divendres, 10 de juliol del 2009

L'OTZET DE GRANERA I L'OTZETÓ








Otzet, aquesta paraula, que ens ha restat fossilitzada com a nom de lloc, de mas, prové d'un mot llatí, "licetum", que vol dir "alzinar". En català antic va donar la forma "Oltzet" i, de seguida, "Otzet". Documentem la forma femenina "Olzeda" en un document conservat a l'arxiu capitular de Vic: en el testament de la dona Frugio, de l'any 968, s'enumeren diversos bens, entre ells un alzinar (ACV, calaix 6, num. 681/Junyent: Diplomatari, doc. 387).
D'altra banda, "ilicetum" també va donar, en català, "Aulet". Precisament Aulet és el nom d'un poblet abandonat que es troba al marge dret de la Noguera Ribagorçana (sant Orenç, alta Ribagorça), en el paratge on el riu forma l'embassament d'Escales.

Otzet "grup d'alzines" o "alzinar", també el trobem, com a nom de casa de pagès, a d'altres llocs, ben propers a Sant Fruitós, com a Navarcles i a Granera (moianès, Vallès Oriental).
L'Otzet de Sant Fruitós de Bages va donar origen a una família del mateix nom, que trobem des de l'any 1208, amb Ramon Otzet.
Aquest any, Mirona de Claret, el seu fill Bertran i la seva esposa Maria varen donar a Ferrer Mas i a la seva esposa Guillema, filla de Mirona de Claret, la vinya del Torrent Mal com a part de la seva dot. Es posa la condició que si la dita Guillemina morís sense descendència legítima la vinya retorni als esmentats donants, és a dir, a la seva família natural.
Així s'evitava l'alienació del patrimoni a mans d'una altre família.
D'entre els testimonis hi figura Ramón Otzet (llatinitzat: "Odceti"), en segon lloc, de tres (ACA, perg. 587).

Quasi seixanta anys després, el 1267, en un document de sotsestabliment d'un farraginal que era alou de la sagristia de Sant Benet, que van fer en Ferrer Marc (fill del difunt Pere Marc) i la seva esposa Estranya, ciutadans de Manresa, a un home o dona i a la seva filla Maria i al seu marit Ferrer, tornem a veure el nom d'Otzet.
Berenguer Ventaiola i Bertran Otzet feren de testimonis d'aquest sotsestabliment emfitèutic aprovat pel sagristà Guerau, que ho signa salvant els drets de la sagristia i també el lluïsme i el terç en cas que venguessin (ACA perg. 819).

Han de transcórrer vint-i-tres anys més perquè tornem a tenir notícies d'un altre Otzet. El 1290, Domènec Otzet és el darrer de tres testimonis que signaren en un altre document el sotsestabliment.
Pelegrí Torrents, fill i hereu de Pere Torrents i de Berenguera, difunts, de la parròquia de Sant Fruitós de Bages, amb el consentiment de la seva germana Pelegrina i del seu marit Barceló Canet, carnisser, ciutadans de Barcelona, sotsestabliren a Pere Bord i a Bernat, el seu fill, de dita parròquia, dos trossos de terra amb trilles i arbres, juntament amb el seu mas anomenat de Torrents, que tenia per Sant Benet i per Santa Maria de Ripoll, pel preu de 130 sous barcelonesos.
Testimonis: Bernat Ermenard, de la parròquia de Sant Pere de Rubí (Vallès Occ), Bernat Vilardell i Domènec Otzet. Signaren autògrafament a l'abat Guerau de Sant Benet i Ponç Olivella, sagristà de Ripoll, consentint-ho. El document fou redactat sota les ordres de Bartomeu Marc, notari públic de Barcelona (ACA, pergs. 2294 J-original-i 2294 K-trasllat de 1315-).

Tot i que el mas, amb el mateix nom, encara existeix, no li hem trobat cap més referència escrita referent a l'època medieval. Tant sols tenim aquestes tres notícies de tres personatges diferents, sense saber-ne la relació de parentiu, tot i que hi devia ser.
Si bé el mas no apareix escripturat, sí que en podem deduir fàcilment l'existència, almenys des del final del segle XII.

