dimarts, 13 de maig de 2008

SANTA MAGDALENA













Sortint de la vila de Talamanca vers Navarcles per la carretera comarcal BV-1221, a cosa de tres quilòmetres escassos resten a la dreta i poc distants, un xic elevades, les restes de l'antiga capella de Santa Magdalena 438 m. N 41º 44.270 E 1º 56.417, i al seu darrere, en el mateix turonet, les parets enderrocades de l'antiga casa anomenada Santa Magdalena, que l'any 1.553, segons els fogatges d'aquella època, era habitada per Valentí Perpinyà i la seva família.
Actualment, de la capella i de la casa en queden unes importants parets enderrocades, mancades de cobertes, que els anys i especialment la mala mà dels homes han anat destruint sense cap mena de contemplació.
Aquesta església es troba esmentada al final del segle XIII, quan als anys 1.282 i 1.294 se li feren diversos llegats. Es creu que no degué passar mai de ser una capella rural, situada al sector de ponent del terme i propera als límits de Navarcles. Aquesta situació és documentada el 1.686 i el mas Escaiola és qui tenia cura del temple.
L'església es trobava dins l'antic terme del castell de Talamanca, força allunyada de la parroquial i donava servei a aquest sector de ponent del terme.
Es tracta d'una església romànica tardana, possiblement de la primera meitat del segle XIII. L'estructura és senzilla, d'una única nau. Un absis semicircular a orient fa de capçalera. Al centre d'aquest hi ha una finestra de mig punt adovellada. Els seus murs són llisos i no presenten cap mena d'ornamentació.
Aquesta església ha estat força reformada i reestructurada. L'absis és lleugerament més baix que l'original; es pot veure que fou rebaixat i que cobrien la nau amb volta de totxo, avui esfondrada. A l'interior de l'absis hi ha revestiments de guix i algunes petites restes de pintures murals. En una època posterior, probablement en el segle XIV, s'afegí a la façana oest de la capella un porxo amb estructura de torre fortificada, cobert amb volta de canó i amb porta amb un arc escarcer situada a ponent.
L'estat del conjunt és ruïnós.

diumenge, 11 de maig de 2008

SANT SALVADOR DEL CANADELL






Sant Salvador del Canadell 406 m. N 41º 46.247 E 1º 56.799 esta situada dins l'antic terme de castell de Calders i de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls i molt a prop del mas Canadell 399 m. N 41º 46.263 E 1º 56.578.
Sempre va ser una capella rural o sufragània, tot i que en el segle XIV apareix citada com a parròquia. Les primeres notícies les tenim de l'any 1.185. Uns anys més tard, en 1.206, Guillem de Calders va donar en el seu testament dos masos i uns molins de Pont de Cabrianes, a més de cent sous per a la dedicació de l'església i per a comprar llibres.
Així, Sant Salvador acumulà una bona colla de bens, entre els quals el mas de la Querosa, el de Montpedròs i la Roca Falconera.
El 1.936 fou profanada i des d'aleshores no s'ha obert al culte.
L'església que podem contemplar avui en dia es va construir en època gòtica, seguint la tradició romànica.
Es van aprofitar els fonaments i part dels murs romànics, tot i que en alguns indrets es van fer de nous al costat.
El temple és de reduïdes dimensions, amb una sola nau capçada a l'est amb un absis semicircular. La nau es cobreix amb una volta de canó, mentre que l'absis té una volta de quart d'esfera.
La porta d'accés la trobem en el mur de ponent. Està formada per un arc de mig punt amb grans dovelles i decorat amb una senzilla motllura per la part interior.
El 1.999 l'empresa Arqueociència va realitzar una intervenció arqueològica. S'han posat al descobert els fonaments i l'enllosat de la construcció romànica primitiva i s'ha excavat el subsòl interior. Material escadusser aparegut entre l'arrebossat del mur de la capella actual podria indicar una cronologia al voltant del segle XVII.
La primitiva església romànica degué malmetre's i en una època incerta se'n construí una de nova al costat.
Es conserva una campana de bronze del 1.703 al mas Canadell.

