dijous, 22 de setembre de 2011

ERMITA DE SANT JOAN DEGOLLAT




L'ermita de Sant Joan Degollat 563 mts. 31T 406860 4649956 pertany al municipi de Puig-Reig (Berguedà).

No hi han dades documentades dels seus orígens.
Al segle XVIII era una capella rural depenent de Sant Martí de Puig-Reig.

La planta és d'una sola nau de forma rectangular, sense absis i orientada de llevant a ponent.

La coberta de la nau és de volta de pedra de construcció tardana, i clarament apuntalada.

La capçalera és plana amb una finestra de doble esqueixada, igual a la que hi ha al mur de ponent.

La porta està situada al mur de mijorn, amb arc de mig punt i adovellada.

Els murs de l'exterior de l'església, están fets amb carreus de mida gran i ben treballats.

Podem afirmar que es tracta d'un edifici construït en època romànica tardana, quasi en periode gòtic.


També se sap que l'any 1905 la va visitar l'excursionista Cèsar August Torres, i que va trobar-hi un retaule dedicat a Sant Joan, que va desaparèixer durant els primers anys d'aquest segle.

dilluns, 19 de setembre de 2011

COVA DEL FRONTAL



Aquesta cova es troba anunciada com podreu comprovar en aquestes fotografies, en el hall del Consorci de les Valls del Montcau (Mura), en que explica que els primers vestigis documentats pertanyen al neolític (5.500 - 2.200 aC) i es troben en coves com la de Sant Esteve o la del FRONTAL.
Quina llàstima, ningú sap on és. Es creible això?.
Ja fa temps que vaig al darrera de localitzar la COVA DEL FRONTAL, pel que es veu, es tracta d’una cova única al Parc de Sant Llorenç del Munt, segons comenta en Jordi Guillemot al seu web:
També podeu trobar més informació al web de la Generalitat de Catalunya
Bé quan dic informació, em refereixo a quatre fotos, i que es troba situada dins la demarcació de Mura i cap més informació.
M’oblidava, es troba un apartat dins aquest web, que diu textualment: Per a més informació sobre aquest jaciment poseu-vos en contacte amb el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
No cal que perdeu el temps, la resposta que em van donar va ser:
Benvolgut Joan,
Tenim algunes informacions d’aquesta cova però no disposem de la seva localització concreta.
Ho sentim.
Albert Sierra i Reguera
Responsable d’Innovació i Comunicació
Servei de Suport Tècnic i Inventari.
En vista de l’èxit, vaig pensar que el Centre Excursionista de Catalunya em sabrien donar raó de la seva ubicació, i els hi vaig escriure un correu electrònic demanant informació al respecte.
La seva resposta fou la següent:
Bona tarda Sr. Escoda: La secretaria del Centre Excursionista de Catalunya em passa el seu correu electrònic en el que demana informació sobre la cova del Frontal per si li puc proporcionar alguna dada.
Sóc membre de la secció d’espeleologia (ERE) del CEC i co-administrador del web www.espeleoindex.com
(visualitzar millor amb Mozilla Firefox o Google Crom), on des de fa tres anys estem fornint una base de dades de totes les cavitats subterrànies de Catalunya.
Davant la seva pregunta sobre la cova del Frontal ni tant sols tenia informació de la seva existència. He estat cercant per la xarxa i he trobat una fitxa completa sobre ella a www.elcaudelguille.net
(naturalment i com ja sap, no hi consta la seva situació).
La descoberta i exploració d’aquesta cova va ser feta per membres del Centre Excursionista de Terrassa cap allà el 1997 i tinc alguna relació d’amistat amb ells, però m’imagino que no volen donar la localització per protegir la cavitat, tant les formes litogèniques com les restes arqueològiques que sembla s’han trobat.
En resum, un cas en tot similar a la Cova Regal-Marcet. No sóc ningú per jutjar el procediment i el secretisme que han decidit prendre els descobridors. Però tard o d’hora aquestes coses sempre s’arriben a descobrir.
Lamento no poder ajudar-lo, però és que no sabem absolutament res i m’imagino que a mi, malgrat la relació, tampoc em dirien res si els hi preguntés.
Cordialment
Josep-Manuel Miñarro (Barcelona)
Després vaig pensar que tal vegada els Senyors del Consell Comarcal del Bages em donarien alguna esperança, i els hi vaig adreçar un correu, on la seva resposta fou la següent:
Hola Joan,
Gràcies per contactar amb nosaltres. Tot el que puc dir sobre aquesta cova és que sabem de la seva existència ja que un espeleòleg, que no recordo el nom però se que treballa a la UAB, la va descobrir i batejar amb el nom de Cova del Frontal. Tanmateix no s’ha fet pública la localització exacta.
Sento no poder ser de més ajuda.
Salutacions.
Carme Vélez Casellas
Tècnica de l’Àrea de Turisme del Consell Comarcal del Bages.
No perdo l’esperança i aquest cop, escric un correu al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.
La resposta que n’obtinc és aquesta:
Joan,
No ho sabem. Hem intentat esbrinar-ho per temes d’inventari i no ho hem aconseguit.
No en tenim cap dada. Creiem que en Guillemot no ha comunicat les dades a ningú.
Sembla que és una cavitat amb un cert interès, si aconsegueixes informació t’agrairem que la comparteixis amb nosaltres per tal de poder fer-ne la catalogació i posterior seguiment.
Josep Canals i Palau.
Per últim dirigeixo un altre correu al Sr. Guillemot (suposat descobridor) i la seva resposta va ser:
Hola Joan,
Ara com ara el que hi ha publicat sobre la cova del Frontal és tot el que puc donar a conèixer i les raons que hi ha escrites ja les coneixes. Em sap greu, perquè d’entre d’altres coses en podries fer un bon reportatge fotogràfic de qualitat, com els que fas habitualment. Sento que les experiències que vaig tenint em demostrin que és la millor forma de preservar aquest i altres jaciments: la cova però, està allà i cadascú és lliure de fer el que li plagui amb ella, per descomptat.
Espero que estiguis del tot recuperat.
Salutacions
Jordi Guillemot.
També hi dirigit correus electrònics al Centre Excursionista de Terrassa, i al Centre Excursionista de Sabadell, no obtenint fins ara cap resposta per part d’aquestes dues entitats.

