dimarts, 3 d’abril del 2018

SANT FELIUET DE SAVASSONA
































SANT FELIUET DE SAVASSONA   650 mts. 31T  445348  4645484
Església romànica construïda als segles X-XI i reformada al segle XVI. El turó conserva vestigis que van del neolític a l'època medieval. Jacint Verdaguer va realitzar diverses excursions d'interès literari pels engorjats del Ter, Savassona i Casserres, que li proporcionaren un abundós material a per la seva obra.

Eixes muntanyes de Savassona, on hi entrellacen ses branques amb bona germanor el roure revellit i la revellida alzina, el teix sempre verd i el pi de rodona capçada, amagant les roques vermellenques i la terra amb sos braços i fullatge, són les que divideixen la Plana de Vic de les Guilleries, la terra de la gent de l'art del camp, senzilla i reflexiva, i la dels pastors i llenyataires; l'encontrada on nasqueren tants homes eminents en ciència o santedat i la comarca on feren niu multitud de bandolers. (Pròleg al Castell de Savassona, novel·la de Joaquim Salarich i Verdaguer).

PEDRA DEL SACRIFICI
La tradició popular diu que a sobre d'aquesta pedra es feien sacrificis humans i d'aquí li ve el nom. També es parla de que era un dels llocs on les bruixes feien els seus aquelarres.
Es el jaciment de més renom de Savassona que va ser excavat al 1960 i al 1976 proporcionant una complexa seqüència estatigràfica de la que s'hi poden deduir tres horitzons culturals. Els materials resultants de les excavacions es conserven al Museu Episcopal de Vic.
Es pensa que en època medieval es feia servir com a lloc d'habitatge adosat a la roca sobre la que es recolzaria la teulada. D'aquesta època medieval s'han trobat restes de ceràmica tosca feta a mà corresponents des de l'Edat de Ferro-Ibèric Antic a l'Edat de Ferro-Ibèric Ple (650-200 a.C.).
Les restes de dos sepulcres de fossa en estrats més profunds indiquen que va ser un lloc d'enterrament del Neolitic Final al Calcolític (2500-1800 a.C.).
Destaca la troballa d'un esquelet molt ben conservat d'una dona d'uns 25 anys. Sobre una mostra d'aquest esquelet es va fer la primera datació a la península ibèrica mitjançant el Carboni 14 amb un resultat d'una antiguitat d'uns 4500 anys (2345 + 140 anys a.C.).

PEDRA DE LES BRUIXES
La pedra de les Bruixes és la que presenta una més gran densitat i diversitat de gravats de les que es poden trobar a Savassona. Les atribucions cronològiques més freqüents van des de l'època del Bronze fins a moments medievals tot i que no hi ha estudis precisos al respecte. Pel seu interès patrimonial té concedit el grau de protecció BCIN (Be Cultural d'Interès Nacional).
Es poden observar gravats de formes aïllades i també formant combinacions d'elements de caràcter simbòlic, molts d'ells sense una interpretació clara.
L'erosió natural i aparició de falgueres, molses i líquens a sobre de la pedra ha comportat problemes de degradació que van fer que durant l'estiu del 2012 un equip d'arqueòlegs hi desenvolupés treballs de neteja i consolidació consistents en una neteja mecànica de la superficie de la pedra amb aplicació d'agents biocides impregnats en pasta de paper que en enretirar-se deixa la pedra lliure d'aquells organismes que posen en perill la seva conservació.

PEDRA DE L'HOME
Els gravats més espectaculars dels que es van trobar a Savassona és el de la figura d'un home, es tracta d'una figura amb un traç molt ben marcat, un cap molt gran, on s'han dibuixat només unes incisions que representen els ulls i la boca o el nas. Les formes són desproporcionades i simples. Sembla asexuada encara que alguns estudis li atribueixin sexe femení. Les formes del cos estan poc definides i només es distingeixen els membres i el cap, sense cap altre diferenciació o detall de la seva fisiognomia.
A la mateixa pedra hi veiem moltes marques i ben diverses però sobresurt una combinació d'elements al voltant de la figura humana que vol representar una cabra o animal semblant. La Pedra de l'Home te concedit el grau de protecció BCIN.
La figura antropomorfa estava especialment afectada per les molses, les algues i els líquens.

dimarts, 13 de març del 2018

BOSC DE LES CREUS


















   JULENQUES


    






BOSC DE LES CREUS  512 Mts. 31T 396558  4610663

Aquest projecte artístic fou creat per Marc Sellarés, bomber i artista com a projecte de dol pel incendi del 26 de juliol de 2015 al municipi d'Òdena.
Va tardar exactament un any en acabar aquesta obra, fent la última creu de 12 mts. d'alçada i va ser la número 1293 que coincideix amb el nombre d'hectàrees cremades per aquest incendi, ocupant una superficie intervinguda d'unes 4 hectàrees.

