dilluns, 29 de març de 2010

PER FI TINC UNA FAMÍLIA




Hola em deien ROCCO, suposo que devia ser un nom d’origen italià, però ara la família adoptiva, m’ha batejat amb el nom de ROCO DUARRI I ESCODA.

La meva historia, tal vegada a molt poques persones els pugui interessar, però com que el que fa i porta aquest bloc, és una persona que sol estimar molt i molt, a tota la raça animal a la que jo pertanyo, i que en cert moment varem creuar sensibilitats i formes d'entendre la vida, m’ha donat l’oportunitat de poder expressar els meus sentiments.

Si, no us estranyi gens. També els gossos tenim sentiments i en segons quins moments, molts més que qualsevol animal d’aquests que els anomenen racionals.

Bé no m’allargo més, que no voldria fer-me pesat. Tant sols vull explicar-vos aquesta petita anècdota.

Ja feia molt de temps, per no dir anys, que solia visitar el poble de Mura. Perdoneu, no us havia dit, que jo soc natural de Rocafort del Bages, si Rocafort, aquell poble que fa molt de temps, fou municipi autogestionat des del seu propi ajuntament i que ara per motius ves a saber quins, ja que jo no entenc, ni m’importa la política, pertany al municipi del Pont de Vilomara, i perquè ningú s’enfadi, ara li diuen El Pont de Vilomara i Rocafort.
Bé, a que volia referir-me. Ah si, perdoneu aquest lapsus en la meva memòria, es que estic tant desconcertat, que hi ha vegades que perdo el nord.
Com anava dient. Durant aquestes visites al poble de Mura, vaig anar connectant amb els seus habitants i per lo vist els hi vaig caure bé, ja que ningú m’ha maltractat.
No tots els gossos poden dir el mateix, i si no us ho creieu, podeu preguntar-ho a molts gossos caçadors que viuen i campen pels boscos, sense que ningú els ajudi a res, ni tant sols a donar-los de menjar i beure.  

Per sort aquest no ha estat el meu cas. Però tampoc en estat flors i violes la meva vida.
M’explico, sabeu que suposa quedar-se sol durant molt de temps, i dic sol; els meus antics amos anaven de viatge, i jo tenia que buscar-me la vida com fos ,i per tant l’única solució fou emigrar cap a Mura, on trobava l’afecte i manyagues per part de molts muratans i muratanes.

En varies ocasions, vaig ser reportat de nou a Rocafort del Bages per part d’una ànima caritativa, que si mal no recordo es deia Robert.

Tornava a començar per a mi una nova etapa de desencís i soledat. Cansat de nou d’aquest estat anímic, vaig decidir tornar a Mura. Ara ja em coneixien quasi tots els seus habitants.

Segons m’han explicat confidencialment alguns dels bons amics muratans, aquests trucaven per telèfon a casa meva, i informaven als meus amos sobre la meva situació. La única resposta que n’obtenien era, que em deixessin al camp de futbol de Mura i de cara a Rocafort, i que en cap moment em donessin de menjar, d’aquesta forma tornaria de nou a “casa”.

Els meus amos, es pensaven que jo era tonto.
Cansat ja de fer l’excursió quasi cada setmana de Rocafort a Mura, i de Mura a Rocafort, vaig aprofitar l’ocasió per la nevada de principis de Març.

Recordo que feia molt fred, no tenia termòmetre per poder detectar la temperatura en aquells moments, però si la suficient experiència per poder sobreviure en aquelles condicions.
També recordo, que una família muratana que viu prop de Cal Carter, em va donar de menjar i beure durant uns dies. Gràcies a ells, vaig poder sobreviure.
El fred cada vegada era més intens. Vaig buscar tota mena de refugis per poder subsistir en aquelles condicions climàtiques, fins que un d’aquells dies i aprofitant la sortida del Sol, vaig trobar-me amb una família que anava cap al gorg del Padre, i jo els vaig acompanyar.
Tot era neu, les meves potetes es quedaven quasi congelades, i no podia seguir més en aquelles circumstàncies. Vaig decidir aturar-me i no continuar més la marxa. Fou en aquell mateix instant, quan la dona d’aquella família, va decidir agafar-me a braços i va dir-me: que no em preocupés, que tant ella com el seu marit, es farien càrrec de mi.

