El Corto Pio 392 mts. ETRS-89 31T 410133 4608370 es tracta d’una casa de pagès semi
derruïda situada a la part superior d’un turó que forma un petit altiplà sobre
el torrent dels Oms. És una construcció del segle XVIII pràcticament sense
modificacions i que conserva perfectament la tipologia constructiva originària.
És de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i golfes, amb coberta a
dues vessants. Les estructures de la casa, llevat de la coberta, es conserven
dempeus.
Els murs són de pedra lligada amb morter, amb
carreus escairats a les cantoneres.
Pràcticament no té obertures, les quals són
situades a la primera planta i de petites dimensions. A la façana sud-oest,
parcialment derruïda, s’insinua el portal d’entrada amb l’arrencada d’un arc
adovellat de pedra tosca. L’espai interior és de dimensions modestes i està
compartimentat amb una paret intermèdia.
Es conserven restes de l’escala d’accés a la
primera planta. Una de les habitacions té un forn de pa amb volta de maó molt
ben conservat, el qual forma un petit cos adossat que sobresurt de la façana.
Al costat nord-oest té adossats uns coberts pràcticament derruïts. A tocar de
la casa hi ha una barraca de pedra seca de planta circular.
Sabem que Francesc Alsina i Vendranes era el
germà petit de Josep Alzina, propietari del mas Alzina (situat en terme de
Rellinars, just al termenal amb Vacarisses), i posseïa una peça de terra de 30
jornals situada al “Llatoner” a prop del mas Alzina.
El 1759 feia pocs anys que Francesc s’hi havia
construït una casa, on residia amb la seva família. Aquesta nova casa pagava un
cens de 2 sous i l’any 1780 era coneguda amb el curiós nom de “FUERTE PIO”, que
després va derivar a “CORTO PIO”. Vers l’any 1800 havia passat a pertànyer a
l’heretat del mas Còdol.
Som molts els qui ens agradaria saber l’origen
d’aquest topònim “FUERTE PIO” i com va fer el canvi pel de “CORTO PIO” actual.
Jo tinc una hipòtesi al respecte, i amb tota
la facultat que Déu em dona, us voldria explicar el que modestament a mi em
sembla tot aquest afer.
Avui “Fort Pienc” és un barri de la ciutat de
Barcelona del districte de l’Eixample. Abasta l’àrea delimitada per un
perímetre que discorre per l’avinguda Diagonal (des del carrer de Nàpols fins a
la plaça de les Glòries), avinguda Meridiana, carrer dels Almogàvers, carrer de
Roger de Flor (només una illa), passeig de Sant Joan, Gran Via i carrer de
Nàpols fins a la Diagonal.
El barri compta amb 29.098 habitants (segons
cens de l’any 2002) i té l’índex de població jove més elevat de l’Eixample.
Aquest barri està situat al voltant d’on hi
havia l’antic Fort Militar anomenat “FUERTE PIO” i que va ser construït pel
primer rei borbó, Felip V, dins del pla d’instal·lacions militars que va manar
aixecar amb l’objectiu de mantenir sotmesa la ciutat que s’havia rebel·lat en
la guerra de 1714. Aquestes edificacions fortificades incloïen la Ciutadella i un fort
avançat “FUERTE PIO”, situat al voltant del lloc on avui s’aixeca l’antiga
estació del Nord.
Fent una mirada retrospectiva a l’historia i
en particular al bombardeig de Barcelona pel General Espartero així com als
enfrontaments armats del 15 de novembre de 1842 podem observar que la
resistència de la Milícia
Nacional i el suport de la població a la revolta va fer
retrocedir les tropes de l’exèrcit i les autoritats varen desaparèixer i es
creà un nou organisme per a canalitzar la revolta: La Junta Popular
....... Aquesta nit passada es van multiplicar
les barricades a la plaça de la
Constitució s’han format parapets per defensar-se de la
tropa.
