dimarts, 26 de maig del 2009

A LA RIERA DE TALAMANCA, DIGUEM LES COSES PEL SEU NOM I NO CONFONGUEM AL PERSONAL






































Són moltes les irregularitats que he pogut observar en diversos escrits, relats, i mapes publicats a Internet sobre la toponímia de la Riera de Talamanca.
Uns situan en lloc erroni el Mas del Molí del Menut, d'altres confonen o afirmen que aquest molí també és nomenat com La Gobiana, uns altres no saben ni expliquen de l'existéncia de la Sinia de Cal Mariano, i pensen que es tracta del Molí del Menut.En fi, tot un embolic.
A fi de normalitzar un poc tota aquesta toponímia, he cregut oportú fer aquesta publicació, desitjant es restableixin quan aviat millor, els errors comesos i publicats en aquest mitjà, per a d'aquesta manera, no confondre al personal.

SINIA DE CAN VALLS
424 mts. N 41º 44.407 E 1º 58.894

EL FORNOT
471 mts. N 41º 44.266 E 1º 58.884

MOLÍ DEL MENUT
414 mts. N 41º 44.655 E 1º 58.659

SINIA DE CAL MARIANO
417 mts. N 41º 44.554 E 1º 58.716

SINIA DEL CAMÍ RAL
400 mts. N 41º 44.874 E 1º 58.255

FONT DE TALAMANCA
511 mts. N 41º 44.131 E 1º 58.793

LA GOBIANA
461 mts. N 41º 44.527 E 1º 58.906

COBERT DEL SELLARÈS
573 mts. N 41º 44.602 E 1º 59.674

FONT DELS PETS
574 mts N 41º 44.595 E 1º 59.814



divendres, 22 de maig del 2009

EL FORN DE PEGA DE LA VILA DE TALAMANCA





L'obtenció de pega mitjançan els forns, no es pot dir que fos una indústria molt arrelada a Mura, però sí que existeix en el terme municipal de Mura un torrent que porta aquest nom. El torrent de la Pega aboca les aigües al torrent del Sot de l'Infern, i queda situat molt a prop de la balma de la Mel, de les Cases Velles del Puig i de l'avenc de les Erminies.

En el terme municipal de Talamanca i al costat de la masia anomenada La Vila, podem contemplar aquest magnífic forn de pega 482 mts. N 41º 43.820 E 1º 57.258.

La forma de l'interior d'un forn de pega és molt semblant a la dels de calç, però de mides reduïdes, i no te cap mena d'entrada a l'interior. Sí que té un forat de sortida de la pega i una altra obertura, que serveia per retirar les cendres acumulades en el seu interior.

El diàmetre interior quasi mai no sobrepassa el metre i mig, i l'alçaria és aproximadament d'uns dos metres. Aquests tipus de forns no eren obligats de ser excavats en un marge, com els de calç, ja que es podien construir en un terreny pla i rodejar-lo, més tard, amb terres que li donarien la protecció necessària.

La pega és un producte extret de la colofònia, coneguda també amb el nom de pega grega o pega negra i oli de trementina. La trementina és el producte sòlid de la destil·lació de plantes coníferes, entre les quals en destaquen el pi i el ginebre o ginebró. La colofònia és una matèria resinosa, de color groguenc, soluble en l'alcohol, en èter i en alguns olis, però no soluble en l'aigua.

De fet, els forns de pega eren emprats per a l'obtenció de la resina o reïna de pi o d'altres plantes de la mateixa família botànica.
Avui en dia, el sistema utilitzat per a treure la resina de pi és molt simple , i no hi ha cap necessitat de fer servir els antics forns de pega.

Aquests forns, ja obsolets, funcionaven de la següent manera: el forn era carregat amb trossos de pi sempre col·locats de forma vertical. L'encesa es feia per la part alta, i com que la fusta col·locada en el forn era molt resinosa, calar-hi foc era una cosa molt senzilla.

La fusta un cop encesa i mentre es consumia, produïa una elevada temperatura, que anava liqüant la resina existent en l'interior de la fusta i que s'escorria pels mateixos troncs fins a caure al capdavall del forn. Era a través del forat de sortida, ja esmentat, que es recollia en recipients. El producte destil·lat era de color molt fosc, ja que arrossegava totes les impureses que trobava en el trajecte en relliscar pels troncs de l'interior del forn.

El producte obtingut era molt impur, però escalfant-lo una mica, o deixant que el Sol l'escalfés, s'aconseguia que liqües més, i d'aquesta manera era molt més fàcil passar-lo per un filtre de palla per tal de retirar totes les impureses sòlides que portava barrejades.

