divendres, 18 de novembre del 2011

ELS CINGLES DEL RACÒ DE LA REBOLLEDA









Els Cingles del Racó de la Rebolleda 696 mts. ETRS89 413060 4613215 es troben situats entre el torrent del Malpàs i el Racó de la Rebolleda en front del torrent del Roure Llarg.
Una de les rutes per anar-hi, parteix del Collet del Malpàs en direcció a l’Era dels Enrics. Es tracta de seguir aquest camí uns 1.700 mts, en que trobarem un trencall a mà dreta. Si seguim aquest camí al cap d’uns 570 mts, arribarem al seu cim.
També és possible anar-hi, començant la ruta pel Coll d’Estenalles.

dijous, 17 de novembre del 2011

EL BASSAL DELS GOSSOS



El Bassal dels Gossos 579 mts. ETRS89 414868 4617647 es tracta d’una petita corrent d’aigua que s’escola entre la roca, i va a parar al mig de la pista forestal que porta a la masia de Trullàs, a uns 100 metres del collet de Sant Martí (Mura), formant un petit bassal
Fa molts anys, quan encara hi havia bestiar per aquesta zona, burros, someres, etc, aquests passaven de llarg d’aquest bassal, i tant sols s’hi paravent per beure els gossos.
Per aquest motiu li va quedar aquest nom.
Avui dia, i sobretot en dies molt plujosos, es pot veure com regalima l’aigua entre la roca i forma un petit bassal al camí.

dimarts, 15 de novembre del 2011

DATUM ETRS - 89

Des de la subcomissió de la International Association of Geodesy per al marc de referència europeu (EUREF), i seguint la seva primera resolució adoptada a Florença el 1990, es recomana que els països europeus adoptin el sistema ETRS89 (European Terrestrial Reference System 1989). L'adopció d'aquest sistema geodèsic de referència tridimensional, emprat com a estàndard per a la georeferenciació GPS d'alta precisió a Europa, ha de permetre la georeferenciació única d'elements dins la comunitat europea i una major interoperabilitat de la informació geogràfica i dels sistemes de posicionament global.

Per aquests motius crec oportú, que a partir de demà dia 16 de novembre de 2011, totes les noves dades de georeferenciació dels meus articles publicats a partir d'aquesta data, estaran relacionats amb aquest nou Datum ETRS89, en lloc del WGS84 com fins ara es venia fent.

Aprofito l'avinentesa per saludar-vos a tots els que feu possible amb les vostres visites, que aquest bloc segueixi mostran noves imatges de tota la comarca del Bages, i en especial col·labori en mantenir viu el patrimoni cultural català.

Moltes gràcies a tothom.

Joan Escoda i Prats.



dilluns, 14 de novembre del 2011

EL TORRENT DEL CASTELLOT













El TORRENT DEL CASTELLOT, neix al peu del Castellot i aboca les aigües a la Riera de Nespres (Mura). El Castellot de 657 mts, es troba situat al costat dret de la pista forestal que va de Mura a Santa Creu de Palou, un cop passat el corral de la Quebeca.
A la part mitjana i inferior d’aquest torrent, es troben totes aquestes barraques de vinya, les quals servien d’aixopluc en temps passats, per els pagesos de la zona i com no també, per guardar els estris del camp.
He cregut convenient mostrar-vos una sèrie d’aquestes barraques, doncs el seu estat de conservació, les fa dignes de fer-hi una visita.
Al torrent del costat també podrem gaudir d’una espècia de cisterna que recull l’aigua del torrent i que sembla ser, podria tractar-se d’una font o bé, com a rec pels conreus propers.
Hi ha qui diu que això és la Font del Turu. Jo en tinc els meus dubtes, ja que parlant amb persones de certa edat del poble de Mura, m’asseguren que la font del Turu, és la que es troba situada a sobre de Cal Biel.
A continuació us deixo les coordenades de tots aquests indrets, per si voleu gaudir-ne algun dia.
BARRACA 1 410 mts. 31T 413470 4617198
BARRACA 2 432 mts. 31T 413404 4617110
BARRACA 3 416 mts. 31T 413370 4617209
CISTERNA 418 mts. 31T 413462 4617154

dimarts, 8 de novembre del 2011

FONT DELS CODOLOSOS (Font de l'Estel)