Senyors això és fer país, el demès són histories.
Visca la cultura, i visca el secretisme.
Per creure totes aquestes respostes, hi ha que viure-les.
Com més ignorants siguin les persones, millor pels politics.
Com deia aquell: VISC A CATALUNYA

dijous, 8 de setembre de 2011

CATALUNYA CONECTA



S’inicia la construcció d’un nou centre de telecomunicacions al paratge de “Arengada”, en un turó elevat entre 100 i 200 metres sobre el poble de Mura (Bages). Des d’aquest emplaçament es divisa, al nord, el paratge de Les Escomes i cap a l’est, la població de Mura.
El nou centre quedarà constituït per una torre, de 30 m d’alçada, que suportarà els elements de transmissió, situada a dins d’un tancament metàl·lic, i una edificació composada per una caseta prefabricada de 2,48 x 3,98 m2en planta i 2,50 m d’alçada, on s’ubicaran els equips electrònics de comunicacions
La nova torre s’ha dimensionat, per tal de donar cobertura a tot el terme municipal, permetent instal·lar tots els serveis de radiocomunicacions pel municipi en una única infraestructura. S’han tingut en compte els nous serveis de difusió de televisió, accés a Internet de Banda Ampla Rural i telefonia mòbil que s’hauran d’instal·lar, així com la necessitat tècnica d’enllaçar amb altres repetidors, determinant que l’alçada de 30 m, és la mínima per englobar tots els serveis i salvar amb solvència el desnivell existent.
Per minimitzar l’impacta visual, esta previst pintar la caseta de color terròs RAL 7034, i la torre amb color verd mat RAL 6005, permetent que aquesta quedi dissimulada entre els arbres del voltant , i quedant únicament visible a curtes distàncies de la carretera.
Esta previst que el nou centre estigui finalitzat en 2 mesos.

