà 345 m. N 41º 43.122 E 1º 56.464 fou una casa construïda a començaments del segle XIX. El mas tenia l'entrada principal, formada per un remarcable portal amb carreus de pedra i arc adovellat, que encara es conserva avui dia. En aquest portal i concretament en la dovella central, hi figura gravada la data de construcció: 1.831. En el seu interior hi podem observar una tina de vi.
Del perquè d'aquest nom, res no es coneix però dona a pensar, que el nom de la casa podria tenir relació amb la professió del propietari, una vegada analitzada la seva construcció. Actualment es troba molt plena de vegetació i és de difícil accés.
Aquesta casa tenia un molí fariner al costat de la riera de Nespres. L'entorn és magnific i les seves restes es situen sobre la vessant d'un petit turó, en la confluència de la riera de Nespres amb el torrent del Ramonet.


Can Tinoi 378 m. N 41º 43.086 E 1º 56.531 segurament fou bastida a mitjans del segle XIX en l'època dels rabassaires. Actualment només en resten unes poques parets. Els murs exteriors son fets de pedruscall, amb l'excepció dels marcs de les finestres i la llinda de la porta d'entrada. La tina de vi encara es manté dempeus, però sembla d'una construcció molt pobre, ja que al seu interior no hi ha els clàssics rajols vermells.


diumenge, 23 de març del 2008

RESTES DEL CASTELL DE ROCAFORT (BAGES)

El castell de Rocafort 468 m. N 41º 42.982 E 1º 55.542 fou una fortificació al poble de Rocafort, al Bages, del qual n'es l'origen. En estat ruïnós, les seves restes estan situades en un petit turó, a mà esquerra de la carretera, poc abans d'arribar al poble pujant del Pont de Vilomara.
Rocafort, és esmentat per primera vegada l'any 909 en una escriptura de venda, atorgada pels comptes Sunyer i Riquilda, d'un alou situat a la vall de Nèspola al lloc anomenat Palau de Vesa, del comptat de Manresa.
La primera referència amb el nom actual seria en un altre document, de l'any 1.023, on ja és anomenat Rokaforte. En el document s'especifica que ...el castell de Nèspola que diuen Rocafort.... Si bé la parròquia s'anomenà de Palau de Vesa fins a principis del segle XII.
Però el topònim Rocafort prevaldrà com a definitiu en la denominació del castell, la parròquia, el llinatge i la senyoria feudal del terme. La família Rocafort el mantindrà fins l'any 1.281, Humbert de Rocafort ven a Pere Sitjar, ciutadà de Barcelona, tot el seu domini. Fou un nét d'aquest, també anomenat Pere Sitjar, l'últim senyor laic de Rocafort, les restes del qual reposen en el sarcòfag que es conserva a l'església de Santa Maria de Rocafort.
El 1.377, la seva vídua, Guillerma Nerell, deixa tot el senyoriu de Rocafort al monestir de Sant Benet de Bages, amb el qual la casa de Rocafort mantenia relacions des de segles abans. El monestir tindrà la jurisdicció senyorial del terme de Rocafort fins la desaparició dels drets senyorials i dels ordres religiosos el 1.835.
El castell de Rocafort, abandonat pels monjos, fou destruït durant la guerra dels catalans contra Joan II, la guerra civil catalana.

divendres, 21 de març del 2008

LA CASA DEL MOLÍ MENUT I LA SÍNIA DEL CAMÍ RAL


La casa del Molí Menut (segle XVII-XVIII) 420 m. N 41º 44.621 E 1º 58.688 està situada al costat de la Riera de Talamanca, just al nord de l'aglomerat urbà, on el promontori des del punt més alt de la ciutat (570 m.) ha degradat ràpidament cap a la riera fins a una cota de 400 m. Així que endavant, cap al sud, la casa mira cap a la Obaga del Castell, un pendís cobert de pinedes, mentre que endarrere el declivi es molt dolç, pujant de poques desenes de metres cap al Pla del Molí.
L'accés al conjunt es consentit per una pista secundaria que cap a sud el connecta amb Talamanca, pujant tortuosament des de l'altra banda de la riera fins al centre de l'aglomerat urbà, seguint l'orografia del terreny, i en direcció est, endarrere de la casa, prossegueix cap els Cingles de la Lleixa on es connecta amb altres pistes i camins.
Com per totes les altres masies d'aquesta zona, l'àrea del Molí del Menut antigament era dedicada a la vinya, i d'alguns documents i comtes es sap que les dones cercaven el lli a la riera. Actualment, l'entorn pròxim d'aquest conjunt està caracteritzat principalment per la presència de la riera i de tota la vegetació i de l'erosió del terreny que això comporta, encara que el pi és el tip d'arbre més present.
El Ballbè i Boada esmenta un document que parla de la venda d'un molí feta pels monjos del monestir de Sant Benet de Bages precisant que el document no ens parla del seu emplaçament, que però segurament era la riera de Talamanca.
Aquest molí antigament era dedicat a la producció de farina i a la vinya i la seva existència com molí fariner del Menut és coneguda de tots. En s'ocupaven els quatre germans Trullàs, el Quico, el Pep, el Menut i la Valentina , més coneguts com pels Moliners, i aquesta última també es dedicava a la filatura del lli, que ella mateixa recollia a la riera.
Fa deu anys, el Ballbè i Boada ens comentava que no quedava molt del molí, no més l'arbre del rodet motriu, mentre que la bassa ja no existís. El mateix podem dir avui, i tampoc es sap si en l'interior queda alguna peça com la mola, la tremuja, el farinar, etc.
La Sínia del Camí Ral (segle XIX) 400 m. N 41º 44.874 E 1º 58.255 es a tocar a l'indret conegut com La Plana.