CENTRE DEL POBLE
VISTA GENERAL
EL PUIG GILI
RAVAL DE SANT ANTONI DE MURA
CA'L BONET
PAISATJE NEVAT
CARRER DE SANT ANTONI
BOIRINA
HORTA NEVADA
EL REBOST
CAN LLOBET
CARRER DE SANT ANTONI
CARRERS DE SANT ANTONI I LA TOSCA
TIMPÀ DE L'ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ
ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ
RIERA DE NESPRES
AJUNTAMENT
CA'L BIEL
CA L'ANTONIA
PLAÇA D'ÀNGEL GUIMERÀ
ERMITA DE SANT ANTONI
FONT DE L'ERA
FONT DEL XASQUET
FONT DEL RECTOR
FONT DE L'ESCOLÀ
FONT DEL CARNER
GORG DEL PARE
RAVAL DE SANT ANTONI DE MURA
ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ
AJUNTAMENT
RIERA DE NESPRES
FONT DE L'ERA
CARRETERA DE ROCAFORT
HORTA DE MURA
CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE LES VALLS DEL MONTCAU
TARDOR
CANTACORBS I EL MONTCAU
TARDOR
SALT DE LA GUILLOTERA
VINYA
OLIVERA
RIERA DE NESPRES
LA CREU DE LA VILA
RIERA DE NESPRES
La primera notícia que es té de la seva existència data de l'any 978. Prop de l'església de Sant Martí, ja documentada l'any 1088 van començar a aixecar-se les primeres cases d'aquest pintoresc poble que fins i tot avui dia conserva tot el seu encant medieval.
Històricament, el treball en el camp era la principal dedicació de la seva gent; especial importància va tenir el conreu del raïm, que des del segle XVIII va desplaçar les formes més tradicionals d'agricultura. Aquesta era una feina especialment àrdua donada les característiques muntanyoses del terreny, resoltes parcialment mitjançant la construcció de tines al peu de les vinyes, les quals s'utilitzaven per a l'emmagatzematge del most i el raïm. Ja entrat el segle XIX, la fil·loxera va condicionar el conreu i va tenir com a conseqüència un important descens de la població.
Una altre tasca important, fins mitjan segle XX, va ser l'elaboració de carbó vegetal, fins el moment que l'energia elèctrica va determinar la seva desaparició.
Des d'aleshores, la seva gent es van dedicar a una altra classe de treballs d'acord amb els nous temps. Així, es va instal·lar una fàbrica tèxtil a començaments del segle XX, la qual va estar en funcionament fins l'any 1.964. Lògicament, el tancament d'aquesta, va tenir importants conseqüències socioeconòmiques en la vida del poble, determinant l'emigració de la població cap a les ciutats industrials o cap a poblacions veïnes. Des d'aleshores, la fisonomia de Mura s'ha anat transformant fins convertir-se en un poble amb gran nombre de segones residències, posant les bases per una tradició turistica en potència.
Precisament, envers els nous treballs i ingressos reportats del turisme, va ésser molt rellevant la creació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, l'any 1.972. Des d'aleshores va augmentar el nombre de turistes i visitants. A ningú se li escapa que, com succeeix en molts altres Municipis de Catalunya, el turisme podria garantir el futur del poble que avui dia és. Actualment Mura té 220 habitants, l'extensió de les terres del municipi és de 53,3 quilòmetres quadrats. Fins fa pocs anys, les seves terres arribavent als rius Ripoll i Llobregat. Darrerament, les que termenejavent amb el Pont de Vilomara, indret on hi ha la urbanització del Marquet, foren donades al Pont de Vilomara i Rocafort. És un poble molt bonic, estudi de pintors i artistes concorregut per molts excursionistes. Conserva, encara ara, la fesonomia de sempre.
L'església romànica de Sant Martí de Mura, del segle X, és una maravella, val la pena de perdre's una bona estona pels seus carrers.
RIERA GOLARDA 
MOLÍ DE MARFÀ