La Font dels Codolosos 709 mts. 31T 414581 4614918 es troba situada en el torrent dels Codolosos. Les noves generacions l’han batejat amb el nom de La Font de l’Estel, però jo la seguiré anomenant dels Codolosos, perquè penso que la toponímia es té de conservar, i fer servir la dels nostres avantpassats. Aquí la modernitat està fora de lloc.
Si pot accedir per diferents llocs, però hi fet servir la ruta que parteix del Collet del Reixac en direcció al camí antic de Terrassa a Mura.
Passats uns 200 m, del esmentat collet, surt un caminoi a la dreta que quasi no es veu. Seguint aquest camí uns 400 m, trobareu una cruïlla a la dreta que baixa al torrent, al cap d’uns 100 m, trobareu la font.
Aquest indret fou utilitzat per emboscats durant la guerra anomenada civil (1936-1939).
Si seguiu un estret camí que hi ha en la zona de les taules, arribareu al fons del torrent, on podreu gaudir d’una petita presa per abeurar totes les bestioles de l’entorn.
Collet del Reixac 414474 4615430
1ª Cruïlla 414517 4615374
2ª Cruïlla 414588 4615146

dijous, 6 d’octubre del 2011

BALMA DE LA LLOMA DE LABÉM




La balma de la Lloma de Labém, es troba situada dins el terme municipal de Mura. Es tracta d’una balma molt poc coneguda en l’actualitat, degut a que el seu accés és molt emboscat.
Documents dels anys 1920, ja parlen d’aquesta contrada.

dijous, 22 de setembre del 2011

ERMITA DE SANT JOAN DEGOLLAT




L'ermita de Sant Joan Degollat 563 mts. 31T 406860 4649956 pertany al municipi de Puig-Reig (Berguedà).

No hi han dades documentades dels seus orígens.
Al segle XVIII era una capella rural depenent de Sant Martí de Puig-Reig.

La planta és d'una sola nau de forma rectangular, sense absis i orientada de llevant a ponent.

La coberta de la nau és de volta de pedra de construcció tardana, i clarament apuntalada.

La capçalera és plana amb una finestra de doble esqueixada, igual a la que hi ha al mur de ponent.

La porta està situada al mur de mijorn, amb arc de mig punt i adovellada.

Els murs de l'exterior de l'església, están fets amb carreus de mida gran i ben treballats.

Podem afirmar que es tracta d'un edifici construït en època romànica tardana, quasi en periode gòtic.


També se sap que l'any 1905 la va visitar l'excursionista Cèsar August Torres, i que va trobar-hi un retaule dedicat a Sant Joan, que va desaparèixer durant els primers anys d'aquest segle.