Arribats al poble, em van presentar a la resta de la família. Es tractava d’un gos i una gossa. El gos de nom Polo, i la gossa Reina.
Quan em van veure, es tiraren de cop a sobre meu fent-me uns llepats fraternals que mai oblidaré. Tinc de reconèixer, que em vaig quedar de pedra i si em punxen, no em surt gota de sang.

Després de respirar profundament durant uns minuts, vaig entrar en un estat de màxima relaxació, donant-me la sensació de haver tornat a néixer de nou.
Recordo que aquella nit, vaig dormir i descansar a ple pulmó com mai havia experimentat.
L’endemà, tot foren petons i abraçades per part de tota la família. També recordo amb molts bons ulls, les mostres d’afecte que em van expressar el Polo, la Reina, la Pilar i en Joan.

Se de bona tinta, que en Joan va trucar a la meva antiga mestressa per comunicar-li , que no patís ni un sols instant per la meva vida, i que em trobava en perfecte estat de revista com els militars.
També se que en Joan, li va preguntar si estava vacunat i portava xip, a la qual cosa ella, va respondre afirmativament.

En Joan li va proposar la meva adopció, a la qual cosa ella li va respondre que, degut a la seva feina es veia obligada a viatjar molt, i que en algunes ocasions em tenia de quedar sol, i per tant no era mala idea pensar amb l’adopció.

Se que es van intercanviar els números de telèfon i van quedar, que quan la meva mestressa arribes de viatge, em vindria a veure i parlarien de l’adopció.

Van passar dies i setmanes, i ningú va venir a veurem.

Passat un temps prudencial, aquesta família va decidir portar-me al menescal per fer-me una revisió rutinaria i demanar els papers necessaris, per canviar-me de casa, però lo més sorprenent fou quan després de feta la revisió, la menescal els hi va comunicar que jo no portava cap xip identificatiu, i per tant era solter i sense compromis.
Va ser llavors que sense pensar-ho ni un minut, vaig decidir forma part de la meva  nova família adoptiva. 

Des d’aquí vull deixar ben clar i català, que no guardo cap rancor a la meva antiga família, sinó tot el contrari.
Desitjo que siguin tant o més feliços que jo, i si algun dia es dignen a venir a veurem, ja saben on visc, seràn rebuts amb la màxima cordialitat per part de la nostra família.

Atentament.

Roco Duarri i Escoda.

Perdoneu que no signi, però diuent que no en sé.



dimecres, 24 de març de 2010

PER SETMANA SANTA ESCAPAT A LES COVES DE MURA





VACANCES DE SETMANA SANTA

PER CAMINS DEL BAGES us proposa fer una escapada a Mura on podreu visitar les seves magnífiques Coves o Mines i gaudir del bell entorn de les seves formacions d'estalactites i estalagmites durant un recorregut per dins la cova d'uns 180 metres.

Durant la caminada us mostraré tota la vegetació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, així com les muntanyes més significatives d'aquest meravellós parc.

Les sortides tindran lloc els dies 2, 3, 4, i 5 d'Abril a les 10,45 h.

Lloc de trobada: Centre d'Interpretació de Mura (Antigues escoles)

Arribada a Mura: Sobre les 14 h.

El recorregut total és d'uns 6 quilòmetres.
Cal portar bon calçat, aigua i llanternes, o bé frontals.

Per dinar podeu triar, o bé dinar en un dels restaurants del poble, o fer ús de l'Àrea d'Esplai de la Riera de Nespres, on hi han barbacoes a la vostra disposició.

