dijous, 26 de maig del 2011

MONESTIR DE SANT PERE DE LA PORTELLA







El llinatge de "Saportella", Guifré I i la seva mare Doda, van ser els primers que van fer una gran donació per la fundació, prop del seu castell, del monestir benedicti l'any 1003. Protegits per l'abat Oliba, a partir de llavors van rebre moltes donacions de terres, vinyes, horts i boscos de tots els voltants com el Vallespir i la Cerdanya.

L'any 1031 hi ha referències del primer nou abat: Dalmau, sent el 21 de setembre de 1035, quan el bisbe Ermengol d'Urgell, va consagrar l'església de sant Pere, en una cerimònia que va reunir els bisbes de Barcelona, Narbona i Carcassona.

Al segle XII, la comunitat estava formada per cinc monjos i endeutada, va començar la seva decadència amb enfrontaments i litigis amb els senyors del lloc. Al 1348, mor l'abat per una epidèmia de pesta i el cenobi és abandonat per algun temps. Gràcies al nou abat Berenguer, es van refer i amb sis monjos, van tornar al monestir l'any 1365.

Va ser integrat a la Congregació Claustral de Tarragona, com altres monestirs benedictins; això comportava la vigilància d'uns visitadors, els quals al segle XV, van denunciar la mala actuació de l'abat Joan Marquet i el van acusar dels diversos danys que sofria el monestir, l'abat va acabar renunciant al seu càrrec.

L'any 1534, un grup de bandolers, van assaltar el monestir assasinant a l'abat i saquejant els seus béns; la comunitat es va dispersar i no va tornar a unir-se de nou fins l'any 1560.

Entre el 1559 i el 1604 en va ser abat el compositor Mateu Fletxa el Jove. A partir del 1617, la Portella es va unir al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, on va passar a viure el seu abat, fins la desamortització de 1835.

Durant la primera guerra carlina, es va traslladar des de 1838 a 1840, la Universitat de Cervera al monestir.

El 2010 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

L'església és de tot el conjunt l'únic element romànic que es manté juntament amb part del claustre.

Consta d'una nau de grans dimensions, amb coberta de volta de canó de mig punt, amb un absis semicircular un poc més baix i estret que la nau, cobert amb una volta de quart d'esfera.

A l'exterior a la façana oest és troba la porta d'entrada, la seva construcció és amb dos arcs de mig punt en degradació. Al mur sud, hi ha una altra porta més estreta que comunica amb el claustre.

Adossat a la part nord, es troba el campanar de planta quadrada, amb una finestra pel costat, d'arc de mig punt.

La decoració de l'absis és llombarda, amb arcuacions cegues en grups de quatre entre columnes semicirculars reforçades per mènsules.

El claustre, situat al sud, tenia planta baixa i un pis, ambdós amb porxos amb arcs de mig punt i les dependències monacals amb l'organització típica dels monestirs benedictins (refectori, cuina, dormitoris, vestidor, etc.), tot aquest conjunt està mig en ruïnes.

Coordenades: 812 mts. 31T 413247 4661839

dimarts, 24 de maig del 2011

SALLENT, RESCLOSES I PONTS





El nom de Sallent li ve donat pel fet que el riu Llobregat ha de travessar uns seguit de ressalts de gresos que dificulten el pas de l'aigua per la vila. Aquests salts han estat aprofitats, almenys des de l'Edad Mitjana, per la construcció de molins, primerament fariners, després drapers, i finalment, ja en l'Edat Moderna, per molins povorers i per fargues d'aram.

En aquests moments els molins s'instal·laren preferentment en els dos salts més sobre-sortints. Un es troba a pocs metres més amunt de l'actual pont vell, 271 mts. 31T 408340 4630660 on, en el marge esquerre, s'aixecava l'antic molí fariner, que a partir de mitjan segle XIII passà a ser propietat del bisbat de Vic, el qual, en el moment d'esdevenir senyor jurisdiccional del terme, el comprà als antics senyors. En el marge dret posteriorment es construí un molí draper de propietat particular.

En el darrer salt, conegut com a salt jussà, es construí un altre molí fariner, propietat del monestir de Sant Benet de Bages, propietat que l'adquirí per donació. En aquest lloc, en algun moment hi hagué més d'un molí fariner, i ja en Edat Moderna el molí fariner es convertí en draper, i a continuació d'aquest molí draper es construí un molí polvorer.

Més amunt del molí episcopal, al marge dret més o menys on avui passa el pont nou, s'aixecà un altre molí, del qual no se saben les seves característiques, ja que només se'n té notícies per aquest sector i es coneixia com el "el Molinot".

