dimecres, 13 d’agost del 2014

COVA DEL FRONTAL












































LA COVA DEL FRONTAL, 661 mts, 31T 412500  4613222 aquí us deixo una sèrie d'imatges on podreu gaudir de la bellesa que el pas del temps ens deixa, i on els meus "detractors" puguin fer les critiques que creguin oportunes.

A pesar del que van anunciar a MATADEPERA RADIO, la cova del Frontal ha estat de nou tancada. Us recomano abans de fer la visita, portar serra per poder tallar el cadenat, doncs segons diuen els Senyors del Parc Natural, tothom té dret a visitar la cova, i tampoc ningú té dret a tancar-la.

M'agradaria veure, de qui ha estat obra aquest nou afer.
Si ha estat obra, dels dirigents del Parc, almenys podrien informar al respecta. Si ha estat obra, dels desaprensius i amos que es creuen del Parc, que s'ho facin mirar, doncs sincerament penso que els hi manca un bull com les guixes.


dissabte, 9 d’agost del 2014

COLÒNIA VILADOMIU NOU









Per conèixer la història de la COLÒNIA VILADOMIU NOU 437 Mts, 31T 407805  4650728 hem de fer referència, necessàriament, a la figura de Tomàs Viladomiu i Bertran, un industrial emprenedor que fou alcalde de Sallent (Bages) entre els anys 1847 i 1850.

Tomàs Viladomiu, que provenia d’una família berguedana documentada des del segle XVI, adquirí uns terrenys situats a la Plana de Sant Marc, a Gironella, i l’any 1868 impulsà la construcció de Viladomiu Vell. El senyor Viladomiu aviat s’adonà que el model de colònia industrial era un bon negoci, i decidí comprar uns nous terrenys, situats a la Clau de Sant Marc, on avui trobem Viladomiu Nou, per ampliar la fàbrica.

L’any 1880 es començà a construir la fàbrica que, a partir de l’any 1897, quan els germans Josep i Jacint Viladomiu es partiren l’herència paterna, esdevingué l’element central de Viladomiu Nou; que pas a pas s’anà consolidant com una colònia deslligada de Viladomiu Vell. L’any 1900 s’iniciaren les obres de construcció de dos dels edificis més emblemàtics de Viladomiu Nou: la torre de l’amo i l’església. La torre ja fou utilitzada com a residència temporal dels Viladomiu a partir del 1902 i l’església s’inaugurà l’any 1905. En aquest procés de creixement de la colònia destacà la figura de Marc Viladomiu, que també fou qui comprà, l’any 1929, la fàbrica i la colònia del Guixaró. Durant la primera meitat dels anys trenta s’amplià la fàbrica i es construïren nous pisos.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) la fàbrica fou col·lectivitzada, però amb el desenllaç de la guerra i la instauració de la Dictadura Franquista, els Viladomiu recuperaren la propietat de la fàbrica i la colònia. A partir de llavors i fins l’arribada de la crisi del sector tèxtil, la fàbrica funcionà a ple rendiment, la colònia seguí creixent demogràficament i aparegueren nous serveis: guarderia (1943), zona esportiva (1948) i nous pisos (1951).

La crisi del tèxtil i del model de les colònies industrials, que acabà afectant totes les colònies del Berguedà es féu especialment evident, a Viladomiu Nou, a partir de l’any 1982. Finalment, la fàbrica tancà portes l’any 1991. Malgrat el tancament de la fàbrica, la colònia no quedà abandonada. Actualment els pisos segueixen ocupats majoritàriament per antics treballadors i la fàbrica, amb uns nous propietaris, torna a funcionar.


Actualment la colònia està formada per 102 habitatges. Els més antics daten de l'any 1900 i els més nous, que conformen el Carrer Nou, són de l'any 1951.

COLÒNIA EL GUIXARÓ





La COLÒNIA EL GUIXARÓ 420 Mts, 31T 407839  4649970 queda inclosa dins el terme municipal de Casserres, malgrat quedar més a prop dels nuclis de Puig-reig o Gironella. Seguint el curs del riu Llobregat, el Guixaró queda situat entre les colònies de Cal Prat i Viladomiu Nou.