Els preus de visita a les Coves és de 3 €. per persona, jubilats i menors entre 12 i 18 anys, 2 €.

Animeu-vos us hi esperem¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡.

Per a més informació, podeu trucar-me al Tel. 616 961 948 Joan
Escoda i Prats, i amb molt de gust atendré les vostres consultes.

dilluns, 8 de març de 2010

DE MURA AL CEL


















Puix al Cel sou exaltat
ple d'amor com serafí:
Siau de tots advocat,
Patró nostre Sant Martí.

En Sabària nasquéreu
i als deu anys senyals donàreu
de que escollit de Déu éreu,
puix que amb ardor desitjàreu
el Baptisme, que alcançat
és del Cel segur camí,
Siau...

Pertenyent a la milícia
fóreu molt brau militar,
i essent la vostra delícia
els cristians imitar.
Tinguéreu tal caritat,
que el vestit vareu partir.
Siau...

Tant content quedà el Senyor
que en la nit s'aparegué
amb la capa que amb bon cor
Vós donàreu, i us digué:
La nuesa que has tapat
és bona obra feta amb mi.
Siau...

Rebut ja el Sant Baptisme,
la milícia abandonàreu,
i amb virtuós heroisme
en un convent excitàreu
el fervor i humilitat
dels companys que havia allí.
Siau...

Zelosíssim sacerdot
igual que el sol que il·lumina
i esten els seus raigs per tot,
que vostre exemple i doctrina,
de Tours, Bisbe, essent nombrat,
del convent heu de sortir.
Siau...

Treballaveu incansable
guanyant ànimes per Déu,
consolant el miserable
que escoltava vostra veu;
i estant prop d'eternitat,
desitjàveu més patir.
Siau...

Els deixebles que teníeu
lamentaven vostra mort;
son pesar prou coneixieu
i per dar algun conhort:
Estic-dèieu-conformat
d'anar al Cel o estar-me aquí.
Siau...

Mes volent Déu premiar
vostre zel amb mort sortosa,
del dimoni us va allunyar
la figura paorosa,
I per àngels sou portat
a la glòria sense fi.
Siau...

Esteneu vostra mirada
compassiva sobre Mura,
que en Vós té la fe posada
en desgràcia i en ventura.
Protegiu-la Sant Prelat,
perquè us pugui sempre dir:
Siau...

Vetlleu com sempre heu vetllat
pel nostre últim destí:
Siau de tots advocat,
Patró nostre Sant Martí.

dimarts, 2 de març de 2010

TINES DE LES RATES-PINYADES






Les Tines de les Rates-Pinyades 31T 408737 4616229 342 mts. es troben en el sector del torrent de Santa Creu de Palou, al mateix costat del camí.
Són dues tines de construcció rectangular en la qual queden molt ben delimitades les dues èpoques de la seva construcció. L'una és amb pedra morterada, mentre que l'altra és feta solament amb murs de pedra seca. Tot i que en el moment de la segona construcció se seguiren les mateixes directrius que en la primera, se'n veuen les dues etapes.

La part de les tines que termeneja amb el camí, que és el de la boca dels cupots, es troba en un estat molt ruïnós. A l'interior d'una d'aquestes tines podem veure que hi ha crescut fins i tot una figuera.

Antigament, la coberta cobria les dues tines i estava feta de pedra i recobriment de terra, però en l'actualitat tota la construcció està molt malmesa. L'entrada a la primera tina té la porta acabada amb arc, i la segona es troba completament derruïda. Hem de creure que feia parella amb la primera.

Crida l'atenció la construcció del darrere d'aquestes tines, que és el lloc on hi han les corresponents boixes. Aquest recinte es convertia en un espaiós habitacle, ja que la superfície que ocupa fa més de vint metres quadrats.


dimarts, 23 de febrer de 2010

FORN DE CALÇ DEL PERICH





Forn de calç del Perich 31T 414816 4617338 500 mts. Terme de Mura.