Aquest producte era emprat en les bótes i els bots de pell de boc que, un cop cosits i empegats, servien per a contenir el vi. També tenia altres aplicacions, com per exemple per a guarir les potes trencades de les ovelles. Efectivament, mitjançant uns draps untats amb aquesta pega, un cop secs immobilitzaven l'os trencat i en feien possible el posterior soldament.

dimecres, 20 de maig del 2009

FONT D'APOLÒNIA

La font d'Apolònia 528 mts. N 41º 43.327 E 2º 00.439 es troba situada en el torrent del mateix nom, el de la font d'Apolònia.

dimarts, 19 de maig del 2009

PANTÀ DE SANTA CREU DE PALOU



El pantà de Santa Creu de Palou 399 mts. N 41º 40.957 E 1º 55.806 acaba de ser remodelat com a reserva d'aigua per sofocar possibles incèndis. Esperem no sigui necessaria la seva utilització.

LA FONT DEL COLL DAT




La Font del Coll Dat 462 mts. N 41º 41.614 E 1º 55.806 és a llevant del turó de Puig-Gil i de les ruïnes de la casa coneguda com Cal Victor, a la torrentera que davalla a la placeta de les Bruixes.

dilluns, 18 de maig del 2009

FORN DEL MAS DONZELL




El mas Donzell era prop de Rocafort de Bages, quasi al costat dels masos de l'Artessà i Cal Tinoi. Del mas, ben poca cosa en queda; pilots de pedres són els únics testimonis de la seva existència. El que si es conserva és el seu forn - teuleria 348 mts. N 41º 42.996 E 1º 56.439 i es troba situat en el terme de Talamanca quasi llindant amb el terme del Pont de Vilomara.
Les primeres noticies documentades són de l'any 1281, i tot ens fa pensar que antigament era una casa de pagès fortificada; les seves restes i la seva situació així ens ho fan creure.
El paisatge ve dominat per l'entorn boscós característic on predomina el pi i una vegetació de sotabosc també característica de l'entorn del torrent de l'Artesà.

Segurament es tractava d'un tipus de mas-torre, unes construccions exemptes de planta quadrada o lleugerament rectangular construïdes a base de parets gruixudes formades per carreus més o menys ben tallats, si més no a les cantonades, fixats amb morter de calç. Cosa que permetia la disposició d'una o més plantes. Aquestes construccions, tenien unes dimensions en planta suficients per incloure al seu interior més d'un espai per cada nivell

A l'any 1281 Berenguer de Talamanca i la seva muller, Blanca, van vendre en alou (propietat territorial lliure i exempta de tota càrrega i dret senyorial) a Pere Solà, el mas Donzell; i a Ramon Aymerich, el mas Duarria, del terme i castell de Talamanca.
A l'any 1528 el mas Donzell, ja estava adherit a la propietat del mas Pruners.

BRETOLADA A LA FONT DE L'ERA DE MURA

BRÈTOL: Persona sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció

Aixó és tant sols un petit recull de noticies de bretolades, que en tingut lloc al nostre país en els últims anys:


1.- Es ficava en baralles i acostumava a ser protagonista o l'instigador de les bretolades més comentades.

2.- Hem de constatar que, malauradament, hi ha hagut molts danys i bretolades: trencament de vidres de fanals i en establiments, vehicles, i en una escola pública.

3.- L'augment de vídeos de bretolades d'adolescents a Youtube ha fet que, aquesta popular xarxa social audiovisual també esdevingui un espai de treball habitual pels Mossos d'Esquadra.

4.- El bar del centre social d'Albons, va ser objecte de bretolades durant el mes de desembre.

5.- Els secretes eviten un augment de bretolades a la Rambla... la infiltració de policies camuflats, va ser clau per evitar majors bretolades.

6.- Els Mossos d'Esquadra van detenir el passat dijous set menors d'edat com a presumptes autors d'una falta per deslluir béns immobles, una altra falta de furt i un delicte de danys. Dos dies abans, la tarda del dimarts, els Mossos d'Esquadra de la comisaria de Ripoll van saber que un grup de joves havient fet danys i pintades arreu de la població de Camprodón, tant en espais públics com en propietats privades.

7.- L'Ajuntament de Sabadell va destinar en l'exercici de l'any 2000 un total de 11 milions de pessetes per reparar les bretolades que es van produir a la via pública.

8.- El passat abril de 2008 va cedir una part de la volta de l'ermita de Sant Elies, a Sant Pere de Vilamajor. Segons l'Ajuntament, la caiguda de part del sostre de l'edifici es deu a diversos actes incivics de brètols que s'enfilen a la teulada de l'ermita i trenquen les teules que la cobreixen en caminar-hi per sobre.

Diversos Ajuntaments estan estudiant la possibilitat d'endurir les sancions dels autors de les bretolades ja que cada cop costen més diners a les arques públiques.

Com a Mura no podiem ser menys, aquest últim cap de setmana, els brètols han decapitat a la Verge de la Font de l'Era. Es veu que els molestava la seva mirada.

Ens trobem en un país en que les formes i bones costums s'han acabat, i tant sols impera l'odi, la rencança i la manca d'ètica i cultura.

