dimarts, 22 de juny de 2010

ESPANTALLOPS




L'Espantallops (Colutea arborescens) és una planta de la família de les fabàcies, és originaria de l'àrea del Mediterrani i es troba al sud d'Europa i en les zones temperades d'Àsia occidental i Àfrica del nord.

És un arbust que pot fer fins a 3 m, d'alçada però generalment no ultrapassa els 120 cm. Acostuma a viure als marges dels camins, en clarianes de bosciu, a les bosquines arbrades, pinedes esclarissades i garrigues fins a una altitud de 1500 m.
Aquesta planta creix tant sobre terreny silici com sobre calcari.

Els fruits formen una beina que pot fer de 5 a 7 cm, de llargada i es van inflant mentres maduren, Són molt espectaculars els fruits madurs de l'espantallops degut a llur color rogenc.

Les papallones conegudes com a Blavetes (Polyommtus bellargus) viuen lligades a l'Espantallops.
El nom d'aquesta planta prové del fet que les llavors queden soltes a l'interior del llegum madur. Quan el vent mou els fruits es pot sentir un soroll, que segons el folclore tradicional de Catalunya, espanta els llops.

Les fulles es fan servir com a laxant, però el seu fruit és tòxic.

diumenge, 13 de juny de 2010

ARANYONER


L'Aranyoner (Prunus spinosa) és un arbust de fulla caduca de la família de les rosàcies.
És corrent en les bardeisses de gran part d'Europa (manca a partir del centre d'Escandinàvia), Àsia i nord d'Àfrica.
Ateny fins a dos metres d'alçada i està proveït de moltes punxes inserides a la tija i les branques.
Floreix cap al final d l'hivern amb flors blanques que surten abans de les fulles.

Els seus fruits (anomenats aranyons) són esfèrics, d'un centímetre de diàmetre aproximadament. Són comestibles però molt astringents i tenen gran quantitat de taní.
El seu gust millora després d'haver sofert l'acció d'una gelada. Se'n poden fer melmelades.
Són la base, a través de la maceració en alcohol, de l'elaboració del Patxaran.

dilluns, 31 de maig de 2010

JA TENEN ENTRENADOR

-->
Carta abierta a Don JOSÉ MARIO DOS SANTOS FÉLIX MOURINHO, nacido en Setubal (Portugal) el 26 de Enero de 1963.

Apreciado Sr. José Mario,

No sabe la alegría que he tenido esta mañana al enterarme que a partir de hoy, es Ud, el entrenador del Real Madrid.
Doy las grácias a Don Florentino, un buen crack en el mundo del talonario de cheques y que continue por muchos años, al frente del club.
Por favor le pido, no pierda núnca el desaliento.

No obstante, desde aquí quiero manifestarle mi mayor apoyo Don José, en su trayectoria deportiva ante el Real Madrid, y decirle de viva voz: Don José, dispone Ud, de un gran caracter i personalidad, y es Ud, uno de los mejores entrenadores de fútbol en el mundo entero.

Por favor, no cámbie ni un ápice en su comportamiento.
Lo que el club madridista necesita de una vez por todas, es un perfil prepotente como el suyo, sin la más mínima educación, ni respeto por nadie y siempre colaborador en las ideas de Don Florentino. Faltaria más.

Siempre adelante con su ademán y no defallezca núnca, pero recuerde, quien y cuando se lo dice. Tome buena nota.

Le preconizo que su labor en este club, será del todo nefasta, anti-cordial, con falta de sensibilidad y un total desprecio por los demás, como suele ser su estilo.
Acabará en definitiva como lo que és: un personaje gris, nefasto y que lo único que habrá aprendido en este mundo, es llenar sus arcas, consiguiendo ser uno de los mejores entrenadores de fútbol de toda la galáxia, pero a su vez también obtendrá la copa a la irreveréncia y a la falta de caballerosidad.

Su comportamiento como persona pública hasta el dia de hoy, es del todo reprochable, indignante y con una falta total, por lo que a la ética se refiere.
Alguien dijo y que yo también corroboro:

Le quedan tres telediarios señor, tiempo al tiempo
Dios les cria y ustedes se juntan.
Chulos i toreros com Ud., faltan en esta época de crisis. Bienvenidos al ruedo.
Viva el deporte, la deportividad y la politica. Lo demás no importa para nada.

Ah¡¡¡, yo continuaré con mi humildad, y que por muchos años sea Ud, el mejor entrenador del universo.

Besos y abrazos.

Joan Escoda i Prats.


Cortesía d'Enric Sànchez Cid.

dissabte, 15 de maig de 2010

dilluns, 10 de maig de 2010

CARENA DELS EMPRIUS























La carena dels Emprius fa de partió dels termes municipals de Mura i de Sant Llorenç Savall.
Comença a la font del Llor i arriba a la serra de les Garses.
Cal destacar que s'hi troba el turó de Roca Sereny i les restes del Castell de Pera. En aquesta carena s'hi troba també el turó de Finestrelles, la Vella dels Emprius, el Queixal Corcat, el Puro dels Emprius, l'agulla de la Casa de la Vall i l'Ocell de Pedra. Presideix tota la Vall d'Horta.