Per més informació visiteu els articles Forn de Calç de la Blanquera i Forn de Calç del Bofí en aquest mateix bloc.

diumenge, 21 de febrer de 2010

LA RECTORIA VELLA DE MURA





LA RECTORIA VELLA DE MURA. (Text de la Consueta de Mura, de l'any 1592) 31T 415691 4616403 485 mts

BENS PROPIS QUE POSSEIX LA IGLESIA DE MURA O LO RECTOR DE ELLA.

Text original.- Mes te y posseix la dita Sglesia parrochial de St. Marti de Mura o lo rector per ella. Una cassa petiteta a la Sagrera o loc de mura, la qual cassa esta cituada a la part de tremuntana de dita Sglesia en la qual casseta esta de present Joan Prat, sastre, la qual se te y poseix dita Sglesia co lo rector de aquella. Mes altra part de la iglesia co es amitjorn te y poseix una pessa de terra inculta la qual pessa y ha plantadas que tres nogueras y es entre lo fossar y la riera de la qual pessa se serveixen per plassa per esser part de... y junt a la font y riera y aixi de las nogueras... de tot lo ambit de dita pessa de terra esta possesio la iglesia o lo Rector per ella com Gt. es.

Mes te y poseix la iglesia de mura co la Rectoria per ella una casa co Rectoria en la qual acostumamen de estar los capellans en temps passats y ha estat y habitat Jo, Jaume Oller sobredit, la qual casa es la casa situada a la... part de un quart... a la part de levant y solixent per la riera amunt ques... de la sglesia ala mata de mura de la qual cassa no pot veure la iglesiay poch oir las campanas. Te dita casa lo... algunes terras y posiessions de feyxas y orts los quals sa cultiva y sembra y altras que nos cultivan. Te tambe dita casa una pallissa. Te tres cassalots dintra la propietat lo no dels quals son los caus Juans, les Rigotges lo Borrell, lo Borrell lo qual Borrell son dos... de cassalots separats y dita cassa y cassalots ab terras, honors y possessions se te y posseix pe la iglesia e o lo rector de St. Marti de Mura.

DOCUMENT ACLARATORI

1632.- 31 d'agost. Joan Santllei ven a Jaume Gibert una peça de terra del mas Santllei, la qual peça es al subdomini i alou d'Alexandre de Cordelles. Confronta a Ll. amb un torrent de sobre els Caus de Santllei, a M. amb la riera de Nespres i seguint la dita riera fins al torrent dels Caus Joans continguts a les terres de la rectoria vella. (S.C.)

Mes te y posseix la dita iglesia en lloc nomenat les Comes qui va cami de Mura a Talamanca una pessa de terra. Mes te y posseix dita iglesia o lo rector per ella, juncto a la iglesia Sofreganea de St. Creu so es en lo ciscuit, varias quantas fexes y de terra en las quals y a plantadas algunes oliveres les quals se tenen y posseix a dit rector de Mura co a obtenir dita rectoria de St. Marti de Mura en les quals terras orts y possessions sobre dites sempre y quan anar al rector per las sembrar o pot fer sense impediments las personas alguna y lo fruit pel qual es a son util y profit poc o molt quasia sans respondre y pagar delme ni interes algu a senyor ni altres qual se vol penyora ni tampoc la obligacio alguna de pagar sensos ni algun altra dret de ditas cassas ni interes algu de les sobre dites terras y possessions te y posseix com a... la Rectoria.

