dimarts, 26 de maig de 2009

A LA RIERA DE TALAMANCA, DIGUEM LES COSES PEL SEU NOM I NO CONFONGUEM AL PERSONAL






































Són moltes les irregularitats que he pogut observar en diversos escrits, relats, i mapes publicats a Internet sobre la toponímia de la Riera de Talamanca.
Uns situan en lloc erroni el Mas del Molí del Menut, d'altres confonen o afirmen que aquest molí també és nomenat com La Gobiana, uns altres no saben ni expliquen de l'existéncia de la Sinia de Cal Mariano, i pensen que es tracta del Molí del Menut.En fi, tot un embolic.
A fi de normalitzar un poc tota aquesta toponímia, he cregut oportú fer aquesta publicació, desitjant es restableixin quan aviat millor, els errors comesos i publicats en aquest mitjà, per a d'aquesta manera, no confondre al personal.

SINIA DE CAN VALLS
424 mts. N 41º 44.407 E 1º 58.894

EL FORNOT
471 mts. N 41º 44.266 E 1º 58.884

MOLÍ DEL MENUT
414 mts. N 41º 44.655 E 1º 58.659

SINIA DE CAL MARIANO
417 mts. N 41º 44.554 E 1º 58.716

SINIA DEL CAMÍ RAL
400 mts. N 41º 44.874 E 1º 58.255

FONT DE TALAMANCA
511 mts. N 41º 44.131 E 1º 58.793

LA GOBIANA
461 mts. N 41º 44.527 E 1º 58.906

COBERT DEL SELLARÈS
573 mts. N 41º 44.602 E 1º 59.674

FONT DELS PETS
574 mts N 41º 44.595 E 1º 59.814



divendres, 22 de maig de 2009

EL FORN DE PEGA DE LA VILA DE TALAMANCA





L'obtenció de pega mitjançan els forns, no es pot dir que fos una indústria molt arrelada a Mura, però sí que existeix en el terme municipal de Mura un torrent que porta aquest nom. El torrent de la Pega aboca les aigües al torrent del Sot de l'Infern, i queda situat molt a prop de la balma de la Mel, de les Cases Velles del Puig i de l'avenc de les Erminies.

En el terme municipal de Talamanca i al costat de la masia anomenada La Vila, podem contemplar aquest magnífic forn de pega 482 mts. N 41º 43.820 E 1º 57.258.

La forma de l'interior d'un forn de pega és molt semblant a la dels de calç, però de mides reduïdes, i no te cap mena d'entrada a l'interior. Sí que té un forat de sortida de la pega i una altra obertura, que serveia per retirar les cendres acumulades en el seu interior.

El diàmetre interior quasi mai no sobrepassa el metre i mig, i l'alçaria és aproximadament d'uns dos metres. Aquests tipus de forns no eren obligats de ser excavats en un marge, com els de calç, ja que es podien construir en un terreny pla i rodejar-lo, més tard, amb terres que li donarien la protecció necessària.

La pega és un producte extret de la colofònia, coneguda també amb el nom de pega grega o pega negra i oli de trementina. La trementina és el producte sòlid de la destil·lació de plantes coníferes, entre les quals en destaquen el pi i el ginebre o ginebró. La colofònia és una matèria resinosa, de color groguenc, soluble en l'alcohol, en èter i en alguns olis, però no soluble en l'aigua.

De fet, els forns de pega eren emprats per a l'obtenció de la resina o reïna de pi o d'altres plantes de la mateixa família botànica.
Avui en dia, el sistema utilitzat per a treure la resina de pi és molt simple , i no hi ha cap necessitat de fer servir els antics forns de pega.

Aquests forns, ja obsolets, funcionaven de la següent manera: el forn era carregat amb trossos de pi sempre col·locats de forma vertical. L'encesa es feia per la part alta, i com que la fusta col·locada en el forn era molt resinosa, calar-hi foc era una cosa molt senzilla.

La fusta un cop encesa i mentre es consumia, produïa una elevada temperatura, que anava liqüant la resina existent en l'interior de la fusta i que s'escorria pels mateixos troncs fins a caure al capdavall del forn. Era a través del forat de sortida, ja esmentat, que es recollia en recipients. El producte destil·lat era de color molt fosc, ja que arrossegava totes les impureses que trobava en el trajecte en relliscar pels troncs de l'interior del forn.

El producte obtingut era molt impur, però escalfant-lo una mica, o deixant que el Sol l'escalfés, s'aconseguia que liqües més, i d'aquesta manera era molt més fàcil passar-lo per un filtre de palla per tal de retirar totes les impureses sòlides que portava barrejades.

Aquest producte era emprat en les bótes i els bots de pell de boc que, un cop cosits i empegats, servien per a contenir el vi. També tenia altres aplicacions, com per exemple per a guarir les potes trencades de les ovelles. Efectivament, mitjançant uns draps untats amb aquesta pega, un cop secs immobilitzaven l'os trencat i en feien possible el posterior soldament.

dimecres, 20 de maig de 2009

FONT D'APOLÒNIA

La font d'Apolònia 528 mts. N 41º 43.327 E 2º 00.439 es troba situada en el torrent del mateix nom, el de la font d'Apolònia.

dimarts, 19 de maig de 2009

PANTÀ DE SANTA CREU DE PALOU



El pantà de Santa Creu de Palou 399 mts. N 41º 40.957 E 1º 55.806 acaba de ser remodelat com a reserva d'aigua per sofocar possibles incèndis. Esperem no sigui necessaria la seva utilització.

LA FONT DEL COLL DAT




La Font del Coll Dat 462 mts. N 41º 41.614 E 1º 55.806 és a llevant del turó de Puig-Gil i de les ruïnes de la casa coneguda com Cal Victor, a la torrentera que davalla a la placeta de les Bruixes.