dissabte, 2 d’agost de 2014

COLÒNIA SOLDEVILA

















































COLÒNIA SOLDEVILA  319 M. 31t 407602  4637537

Colònia fabril a la dreta del Llobregat, a 3,5 km. al nord del poble, sorgí prop de l´església romànica de Sant Esteve (s.XII), ampliada i modificada modernament. Fou al 1890 que Josep Soldevila comprà les terres del mas Lladó per fundar la colònia, amb la construcció de la fàbrica i del començament del carrer Vell. El 1922 hom acabà el carrer Vell i construí el Nou, i nous equipaments.
Aquesta colònia ha tingut una rica activitat cultural, amb l´Esbart Dansaire Sant Esteve (1948), la Coral Sant Esteve (1963) i el grup de teatre Sant Esteve (1933), que escenifica Els Pastorets d´ençà de 1948.
Actualment hi ha instal·lada l´empresa TEXPACK.


  

HISTÒRIA

L'origen de la colònia Soldevila ens remet a Josep Soldevila Casas, fill de Pere Soldevila -un important industrial tèxtil del segle XIX-, que fou qui comprà, l'any 1890, els terrenys del mas Lledó, a tocar del riu Llobregat -1 km al nord de La Rabeia-, per a construir-hi, primer, una fàbrica de filats i teixits de cotó que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia i, seguidament, un conjunt d'habitatges per encabir els treballadors de la fàbrica.

La fàbrica es començà a construir l'any 1894 i es posà en funcionament el 1897. Dos anys després, el 1899, ja foren construïts els primers pisos pels obrers. Ben aviat s'alçaren nous habitatges i, a la vegada, diferents serveis i equipaments per a ús de les famílies de la colònia. L'any 1910 acabaren les obres de construcció dels pisos del carrer Vell que arribaven fins al cafè-teatre, que era el centre de lleure i esbarjo de la gent de la colònia. El 1922 s'estrenaren la resta d'habitatges del carrer Vell i els pisos del carrer Nou. En total, 74 habitatges on vivia la gent de la colònia; majoritàriament famílies nombroses que treballaven, tots plegats i des de ben petits, a la fàbrica.

El conjunt urbanístic de la colònia fou construït molt a prop de l'església romànica de Sant Esteve (del segle XII), motiu pel qual la colònia Soldevila també ha estat coneguda com a Sant Esteve o colònia de Sant Esteve. En el conjunt de la colònia, l'any 1930, ja hi vivien 400 persones. En aquells moments Balsareny, incloent-hi les colònies que formen part del seu terme, era la quarta població, en nombre d'habitants, del Bages, darrere de Manresa, Sallent i Cardona.

Després de la Guerra Civil i els anys més durs de la postguerra la colònia seguí creixent. L'any 1950 a la fàbrica de la colònia hi treballaven 650 persones. Aquesta situació de plena ocupació dels pisos de la colònia es mantingué fins la dècada dels seixanta, quan es feren palpables els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Fou també durant els anys cinquanta i seixanta quan la vida cultural de la colònia prengué més embranzida: el 1948 aparegué l'esbart dansaire Sant Esteve i es començaren a escenificar els Pastorets. L'any 1963 aparegué la coral Sant Esteve.


L'any 1960, el 80% de la població activa de Balsareny encara treballava en el sector tèxtil. A partir d'aquest moment, aquest percentatge s'anà reduint. L'any 1966 tancaren les fàbriques del Molí i Vilafruns i les que seguiren funcionant anaren patint constants episodis de crisi i reduccions de personal. L'any 1983, a la colònia Soldevila ja només hi treballaven unes 150 persones. Finalment la fàbrica tancà l'any 1993.