ALOUS Y TERRAS COM DE CASES ESTA EN POSSESSIO LA IGLESIA

Text original.- Esta en possessio lo Rector de la iglesia parrochial de Mura per raho de sa Rectoria de rebre quiscun any de la Cassa y mas del Llobet lo cabrit, porcel, pollastra, velló de lana y formatges co ja sa dit en altra part sens partir dit carnelarga ab senyor ni altra persona y mes reb sobre dita cassa divuit diners de sensos y dos Cassetas de dita cassa del Llobet contiguas a ella ahont esta stadants logates y la cassa a feta Mestre Guillem Diner sastre u altra Bartomeu Villa pages y tambe la cassa feta lo... Guillem pux farrer en la qual present habita Violant pux viuda muller relicta del dit pux farrer y sa famillia y la cassa de Bernat Marcet pages y la cassa de Antony Sanctlay pages y tot lo restant de una pessa de terra ahont sta ciutadas y edificadas part de ditas cassas se te de alou del rector y quant se son affensats los patis per a fer y hedificar ditas cassas sea demanant lo consentiment al rector de dita iglesia parrochial de St. Marti de Mura.

Mes la cassa de Raphael Torrella y ont contiguo ab la cassa se te en allou de la iglesia.

Mes la cassa ahont abita mestre Joan culla mestre de cassas se te ner alou rector y Sglesia.

Mes la cassa ahont abita Agnes Digona viuda muller relicta del guarda mestre Blay... sastre la qual cassa si fonch empenyorada per raho del... promet dita Agnes se fer per alou de dite iglesia de mura son les dites dos cassas dels hereus del mas del parich.

Mes anant stand en possessio lo rector la iglesia de St. Marti de Mura, de rebre tot lo dema y primicia dels grans, formatges, segol, ordi, sivada y tambe canen y de tot lo que se acostuma de pagar en dita parrochia en les terras y vulgarment vui anomenadas las heras del pau, la Vinya vella del Llobet, les losades, les planes, los canyots las quals terras vui te y posseex Margarida Lobeta viude relicta del quionda Antic Llobet pages de dite parrochia i vui finicciari de dita heretat del Llobet y tambe lo casalot y mas de la Spinenca anomenat, lo qual tambe es de dita propietat del Llobet y mes unes fexes o orts de particulars so es Joan Miquel Mata, Joan Salla roca, Joan Villa, Antiga parica tots pagesos de Mura. Vicens Trullas pages de Tallamanca y los orts fexas y quintanes son a par damunt de dits orts ala part de sol ixent y mixjorn y roureda se te y lo mas del Llobet y son hereus dels fruits sobre dites terras totes y sengles los fruits que el mas... reb lo delma y primicia lo rector sense part ni portio ab senyor algu ni altra qual senyor ni persona y esta possessio de rebre dits drets esta lo rector de Mura de perpetua memoria dels vivents y ansa passats paguen tambe a vuit y mitja dels grans, y del canem a deu, del oli y verema a deu, y los sobre dits fruits se anomenan alous a dita iglesia de St. Marti de Mura.

Mes anant a costumen de pagar los hereus de la casa y mas del puig de la balma de dita parrochia una gallina, quiscun any lo que fa en llastir.

Mes reb lo Rector de dita parrochia de mura Vint y sis sous... sobre la cassa y mas de la pineda los quals de present paga Antoni Farell alias Pineda qui vui te y posseix la casa heretat de la Pineda en la sofragania de Sta. Creu de Palou.


dimecres, 17 de febrer de 2010

INONOTUS HISPIDUS

El bolet de soca vellutat (Inonotus hispidus) té un barret en forma de mitja lluna.
Aquest barret té una amplada de fins a uns 20 cm, fins i tot més, i una profunditat d'uns 10 o 12 cm en els exemplars ben desenvolupats. Està unit directament a l'escorça del tronc sobre el qual viu, sense peu, generalment sobre esquerdes o ferides. La superficie és recoberta de pèls rígids i erectes en els exemplars joves, però amb el temps van caient i quan el bolet és vell ja no en té.

Pren un color grogós o rosat que a mesura que passa el temps s'enfosqueix. Els exemplars més vells són gairebé negres, però en qualsevol moment el marge és sempre més clar que la resta.

Sota el barret porta tubs fins, d'uns 4 mm de llargada, amb els porus petits, grocs o vermellosos, que s'enfosqueixen al tacte.