Aquest exemple ens serveix per demostrar que pel fet que un nom no ens surt escrit, ni tant sols en un període molt llarg de temps, no n'hem de deduir la seva inexistència.
Com hem dit, el nom del mas Otzet no ens apareix escrit ni una sola vegada en tota la documentació, més de mil documents. Només tenim tres esments del nom, com a locatiu, seguint uns noms personals, que ens permeten deduir l'existència del mas. I els tres personatges que s'acompanyen d'aquest nom són del segle XIII (el darrer, Domènec, devia viure també entrat ja el segle XIV). No hi obstant, no només fins al segle XVI, sinó fins a l'actualitat, aquesta casa va continuar i continua existint.
Pel fet que apareguin com a testimonis, els tres Otzet documentats no podien ser pagesos dels més humils, sinó que havien de tenir una casa, un patrimoni, i pertànyer a la comunitat parroquial.
I si no hem trobat cap document que ens parli de la seva activitat en el si de la comunitat és o bé perquè els hipotètics documents s'han perdut, o perquè molts tractes es feien sense escriure, només de paraula i de comú acord.

Font: Joan Salvadó i Montoriol.

Pot haver relació familiar, entre l'Otzet de Sant Fruitós 275 mts. N 41º 45.103 E 1º 51.543, i l'Otzet de Granera 636 mts. 41º 43.391 E 2º 01.862?
Personalment, crec que si. Seguiré investigant.

De l'Otzetó 576 mts. N 41º 44.009 E 2º 01.482 tant sols en queden les restes, i no tinc més informació. Al meu modest entendre crec, que el nom de l'Otzetó pot ser un diminutiu d'Otzet ,i per tant pot referir-se a un petit alzinar.

divendres, 3 de juliol del 2009

EL CAU D'EN BANYETA




El Cau d'en Banyeta està situat en el paratge anomenat el Racó del Pedaçó, molt a prop del Sot de l'Infern.

Consta de dues entrades, una de tipus avenc 624 m. N 41º 40.750 E 1º 57.288 d'uns 12x35 cm, i un altre separada uns 25 metres de l'anterior de tipus cova 618 m. N 41º 40.739 E 1º 57.279 d'uns 30x33 cm.

Aquesta cavitat fou descoberta i explorada, el març de 1998 per en Jordi Guillemot i Marcet en companyia dels germans Barquinero.

dijous, 25 de juny del 2009

EL CAMÍ DEL CARGOL DE MURA




















Aquest article va dirigit a totes les persones, que tenen el dret i el deure d'anomenar les coses pel seu nom.
Em refereixo als escriptors, encarregats de fer o transcriure la veritable toponímia.
Per no incorre en falses interpretacions en vers el nostre territori, tinc a bé fer les següents observacions:

A tothom qui hagi visitat les famoses Coves de Mura dir-li, que el nom propi d'aquestes són les Mines, i no les Coves.
I qui ha tornat a Mura, pel costat del turó que falsament l'anomenen el Cargol, el seu nom verdader és, el Castellot, o el turó de les Onze Hores 683 mts. N 41º 41.468 E 1º 58.661
Per més que tothom li vulgui veure una semblança amb aquest animal banyut, és pura coincidència, o fruit de la seva imaginació.

S'anomena el Cargol, pel tipus de camí que antigament existia, i que avui es troba un xic desviat del seu recorregut original.

Hi fet aquest incís, perquè la gran quantitat de literatura i mapes editats arreu, bategen aquest turó com el Cargol, sent aquest topònim totalment erroni.
Com sabeu, no sempre els llibres i els mapes diuen la veritat.

Fet aquest aclariment, continuem fent camí fins arribar a la sepultura de l'Espinenca 608 mts. N 41º 41628 E 1º 58.733
Aquesta tomba menten una semblança de tipus cista, però en aquest cas no està orientada a la Meca, o més ben dit a l'est.
No disposem de més informació, respecte als seus orígens.

Continuem pel mateix camí, fins quasi arribar a l'indret de la font del Cargol.
Vint metres abans d'assolir les escales que pugen a la font, enfilem per la nostra esquerra, fins arribar a la boca de la cova de la font del Cargol 684 mts. N 41º 41.332 E 1º 58.573. Podrem veure des del camí, una senyal blanca en la paret de la cinglera.

Arribats a la cova observarem una meravellosa formació a l'entrada mateix, i al seu costat esquerra, una galeria d'uns tres metres sense sortida.
A la dreta trobem la galeria principal d'uns dos metres de profunditat, i al fons d'aquesta galeria, podrem veure una petita i solitària estalactita en formació.

Si continuem uns metres més en direcció a la font, trobarem l'escletxa de la font del Cargol.

De tornada a Mura pel mateix camí, podem visitar la balma de la font del Cargol 684 mts. N 41º 41.372 E 1º 58.618.