dilluns, 19 de setembre del 2011

COVA DEL FRONTAL



Aquesta cova es troba anunciada com podreu comprovar en aquestes fotografies, en el hall del Consorci de les Valls del Montcau (Mura), en que explica que els primers vestigis documentats pertanyen al neolític (5.500 - 2.200 aC) i es troben en coves com la de Sant Esteve o la del FRONTAL.
Quina llàstima, ningú sap on és. Es creible això?.
Ja fa temps que vaig al darrera de localitzar la COVA DEL FRONTAL, pel que es veu, es tracta d’una cova única al Parc de Sant Llorenç del Munt, segons comenta en Jordi Guillemot al seu web:
També podeu trobar més informació al web de la Generalitat de Catalunya
Bé quan dic informació, em refereixo a quatre fotos, i que es troba situada dins la demarcació de Mura i cap més informació.
M’oblidava, es troba un apartat dins aquest web, que diu textualment: Per a més informació sobre aquest jaciment poseu-vos en contacte amb el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
No cal que perdeu el temps, la resposta que em van donar va ser:
Benvolgut Joan,
Tenim algunes informacions d’aquesta cova però no disposem de la seva localització concreta.
Ho sentim.
Albert Sierra i Reguera
Responsable d’Innovació i Comunicació
Servei de Suport Tècnic i Inventari.
En vista de l’èxit, vaig pensar que el Centre Excursionista de Catalunya em sabrien donar raó de la seva ubicació, i els hi vaig escriure un correu electrònic demanant informació al respecte.
La seva resposta fou la següent:
Bona tarda Sr. Escoda: La secretaria del Centre Excursionista de Catalunya em passa el seu correu electrònic en el que demana informació sobre la cova del Frontal per si li puc proporcionar alguna dada.
Sóc membre de la secció d’espeleologia (ERE) del CEC i co-administrador del web www.espeleoindex.com
(visualitzar millor amb Mozilla Firefox o Google Crom), on des de fa tres anys estem fornint una base de dades de totes les cavitats subterrànies de Catalunya.
Davant la seva pregunta sobre la cova del Frontal ni tant sols tenia informació de la seva existència. He estat cercant per la xarxa i he trobat una fitxa completa sobre ella a www.elcaudelguille.net
(naturalment i com ja sap, no hi consta la seva situació).
La descoberta i exploració d’aquesta cova va ser feta per membres del Centre Excursionista de Terrassa cap allà el 1997 i tinc alguna relació d’amistat amb ells, però m’imagino que no volen donar la localització per protegir la cavitat, tant les formes litogèniques com les restes arqueològiques que sembla s’han trobat.
En resum, un cas en tot similar a la Cova Regal-Marcet. No sóc ningú per jutjar el procediment i el secretisme que han decidit prendre els descobridors. Però tard o d’hora aquestes coses sempre s’arriben a descobrir.
Lamento no poder ajudar-lo, però és que no sabem absolutament res i m’imagino que a mi, malgrat la relació, tampoc em dirien res si els hi preguntés.
Cordialment
Josep-Manuel Miñarro (Barcelona)
Després vaig pensar que tal vegada els Senyors del Consell Comarcal del Bages em donarien alguna esperança, i els hi vaig adreçar un correu, on la seva resposta fou la següent:
Hola Joan,
Gràcies per contactar amb nosaltres. Tot el que puc dir sobre aquesta cova és que sabem de la seva existència ja que un espeleòleg, que no recordo el nom però se que treballa a la UAB, la va descobrir i batejar amb el nom de Cova del Frontal. Tanmateix no s’ha fet pública la localització exacta.
Sento no poder ser de més ajuda.
Salutacions.
Carme Vélez Casellas
Tècnica de l’Àrea de Turisme del Consell Comarcal del Bages.
No perdo l’esperança i aquest cop, escric un correu al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.
La resposta que n’obtinc és aquesta:
Joan,
No ho sabem. Hem intentat esbrinar-ho per temes d’inventari i no ho hem aconseguit.
No en tenim cap dada. Creiem que en Guillemot no ha comunicat les dades a ningú.
Sembla que és una cavitat amb un cert interès, si aconsegueixes informació t’agrairem que la comparteixis amb nosaltres per tal de poder fer-ne la catalogació i posterior seguiment.
Josep Canals i Palau.
Per últim dirigeixo un altre correu al Sr. Guillemot (suposat descobridor) i la seva resposta va ser:
Hola Joan,
Ara com ara el que hi ha publicat sobre la cova del Frontal és tot el que puc donar a conèixer i les raons que hi ha escrites ja les coneixes. Em sap greu, perquè d’entre d’altres coses en podries fer un bon reportatge fotogràfic de qualitat, com els que fas habitualment. Sento que les experiències que vaig tenint em demostrin que és la millor forma de preservar aquest i altres jaciments: la cova però, està allà i cadascú és lliure de fer el que li plagui amb ella, per descomptat.
Espero que estiguis del tot recuperat.
Salutacions
Jordi Guillemot.
També hi dirigit correus electrònics al Centre Excursionista de Terrassa, i al Centre Excursionista de Sabadell, no obtenint fins ara cap resposta per part d’aquestes dues entitats.

Senyors això és fer país, el demès són histories.
Visca la cultura, i visca el secretisme.
Per creure totes aquestes respostes, hi ha que viure-les.
Com més ignorants siguin les persones, millor pels politics.
Com deia aquell: VISC A CATALUNYA

dijous, 8 de setembre del 2011

CATALUNYA CONECTA



S’inicia la construcció d’un nou centre de telecomunicacions al paratge de “Arengada”, en un turó elevat entre 100 i 200 metres sobre el poble de Mura (Bages). Des d’aquest emplaçament es divisa, al nord, el paratge de Les Escomes i cap a l’est, la població de Mura.
El nou centre quedarà constituït per una torre, de 30 m d’alçada, que suportarà els elements de transmissió, situada a dins d’un tancament metàl·lic, i una edificació composada per una caseta prefabricada de 2,48 x 3,98 m2en planta i 2,50 m d’alçada, on s’ubicaran els equips electrònics de comunicacions
La nova torre s’ha dimensionat, per tal de donar cobertura a tot el terme municipal, permetent instal·lar tots els serveis de radiocomunicacions pel municipi en una única infraestructura. S’han tingut en compte els nous serveis de difusió de televisió, accés a Internet de Banda Ampla Rural i telefonia mòbil que s’hauran d’instal·lar, així com la necessitat tècnica d’enllaçar amb altres repetidors, determinant que l’alçada de 30 m, és la mínima per englobar tots els serveis i salvar amb solvència el desnivell existent.
Per minimitzar l’impacta visual, esta previst pintar la caseta de color terròs RAL 7034, i la torre amb color verd mat RAL 6005, permetent que aquesta quedi dissimulada entre els arbres del voltant , i quedant únicament visible a curtes distàncies de la carretera.
Esta previst que el nou centre estigui finalitzat en 2 mesos.