dissabte, 20 d’agost de 2011

EXPOSICIÓ DE PINTURES D'IGNASI VERDÓS

El pintor terrassenc IGNASI VERDÓS fa molts anys està temporalment establert a Mura i de tant en tant l'Ajuntament, li patrocina una exposició de la seva pintura.

Aquesta tarda tindrà lloc en el propi Ajuntament de Mura l'exposició, i estarà oberta dissabtes, diumenges i festius des del 20 d'agost al 11 de setembre inclusius, per els matins de 12 a 2 i per les tardes de 6 a 8,30.

Verdós en aquesta exposició presenta una sèrie de notes i teles de petit format, fetes en els entorns de Mura i el Parc de Sant Llorenç on moltes d'elles, li servien per crear unes obres mes grans en el seu estudi.

Aquestes obres en aquesta ocasió i excepcionalment els hi ha posat uns preus AD-HOC especialment per a dos motius, un per donar als muratans una ocasió de poder adquirir aquestes a uns preus molt reduïts i l'altre i no menys important, es per marcar una diferència i un tall en la seva trajectòria de pintor entre les obres de la primera època, a la pintura que actualment fa.

Es per això, que edemes de les obres de petit format presentades al Ajuntament, exposarà en el seu estudi taller de Mura en el carrer Nou num. 30, unes 40 obres de mides més grans de la primera època, i segons ell a un preu únic molt assequible per a liquidar unes pintures i una tècnica postimpressionista que actualment ja ha superat.

El pintor sempre te de tractar cercar una evolució i per això en Verdós, vol deixar unes obres creades des dels seus inicis en el poble i en els seus entorns on les va pintar.
Ell diu: "Un dels símptomes de fer-se vell, (i jo ja ho soc), es el guardar quantitat de coses i records, com si tot podessis controlar per endur-ho al altre barri. Jo en aquest cas m'agrada la renovació tant espiritual com material i guardar lo estrictament necessari em allibera i em rejoveneix".

Aquests motius li provoquen fer aquesta quasi subhasta de les seves primeres obres, i eixís passar pàgina d'una època, per renovar-se amb unes noves creacions pictòriques.

Si voleu més informació del artista pintor, podeu visitar la pàgina web:

www.artverdos.com

dimarts, 9 d’agost de 2011

ROCA ENCAVALCADA

La Roca Encavalcada 946 mts. 31T 4 17947 4613300 es troba situada al costat de l'Agulla Petita de les Fogueroses. És un pont natural, possiblement el més bonic de la muntanya de Sant Llorenç del Munt.

COVA SIMANYA







Simanya podria venir de "sima magna", que en català medieval hauria fet "sima manya" (sima gran), exactament com "Carlemany" vol dir "Carles el gran o el Magne", i "Campmany" és tant com dir "camp gran", i com "Montmany", en el mateix Vallès i no massa lluny d'aquí, significa "muntanya gran". I de la "sima manya" la gent, tot seguit, n'haurient fet "Simanya", que és molt fàcil de dir.

La cova Simanya 31T 417521 4614068, situada al vessant est del Montcau a uns 870 mts. d'altitud, és una de les més accesibles i visitades d'entre les 163 cavitats catalogades al massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac. Els seus 372 mts. de recorregut la converteixen en la cova més llarga del massís.

