dimecres, 10 de setembre de 2008

COVA DEL PLANA O DEL MURONELL O DELS LLADRES




















El passat dimecres dia 10 de setembre, la Pilar i un servidor vam decidir fer una visita a la Cova del Plana 780 m. N 41º 40.389 E 1º 59.189.
Feia temps que els amics Quima i Robert, ens van parlar de la seva existència i del fet, que un familiar d’aquesta parella de cognom Plana, la va habitar fa molt de temps com a lloc d’esbarjo, durant els estius.
Per aquest motiu, decidirem posar fil a l’agulla i arribar-nos fins aquesta magnifica cova.
Sortim a les 8 del matí de Mura per dirigir-nos fins al Coll d’Estenalles, a on deixem el Suzuki al aparcament. Emprenem camí fins arribar a la bassa de la Mata, i prenem el camí que surt per la part del darrera d’aquesta, i que transcorre pel costat del torrent de l’avenc de Sant Jaume.
El recorregut des del Coll d’Estenalles, és d’uns dos quilòmetres aproximadament.
Aquesta cova rep varis topònims: Cova del Muronell, Cova dels Lladres. Ara bé el nom pel que més se la coneix és Cova del Plana, que fou així batejada per la Colla el Perdut l’onze de febrer de l’any 1.996.
Val la pena visitar-la i retrocedir en els anys, per imaginar-se com l’amic Plana gaudia de l’entorn anys enrera.

diumenge, 7 de setembre de 2008

COVA DE SANT ESTEVE I DEL TORRENT DE LA GUINEU






















Per no perdre les bones costums. Avui diumenge 7 de Setembre i a l’hora de costum, que sol ser les 8 del matí, em torno a trobar amb l’amic Pere Galí. Aquest cop fem la sortida tots dos sols, ja que la resta de companys tenen altres tasques a fer i no els ha estat possible acompanyar-nos.
Agafem la carretera BV-1221 en direcció al Coll d’Estenalles fins quasi arribar al quilòmetre divuit on deixem el cotxe, aprofitant un petit espai que hi ha a la cuneta a fi de no molestar el tràfic. Emprenem el camí que surt per l’esquerra anomenat “Camí de Sant Llorenç”. Es tracta d’un camí lleugerament pla i d’un recorregut d’uns 980 m. que ens porta fins al torrent de la Guineu. La boira està present durant tot el recorregut.
Aprofitem per visitar la Font de la Guineu 770 m. N 41º 40.877 E 2º 00.371 a la vessant de la part de llevant de les roques dels Cortins. Aquesta font és tant sols un petit bassal format a la roca del torrent, i és conseqüència dels degotalls del torrent de la Guineu.
Un cop arribats al torrent, seguim el camí que continua per la nostra esquerra. A uns vint metres en conflueix un altre per la dreta, que és el que agafem. Seguint aquest camí que va paral·lel al torrent i que fa força pujada, després de fer uns dos-cents metres, arribem a la primera cova anomenada Cova del Torrent de la Guineu 828 m. N 41º 40.827 E 2º 00.361. Al seu costat esquerra i un xic més per sobre, trobem un altre cova anomenada Cova de Sant Esteve 836 m. 41º 40.826 E 2º 00.363. La primera te una llargada d’uns cinc metres i la segona d’uns deu. Es tracta d’un jaciment d’estil Neolític-Bronze.
Tal com us deia en el meu article corresponent a la Cova del Centenari, sento no poder donar-vos més dades. No hi trobat per enlloc informació d’aquestes dues meravelles de la natura.
Si algú de vosaltres en sap quelcom, us ho agrairé de tot cor, doncs com podreu comprovar, cap de les entitats que tenen cura o en deuen de tenir, no en fan ni el més mínim esment.

dimarts, 2 de setembre de 2008

MAS ESCAIOLA

















El Mas Escaiola 365 m. N 41º 44.002 E 1º 55.900 se situa al sud de la carretera de Navarcles a Talamanca. Seguint en la direcció cap a Navarcles, pocs quilòmetres abans d'arribar al conjunt Mare de Déu de la Concepció, s'agafa un trencall cap al sud, que creua el torrent del Güell per després seguir paral·lament el seu recorregut per un camí fins arribar al Mas Escaiola.
La vegetació de l'entorn del Mas Escaiola estava caracteritzada, abans de l'incendi de l'estiu de 2.005, pel predomini boscós del pi, però mantenint el marges de pedra seca que refermen l'antiga riquesa en producció de vi i altres cultius d'aquesta pairalia amb alguns camps encara conreats i amb presència de feixes i barraques de vinya.
A més, al costat de la casa existeixen edificacions auxiliars: el paller, els coberts per les cavalleries, quatre tines exteriors, dues, més ben conservades, a pocs metres de l'era i altres dues en la cruïlla del camí d'entrada al mas i l'indret que ocupava l'era.
Més enllà, al costat del torrent del Güell, també hi ha dos importants forns de calç i una de les bordes situada molt a la vora de la caseta del transformador que subministra la llum a una part d'aquesta contrada.
Aquesta masia va ser construïda a cavall dels segles XIV i XV.
En el fogatge de 1.497 Pere Cayola era el cap de casa del mas Escaiola, mentre que en l'any 1.553 el seu propietari és Jaume Scayola. En els documents dels anys successius la propietat està esmentada com "Manso Escaluñas" i fins l'any 1.862, es parla d'una "Tierra parte yerma y parte plantada de viña": de fet la pairalia era molt important i la seva producció de vi molt rica fins que la fil·loxera va malmetre aquest cultiu en tota la comarca del Bages.
En els cadastres dels anys 1.735 i 1.781 la casa resulta habitada per Joan Guix i Josep Guix i en aquest segle el Mas Escaiola ja tenia adherit el Mas Ubach, del qual possiblement, ja només quedaven les restes dels murs.
Ara el conjunt està abandonat i en mal estat de conservació, però manté la seva solidesa i fesomia estructural, apreciant-se totes les transformacions que ha sofert en el decurs dels anys. Aquestes modificacions, tot i ésser molt identificables, han amagat la imatge original d'aquest mas.