Gaudiu plenament de totes les meravelles que la natura ens ofereix, i respecteu-les.

dissabte, 20 de juny del 2009

PER LES CARENES DE L'ESPLUGA I LA FOSCA
































Aquestes dues carenes conformen una orografia ben accidentada, amb una colla de torrentades i castellots rocallosos de gran interès paisatgístic, son uns paratges que amaguen raconades d'insòlita bellesa, com el Quarto de Reixa, la cova del Racó Gran 775 mts N 41º 39.433 E 1º 57.934, la cova de la Cort Fosca 759 mts N 41º 39.556 E 1º 57.653 o l'Hospital de Sang 755 mts N 41º 39.565 E 1º 57.646; uns tenen interès arqueològic, com les restes ibèriques trobades en diverses exploracions a la cova de la Cort Fosca, i d'altres tenen interès històric, com l'Hospital de Sang, emprat com a tal durant les guerres carlines o com a cau de refugiats durant la guerra del Francès, quan tot el sector de la serra de l'Obac fou escenari de cruentes emboscades a les tropes napoleòniques i també de dures represàlies per part francesa.

Comencem la sortida des de l'Alzina del Salari, per ascendir en cosa d'uns vint minuts fins al Coll de les Tres Creus 856 mts N 41º 38.923 E 1º 58.292.
Des d'aquest punt ens dirigim en direcció oest, i en qüestió de minuts podem observar el merlet de la Porquerissa, ja que en el seu extrem occidental resta encapçalada per un característic merlet ben visible des d'aquest camí.
Arribats a la balma de la Porquerissa 832 mts N 41º 38.957 E 1º 57.947 i un cop visitada aquesta, continuem el camí en direcció nord, si el dia és clar podrem veure una meravellosa panoràmica del Port del Comte i la serra del Cadí, que treuen el cap per damunt els castells rocallosos de l'Espluga. En vista oposada, podem contemplar el Paller de Tot l'Any.
Continuem fent camí per un curt tram planer per sota d'un alzinar i arribem a l'encisador indret de la font de la Pola 828 mts N 41º 39.062 E 1º 57.986. En aquest ombrívol paratge, antigament hi havia la casa de la Pola amb la balma obrada.
Desprès de fer un traguet d'aigua, reprenem la marxa en direcció al collet de la carena de l'Espluga passant per la cruïlla del camí que baixa del Quarto de Reixa. Un breu descens ens mena al collet de la carena de l'Espluga des d'on podem albirar sota nostre, el magnífic turó arrodonit de l'Espluga.
Anem descendint fins a trobar un camí transversal que ens porta fins a la balma obrada de l'Espluga 693 mts N 41º 39.234 E 1º 57.152. Aquesta balma és digne de ser visitada per la seva majestuositat.

Reprenem el camí aquesta vegada en direcció al Coll de Tanca 828 mts N 41º 39.215 E 1º 57.911, per visitar el castell del Coll de Tanca d'on podrem gaudir de les boniques vistes aèries del torrent del Figueret, i tota la carena de la Fosca vers el nord.
Desfem camí, per aquest cop dirigir-nos a visitar la magnífica cova del Racó Gran.
Aquesta cova forma una balma molt ben treballada per la mà de l'home. Una inscripció ho revela (Mata-Rodona 1960).
Feta la visita seguim el camí per uns graons treballats a la pedra i passem per una zona obrada amb un mur i uns bancs de pedra i, seguint pel corriol, aviat trobem la font de les Estelles 770 mts N 41º 39.448 E 1º 57.907, on una bassa d'aigua proporciona un bon abeurador per als senglars. La font resta sota un estrep rocallós que cau damunt el torrent del Figueret.
Remuntem l'estrep tot enfilant-nos, per a seguir a continuació descendint, fins a trobar la pista de Mata-Rodona amb l'encreuament del camí de la Cort Fosca. Seguim aquest camí fins arribar a la cova de la Cort Fosca i l'Hospital de Sang.

La cova de la Cort Fosca, te un recorregut aproximat de 110 metres. A uns 25 metres de l'interior de la boca d'entrada a la cova, trobem la font del Rossinyol, amb un recollidor d'aigua fet d'obra.
Acabada la visita retornem pel mateix camí, fins a retrobar de nou la pista de Mata-Rodona per dirigir-nos aquest cop, en direcció al coll de Boix.
Arribats en aquest indret, prenem el camí que mena de nou a l'Alzina del Salari passant per els Graons de Mura 848 mts N 41º 39.627 E 1º 58.467.

Es tracta d'una excursió que pel seu valor històric, arqueològic i paisatgístic, val la pena no deixar de banda.

La durada aproximada és d'unes sis hores, això si, a pas de retratista, que és com penso que es tenen de veure les coses. El recorregut es d'onze quilòmetres.