divendres, 4 de juliol de 2014

ASSETJEMENT PSICOLÒGIC PER PART DE DOS VEINS DEL CARRER ESTIMBARONS DE MURA



Estimats amics, ja fa qüestió de dos anys que tant la meva esposa com jo, venim suportant tota una sèrie de maltractaments psicològics, per part de dues famílies de la nostra Comunitat de Veïns del carrer dels Estimbarons de Mura.
Després de moltes denúncies fetes per aquestes persones, davant la Comandància dels Mossos d'Esquadra de Manresa, i per motius totalment irracionals, i sols amb ganes de fer-nos la vida impossible, passo a explicar-vos, una petita ressenya de com en succeït aquests incidents:
Fa vuit anys que vivim a Mura, els primers sis anys en estat a nivell cordialitat, excel•lents.
Fa 2 anys que tenim dues famílies, a cada costat nostre, que no paren de provocar-nos problemes. Es tracta de dues famílies, que es veu que, no poden viure feliços sense posar-se a la vida dels demés, i provocant situacions extremes fora de tota lògica.
El motiu principal és que els molesta i causen problemes, dos ambientadors (Ambipur) situats a l’interior de casa nostra, i segons manifesten els entra l’olor per les finestres de casa seva, produint problemes seriosos al seu fill.
L'últim cas ha estat la agressió per part d’aquest veí del costat dret de casa nostre, a la meva esposa Pilar. Després de trencar-li una costella, i insultar-la, encara te la cara dura de posar una denúncia tant ell com ella, davant el Jutjat de Guardia de Manresa dient; que la meva esposa el va agredir a ell i al seu fill, i els va tirar al mig de la carretera. I per més inri, la seva esposa ens denuncia, perquè segons diu aquesta Senyora, quan anàvem cap a casa nostre ens va preguntar que havia passat amb el seu marit i fill, hi nosaltres sense més, la vam agredir amb un moneder o un mòbil. Quan tot això és totalment al contrari. Cap de nosaltres som capaços de posar la mà a sobre de cap persona, i menys a un veí.
Aquests personatges es veu que encara no saben els perjudicis que els hi pot portar fer una denúncia falsa. Ara bé, tampoc ho saben els seus satèl•lits de l’altre costat esquerra de casa nostre, que col•laborant amb aquests irresponsables, actuen com a còmplices d’aquests afers.
Com encara soc o som, dels qui creiem en la Justícia, esperem que aquesta posi a cadascú en el lloc que li pertany.
Des d'aquí vull agrair a tot el Cos de Mossos d'Esquadra de Manresa, el seu comportament, consells i la seva ajuda incondicional. Sense el seu recolzament, se’ns faria molt difícil aquesta situació. 
Per tant hi cregut oportú, que tothom s'assabenti del que passa en un poble tant apreciat per nosaltres i per molts que venent a visitar-nos els caps de setmana.
Mura, i nosaltres agraïm la vostra solidaritat, davant d’aquests moments difícils en que la nostre Família Escoda estem travessant. Amb la vostre ajuda, ens sentim recolzats.
Gràcies amics per la vostra comprensió.

JOAN ESCODA I PRATS
MURA.

dimarts, 24 de juny de 2014

MINA DE SAL DE CARDONA






















La Muntanya de Sal de Cardona creix cada any, ocupant una depressió del terreny amb forma d'el·lipsi allargassada amb una extensió de terreny de 1800 m de llargària per 600 d'amplada i una superfície de 100 ha, amb unes característiques naturals que l'han fet mereixedora de ser inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya.
Els afloraments de sal es localitzen dins aquesta depressió, i per això fou coneguda antigament com el Salí, i actualment ho és com a Vall Salina.
La seva constitució el fa extremadament fràgil i susceptible de ser modificat per qualsevol acció antròpica. A més, el conjunt de les formacions geològiques de la Vall Salina, amb processos erosius que actuen sobre els singulars afloraments salins, constitueixen una unitat morfològica de grans valors paisatgístics, als quals s'afegeix l'elevat interès sociocultural, que el lliga a l'evolució i idiosincràsia de la vila de Cardona.
Els dipòsits salins de Cardona pertanyen a l'anomenada conca potàssica catalana. La deposició de les sals tingué lloc a finals de l'Eocè com a conseqüència de l'aixecament del Pirineu i del pas restringit d'aigua del mar a la conca. Tot plegat va desenvolupar una gran llacuna interior alimentada ocasional o periòdicament per les aigües marines, l'evaporació de les quals va crear una densa massa d'aigua sobresaturada en sals, Es tracta d'un singular aflorament geològic que, per les seves característiques, és únic a Catalunya.