El topònim Finestrelles prové de la quantitat de forats que té la roca , com si talment fossin finestres.

El Queixal Corcat és a l'esquerra del coll dels Emprius, prop del Cau dels Emboscats. El nom li ve donat pel seu aspecte de queixal corcat, ja que el seu interior és buit i permet pujar-hi fins al cim, de 965 metres d'altitud.

L'Ocell de Pedra és a la contrada de la casa de la Vall. La roca, situada quasi al final dels Emprius, té la forma d'un ocell i està separada de les cingleres d'aquesta contrada.

El Romeu és una casa situada quasi al final de la Vall d'Horta i propera a la Pregona, prop dels Emprius i del Coll d'Era Ventosa. El document més antic que parla d'aquesta casa i que al mateix temps confirma la seva antigor data de l'any 1468. L'any 1960 fou restaurada molt dignament.
La Pregona també coneguda antigament amb el nom de Coma Pregona. Una de les masies més antigues de la serralada dels Emprius.
Es troben referències d'aquesta casa en documents dels anys 1266, 1360 i 1577. La masia era propietària, antigament, dels terrenys de Roca Mur.
Roca Mur és un extraordinari turó, segurament més conegut amb el nom de la màquina de tren. Té una altitud de 789 metres, proper al Coll Gavatx al sector de la Vall d'Horta. Es format per tres roques anomenades Xemeneia, Cabina i Carbonera. En el seu cim es poden observar restes del Castell de Rocamur.

divendres, 7 de maig de 2010

GARRIC

El Garric o Coscoll (Quercus coccifera) és un arbust de fins 2 metres, de fulles dentatoespinoses, glabres, concoles, coriàcies.

Gla fins a 3 cm, de maduració biennal o anual, endocarp tomentós; cúpula amb escames patents i punxents
.
Indiferent edàfic, encara que prefereix els sols de reacció bàsica. És una espècie molt ben adaptada a l'eixut estival, però és sensible a les baixes temperatures; es troba des del nivell del mar fins als 1200 m.

Forma part de les màquies i garrigues de la regió mediterrànea.
La seva fusta s'ha utilitzat, a petita escala, per a llenya i carbó.

Antigament es va cultivar per la cria a les seves branques de Cotxinilles Kermes, emprades per l'obtenció del colorant grana o carmesí.
En castellà és anomenat Coscoja.

dimarts, 4 de maig de 2010

FONT DE LA RAURIGA

La Font de la Rauriga 777 mts. 31T 413702 4611238, es troba molt a prop de les ruïnes del mas de la Rauriga, situada a la fondalada de la Porquerissa.

FONT DE LA REBOLLEDA

La Font de la Rebolleda 683 mts. 31T 413148 4612737 es troba situada a prop del paratge del Turó del Pujol.

EL PUIG DE LA BALMA I EL TORRENT DELS CODOLOSOS








En un dels indrets més bonics del terme de Mura, hi ha l'anomenada casa del Puig de la Balma 537 mts. 31T 413698 4616286, construcció aixoplugada en l'interior d'una important balma.

És de creure que en el decurs dels segles la casa va anar experimentant importants transformacions i les corresponents ampliacions, d'acord amb les necessitats pròpies de la pagesia en aquelles èpoques.

No hi ha pas cap mena de dubte que és una casa emblematica del municipi de Mura.

No n'hi ha pas cap més, que ens pugui recordar aquesta obra. Té una ermita dedicada a Santa Margarida, datada a la segona meitat del segle XVIII i la campana actual, va ésser reposada el 20 de juliol de 1996.

Darrerament, la casa, disposa d'unes excel·lents dependències, són ara, un curiós museu d'eines del camp.

Les primeres notícies que en parlen són de l'any 1149.
Aquesta casa està situada a llevant de la carena de Roca Picarda, sota un cingle que domina el torrent dels Codolosos, on es troba una balma que porta aquest mateix nom 505 mts. 413855 4616403.

Per anar-hi amb automòbil cal seguir la pista forestal, que surt al quilòmetre 2,2 a l'esquerra de la carretera de Mura a Rocafort. En aquest punt, i degudament indicat, es travessa el pont del Puig, sobre la riera de Nespres. La distància del pont a la casa és d'uns 2,5 quilòmetres.

dimarts, 27 d’abril de 2010

MURA, UN POBLE DE CINE

El proper divendres dia 7 de Maig de 2010 a les 23,50 h. i també el dissabte 8 a les 02,45 h. pel CANAL 33 podreu veure en l'espai EL DOCUMENTAL:

MURA, UN POBLE DE CINE

Es tracta d'un documental produït per PRODUCCIONES DOBLE BANDA, en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb el suport de l'ICIC i la col·laboració de l'Ajuntament de Mura, Ajuntament de Navarcles i Zoco Serveis Audiovisuals S.L.

