Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Muntanyes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Muntanyes. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de juliol del 2009

EL TURÓ DEL MAL PAS DE PUIGDOURE















El turó del MAL PAS de Puigdoure 748 m. N 41º 40.283 E 1º 57.286 està situat entre la carena dels Enrics i el turó de Puigdoure a tocar a les Tres Pinasses 686 m. N 41º 40.318 E 1º 57.400.

Conta la llegenda, que quan el Rector de Mura visitava els feligresos de la parròquia de Santa Creu de Palou, és a dir els masos del Farell, Putget, Puigdoure i Mata-Rodona, es feia dur en una d'aquelles cadires portàtils anomenades Baiards.
La cadira era traginada per dos mossos del poble. Aquests xicots generalment solien ser els més entremaliats, ja que, com a correctiu per les seves trapelleries, eren convidats si us plau per força pel rector, a fer de portadors dels seus quilos.
En una d'aquestes visites, els dos xicots honorats amb la difícil tasca d'arrossegar la cadira, estaven especialment enfadats amb el mossèn que, per cert, no era gens escardalenc, i es van posar d'acord per tal de donar-li un escarment.
Quan passaven pel vessant pendent, estret i rocós d'un turó, els dos xicots van "ensopegar" i van estimbar cadira i rector cingle avall.
Des de llavors aquest lloc, és anomenat el turó del Mal Pas.

dissabte, 20 de juny del 2009

PER LES CARENES DE L'ESPLUGA I LA FOSCA
































Aquestes dues carenes conformen una orografia ben accidentada, amb una colla de torrentades i castellots rocallosos de gran interès paisatgístic, son uns paratges que amaguen raconades d'insòlita bellesa, com el Quarto de Reixa, la cova del Racó Gran 775 mts N 41º 39.433 E 1º 57.934, la cova de la Cort Fosca 759 mts N 41º 39.556 E 1º 57.653 o l'Hospital de Sang 755 mts N 41º 39.565 E 1º 57.646; uns tenen interès arqueològic, com les restes ibèriques trobades en diverses exploracions a la cova de la Cort Fosca, i d'altres tenen interès històric, com l'Hospital de Sang, emprat com a tal durant les guerres carlines o com a cau de refugiats durant la guerra del Francès, quan tot el sector de la serra de l'Obac fou escenari de cruentes emboscades a les tropes napoleòniques i també de dures represàlies per part francesa.

Comencem la sortida des de l'Alzina del Salari, per ascendir en cosa d'uns vint minuts fins al Coll de les Tres Creus 856 mts N 41º 38.923 E 1º 58.292.
Des d'aquest punt ens dirigim en direcció oest, i en qüestió de minuts podem observar el merlet de la Porquerissa, ja que en el seu extrem occidental resta encapçalada per un característic merlet ben visible des d'aquest camí.
Arribats a la balma de la Porquerissa 832 mts N 41º 38.957 E 1º 57.947 i un cop visitada aquesta, continuem el camí en direcció nord, si el dia és clar podrem veure una meravellosa panoràmica del Port del Comte i la serra del Cadí, que treuen el cap per damunt els castells rocallosos de l'Espluga. En vista oposada, podem contemplar el Paller de Tot l'Any.
Continuem fent camí per un curt tram planer per sota d'un alzinar i arribem a l'encisador indret de la font de la Pola 828 mts N 41º 39.062 E 1º 57.986. En aquest ombrívol paratge, antigament hi havia la casa de la Pola amb la balma obrada.
Desprès de fer un traguet d'aigua, reprenem la marxa en direcció al collet de la carena de l'Espluga passant per la cruïlla del camí que baixa del Quarto de Reixa. Un breu descens ens mena al collet de la carena de l'Espluga des d'on podem albirar sota nostre, el magnífic turó arrodonit de l'Espluga.
Anem descendint fins a trobar un camí transversal que ens porta fins a la balma obrada de l'Espluga 693 mts N 41º 39.234 E 1º 57.152. Aquesta balma és digne de ser visitada per la seva majestuositat.

Reprenem el camí aquesta vegada en direcció al Coll de Tanca 828 mts N 41º 39.215 E 1º 57.911, per visitar el castell del Coll de Tanca d'on podrem gaudir de les boniques vistes aèries del torrent del Figueret, i tota la carena de la Fosca vers el nord.
Desfem camí, per aquest cop dirigir-nos a visitar la magnífica cova del Racó Gran.
Aquesta cova forma una balma molt ben treballada per la mà de l'home. Una inscripció ho revela (Mata-Rodona 1960).
Feta la visita seguim el camí per uns graons treballats a la pedra i passem per una zona obrada amb un mur i uns bancs de pedra i, seguint pel corriol, aviat trobem la font de les Estelles 770 mts N 41º 39.448 E 1º 57.907, on una bassa d'aigua proporciona un bon abeurador per als senglars. La font resta sota un estrep rocallós que cau damunt el torrent del Figueret.
Remuntem l'estrep tot enfilant-nos, per a seguir a continuació descendint, fins a trobar la pista de Mata-Rodona amb l'encreuament del camí de la Cort Fosca. Seguim aquest camí fins arribar a la cova de la Cort Fosca i l'Hospital de Sang.

La cova de la Cort Fosca, te un recorregut aproximat de 110 metres. A uns 25 metres de l'interior de la boca d'entrada a la cova, trobem la font del Rossinyol, amb un recollidor d'aigua fet d'obra.
Acabada la visita retornem pel mateix camí, fins a retrobar de nou la pista de Mata-Rodona per dirigir-nos aquest cop, en direcció al coll de Boix.
Arribats en aquest indret, prenem el camí que mena de nou a l'Alzina del Salari passant per els Graons de Mura 848 mts N 41º 39.627 E 1º 58.467.

