La Malva o Malva Major (Malva Sylvestris) és una herba bianual o perenne que no sol faltar mai en solars abandonats, a les vores dels camins o a l'entorn de les cases de pagès. Les fulles són de nerviació palmada i de contorn arrodonit, amb 5 o 7 lòbuls als seu torn dentats.Les flors de la malva mostren una bonica i inconfusible simetria radiada pentàmera. Consten d'un calze de 5 sèpals envoltat per 3 bràctees (el calicle), i d'una corol·la de 5 pètals grans, de fins a 3 cm de longitud, escotats a l'àpex i esplèndids amb el seu atractiu color rosa o porpra, el color malva, més intens a les nerviacions.Els nombrosos estams estan soldats en una columna central que envolta els estils. Els seus fruits, que recorden una petita carabassa del voltant d'un centímetre de diàmetre, són comestibles quan són verds.L'expressió "fer malves" o "criar malves", aplicada a una persona morta i enterrada, al·ludeix encertadament al fet que la malva creix en sòls molt nitrogenats.
L'Abellera Catalana (Ophrys Catalaunica) es caracteritza pels sèpals i pètals rosats i per un label més o menys arrodonit, de color entre brunenc, morat i porpra, pilós a tot el vol i amb una màcula central ben delimitada, de color porpra violaci brillant, en forma de lletra H o romboidal amb una escotadura a l'extrem allunyat dels pol·linis. L'Abellera Catalana viu sobretot a les joncedes, on floreix al maig.Ophrys Bertolonii és un grup en la qual es consideren 11 tàxons menors, difícil de destriar i amb poca unanimitat entre els botànics que s'hi han dedicat, distribuïts per l'est de l'àrea mediterrànea des de Catalunya fins a les costes adriàtiques. La distribució de l'Abellera Catalana es restringeix a l'interior de Catalunya incloent la comarca del Bages on, sense ser rara, tampoc és una de les abelleres més comunes al Roselló i al sud de França. Al mateix grup pertany (O.Balearica), de morfologia molt similar i distribuïda exclusivament per totes les illes Balears.Les orquidàcies o orquídies són herbes que es caracteritzen per tenir unes llavors minúscules, les flors amb l'extrem de les estructures femenines soldades amb les masculines i amb un dels tres pètals (el label) generalment molt diferenciat, i també perquè generalment els grans de pol·len es presenten aglomerats en dues masses voluminoses anomenades pol·linis.Les abelleres són orquídies del gènere Ophrys, que és principalment mediterrani. Es troba des de les Canàries fins al mar Caspi i des del Nord d'Àfrica fins a Escandinàvia. Les abelleres viuen sobretot en indrets assolellats amb sòls calcaris. El Bages destaca per l'abundància d'espècies (12) d'aquest gènere, que és notable pel seu original sistema de pol·linització. Aquest procés el duen a terme, en gairebé totes les espècies d'abellera, petites abelles mascle de diferents espècies que transporten els pol·linis de flor en flor atrets per un reclam de tipus sexual. Aquest reclam és olfactiu i també visual, perquè el gran pètal bellament acolorit anomenat label, imita l'olor i el color o la forma de la femella del pol·linitzador específic. El pol·linis s'adhereixen al cos dels mascles estafats mentre intenten desesperadament copular amb les falses femelles. Així l'insecte podrà després pol·linitzar altres flors en intentar copular amb elles.
El Cep (Vitis Vinifera) és una planta de secà que té arrels molt profundes, fins a 5 metres de fondària i pertany a la família de les vitàcies.És un arbust de fulla caduca i una planta enfiladissa que s'aguanta gràcies als Circells, petites branques que es cargolen al suport que troben. Normalment els ceps tenen un tronc (soca o rabassó) de poca alçada degut a la poda.De la soca en surten unes branques primes anomenades Sarments, d'aquests en surten fulles (Pàmpols).Durant els mesos d'abril i maig, les fulles o pàmpols van creixent, i no és fins al juny que es produirà la floració, l'esclat de les flors.Al setembre, el fruit ja ha madurat. Ho podem notar pel color: més suau i blanquinós en el cas del verd, i ennegrit i lilós en el negre, és el moment de collir-lo, fer la verema.