Mura, un petit poble ubicat en una vall a uns 50 quilòmetres de Barcelona, resisteix el pas del temps i conserva la màgia que li donen les seves muntanyes, les seves parets medievals i la seva petita riera anomenada de Nespres. Tots aquests aspectes fan de Mura un valiosíssim plató cinematogràfic i, en els darrers anys, moltes productores han decidit rodar als seus carrers.

El Marc i la Sara, dos adolescents enamorats del cinema, a partir d'un treball de recerca de l'institut, decideixen investigar sobre Mura i la relació dels seus habitants amb el món del cinema.
Rodatges profesionals, cineastes amateurs, animacions, projeccionistes de carrer, se'ns van descobrint a través de la mirada encuriosida d'ambdós nois.

GUIÓ I DIRECCIÓ: Pablo García
PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Yolanda Olmos
PRODUCTOR EXECUTIU TVC: Jordi Ambròs
DIRECTORA DE PRODUCCIÓ: Leonor Miró
PRODUCTORA DELEGADA TVC: Ruth Casanovas
FOTOGRAFIA: Pablo García
MUNTATGE: Pablo García
SO DIRECTE: Verònica Font i Marta García
MUNTATGE DE SO I MESCLES: Verònica Font

PROTAGONISTES: Marc Perich, Sara Cortés, Jordi Perich, Fina Calvet, Roser Font, Andreu Cortés, Martí Perich, Mª Rosa Batallé, Montserrat Viadiu Perich, Abdon Santesmases, Joan Baldé, Nuria Murí, Gabriel Marqués, Mª Dolors Rosas, Xavier Benito, Aida Jurado, Xènia Sellarés, Paula Escalé, Anna Pareja, Michelle Pérez, Miriam Moreno, David Villareal, Adrià Martínez, Anna Buisan, Cristina López i Karolines Stephany de los Santos.

Amb la participació especial de Silvia Munt.

diumenge, 25 d’abril de 2010

CAMINADA PER LA SERRA DE L'OBAC










Casa Nova de l'Obac 669 mts. 31T 412870 4608299. La construcció d'aquesta gran casa fou començada l'any 1786. És al cim de la carena de la collada de l'Obac, molt propera al coll d'en Tropes. Té l'entrada per la carretera de Terrassa a Castellbell i el Vilar a l'altura del quilòmetre 10, a la dreta.
És propietat de la Diputació de Barcelona, que ha convertit la gran casa en Centre d'Informació del Parc. A cavall dels termes de Terrassa i Vacarisses.

Casa Vella de l'Obac 677 mts. 31T 413106 4608846. Hom creu que és un dels masos més antics d'aquesta contrada; actualment està en ruïnes, no obstant això és un dels llocs més frequentats pels senderistes. Es creu que fou bastida allà per l'any 1371, però més tard, noves construccions necessàries a la casa ampliaren tota aquella obra. Entre la casa Vella i la Nova hi ha l'antiga capella dedicada a Sant Antoni. Les dues cases queden comunicades per un camí que passa pel turó de la Mamella, pel costat del Tossal de l'Àliga, per arribar al collet Estret.

Pou de Glaç de l'Estepar 661 mts. 31T 413312 4609042. Del camí que surt de la Casa Nova de l'Obac, segueix per ponent la carena dels Alts de la Pepa i continua en direcció al collet de Pals, passa per aquest pou de glaç. El camí que hi porta és anomenat de l'Estepar. Vessant oest del Turó de la Carlina, a 1,5 quilòmetres de la Casa Vella de l'Obac.
Aquest pou, és una cavitat cilíndrica d'uns 7 metres de diàmetre on era emmagatzemat el gel i la neu recuperada de les geleres. El pou és cobert amb pedres amb forma de casquet esfèric i amb obertures practicades en la mateixa volta. Alguns l'anomenent pou de glaç Sobirà.

Turó Roig 681 mts. 31T 413448 4609399. Aquest turó es troba dins el terme de Vacarisses i és al costat de la Font de la Portella, dels bacs de la Portella i a l'esquerra de la Torrota de l'Obac.

Paller de Tot l'Any 818 mts. 31T 413266 4610494. És a cavall dels termes de Vacarisses i Rellinars. Com el seu nom indica, té la forma d'un paller.
És una roca posada a dalt d'un turó, a la carena del camí Ral, i és visible des de qualsevol lloc de la Serra de l'Obac.

Castellsapera 939 mts. 31 T 414296 4610823. És un turó d'asprats castells de roques de forma versemblant a un castell. A mijorn del Collet de les Tres Creus que fa de partió de termes. Realment sembla un castell, és un dels turons o muntanyes més boniques de tota la contrada. No molt lluny d'aquest indret s'hi troben les restes de l'enrunat castell de Castellsapera.