Es tracta d'una excursió que pel seu valor històric, arqueològic i paisatgístic, val la pena no deixar de banda.

La durada aproximada és d'unes sis hores, això si, a pas de retratista, que és com penso que es tenen de veure les coses. El recorregut es d'onze quilòmetres.

divendres, 22 d’agost del 2008

ESTIMADA MOLA





































El dimarts 19 d’Agost a les 8 del matí la meva esposa i jo, ens uníem al grup format per en Pere Galí, la Maria Lluïsa Sanarau i en Jordi Griera.
Destí: La Mola.
Objectiu: celebrar el comiat de l’estiu, al restaurant situat al cim de Sant Llorenç del Munt. Però no sense abans, haver fet un recorregut pels llocs més singulars, que aquesta muntanya ofereix.



Enfilem el camí que ens porta del Coll d’Estenalles a Coll d’Eres, al peu del Montcau. També anomenat alzinar de la Mata. Aquí trobem les restes d’un antic poblat ibèric i unes sepultures 954 m. N 41º 40.235 E 2º 00.535 que foren descobertes l’any 1.929. En una d’aquestes es va trobar una important sivella visigòtica, actualment guardada al museu de Terrassa.
A l’esplanada de Coll d’Eres 932 m. N 41º 40.238 E 2º 00.465 hi ha un monòlit en homenatge a Joan Maragall que hi fou bastit l’onze de setembre de 1.961 pels Amics de les Arts de Terrassa.
Continuem el camí en direcció als Òbits. Al costat dret del camí veiem el Roure del Palau 987 m. N 41º 39.929 E 2º 00.582, aquest roure fa uns 30 mts. d’alçada i està situat al costat de la carena del Pagès.
Els Òbits 985 m. N 41º 39.328 E 2º 00.769, alguns l’anomenen turó-cova dels Òbits. Aquest nom pot significar dues coses: un lloc d’enterraments o el lloc on el bestiar menjava la sal. Turó de 1.031 d’altitud. Els Òbits són dues grans balmes, durant molts anys habitades i habilitades per aixopluc de pastors i bestiar. Hi foren fetes unes obres de tancat molt senzilles, i és per aquest motiu que és catalogada com una balma obrada. Una part és coneguda com el Cau de la Moneda, ja que segons es diu, en aquest lloc s’hi fabricava moneda falsa. Hi ha una llegenda que explica que a l’avenc del Daví, hi foren trobades monedes i els estris necessaris per a la seva fabricació.


Desprès de contemplar aquestes meravelloses balmes, decidim que ja ha arribat l’hora de fer un bon esmorzar. Un cop acabat aquest, reprenem la marxa fins arribar al Morral del Drac 975 m. N 41º 38.740 E 2º 00.887 o també anomenada Cova del Drac.

En Josep Barberà, l’autor del llibre Sant Llorenç, Pam a Pam, explica la primera ascensió al Morral del Drac. Aquí la copio ja que té la seva gràcia: “....Sigui com sigui, aquesta roca és la més popular de la contrada, i és possible que els terrassencs tinguessin desig d’ascendir-la i, desproveïts de tècniques, hagueren d’enginyar-se-les per posar-hi una corda fixa. Primerament es parlava de tirar-hi un coet, després de la possibilitat de passar-hi un cordill mitjançant una ballesta; finalment, Isidre Suana i Picanyol, un dels promotors d’aquesta ascensió, concebí el sistema de deixar anar un cordill des de dalt dels cingles on hi ha la roca anomenada Trona del Drac i un altre des de les cingleres de ponent de la Cova del Drac, nuar-los tots dos i, aixecant-los, passar-los per sobre de la roca. D’aquesta manera és pogué col·locar la corda fixa amb què Josep Tintoré i Homs, amb la força dels braços, ascendí per la cara de davant o S.O. Primera ascensió: 11 de febrer de 1.923.En aquest punt trobem tres camins el de l’esquerra mena fins l’ermita de Santa Agnès, continuant recta ens porta a la Mola i si agafem el de la dreta ens permet arribar-nos fins a la cova de Sescorts 950 m. N 41º 38.714 E 2º 00.730, també anomenada les Corts i els Estables. Finalment decidim agafar aquest últim a fi de visitar l’esmentada cova. Aquesta cova es troba al peu de la Roca Petant en direcció a ponent i és propera al cingle de la coma de l’Abella. És un conjunt de 7, buit en un terreny de conglomerat eocènic i el seu recorregut és de 25 m.
Un cop visitada aquesta cova, desfem el camí i retornem fins al Morral del Drac per continuar en direcció La Mola.
La pujada es fa bastant feixuga, però al final arribem al cim de la Mola 1104 m. N 41º 38.480 E 2º 01.088 quan són aproximadament les dues de l’hora baixa.
Decidim entrar al recinte del restaurant a fi de poder gaudir dels plaers culinaris que aquest establiment ens ofereix: mongetes amb botifarra, cansalada, peus de porc, etc.
Tot això regat amb una sangria ben gelada, cafès i cigalons.
Acabat l’àpat i desprès d’una llarga xerrada, decidim retornar pel mateix camí, però aquest cop, ens desviem per visitar la Font Flavia 1025 m. N 41º 39.427 E 2º 00.808. Trobem aquesta que quasi no raja. Sort en tenim del tap de que disposa. Del contrari no hagués estat possible, poder gaudir d’aquest líquid tant escàs i apreciat com n’és l’aigua.
Arribem tots plegats sans i estalvis a Mura, sobre les 7 de tarda.
Ha estat un dia inoblidable per tota la colla d’amics de debò, i per sempre.