En el recent congrés organitzat per l'Associació Catalana de Sociologia, la professora Ana Urmeneta va presentar una comunicació molt interessant relativa a la percepció que nois i noies tenen de la transgressió de les normes socials. Del seu estudi se'n desprèn que a l'imaginari social juvenil hi ha tres prototipus principals que expliquen el perqué de la infracció de les regles, el perquè de la vulneració de les pautes que els adults han establert i la societat accepta com a convenients.

EXISTEIX EL TRANSGRESSOR ANORMAL (gairebé no es parla de transgressores), en el sentit que és diferent dels altres i que, per tant, no és comprès per les persones corrents; l'irracional, el que mostra un desconeixement tant de les normes com de les conseqüencies de no seguir-les; i l'incívic, aquell que voluntàriament opta per anar en contra, per no respectar els models de convivència,

EN QUALSEVOL CIUTAT I POBLE HI HA BRÈTOLS i es fan bretolades. Per tant, pot ser un bon exercici posar cada cas conegut en un dels compartiments esmentats.
Més endavant ens hi podem dedicar, però primer obsevem com creuen els joves estudiants per Urmeneta que cal actuar per tal que cada tipus d'infractor trobi i assumeixi el camí correcte. Per als adscrits a l'anormalitat social -àlies marginats dintre de la comunitat i sovint per motius de drogoadicció o malatia mental-, la solució rau en el tractament mèdic, ja sigui fisic o psicològic. No se'ls culpa pel seu incompliment de les normes comunitàries sinó que més aviat se'ls mira com a víctimes.

PER ALTRA PART, ELS QUI ACTUEN MALAMENT perquè els manca el degut raciocini, els que desconeixen allò que socialment és acceptat, requereixen diàleg i educació. Atès que ignoren com s'ha de comportar per no molestar els seus congèneres, cal dotar-los del necessari discerniment. Pel que fa als incívics, només el càstig serà efectiu, ja que ells saben bé el que fan, comprenen les normes i són conscients de les seves bretolades.

AIXÍ INTERPRETEN LA REALITAT ELS NOIS i noies entrevistats a l'estudi sociològic. Nosaltres, igual que ells i elles, podem inscriure en la nostra cosmovisió una sèrie d'actes transgressors que torben la convivència urbana o rural.

DEIXANT DE BANDA LES GRANS DESTROSSES en béns o propietats de caràcter públic, ¿com hauríem de qualificar, per exemple, els veïns que abandonen les deixalles al costat del contenidor en comptes d'introduir-les a dintre, o els que omplen de cartró el destinat al rebuig? ¿Són anormals i haurien d'anar al metge? ¿Són irracionals i caldria ensenyar-los a pensar i a conèixer les regles? ¿Són incívics per naturalesa i l'ínic remei eficaç consisteix en una multa severa?.

I QUÈ PODEM DIR DELS AMOS DE GOSSOS QUE NO recullen els excrements que l'animal deixa al carrer, o dels motoristes que fan un soroll estrepitós, o dels que es consideren grafiters quan no fan altra cosa que embrutar l'entorn amb gargots?. Si els col·loquéssim entre els anormals o els irracionals encara podrien despertar la nostra comprensió, així que, més val que els cataloguem com el que són en realitat, uns egoistes que tenen l'incivisme com a símptoma.

SI NO FOSSIN UNS INCÍVICS EGOCÈNTRICS, quan el seu gos deixés la merda a terra pensarien en el cec, el vell o la criatura que poden trepitjar-la; quan anessin a manipular la moto, es farien enrere tant ells com el mecànic; quan es disposessin a omplir de ratlles els murs o les portes dels altres, es ficarien les mans a la butxaca i correrien cap a casa per tal d'embrutar la pròpia paret, si no se'n podien estar.
Però ja ho diuen els joves entrevistats, els brètols només fan cabal de la punició.

dissabte, 16 de maig del 2009

L'HOSPICI DE MURA "LA FÀBRICA"





Mura tenia, l'any 1782, una fàbrica o institució benèfica anomenada l'HOSPICI N 41º 42.016 E 1º 58.606. En aquesta fàbrica hi havia torns i cardes per a filar llana i donava feina a uns vint nois i noies. Tenia també set telers per a teixir la llana.

Més tard, segons ens explica el butlletí de l'Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa de l'any 1920, el número 6, Mura, ja compta amb força elèctrica i tal volta dintre de poc temps pot convertir-se en una colònia industrial, puix ja té recenment establerta una fàbrica de teixits de cotó d'uns vuitanta telers, propietat d'en Climent Verdaguer.

Segons explica la gent gran del poble de Mura, aquesta fàbrica va arribar a tenir quasi dos-cents telers, i el nombre dels seus empleats o treballadors també era molt nombrós.

Aquesta indústria era coneguda amb el nom de "LA FÀBRICA" i va tancar les seves portes l'any 1963.

L'immoble va ésser comprat, una part per l'Ajuntament de Mura i la resta per uns particulars. La part comprada pel municipi, ha estat fins fa poc el Centre Cívic del poble, fins a la construcció del nou centre cívic, N 41º 42.045 E 1º 58.620 en l'edifici consistorial.