A les vuit del matí es va obrir foc al carrer
de la Plateria
i es va propagar per diferents carrers con són el del Duc de la Victòria , el del Comte de
l’Assalt, la cavalleria va fer una càrrega que la va fer blanc, de tirs i
pedrades amb que la van hostilitzar des de les cases veient-se obligats a
escapar per la muralla de terra amb alguna pèrdua. Els veïns de la Plateria i el Call també
van llençar a les tropes pedres i mobles per la part del carrer del Duc de la Victòria , la tropa
guanyant terreny en prou feines i perdent oficials i soldats es van apoderar de
l’Alcaldia i de l’ensenyament on era el principal del quart batalló i en segon
lloc el principal de Sapadors tots de Milícia Nacional sent al carrer del Call
un tub per fi d’aturar-los i retrocedir.
El foc va durar dues hores i mitja, mentre va
durar el foc, sempre es va tocar a sometent a la Catedral i a les
parròquies del Pi i Sant Just. A toc de sometent es van reunir els Milicians de
Gràcia i del Llobregat i d’altres punts ansiosos de defensar als de dins de la
plaça i trobant-se les portes tancades escalaren la muralla per la part de
l’Àngel havent-se per endavant apoderat del “FUERTE PIO” els Milicians de
Badalona i Sant Andreu de Palomar.
Al rebre el General aquest part, va manar retirar
les tropes a les seves casernes i immediatament van abandonar els punts de la
plaça i retirant-se totes les autoritats cap al “Fuerte de Atarazanas”.
Immediatament la Milícia Nacional
A les 4 de la tarda van sortir de les
“Atarazanas” els generals ......................
També podem veure el projecte del “FUERTE PIO”
........ Les característiques de les
industries gasistes limitaven la seva localització a llocs clars, a una certa
distància dels edificis habitats, que segons les legislacions, podia arribar
fins als 400 mts. A Barcelona, els llocs adequats es trobaven o bé a extramurs
de la ciutat, el que implicava sovint trobar-se en zones polèmiques i en
conseqüència sota control militar o en la franja del litoral.
La zona del “FUERTE PIO” situada al nord-est
de la Ciutadella ,
al terme municipal de Sant Martí de Provençals, oferia unes característiques
favorables addicionals, ja que es trobava delimitada pel traçat de la carretera
cap a França i pel desenvolupament de la via fèrria entre Barcelona i
Granollers.......
Un altre retall de diari de La Vanguardia de data 26
de gener de 1929 parla de que:
Avui dissabte, es regalarà en la Cooperativa de Pau i
Justicia, Pere IV, 228 i Unió de Cooperadors del “FUERTE PIO”, Ausiàs Marc, 143
un paquetet de bon cafè vegetarià Malta “NATURA”, producte millor que el cafè
sense cafeïna, i a menys de la meitat de preu. 100 grams 0,60 ctms.
Les casernes de la Ciutadella i “FUERTE
PIO” i “Fuerte D. Carlos” van ser cedides al any 1868. Segons dades obtingudes
de l’Arxiu del Govern Militar de Barcelona (Comandància d’obres) i de l’Arxiu
de la Corona
d’Aragó.
Amb totes aquestes explicacions, no pretenc
donar cap lliçó d’història, tot el contrari, tant sols hi volgut relacionar uns
fets on parlen d’aquesta caserna, i qui sap si en Francesc Alzina i Vendranes
havia tingut alguna relació amb aquest aquarterament i per tant, va creure
oportú batejar aquesta casa amb el nom de FUERTE PIO.
Al llarg del temps, tal vegada ell, els seus
descendents o possibles compradors, no els hi semblés bé aquest nom, i el
canviaren pel topònim actual de CORTO PIO. Tot són suposicions.
Sigui com sigui, que Déu beneeixi al Francesc,
i li dono les gràcies per haver construït aquesta obra i que avui tots
nosaltres podem gaudir-ne amb els nostres ulls.
Joan Escoda i Prats.