dijous, 19 de juny de 2014

RUTA ENERGÈTICA DE SANTA MAGDALENA (Talamanca)





ES POSA EN MARXA LA RUTA ENERGÈTICA DE SANTA MAGDALENA

El passat dissabte 17 de maig va tenir lloc la primera edició de la Ruta energètica de Santa Magdalena. Aquest itinerari per diferents llocs de Talamanca és una iniciativa de l’historiador Jordi Piñero, sorgida a partir d’una idea d’Ester Tarín, responsable decàmping la Tatgera, i que compta també amb la col·laboració de Montse Castarlenas, de l'Aloer. Es tracta d’un tipus de visita diferent, que pretén acostar-se als llocs històrics i al paisatge des d’una visió holística, cercant un contacte profund amb la natura i amb els indrets que són portadors de tradicions ancestrals. La visita combina uns continguts històrics rigorosos amb un enfocament més intuïtiu i sensitiu, que incorpora coneixements de la geobiologia (el saber derivat de l’antic art dels saurís), la geometria sagrada, el món dels arquetips o el simbolisme... L’objectiu és que els visitants puguin experimentar per ells mateixos l’energia d’un determinat indret. El punt central d’aquesta visita és l’església de Santa Magdalena de Talamanca, actualment en procés de restauració. Per això el fil conductor gira entorn de la figura de Maria Magdalena, incidint sobretot en el seu significat arquetípic com a representant d’una sacralitat femenina primigènia, derivada de l’antic culte a la Deessa Mare.
Aquesta primera edició de la ruta, que va comptar amb 23 assistents, tant del mateix poble com de fora, va començar a la plaça de la Creu, que és el punt més elevat del poble. Aquí es van comentar algunes nocions sobre les primitives religions còsmico-tel·lúriques, que en part han subsistit per exemple en el ritual de beneir el terme. També es van fer algunes interpretacions sobre el suggerent simbolisme de la creu vinguda de Portugal que ara es troba en aquest indret. Seguidament, al castell es va visitar la necròpolis de tombes antropomorfes, testimoni de l’origen del poble com a lloc sagrat de tradició pagana en un punt de connexió entre la Terra i el Cel. A través d’un recorregut per l’església parroquial de Santa Maria es van introduir les principals nocions sobre el funcionament energètic d’una església i es van experimentar alguns dels punts energètics del temple. La visita va acabar a la capella de Santa Magdalena, que es troba situada en un punt energètic d’una gran intensitat, al centre d’una vall en forma de cercle on hi conflueix el tel·lurisme de la zona. Aquí els assistents van tenir una bona estona per experimentar i sentir les emanacions de la terra, que es poden notar per exemple com una força que ens empeny i ens provoca un balanceig. Per acabar la visita es van comentar diverses imatges de Santa Magdalena, que van donar peu a parlar del mite, les llegendes i la iconografia d’aquesta santa, vinculada amb l’antiga deessa Isis i amb l’estrella Sírius, o bé de la creu processional gòtica que actualment es troba exposada al Museu Comarcal de Manresa.
Vist l’èxit d’aquesta primera sortida s’ha previst fer-ne una segona edició el diumenge 1 de juny. Per poder-la fer cal inscriure’s prèviament. Més endavant és previst que se’n facin noves convocatòries, que s’anunciaran oportunament. També hi ha la possibilitat de concertar visites per a grups. Aquesta Ruta forma part del cicle de visites a “llocs tel·lúrics i espais sagrats del Bages”, que inclou dos itineraris més: “la Seu de Manresa, lloc tel·lúric i sagrat”, i “Paisatges ignasians, els llocs que van inspirar sant Ignasi a Manresa”

Per més informació, visiteu https://sites.google.com/site/jordipinerosubirana/