JULENQUES  479 Mts.  31T 396103  4610756

Es tracta d'una masia de planta baixa i planta pis amb cobert adossat i tres coberts aïllats de planta baixa, en els quals encara es conserva bona part de l'estructura de les tines de vi. El cobert que es troba situat més a l'oest conté 8 tines. El que es troba en un pla superior conté 4 tines, i el que queda davant la masia, en conté també 4. 
El conjunt es troba en estat ruinós, tot i que es conserven part dels murs de la casa, i bona part dels murs dels coberts i de les estructures de les tines.


dimarts, 6 de gener del 2015

REFLEXIONS DEL MEU GERMÀ




Tornant de Mura i al caure el Sol, ja cap a Vacarisses, hi estat tot el camí reflexionant, acompanyat d’una música relaxant en el cotxe, que m’ha fet possible pensar amb la vostre decisió, a fi de deixar definitivament el vostre idíl·lic poble de Mura, per anar-vos a Moià.
Jo com a germà, i amb 11 anys més que tu, vull comprendre la teva decisió, sense deixar d’entendre el teu caràcter.

Vàreu arribar a Mura, un 7 de gener de 2006, creient que trobaríeu el somni de la vostra vida.

Un poble petit, amb cases típiques de pedra, hi ha on trobar l’assossec per després de la vostra jubilació. Tot era una joia, i en definitiva el volgué col·laborar amb moltes coses d’aquest poble.

No us va costar pas gaire conèixer els mandataris, veure des del punt on podríeu introduir els vostres pensar. Inclús tu Joan, et vas  presentar com a candidat a les eleccions municipals.

Tot això era obertura del teu caràcter. Però el temps va anar passant, fins que un bon dia vàreu conèixer els vostre veïns i vàreu creure, que serien els vostres germans. Fins i tot amb una intimitat, de no tindre un no per a ningú.

Us venien a demanar fins i tot, alls per la picada, perquè se’ls havien acabat, o bé el pa per sopar, perquè no havien tingut temps d’anar ha comprar-lo.
Vàreu fer de les dues cases, una sola família. Sortíeu junts a caminar, en fi, “el nova mas”. Però ve un dia, en que les coses es començant a torçar. Els veïns de l’altre costat, es  van queixar, de que els molestava l’olor dels ambientadors que teníeu per mantenir l’aire sà dins casa vostra. Un altre qüestió, que els gossos també els amoïnava que bordessin, que la televisió anava molt forta, etc, etc.

Primers problemes d’uns veïns que van començar la lluita en contra, arribant fins i tot a l’odi i la venjança.

Els Mossos d’Esquadra, estaven tips de pujar des de Manresa a Mura, per les denúncies rebudes per part d’aquestes persones. La cosa cada dia anava a més, fins i tot van arribar a falsejar violència, mal tractaments i agressions per part vostra, arribant al punt de tenir que fer front a diferents judicis instats per aquests personatges.

Cada dia era un calvari més dur. En alguna ocasió vaig ser jo, qui et deia: Joan, deixeu-vos d’estar amb aquest veïnat, ignoreu-los, son ells els qui volen acabar amb vosaltres. Feu com aquell que mai els han vist. No vulgueu ser com ells. Arribarà un dia que el veïnat de Mura pensarà que vosaltres sou els culpables. ¡¡ No ho vulgueu ¡¡.

Heu tingut la gran decepció dels que vàreu creure amics vostres de debò, i això per a vosaltres ha estat una bufetada de les més grosses que mai haguéreu pensat.

Un dia us vaig sentir ha dir, que n’estàveu tips d’aquesta gentussa, i que tant de bo, els perdéssiu de vista per a sempre.

Avui que hi vingut per ajudar-vos  ha desmuntar les estanteries del vostre garatge, i guardar totes les eines, que a tu tan t’agraden per trastejar amb els cotxes i fer-te tu mateix les reparacions en que tant gaudeixes.
Tinc de dir-vos, que fins i tot jo, avui sento una gran alegria de veure, que deixeu aquest maleit carrer, per coses que mai tingueren d’haver passat.

Joan i Pilar, us prego si em permeteu, que canvieu el rumb del vostre pensar, i deixeu que tota aquesta gent, visquin a la seva manera.

Estreneu poble i veïnatge, hi penseu que ja no existeixen. Sigueu feliços en el vostre MOIÀ i esteu segurs que serà bo, per la vostra salut i ànima.

El vostre germà que molt us estima...

Jesús Escoda i Prats.