dissabte, 10 de maig de 2008

COLÒNIA JORBA













La colònia tèxtil Jorba 300 m. N 41º 45.538 E 1º 56.123 és a la dreta de la riera de Calders. Fou fundada el 1.892 per Pere Jorba i Gassó, aprofitant el salt d'un vell molí, al gorg de Manganell, prop del mas del mateix nom. Es un nucli principal de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls de Calders.
Els Magatzems Jorba constituïxen un cas modèlic del procés d'acumulació i expansió del capitalisme en la Catalunya de la segona meitat del segle XIX i inicis del segle XX. Exemplifica la màxima aspiració comercial en l'aplicació del capital local, de característiques familiars, en el món empresarial i de negocis. Pere Jorba i Gassó (Calaf 1.849-Manresa 1.927) va instal·lar la seva primera fàbrica de filatures a Sant Vicenç de Castellet en 1.887. En 1.892 es va posar en funcionament la colònia Jorba del Manganell, dedicada al tèxtil, i en 1.904, van decidir obrir uns magatzems a Manresa, expandint-se posteriorment, en 1.911, a Barcelona en el carrer del Call nº 11-15. A partir del moment que el fill de Pere Jorba i Gassó, Joan Jorba i Rius, apareix com gerent dels magatzems en els documents oficials, l'empresa traspassa els límits fronterers i instal·la una sucursal a Brussel·les, ciutat bé coneguda a causa de els viatges de Joan Jorba que li van permetre conèixer la dinàmica empresarial europea. En 1.926 Jorba construïx el magnífic edifici de Portal de'l Àngel, màxim exponent de poder de l'expansió dels magatzems Jorba. La utilització del capital per un mateix grup familiar, representava un fort control del mateix. Al seu torn, aquest control en la inversió del capital local es reflecteix també en els tècnics i als arquitectes als quals el grup encarregava els seus edificis, tots ells catalans.
Un notable canal, construït entre els anys 1.903 i 1.913 sota els auspicis de Pere Jorba i Gassó, el fundador de l'imperi comercial Jorba de Manresa durant la primera meitat del segle XX, recorre cinc esforçats quilòmetres pel vessant dret de la sinuosa vall, ja es penjat en el pendent o en túnels excavats en la roca dura, des de la presa de Bellveí on capta un cabal de 0,5 metres cúbics per segon fins a la central hidroelèctrica Jorba II, 287 m. N 41º 45.891 E 1º 56.543 prop ja de la colònia fabril del mateix nom, on aconsegueix un salt de 78 metres. La dificultat orogràfica de construcció d'aquest canal és testimoni de la ferma voluntat dels emprenedors d'aquells temps.
L'edifici data del 1.905 i fou refet arran de les riuades del 1.994 però conserva les turbines originals. Aquesta central va ser construïda per proveir d'electricitat les diferents empreses del grup Jorba, a més a més de Manufactures Berenguer, d'Artés, i Bertrand i Serra a Sant Fruitós de Bages i Manresa, amb línia pròpia.
L'antiga parròquia de Sant Pere de Viladecavalls 370 m. N 41º 45.376 E 1º 56.549 és un edifici refet al segle XVIII sobre un altre de romànic, construït al costat de la masia de Lluçiá, 368 m. N 41º 45.357 E 1º 56.583 inservible a causa d'un incendi pels efectes de la guerra civil. El 1.944 es va construir una nova església, 301 m. N 41º 45.607 E 1º 56.226 d'estil neoromànic, prop de la colònia Jorba, la qual prengué les funcions de parròquia de l'anterior. Es característica pel seu color vermellós, les escales, la font i la interessant vista sobre la resclosa i la vall de Calders.

dijous, 8 de maig de 2008

CASA DE LA VALL








La casa de la Vall o també nomenada de la vall de Mura 620 m. N 41º 41.536 E 2º 00.026. Antigament hi havia tres cases amb un nom molt semblant. La casa de la Vall, la casa de la Vall Sobirana i la casa de la Vall Jussana. És en el segle XIV quan en un document es descobreix l'existència d'aquests tres masos, que més tard passaren al mateix amo i es convertiren en una sola propietat.
Les primeres notícies documentades que se'n coneixen són de l'any 1.238, i una lloació feta per Pons Pere de Banyeres a l'abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, Berenguer, del mas de la Vall del terme de Sant Martí de Muredine. La propietat d'aquesta casa i de les seves terres, és ara de la Diputació de Barcelona.
Les cases de la Vall Jussana i Sobirana, ja no existeixen, n'hi ha noticies del 1.189.

diumenge, 4 de maig de 2008

SÍNIA DE CAN PRAT - MAS DELS ALOUS

SÍNIA DE CAN PRAT






MAS DELS ALOUS



Era dissabte 3 de Maig, les 10 del vespre més o menys, ens trobàvem la Pilar i jo sopant en companyia dels nostres amics Pedro i Ana. Xerràvem sobre l'excursió que acabarem de fer en motiu de la pelegrinació, que per aquestes dates solem fer els Muratans tant d'origen, com d'adopció a Montserrat. Uns hi arriben i d'altres com jo, ens quedem a mig camí, però el que val, és l'intenció i les ganes de col·laborar perquè aquestes tradicions, no es perdin.
De cop sona el telèfon, era el nostre amic "el mestre" que és com jo el nomeno.
Cada cop que rebo una trucada d'ell m'esborrona, doncs ser positivament que s'ofereix per anar junts a descobrir nous llocs i d'aquesta forma poder transmetre les meves inquietuds a tots vosaltres amics lectors.
Bé, acordarem trobar-nos a les 9 del matí del diumenge. Per tant, desprès de sopar i fer la xerrada oportuna, varem decidir aixecar la sessió i anar a "tancar els ànecs", però abans tenia de programar les rutes, que amb molt de gust us ofereixo.
Comencem per la Sínia de Can Prat, 300 m. N 41º 43.336 E 1º 55.459' aquesta es troba a la dreta del camí forestal que uneix Rocafort amb Navarcles a tocar a la riera de Mura, envoltada de vegetació on predominen els pins. És de construcció molt senzilla, de planta quadrada amb coberta a una aigua de teula àrab i ràfec senzill, amb un dels costats obert, un cop feta la visita ens disposem a continuar el camí que ens portarà a la carretera de Navarcles a Talamanca, un cop arribats a la carretera BV-1221, ens dirigim en direcció Talamanca i just abans d'arribar al mas de la Tatgera, trobem un trencall a l'esquerra que ens portarà al Mas dels Alous 332 m. N 41º 44.446 E 1º 56.024' .
Travessem la riera i ens endinsem per la vegetació, observant les malifetes de l'incendi que va sofrir aquesta contrada. Es mantenen els marges de pedra seca que refermen l'antiga riquesa, en producció de vi i altres cultius d'aquesta pairalia, amb alguns camps que varen ser conreats i amb presència de feixes i barraques de vinya. Sobre una bona part de les restes del mas, s'aixecà una construcció de formigó armat.
Apart d'aquesta construcció, resta una barraca de vinya i un cobert, així com els marges que delimitaven l'era. També apareix la bassa, molt transformada.
Retornem a Mura, seguin el curs de la riera de Talamanca.