Carn esponjosa o dura, segons l'edat, de color groc o brunenc, que traspua gotes aquoses per la part inferior del bolet.

No és comestible a causa de la consistència de la seva carn.

dilluns, 8 de febrer de 2010

TREMELLA MESENTERICA

Tremella mesenterica, com l'orella de Judes (Auricularia auricula-judae), és un bolet gelatinós.
Els bolets gelatinosos són els òrgans reproductors de fongs basidiomicets dels ordres tremel·lals, dacrimicetals i auricularials. La major part dels fongs que fan bolets són basidiomicets, un grup que es caracteritza pels seus esporangis microscòpics del tipus basidi, que en la seva forma més típica recorden les mamelles d'una vaca i no tenen divisions internes.
Les tremel·lals (exemple típic Tremella) i les auricularials (exemple típic Auricularia), juntament amb alguns grups de basidiomicets paràsits, presenten la particularitat de tenir els basidis dividits en envans (fragmobasidis amb septes), però en les tremel·lals aquests septes es disposen de forma longitudinal formant una creu, mentre que les auricularials tenen basidis amb tres septes disposats transversalment. Tant Tremella mesenterica com l'orella de Judes, quan s'assequen, s'encongeixen, perden la seva forma original i es tornen trencadisses, però solen recuperar el seu aspecte i vitalitat inicials quan es rehidraten.

Tremella mesenterica és una massa de lòbuls irregulars de color groc ataronjat llampant, que creix a qualsevol temporada humida damunt la fusta morta de les alzines i d'altres arbres planifolis. Té una olor i un sabor irrellevants. És freqüent al Bages, on el seu groc cridaner contrasta vivament damunt del negre dels troncs de les alzines. Tremella mesenterica externament s'assembla molt a la dacrimicetal Dacryomyces chrysospermus, però aquesta espècie viu sobre fusta de coníferes (sobretot avets i pinedes) i, a Catalunya, es pròpia de la muntanya.

Font: El medi natural del Bages.

FONT DELS CONFITS







La Font dels Confits 724 mts. 31T 415127 4614227 . Una balma dóna accés a la font on l'aigua que degota de la roca, va a parar dins de tres piques naturals molt boniques i curioses de veure.

Localització: A una hora i poc més de la Font Freda. Des d'aquí hem de seguir un camí que trobarem enfront del que baixàvem per arribar a la dita font. Comença amb fort pendent entre espessa vegetació. Algunes vegades cal anar-lo intuint. Als cinc minuts es bifurca,. Una petita alzina i un arboç assenyalen el trencall. Deixem el de la dreta, que duu al torrent de Fontfreda. Seguim el que planeja i més enllà baixa suaument. Sempre anem resseguint la part baixa d'una carena rocosa anomenada la Castanyera, entre Serrallonga en el camí ral a Mura i la canal Fontfreda. Passada mitja hora, podem veure en una raconada del camí, entre la vegetació, dos bonics i alts til·lers boscans. Al cap de poc, a l'esquerra, un pal de ferro assenyala l'avenc del Tortosí, d'uns 18 metres de profunditat. Cal vigilar ja que no està protegit. Més endavant el camí es bifurca. Seguirem el de l'esquerra, que busca un lloc per traspassar la torrentera. A un quart d'hora més, trobem a l'esquerra l'avenc de la Brega, de 52 metres de profunditat, a uns 10 metres sobre el camí. Passat un altre quart d'hora, trobarem a l'esquerra un pla d'estepars i romanins amb una pila de pedres, i aquí s'inicia un caminoi que, tot pujant, ens portarà a peu de roca, seguint en direcció al torrent. Al cap de pocs minuts, arribarem a la balma on hi ha la font dels Confits.

L'atractiu d'aquest camí són les petites balconades sobre el torrent de Fonfreda, des d'on es poden contemplar les grandioses i esveltes parets del sot i les canals d'espessa vegetació.