Els orígens de la colònia del Guixaró els hem d'anar a buscar a finals del segle XIX, i més concretament l'any 1879, quan Esteve Comelles i Cluet, de Berga, comprà una part de les terres del mas Guixaró, les més properes al riu, per tal de construir-hi una fàbrica de filats i teixits de cotó que aprofités l'aigua del riu Llobregat com a font d'energia.

La fàbrica es construí entre els anys 1888 i 1889, i la vella resclosa de fusta i amb un canal de derivació molt petit (no és l’actual), es construí l’any 1895. Ja de bon principi, la fàbrica disposà de turbina per tal de transformar la força de l’aigua, en energia mecànica que donés impuls al sistema dels embarrats, i també a la màquina de vapor, que s'utilitzava com a font d'energia complementària per a contrarestar les èpoques de sequera i la irregularitat del cabal del riu Llobregat.

El Sr. Comelles no es limità a construir una fàbrica. Eren temps de colònies industrials i al costat de la fàbrica del Guixaró, també s'hi construïren pisos per als treballadors i un conjunt de serveis i equipaments, per tal que els obrers tinguessin a la colònia tot allò indispensable per a viure.

Un altre edifici que l’amo féu construir, i que s’entenia com un servei per als treballadors, fou l’església. Antigament, l'església del Guixaró estava situada al costat de la fàbrica (la casa del director també). Actualment hi ha una petita capella a l’edifici de les antigues escoles.

Fins fa uns trenta anys, i des de l’origen de les colònies, la religió i el capellà tenien un paper cabdal en l'orde social i la vida quotidiana de la colònia. El capellà era qui coordinava el conjunt de les activitats socials i festives; era l’ull vigilant de l’amo a la colònia i era qui difonia, entre els treballadors, el missatge que l’amo era com un pare per als treballadors, una figura protectora que els proporcionava feina, menjar, pis i tota mena de serveis.

L'any 1902 Esteve Comelles, el fundador de la colònia, morí i el Guixaró quedà en mans dels seus fills. L'any 1917 els Comelles van vendre la colònia del Guixaró a Joan Prat Sellés, de Manresa, i aquest, i altres socis seus, se la van vendre, el 1929, a Marc Viladomiu i Santmartí, l'amo de Viladomiu Nou. A partir d'aquest moment, la colònia prengué un nou impuls: es construí la carretera que connecta el Guixaró amb Viladomiu Nou; s'ampliaren els pisos dels treballadors amb la construcció de les galeries (on s'instal·laren els lavabos i els safareigs); s'inaugurà la nova escola (1932) i el camp de futbol, i finalment, l'any 1935 arribà l'electricitat i l'aigua potable al Guixaró.

Després de la Guerra Civil, seguiren apareixent nous serveis i equipaments per a la gent de la colònia, (la guarderia, el 1946; la biblioteca, el 1948; el teatre, el 1949 i els pisos nous, el 1953). També després de la Guerra de 1936-1939, concretament l’any 1942, es construí la nova resclosa i el canal, que fa 498m de llargada i uns 2m de profunditat; s’anà consolidant l’electrificació del sistema productiu de la fàbrica, i s’amplià l’espai industrial (1948-1950). Aquestes novetats van permetre superar, poc a poc, la misèria i les dificultats dels anys més durs de postguerra. 

Aquesta situació de plena activitat productiva i plena ocupació de la colònia, entre els anys cinquanta i seixanta al Guixaró, hi vivien unes 400 persones  es mantingué fins als anys setanta. A partir de llavors, els indicis de crisi i esgotament del sector tèxtil i del model de les colònies industrials es feren més palpables. La colònia anà perdent població (la gent anà a viure a Puig-reig i Gironella, principalment) i s'anaren clausurant serveis tradicionals de la colònia, com l'escola o la botiga. Finalment, la fàbrica tancà portes a finals dels anys vuitanta. Després del tancament de la fàbrica, als treballadors residents a la colònia se’ls va oferir la possibilitat d’adquirir els seus habitatges en règim de propietat. Actualment, al Guixaró hi viuen, de forma estable, una quarantena de persones i la fàbrica torna a encabir activitat industrial.     

L'església, el teatre (fou construït l'any 1949 i es restaurà el 1998), l'escola (construïda l'any 1932), la zona esportiva (disposa de camp de futbol, camp de futbol-sala, zona de petanca i zona d'esbarjo per els infants), la font de la Bauma (situada en el camí que comunica el Guixaró amb Viladomiu Nou) i la font del Racó.