La situació de la indústria sallentina a mitjan segle XVIII no era gaire afalagadora, en una relació que l'ajuntament féu el 13 d'agost del 1747 constava que el molí de polvora es trobava en runes i la farga de filferro s'havia perdut del tot. En funcionament es trobaven els dos molins drapers,i el fariner. També es relacionen altres activitats industrials i artesanals.

dimecres, 18 de maig del 2011

SANTA EUGÈNIA DE RELAT






Les terres que formaren l'antic terme de Relat són a la vall de la riera de Relat, a l'extrem septentrional del terme municipal. Aquestes foren annexades a Avinyó a principis del segle XIX.

El 1553 el terme, unit en aquella data a la sotsvegueria de Lluçanès, tenia 8 families, però aviat inicià un procés de recuperació. El 1626 tenia 42 masos i 285 h, i el 1782, quan ja havia iniciat la davallada, tenia 20 masos i 200 h. En el padró del 1986 hom hi comptabilitzà 56 h, mentre que en el del 1996 s'hi censaren 37 h i en el de 2001, 41h.

El terme és esmentat el 951, dins l'extens terme del castell d'Oristà, i en comprenia les parròquies de Santa Eugènia de Relat 335 m. 31T 414982 4635010 i de Sant Marçal de Relat.
Hi tenien béns els senyors del castell de Lluçà, segons consta en diversos documents del segle XI, i segurament fou per donació d'aquests senyors que la parròquia de Santa Eugènia i una bona part del seu terme passaren a ésser propietat del monestir de Ripoll, l'any 982, que és la primera vegada que és esmentada. Així, la parròquia de Santa Eugènia de Relat depengué des del segle X fins a principi del segle XVIII del monestir de Ripoll; l'edifici original era romànic, del segle XI, inicialment d'una nau amb volta de canó, un sol absis i porta a la banda de migdia, amb un campanar de tres pisos; el 1680 es va construir una nova nau, del tipus barroc popular, amb capelles laterals, orientada de N a S, i el 1895 s'hi afegí la capella del Santíssim.

dimarts, 17 de maig del 2011

SANT PERE DE SERRAÏMA







L'església de Sant Pere de Serraïma 497 mmts. 31T 410300 4632583 centre de la parròquia, de l'antiga quadra i de la caseria de Serraïma és flanquejada pels masos del Sellarés i de Sant Pere, s'aixeca al mig d'un planell enlairat.

És un temple romànic llombard del segle XI, que malgrat les ampliacions i reformes, encara conserva la seva estructura primitiva.
Consta d'una nau que s'obre a llevant amb un absis semicircular. El mur de ponent no forma part de l'obra original, ni tampoc el campanar ni les dues capelles que flanquegen la capella.

Al costat de Sant Pere de Serraïma hi ha un fossar que segurament es relaciona amb l'edifici romànic annex.

Són interessant també les arcuacions cegues que decoren les parets laterals exteriors de la nau.

Tot seguin una pista forestal ben condicionada que arrenca a ma esquerra en una forta pujada tot just abans d'arribar al cementiri de Sallent, arribem després de recórrer uns tres quilòmetres a l'esmentada església.

dijous, 5 de maig del 2011

MURA ELECCIONS MUNICIPALS 2011


Resultats de les eleccions municipals a Mura el 2007

PSC-PM | PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA - PM
Vots: 82 | 50.93%
Regidors: 4
ESQUERRA-AM | ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - AM
Vots: 45 | 27.95%
Regidors: 1
IPM-FIC |
Vots: 34 | 21.12%

CIU | CONVERGÈNCIA I UNIÓ
Vots: 9 | 5.59%

PP | PARTIDO POPULAR / PARTIT POPULAR
Vots: 4 | 2.48%

Regidors a escollir
5

Electors
197

Votants
161
81,73%
Abstenció
36
18,27%
Blancs
1
0,62%
Nuls
0
0,00%
Vàlids
161
100,00%

Aquests van ser els resultats de l'any 2007.

Aquest any 2011 superarem en molt aquests resultats.

Quin partit serà de nou guanyador d'aquests vots?.

Sens dubte el PSC-PM, per ser un partit noble, que diu i expresa el que sent, i que en cap moment fa servir cap publicació impresa, per explicar les no veritats, en lloc d'explicar les coses com són.

Aquesta vegada, us demano el vot per continuar fent de Mura, un dels millors pobles de Catalunya.

El seny, és el nostre punt de partida i la nostra il·lusió.

Els projectes, empenta i ganes de treballar, els donem per supossat.

El més important és aconseguir un poble amb armonía, responsabilitat i que cada persona que viu a Mura, es senti particep de totes les activitats que es puguin dur a terme.

Són molts els desitjos i ganes de tirar endavant aquesta legislatura, i som conscients de que no es un moment fàcil, però amb l'ajuda de tots vosaltres ho aconseguirem.

Voteu PSC-PM, no us defraudarem. Tot el contrari, sempre tindreu el nostre recolçament.

Salut a tots i ànims.

Joan Escoda i Prats.