diumenge, 14 de setembre de 2008

REGAL A UN AMIC SABADELLENC























En varies ocasions durant aquest estiu, hi intentat poder complaure la il·lusió del meu amic Sabadellenc i que fa més de trenta anys, sol venir juntament amb la seva família a gaudir dels estius a Mura.
Es tracta d’en Joan Aguilar, de sobrenom “El de la O.N.C.E.” . Sobrenom que ell mateix es va batejar, degut a la seva manca de visió.
El primer cop, no va ser possible organitzar la sortida per motius de constipat, i el segon per un accident de bicicleta, que li va deixar el panxell fora de servei. Per fi el temps ho cura tot.
Arribat ja el mes de setembre, i quasi finalitzada la temporada estival, i restablerta la seva salut, decideixo: que ja és hora de poder donar plaer a la seva il·lusió.
Es tracta de fer un recorregut, que transcorre des de Mura fins a Rellinars per pista forestal, i de passada faig extensiva aquesta invitació, al amic Jordi Griera “El Mestre”, ja que sens ell, moltes i moltes de les coses que podem observar durant el recorregut, sens passarien per alt.
A fi de notificar aquesta decisió, els hi remeto el següent mail del qual en faig copia literal:

Hola Amics,
Amb motiu del comiat de tots vosaltres els “Pixa-Pins” i amb deferència al president de la O.N.C.E. Ilustrisim Sr. Joan Aguilar, a qui li fa molta il·lusió fer la travessa amb 4x4 fins a Rellinars. Hi pensat seria adient fer el recorregut fins aquest lloc, visitant de passada “Els Hostalets del Daví i la balma de l’Endaló”.
Us espero a tots a les 8 del matí de demà dissabte 13 de setembre, amb puntualitat britànica.

Tinc de reconèixer que arribat el dia i hora, tots els components del grup han estat més que puntuals, cosa que felicito i valoro molt.
La gran sorpresa és, quan veig la Teresa Puig que també sens uneix al grup. Es tracta de l’esposa d’en Joan. Ara si em dong compte que l’excursió, serà d’una gran satisfacció per a tots nosaltres. La unió entre tots es una realitat, i motiu de joia.

Emprenem camí en direcció al Pont de Vilomara. Arribats en aquesta població, agafem una pista forestal, que al cap d’uns quilòmetres ens porta fins molt a prop dels Hostalets del Daví, a la carena del Camí Ral. Tenim de deixar el Suzuki al costat de la cadena que n’impedeix el pas a vehicles, per tant continuem a peu el camí, cosa d’un quilòmetre fins arribar als Hostalets del Daví 638 m. N 41º 39.122 E 1º 56.071.
Aquest hostal, es troba en un dels indrets més solitaris de la ruta. Pel seu aïllament i la seva situació estratègica, va haver d'afrontar el bandolerisme, la guerra del francès i la presència dels escamots carlins que, successivament, actuaren a la muntanya.
L'origen d'aquest hostal sembla, que no fou anterior als de la Barata i Vallhonesta. Les seves dimensions reduïdes ens indiquen que no tenia gaire capacitat. Encara s'hi pot veure el pou i la bassa, actualment adequada per al subministrament d'aigua en cas d'extinció d'incendis.
Visitat l’indret i havent fet les fotografies pertinents, tornem fins al tot terreny per continuar el camí que ens portarà fins a Rellinars. Passem pel costat de la masia de Casajoana fins arribar al cementiri de Rellinars, on agafem la pista forestal que ens porta fins al peu de la Balma de l’Endaló 350 m. N 41º 38.271 E 1º 54.989. Es tracta d’una balma obrada de gran bellesa, situada al Torrent del Vetllador. Molt a prop d’aquesta balma, podem contemplar un petit aqüeducte, que condueix les aigües de les fonts de Rellinars fins a la Fàbrica del Molí.
Seguim a peu pel curs del canal, fins arribar a les Fonts de Rellinars on podem observar, que les aigües brollen amb el seu màxim cabdal.
Aprofitem per continuar el camí i visitar la Presa de Rellinars 370 m. N 41º 37.991 E 1º 55.219, la qual te per missió emmagatzemar les aigües del Torrent d’en Roca. Avui hem pogut observar, que es troba completament buida, pel que fa referència a la seva capacitat.
Retornem a Mura per la carretera en direcció Manresa, passant per Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet, Pont de Vilomara, Rocafort i Mura.



