dijous, 19 de juny de 2008

LA BALMA DE LES PANSES






La Balma de les Panses 465 mts. N 41º 42.809 E 1º 57.173 està situada entre el paratge de la Soleia i Can Mas, prop del torrent de l'Arbocet o Arboçar o del Home Mort. Terme de Talamanca. Com podeu veure, de topònims ni ha per tots els gustos. Es tracta d'una balma obrada i encara conserva la porta de fusta de l'entrada. Al no haver camí es fa difícil el seu accés. En temps de la guerra civil del 1.936 vá servir d'amagatall.

dissabte, 14 de juny de 2008

LA BALMA BLAVA













Deixem el cotxe a la Torre de l'Àngel 580 mts. N 41º 37.722 E 1º 59.882, creuem la riera de les Arenes i agafem el camí que ens menarà fins a Can Garrigosa 660 mts. N 41º 38.222 E 2º 00.142. Aquest mas dit antigament "Comelles", és una casa molt antiga. Segons un document de l'any 1.505, Macià Garrigosa, fill de Cal Garrigosa de Súria, comprà a Pau Comelles, forner de Barcelona, el mas anomenat Comelles, situat a la parròquia de Matadepera.

Seguim el camí que pasa pel costat de la casa, fins arrivar a una bifurcació en que pendrem el camí de l'esquerra. A uns 200 metres a la dreta, surt un petit corriol que ens portará fins als peus del Morralet de la Mare de Déu 824 mts. N 41º 38.470 E 2º 00.403. Des d'aquest punt podrem observar la Roca Petanta 882 mts. N 41º 38.543 E 2º 00.495. Continuant el camí i sempre en sentit ascendent arrivarem a la Balma Blava 819 mts. N 41º 38.527 E 2º 00.388. Aquesta balma, fruit de l'erosió provocada per l'aigua i altres agents sobre el conglomerat, i sent aquest, ric en abundosos minerals compostos per carbonats i sulfats, dona en aquesta balma el color blau tant caracteristic i majestuos.

Des d'aquest punt, podrem contemplar una de les masies més conegudes de Matadepera, es tracta de Can Pèlags 700 mts. N 41º 38.630 E 2º 00.019, dita antigament "Sa Busqueta". El primer document escrit, datat al 1.561, ja ens parla de Can Pèlags. La construcció actual, del segle XX, no conserva res de l'antiga masia de pagès a excepte d'un finestral situat cara nord.

Les vistes des d'aquestes alçades són sensacionals.

dijous, 12 de juny de 2008

ELS CORRALS DE LA GRALLA




Els corrals de la Gralla 557 mts. N 41º 42.711 E 1º 58.305, es troben molt a prop del mas que portava el mateix nom, avui dia totalment enderrocat. L'any 1.348 aquest mas fou abandonat per causa de la pesta. El camí per anar-hi és el que surt d'enfront del cementiri i va en direcció a Trullàs, del terme de Talamanca.


dissabte, 7 de juny de 2008

EL CAVALL CAMÚS

Aquesta figura ha estat recenment trobada en la població de Mura (Bages).
Es tracta d'un Cavall Camús. El més sorprenent és que tant sols és visible entre les quatre i les cinc de la tarda. Passades aquestes hores desapareix.

DELS GORGS BLAUS A CAN XEI










L'orografia del terme de Monistrol de Calders es caracteritza per una alternança de rieres i serrats. Les principals rieres que travessen Monistrol són la Golarda o de Marfà (que rep les aigües de la riera de l'Om), la riera de Sant Joan i la riera de la Roca, també anomenada de l'Om. La riera de Sant Joan i la riera de l'Om conflueixen a l'indret on és emplaçat el nucli del poble. Una mica més avall s'hi ajunten les aigües de la riera Golarda i neix el riu Caders.
La combinació de rieres amb bancs de roca d'unes dimensions notables ha donat lloc a paratges força espectaculars com els Gorgs Blaus 475 mts. N 41º 46.438 E 2º 01.589, al pas de la riera Golarda. Aquí una peça immensa de conglomerat blavós forma un gorg profund, modelat pel curs de l'aigua amb formes capricioses.
Seguint el GR-3 en direcció E. trobarem la masia de Can Xei 528 mts. N 41º 46.741 E 2º 03.023, i més endavant la de la Datzira. Per arrivar a aquesta última, será necessari fer l'últim tram a peu, doncs està restringit el pas a vehicles motoritzats a partir del punt N 41º 46.906 E 2º 03.605

dijous, 5 de juny de 2008

PELS VOLTANTS DE SANTA MARIA D'OLÓ

SANT FELIUET DE TERRASSOLA









SANT JAUME DE VILANOVA




SANT PERE DE VILANOVA



SANT MARTÍ DE PUIG-ERMENGOL

Sant Feliuet de Terrassola 730 mts. N 41º 53.683 E 2º 06.167 primitivament formà una única entitat amb el terme de l'Estany i més tard, entre el 1.780 i el 1.851, formà una batllia pròpia, que s'integrà després d'aquesta darrera data en el terme del castell d'Oló o de Santa Maria d'Oló, del qual ja depenia en les èpoques dels dominis senyorials.
L'església parroquial de Sant Feliu de Terrassola és documentada ja l'any 927 i va ser la parròquia de tot el sector de Sant Feliuet i l'Estany, fins que fou absorbida pel monestir el 1.086. Des d'aleshores, el seu sacerdot, amb títol de monjo, es va considerar sempre un comunitari de l'Estany. Va recuperar la seva independència el 1.816, tot i que el decret episcopal de separació data del 1.775. L'edifici actual va ser erigit a la fi del segle XI i consagrat el 6 de juliol de 1.093. És una curiosa edificació de dues naus desiguals, dedicades a sant Feliu i sant Joan, a les quals es va afegir, al segle següent, una massissa torre campanar amb aspecte de fortalesa a la part de tramuntana i un cos d'edificació per a rectoria a la part de migdia, construït al segle XVIII, al lloc on pertocaria la nau de migdia que mai no es va construir. Això obligà a inutilitzar el portal primitiu de migdia i s'acabà la mutilació capgirant l'església el 1.787, fent el portal a l'indret de l'absis major, que es va destruir, i construint un cos adossat al presbiteri a l'extrem ponentí de la nau major; a més, també es va enguixar i decorar amb elements barrocs a l'interior. Ara l'església es troba del tot restaurada, es construí l'absis major i es reféu el menor amb pedres de l'absis de sant Martí de Puig-Ermengol.
Sant Jaume de Vilanova 676 mts. N 41º 53.490 E 2º 04.922 és una església sencera, de les poques de planta rodona, d'un diàmetre de 5,20 mts i sobresurt a llevant l'absis semicircular. Tot el perímetre de la nau és nu, encara que l'absis està decorat amb arcuacions llombardes, pròpies del segle XI, època que cal datar l'església. L'interior presenta una volta simètrica com una petita cúpula en la qual hi ha quatre fornícules. Pel cantó de Ponent, resta unida al Mas Vilanova del Pla que li dona el nom. L'any 1.930, el propietari encarregà la restauració a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
Sant Pere de Vilanova 671 mts. N 41º 53.596 E 2º 05.078 molt a prop de sant Jaume de Vilanova, tant sols en restan part de l'absis i unes poques pedres.
Sant Martí de Puig-Ermengol o Llosa-Corba 737 mts. N 41º 54.209 E 2º 05.516 documentada l'any 1.136 avui tant sols en resten quatre pedres, l'absis romànic va ser usat per restaurar l'església de Sant Feliuet de Terrassola.