dimarts, 9 de juny del 2020

EL PUTXOT






























El Putxot  31T  401955  4632166  495 mts.

El barri d'El Putxot pertany a Castellnou de Bages, és un conjunt arquitectònic format per deu cases alineades i orientades a xaloc, que va formar-se al llarg del segle XVIII.
Totes les cases presentaven unes característiques similars, que es podrien desgranar de la següent manera: una coberta a dues aigües amb el carener paral·lel al frontís, les parets són de pedra sense carejar i argamassa, amb carreus irregulars als eixos entre façanes. Al frontís, el portal sol ser de llinda plana de pedra amb carreus als brancals o bé amb l'emmarcarament de rajols ceràmics. El pis consta de dues finestres de llinda de pedra sola. A la zona de les golfes trobem finestres com les descrites anteriorment, fins i tot, finestres de dimensions considerables d'arc de mig punt que podrien haver format una petita galeria superior. La façana de mestral presenta planta baixa, pis i golfes, però l'actual desnivell del terreny cobreix la zona inferior de la majoria de les cases. Alguna d'aquestes cases conserva una entrada i un balcó a aquesta façana. Al pis es poden observar finestres de dimensions més petites, però totes decorades amb llindes i carreuons o amb rajols ceràmics. Aquesta zona de mestral contenia habitualment les tines per a la conservació del vi.

Aquestes cases estavent habitades per famílies que es feien càrrec de les terres dels voltants.
Els noms de les cases eren els següents:

Cal Guenyo, Cal Pau Florit, Cal Pere Ros, Cal General, Cal Tinoi Petit, Ca la Coloma, Cal Menja Bacallà, Cal Nofre d'El Putxot i Cal Caricas. 

La riquesa de la zona i de les cases en aquells temps, es basava en la vinya. Aquesta s'estenia pels vessants de les muntanyes i turons, per camps amb feixes. Amb l'arribada de la Fil·loxera a finals del segle XIX començà la gran decadència de la vinya i els terrenys. Pels vols de l'any 1930, El Putxot ja no es trobava habitat. Només un tal Josep Saladriguez, més conegut com el Guenyo, hi va viure fins l'any 1950, en una barraca gran al costat d'El Putxot, anomenada la Barraca del Guenyo.

EL GENER DE LA PLANA O VILLA CARMEN








El Gener de la Plana o Villa Mercedes  504 mts.  31T  440134  4640006

Pertany al municipi de Sta. Eugènia de Berga (Osona). Es tracta d'una antiga masia orientada a ponent, coberta a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana. El conjunt està en part reformat.
A la part de llevant, i adossat al mas s'hi construí una torre o petit castell, que forma tres cossos ben determinats i s'hi accedeix mitjançant unes escalinates laterals. Aquesta part de l'edifici s'anomena "Villa Carmen". Cal destacar-hi notables elements de ferro forjat, així com uns lleons alats de pedra picada situats als pilars d'entrada. L'edifici està envoltat per un ampli jardí i un llac artificial.

Consta des del segle XII amb el nom de Gener de Palou, per haver-se format dins l'antiga vil·la rural de Palou.
El Gener de la Plana formava part d'unes grans propietats de Santa Eugènia de Berga i era propietat del Bisbat de Vic.

Des del segle XVI estigué en poder d'una família de juristes i terratinents cognomenada Morillo, que abans del 1580 hi varen aixecar una capella forana o exempta dedicada a Nicolau de Tolentino. Era una capella de molta devoció en el veral i la parròquia de Santa Eugènia la visitava corporativament el dimarts de pasqua de resurrecció, quan la processó tornava de visitar els màrtirts de Vic.

A principis del segle XVII per cessió dels Morillo, condicionada a una redempció de censos, la propietat del mas i les seves terres va passar a les monges carmelitanes calçades del convent de les Davallades de Vic.
Les carmelites van ser propietàries d'aquesta finca fins la desamortització.

L'any 1837 va ser confiscada pel govern i posada a subhasta; aleshores va comprar tota la finca el Sr. Carbó, junt amb el mas Roure. Aquest va fer construir l'actual torre amb la inscripció de "Villa Carmen" i el jardí amb un gran llac artificial.