Quan a la fi del segle XIX els vinyers europeus van ser arrasats per la Fil·loxera (Viteus Vitifolii), devastador pugó que destruïx les arrels, es van importar espècies americanes resistents. D'aquesta manera, es van empeltar les races de Vitis Vinifera sobre les arrels americanes.
El Crespinell Gros (Sedum Sediforme) és una herba perenne de la família de les crassulàcies, que es troba de manera habitual a sòls eixuts i zones assolellades de l'estatge montà de tota la serralada pirinenca.El seu hàbitat arriba fins els 2000 m d'altitud. En català es coneix també com Arròs Bord, Arròs de l'Ardat, Arròs de Pardal, Raïm de Bruixa, Raïm de Gat, Raïm de Pastor, Raïm de Llop, Herba de la Roca i Pan d'Audel.
El Santjoans, Trepó pulvurulent, Blenera, (Verbascum pulverulentum) és una espècie de la família de les Escrofulariácies. Planta alta, robusta i majestuosa de fins a 2 m d'altura. Fulles grans, les basalés disposades de forma atapeïda i de fins 10 cm de llarg per 15 d'ample, les superiors al llarg de la tija, més petites, lanceolades, peciolades o gairebé assegudes, amb vora fistonada, dentades o gairebé senceres, de color blanc o gris i cobertes d'abundants pèls per ambdues cares.Tija consistent i de secció cilíndrica, no angulòs, de 50 a 130 cm, de vegades fins a 200 cm. Arrel profunda de 30 a 200 cm.
Flors hermafrodites grogues de 2 a 2,5 cm de diàmetre, disposades en grupets, irregularment separades en les branques laterals sobre pedicels de fins a 7 mm, mes llargs que el calze, formant una inflorescència piramidal, ramificada i densa, calze billabiat, corol·la amb 5 pètals de color groc daurat, 5 estamenis amb pèls blancs en els filaments i bràcteas linears de 3 a 5 mm de longitud.
Una característica d'aquestes flors és que s'obren com una roda i es desprenen amb facilitat en tocar-les. Fruit en càpsula tancada pels sèpals i amb llavors molt petites.
La Cardeta (Scabiosa Stellata), que no sol arribar als dos pams d'alçada, és la més petita de les espècies d'escabiosa (gèn. Scabiosa, família Dipsacàcies) de la comarca del Bages i l'única de cicle anual.Les fulles són pinnatisectes, amb 4-6 parells de segments laterals. Fa capítols hemisfèrics a l'extrem de peduncles llargs, amb la base adornada amb una colla de bràctees, com si fossin fulles simples disposades en estrella. Els capítols porten flors morades o roses, progressivament més grosses cap a la perifèria. Consten d'una corol·la tubular que acaba obrint-se en 5 lòbuls entre els quals s'intercalen els 5 estams i un calze petit del qual sobresurten 5 arestes.Queda clar doncs que la flor de la Cardeta no és pas la d'una Composta, malgrat que Compostes i Dipsacàcies comparteixen el model d'inflorescència en capítol.Si el capítol de la Cardeta en flor és bonic, encara ho és més quan és fruit. La corol·la rosada es perd, però a canvi el calze creix per transformar-se en l'involucel, una corona acampanada, ampla i escariosa, de la delicada consistència del pergamí, mantiguda amb nombroses barnilles i d'on emrgeixen les arestes. L'involucel amb les 5 llargues arestes constitueix una forma geomètrica elegant de simetria radiada, per aquest motiu la Cardeta rep l'adjectiu especific Stellata.La Cardeta apareix a la primavera als prats d'anuals i a les clarianes de les brolles.