Quan són les dos quarts de dues del migdia, m’acomiado de tot el grup, no sense abans desitjar-los felicitat, prosperitat i sobretot molta salut per a tots, esperant veure'ns el proper estiu, i poder continuar gaudint de les seves companyies. Ha estat una sortida per no oblidar.

dimecres, 10 de setembre de 2008

COVA DEL PLANA O DEL MURONELL O DELS LLADRES




















El passat dimecres dia 10 de setembre, la Pilar i un servidor vam decidir fer una visita a la Cova del Plana 780 m. N 41º 40.389 E 1º 59.189.
Feia temps que els amics Quima i Robert, ens van parlar de la seva existència i del fet, que un familiar d’aquesta parella de cognom Plana, la va habitar fa molt de temps com a lloc d’esbarjo, durant els estius.
Per aquest motiu, decidirem posar fil a l’agulla i arribar-nos fins aquesta magnifica cova.
Sortim a les 8 del matí de Mura per dirigir-nos fins al Coll d’Estenalles, a on deixem el Suzuki al aparcament. Emprenem camí fins arribar a la bassa de la Mata, i prenem el camí que surt per la part del darrera d’aquesta, i que transcorre pel costat del torrent de l’avenc de Sant Jaume.
El recorregut des del Coll d’Estenalles, és d’uns dos quilòmetres aproximadament.
Aquesta cova rep varis topònims: Cova del Muronell, Cova dels Lladres. Ara bé el nom pel que més se la coneix és Cova del Plana, que fou així batejada per la Colla el Perdut l’onze de febrer de l’any 1.996.
Val la pena visitar-la i retrocedir en els anys, per imaginar-se com l’amic Plana gaudia de l’entorn anys enrera.

diumenge, 7 de setembre de 2008

COVA DE SANT ESTEVE I DEL TORRENT DE LA GUINEU






















Per no perdre les bones costums. Avui diumenge 7 de Setembre i a l’hora de costum, que sol ser les 8 del matí, em torno a trobar amb l’amic Pere Galí. Aquest cop fem la sortida tots dos sols, ja que la resta de companys tenen altres tasques a fer i no els ha estat possible acompanyar-nos.
Agafem la carretera BV-1221 en direcció al Coll d’Estenalles fins quasi arribar al quilòmetre divuit on deixem el cotxe, aprofitant un petit espai que hi ha a la cuneta a fi de no molestar el tràfic. Emprenem el camí que surt per l’esquerra anomenat “Camí de Sant Llorenç”. Es tracta d’un camí lleugerament pla i d’un recorregut d’uns 980 m. que ens porta fins al torrent de la Guineu. La boira està present durant tot el recorregut.
Aprofitem per visitar la Font de la Guineu 770 m. N 41º 40.877 E 2º 00.371 a la vessant de la part de llevant de les roques dels Cortins. Aquesta font és tant sols un petit bassal format a la roca del torrent, i és conseqüència dels degotalls del torrent de la Guineu.
Un cop arribats al torrent, seguim el camí que continua per la nostra esquerra. A uns vint metres en conflueix un altre per la dreta, que és el que agafem. Seguint aquest camí que va paral·lel al torrent i que fa força pujada, després de fer uns dos-cents metres, arribem a la primera cova anomenada Cova del Torrent de la Guineu 828 m. N 41º 40.827 E 2º 00.361. Al seu costat esquerra i un xic més per sobre, trobem un altre cova anomenada Cova de Sant Esteve 836 m. 41º 40.826 E 2º 00.363. La primera te una llargada d’uns cinc metres i la segona d’uns deu. Es tracta d’un jaciment d’estil Neolític-Bronze.
Tal com us deia en el meu article corresponent a la Cova del Centenari, sento no poder donar-vos més dades. No hi trobat per enlloc informació d’aquestes dues meravelles de la natura.
Si algú de vosaltres en sap quelcom, us ho agrairé de tot cor, doncs com podreu comprovar, cap de les entitats que tenen cura o en deuen de tenir, no en fan ni el més mínim esment.