La història de Villa Carmen està envoltada de multitud d'anècdotes. Una de les més conegudes per la gent de Santa Eugènia de Berga, però no forçosament de la comarca, és que durant anys va ser la segona residència de Mercedes Carbó, que a finals dels anys seixanta es va fer famosa a tot Espanya amb el sobrenom de "la mamá del millón". El sobrenom li ve donat per haver estat una de les guanyadores d'un milió de pessetes al concurs "Un millón para el mejor" que presentava Jose Luís Pecker a TVE. Carbó va guanyar-se la simpatia de l'audiència, sobretot, quan va confessar que tenia una filla amb síndrome de Down i que participava en el programa per conscienciar el país de la problemàtica dels discapacitats psíquics. Carbó va estiuejar diversos anys a Villa Carmen.

dimarts, 15 de gener del 2019

COLÒNIA BORGONYÀ (Osona)




















COLÒNIA BORGONYÀ  524 mts.  31T  437414  4657287


ESGLÉSIA
L' 11 d'abril de 1898 es consagrà la nova capella i l'escola de nens amb la presència del bisbe de Vic. L'escola de les nenes es trobava en un altre edifici. Per a la construcció de l'església es va triar el mateix emplaçament que l'antiga capella. La seva situació, però, a un nivell més alt de la resta d'edificacions de la colònia i, sobretot, la seva gran alçada la fan destacar entre totes les altres construccions. L'any 1925, el Bisbat de Vic va donar permís per celebrar matrimonis, bateigs i enterraments a la capella de la colònia.

EVOLUCIÓ URBANA
El nucli original va aparèixer a tocar de la via fèrria, on es van construir els primers carrers d'habitatges obrers. En posteriors ampliacions, el nucli es va enfilar per la falda de la muntanya al voltant de l'antiga ermita, que s'havia convertit en l'església de la colònia. A la dècada de 1940 arriba aigua corrent a totes les cases de la colònia i es contrueixen els blocs del carrer Barcelona, i anys més tard els del carrer Girona. A partir del 1979 la colònia es traspassa al municipi i s'inicia la venda d'habitatges als seus estadants.
La fàbrica està separada del poblament per la línia del tren Barcelona-Puigcerdà i només s'hi accedeix per un seguit de túnels que superen el traçat del ferrocarril per sota. Pel darrere, l'elevació del terreny fa d'escull natural. Dins d'aquest món tancat es va desenvolupar un poblament ordenat a partir d'una acurada distribució de serveis i habitatges i voltat d'un singular enjardinament que recorda les construccions i l'urbanisme britànic. La jerarquia social es pot copsar en la distribució dels seus carrers i la tipologia dels habitatges. Aquests darrers es distribuïen entre els residents en funció del càrrec o de la feina que desenvolupaven a l'empresa. L'actual nucli de Borgonyà és el resultat de la urbanització inicial i de les posteriors ampliacions.

ELS SEUS ORÍGENS
La colònia de Borgonyà té els seus orígens en l'adquisició, l'any 1893, per part de l'empresa escocesa J&P Coats Ltd, d'un salt d'aigua situat al terme municipal de Sant Vicenç de Torelló. L'any 1895, en aquest indret, proper a l'antiga ermita de Borgonyà, es va construir la fàbrica i els primers edificis de la colònia. L'origen britànic de l'empresa és la raó per la qual a la comarca es coneix popularment com la colònia dels "inglesos", tot i l'origen escocès dels propietaris.
L'any 1903 es creà la Compañia Anónima de Hilaturas Fabra y Coats en associar-se l'empresa dels escocesos amb les famílies industrials catalanes Fabra i Portabella.
Borgonyà oferia recursos energètics, gràcies al riu Ter, bones comunicacions per l'arribada del ferrocarril el 1879, i la possibilitat d'abaratir costos mitjançant una mà d'obra preparada i més barata, allunyada de la conflictivitat social dels grans nuclis urbans.

SERVEIS
Fabra i Coats va dotar Borgonyà d'un seguit de serveis que la van fer única entre les colònies del Ter: església, escoles pels dos sexes, cooperativa, germandat d'assistència, casino, teatre-cinema, camp d'esports, fonda, barberia, baixador de ferrocarril, oficina de correus, cementiri, escola bressol i els serveis permanents d'un metge i una farmàcia pròpies. Són exemples d'un conjunt de serveis, inspirats per un aclaparador paternalisme i una forta tendència a l'autosuficiència, que no amagaven, però, una clara voluntat de control social.

POBLACIÓ
La població de Borgonyà va creixent i consolidant-se fins la dècada de 1950, moment en què arriba al sostre poblacional amb 862 habitants, amb un clar domini de població osonenca. Els veïns procedents de la resta de Catalunya i d'Espanya, així com de l'esranger, van perdent protagonisme. Anys més tard, Borgonyà entra en decadència a causa de la crisi del sistema colonial primer, i de l'econòmica, a partir dels anys setanta, després. Es tracta d'un període de transició del règim de colònia cap a poble, i que van precedits d'un deteriorament dels serveis; un diàleg difícil entre veïns i empresa, així com la venda d'habitatges. Despés d'uns anys de cert ensopiment, Borgonyà té avui prop de 400 veïns.