El Ginebre (Juniperus Communis) és un arbrissó que no acostuma a superar els 6 m, sovint de port arbustiu, similar al Càdec (Juniperus Oxycedrus), però generalment més dens.El Càdec té a la cara superior de les fulles dues bandes blanques separades clarament pel nervi central verd, mentre que el Ginebre presenta una sola banda central. Ambdues espècies també es diferencien pel color i la mida dels fruits madurs, els del Càdec són rogencs i mesuren de 6 a 12 mm, mentre que els del Ginebre son de color blau fosc i mesuren de 5 a 9 mm, però aquesta diferència tant sols es pot apreciar en els exemplars femenins perquè tant el Càdec com el Ginebre són espècies dioiques, amb individus que tan sols fan flors femenines i individus que tan sols en fan de masculines.Tant els gàlbuls del Ginebre com els del Càdec s'utilitzen en la fabricació de ginebra, però els del Ginebre són més aromàtics.Al Bages el Ginebre creix sobretot en zones on la vegetació potencial és la roureda i se'l pot trobar en boscos, matollars i prats. Popularment, tant Juniperus Communis com Juniperus Oxycedrus al Bages es coneixen amb el nom de Ginebre.El Càdec és una espècie de distribució mediterrània que tolera molt bé la sequera, mentre que al Ginebre se'l pot trobar a la major part d'Europa, però defuig les zones massa seques.A la serra del Ginebral, que pertany al terme de Rellinars (Vallès Occidental) però és a tocar del Bages, hi abunden els Càdecs. Segons els diccionaris, d'una població de Ginebres se n'ha de dir Ginebreda o Ginebrar (no Ginebral) i d'una bosquina en què domina el Càdec se n'ha de dir Cadaquer. Al Bages és fàcil trobar cadequers, especialment al quadrant sud-oest de la comarca.El Càdec, després de cremar-se, rebrota de soca, en canvi, el Ginebre, com els pins autòctons, no és capaç de rebrotar després de patir el pas de les flames.
El Pericó o herba foradada (Hypericum Perforatum) és una herba perenne de mig metre d'alçada i de la família hiperiàcies. Es caracteritza molt bé per les fulles el·liptiques o ovades amb puntes arrodonides, d'una longitud màxima de 3 cm, sèssils o gairebé, en disposició oposada i, en particular, per les glàndules translúcides del limbe.Vistes les fulles a contrallum, semblen estar foradades. A la primavera i a l'estiu, el Pericó floreix abundosament. Les flors destaquen pels seus 5 pètals grocs i grossos, sovint amb puntets negres al marge, pel feix d'estams i pels 3 estils llargs que es mantenen al fruit en càpsula. El Pericó és una herba molt comuna al Bages, on creix a tota mena de prats, sobretot als fenassars. A més el Pericó és una planta remeiera. Les infusions de les flors es prenen com a digestiu, mentre que l'extracte en oli de les mateixes flors s'aplica a la pell com a cicatritzant i anti-inflamatori en cas de ferides o cops.
El Marcet (Dipcadi serotinum) és una herba de la família de les liliàcies, amb una floració tan bonica de formes per la repetició dels múltiples de 3 en el nombre de peces florals, 2x3 tèpals arquejats, 6 estams, càpsula dividida en 3 lòculs, com discreta pels colors bruns i perquè és menut.Les fulles, linears i amb una banda blanca medial, surten totes d'una roseta basal que neix d'un bulb soterrat. Es tracta, per tant, d'un geòfit.El Marcet tolera prou bé la sequedat. Viu damunt de les codines i carenes rocoses, allà on s'acumula el primer mig pam de terra, i als llistonars.El nom en català de Marcet és actualment desconegut a la parla popular de la comarca del Bages, però podria haver originat el cognom Marcet i el topònim de les Marcetes, al terme de Manresa.
La Malva o Malva Major (Malva Sylvestris) és una herba bianual o perenne que no sol faltar mai en solars abandonats, a les vores dels camins o a l'entorn de les cases de pagès. 