La cova Simanya i d'altres que es troben a una altitud similar són ja cavitats testimonials o residuals, formades durant els primers estadis erosius del massís quan aquest encara no havia estat profundament disseccionat per la xarxa hidrològica. Actualment el nivell de desguàs on brollen les fonts més cabaloses està situat molt més avall, entre els 350 i els 450 mts, prop de les poblacions de Mura i de Rellinars.

RUÏNES DE LA REBOLLEDA - COVA DEL DUC - COVA DE LA REBOLLEDA - COVA DE LA CERÀMICA



















Un escrit datat de l'any 1441, parla del " L'establiment otorgat per Joan Quintana, ciutadà de Manresa, procurador d'Isabel de Peguera, muller de Joan Peguera, senyor del Castell de Mura, difunt, a Salvador Puig de la Balma. Primer, d'un hort de pertinences del Mas Civar o Livari; termeneja a sol ixent amb el torrent Major, a ponent amb el seyor de dit mas, a migdia i tramuntana amb honors del Mas Mascort. També una peça de terra situada sota el lloc anomenat Roca Prenys, a migdia amb el torrent Major del Mascort, a tramuntana amb la casa Vuerra, a ponent amb honors del Mas Puig. També altra peça de terra anomenada la Vinya de Mata-Bous; termena a sol ixent amb la Rebolleda , a tramuntana amb honors del Reixac i la Vila. Altra peça de terra situada sobre la Font del Boix, i puja fins a la serra de l'Espluga Xivarra, i amb honors a la Rebolleda. També una altra peça de terra anomenada els Avellaners Boscans; termeneja a sol ixent amb honors del Mas Mascort, a ponent amb la Rocapèrdiga i amb el serrat. També una altra peça de terra, situada en el camí General; termeneja a migdia amb honors del Mas Mascort i del Mas Coromina, a ponent amb el Mas Torrents....." (Document de l'axiu del Puig de la Balma).

RUÏNES DE LA REBOLLEDA 703 mts. 31T 413451 4613485

COVA DEL DUC 707 mts. 31T 413474 4613470

COVA DE LA REBOLLEDA 707 mts. 31T 413488 4613434

COVA DE LA CERÀMICA 707 mts. 31T 413487 4613421


dilluns, 1 d’agost de 2011

PONT DE L'ANTIC CAMÍ D'ESTENALLES A MURA






El Pont de l’antic camí del Coll d’Estenalles a Mura 767 Mts. 31T 416522 4614174 es troba situat al mateix torrent d’Estenalles.
Abans de ser construïda la carretera BV-1221 que avui porta de Terrassa a Navarcles, aquest pont tenia la missió de poder travessar el torrent d’Estenalles i continuar pel camí antic fins arribar a Mura.

CASA DE L'ESPLUGA











La casa de l'Espluga 703 mts. 31T 412715 4611379 es troba a prop de la balma de l'Espluga, es tracta de l'antic mas de l'Espluga. Resten uns fragments de murs que formen angle recte d'un metre i mig d'alçada fet amb pedra de mida grossa i disposats en una zona de desnivell del terreny. També resta una antiga cisterna que està coberta amb un arc de mig punt de pedra disposada a sardinell i un tros de mur construït pel sistema d'Opus Spicatum.

Aquesta construcció es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac a dalt de tot de la carena de l'Espluga. L'estil de construcció és Medieval, Romànic, Gòtic dels segles XII-XIII. Està mig ensorrada.

El primer establiment conegut és datat el 5 d'octubre de 1414 a favor de Bartomeu Amat i Bernat Closa, de Matadepera, però en l'any 1336 ja fou citat com a mas depenent de la Mata formant part del terme de Mura.

Diferents documents de 1530, 1589, i 1560 de la Barata, esmenen el mas. Probablement tingués relació directa amb la balma obrada de l'Espluga i probablement el topònim del mas faci referència a aquest habitatge anterior en una balma o espluga.

A la Consueta de Mura de 1592 no s'esmenta aquest masa, fet que pot deixar constància que ja estava abandonat i sense habitants.