dissabte, 20 d’agost del 2011

EXPOSICIÓ DE PINTURES D'IGNASI VERDÓS

El pintor terrassenc IGNASI VERDÓS fa molts anys està temporalment establert a Mura i de tant en tant l'Ajuntament, li patrocina una exposició de la seva pintura.

Aquesta tarda tindrà lloc en el propi Ajuntament de Mura l'exposició, i estarà oberta dissabtes, diumenges i festius des del 20 d'agost al 11 de setembre inclusius, per els matins de 12 a 2 i per les tardes de 6 a 8,30.

Verdós en aquesta exposició presenta una sèrie de notes i teles de petit format, fetes en els entorns de Mura i el Parc de Sant Llorenç on moltes d'elles, li servien per crear unes obres mes grans en el seu estudi.

Aquestes obres en aquesta ocasió i excepcionalment els hi ha posat uns preus AD-HOC especialment per a dos motius, un per donar als muratans una ocasió de poder adquirir aquestes a uns preus molt reduïts i l'altre i no menys important, es per marcar una diferència i un tall en la seva trajectòria de pintor entre les obres de la primera època, a la pintura que actualment fa.

Es per això, que edemes de les obres de petit format presentades al Ajuntament, exposarà en el seu estudi taller de Mura en el carrer Nou num. 30, unes 40 obres de mides més grans de la primera època, i segons ell a un preu únic molt assequible per a liquidar unes pintures i una tècnica postimpressionista que actualment ja ha superat.

El pintor sempre te de tractar cercar una evolució i per això en Verdós, vol deixar unes obres creades des dels seus inicis en el poble i en els seus entorns on les va pintar.
Ell diu: "Un dels símptomes de fer-se vell, (i jo ja ho soc), es el guardar quantitat de coses i records, com si tot podessis controlar per endur-ho al altre barri. Jo en aquest cas m'agrada la renovació tant espiritual com material i guardar lo estrictament necessari em allibera i em rejoveneix".

Aquests motius li provoquen fer aquesta quasi subhasta de les seves primeres obres, i eixís passar pàgina d'una època, per renovar-se amb unes noves creacions pictòriques.

Si voleu més informació del artista pintor, podeu visitar la pàgina web:

www.artverdos.com

dimarts, 9 d’agost del 2011

ROCA ENCAVALCADA

La Roca Encavalcada 946 mts. 31T 4 17947 4613300 es troba situada al costat de l'Agulla Petita de les Fogueroses. És un pont natural, possiblement el més bonic de la muntanya de Sant Llorenç del Munt.

COVA SIMANYA







Simanya podria venir de "sima magna", que en català medieval hauria fet "sima manya" (sima gran), exactament com "Carlemany" vol dir "Carles el gran o el Magne", i "Campmany" és tant com dir "camp gran", i com "Montmany", en el mateix Vallès i no massa lluny d'aquí, significa "muntanya gran". I de la "sima manya" la gent, tot seguit, n'haurient fet "Simanya", que és molt fàcil de dir.

La cova Simanya 31T 417521 4614068, situada al vessant est del Montcau a uns 870 mts. d'altitud, és una de les més accesibles i visitades d'entre les 163 cavitats catalogades al massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac. Els seus 372 mts. de recorregut la converteixen en la cova més llarga del massís.

La cova Simanya i d'altres que es troben a una altitud similar són ja cavitats testimonials o residuals, formades durant els primers estadis erosius del massís quan aquest encara no havia estat profundament disseccionat per la xarxa hidrològica. Actualment el nivell de desguàs on brollen les fonts més cabaloses està situat molt més avall, entre els 350 i els 450 mts, prop de les poblacions de Mura i de Rellinars.