dimarts, 9 de juny del 2020

EL CUBAR DE BUSSANYA








El Cubar de Bussanya  31T  421715  4629876  557 mts.

Es troba situat a la riba esquerra del torrent Fondo de Vilaclara, dalt d'un turó.
Construcció de planta quadrada, de sis o set metres de costat, feta amb pedres petites ben treballades, relligades amb fang o morter de calç. Es conserva tot el perímetre, i en el lloc màxim un metre d'altura.
Semblaria correspondre a una torre de defensa, tot i no trobar-se en el lloc més preeminent de la vall.
El pendent cap al torrent està ocupat per antigues feixes, però no es descarta que hi hagués hagut algun altre edifici.

En un capbreu de les rendes reials de Moià, de l'any 1500, Pere Joan de Bussanya declara el mas Bussanya i el mas Cubar a ell unit. Aquest darrer mas limitava pel nord amb el Solar de Vilaclara.
Apareix documentat l'any 1363 en el treball de Carles Riera. En el mateix document també parla d'un honor del Solar de Vilaclara, que limita a migdia amb el torrent que passa i discorre sobre les cases de l'Arnau Cuba (dit torrent Llavanera), a ponent hi ha dos molins (segurament els del Solà de Sant Esteve). Hauria estat establert l'any 1291.

ARNERA O FRESQUERA




Arnera o Fresquera  31T  420265  4629551  479 mts.

Conjunt de dues fornícules fetes amb grans lloses de pedra encastades a la paret d'un marge.
Fan 1 m x 0,70 m i tenen una fondària de 90 cm.
Es troba a l'oest del Casalot Vell d'en Soca, al marge de la pista forestal i a la banda sud de la pista que porta a l'Antonell.

La morfologia suggereix que es tracta d'una arnera, però per la seva orientació nord, possiblement fos una fresquera.

CASALOT VELL D'EN SOCA










Casalot Vell d'en Soca  31T  420329  4629552  485 mts.

Es tracta d'una construcció quadrada de 7 mts de costat, de la qual es conserven dues parets i mitja senceres (la nord i l'est). Presenta una porta d'arc rebaixat al nord-oest que fa 1,60 mts d'amplada i no es pot precisar l'altura perquè ha estat tapat posteriorment. Per dins la llinda es de fusta.
L'edifici presentava tres pisos fets de pedra treballada i distribuïda en filades de gruixos diferents. En el segon pis hi ha tres finestres grans (dues de completes), de llinda plana i cinc petites espilleres. Estan relligades amb morter de calç i amb fang.
Presenta un mur intern de divisió de 60 cm de gruix. El mur exterior fa 70 cm de gruix.
El pis inferior té dues petites espitlleres a la banda de llevant.

Podria tractar-se del mas Babota, que encara apareix en un capbreu de 1500, quan encara es diu "que hi és lo casal". De tota manera, no s'ha pogut comprovar.

EL PUTXOT






























El Putxot  31T  401955  4632166  495 mts.

El barri d'El Putxot pertany a Castellnou de Bages, és un conjunt arquitectònic format per deu cases alineades i orientades a xaloc, que va formar-se al llarg del segle XVIII.
Totes les cases presentaven unes característiques similars, que es podrien desgranar de la següent manera: una coberta a dues aigües amb el carener paral·lel al frontís, les parets són de pedra sense carejar i argamassa, amb carreus irregulars als eixos entre façanes. Al frontís, el portal sol ser de llinda plana de pedra amb carreus als brancals o bé amb l'emmarcarament de rajols ceràmics. El pis consta de dues finestres de llinda de pedra sola. A la zona de les golfes trobem finestres com les descrites anteriorment, fins i tot, finestres de dimensions considerables d'arc de mig punt que podrien haver format una petita galeria superior. La façana de mestral presenta planta baixa, pis i golfes, però l'actual desnivell del terreny cobreix la zona inferior de la majoria de les cases. Alguna d'aquestes cases conserva una entrada i un balcó a aquesta façana. Al pis es poden observar finestres de dimensions més petites, però totes decorades amb llindes i carreuons o amb rajols ceràmics. Aquesta zona de mestral contenia habitualment les tines per a la conservació del vi.

Aquestes cases estavent habitades per famílies que es feien càrrec de les terres dels voltants.
Els noms de les cases eren els següents:

Cal Guenyo, Cal Pau Florit, Cal Pere Ros, Cal General, Cal Tinoi Petit, Ca la Coloma, Cal Menja Bacallà, Cal Nofre d'El Putxot i Cal Caricas. 

La riquesa de la zona i de les cases en aquells temps, es basava en la vinya. Aquesta s'estenia pels vessants de les muntanyes i turons, per camps amb feixes. Amb l'arribada de la Fil·loxera a finals del segle XIX començà la gran decadència de la vinya i els terrenys. Pels vols de l'any 1930, El Putxot ja no es trobava habitat. Només un tal Josep Saladriguez, més conegut com el Guenyo, hi va viure fins l'any 1950, en una barraca gran al costat d'El Putxot, anomenada la Barraca del Guenyo.

EL GENER DE LA PLANA O VILLA CARMEN








El Gener de la Plana o Villa Mercedes  504 mts.  31T  440134  4640006

Pertany al municipi de Sta. Eugènia de Berga (Osona). Es tracta d'una antiga masia orientada a ponent, coberta a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana. El conjunt està en part reformat.
A la part de llevant, i adossat al mas s'hi construí una torre o petit castell, que forma tres cossos ben determinats i s'hi accedeix mitjançant unes escalinates laterals. Aquesta part de l'edifici s'anomena "Villa Carmen". Cal destacar-hi notables elements de ferro forjat, així com uns lleons alats de pedra picada situats als pilars d'entrada. L'edifici està envoltat per un ampli jardí i un llac artificial.

Consta des del segle XII amb el nom de Gener de Palou, per haver-se format dins l'antiga vil·la rural de Palou.
El Gener de la Plana formava part d'unes grans propietats de Santa Eugènia de Berga i era propietat del Bisbat de Vic.

Des del segle XVI estigué en poder d'una família de juristes i terratinents cognomenada Morillo, que abans del 1580 hi varen aixecar una capella forana o exempta dedicada a Nicolau de Tolentino. Era una capella de molta devoció en el veral i la parròquia de Santa Eugènia la visitava corporativament el dimarts de pasqua de resurrecció, quan la processó tornava de visitar els màrtirts de Vic.

A principis del segle XVII per cessió dels Morillo, condicionada a una redempció de censos, la propietat del mas i les seves terres va passar a les monges carmelitanes calçades del convent de les Davallades de Vic.
Les carmelites van ser propietàries d'aquesta finca fins la desamortització.

L'any 1837 va ser confiscada pel govern i posada a subhasta; aleshores va comprar tota la finca el Sr. Carbó, junt amb el mas Roure. Aquest va fer construir l'actual torre amb la inscripció de "Villa Carmen" i el jardí amb un gran llac artificial.

La història de Villa Carmen està envoltada de multitud d'anècdotes. Una de les més conegudes per la gent de Santa Eugènia de Berga, però no forçosament de la comarca, és que durant anys va ser la segona residència de Mercedes Carbó, que a finals dels anys seixanta es va fer famosa a tot Espanya amb el sobrenom de "la mamá del millón". El sobrenom li ve donat per haver estat una de les guanyadores d'un milió de pessetes al concurs "Un millón para el mejor" que presentava Jose Luís Pecker a TVE. Carbó va guanyar-se la simpatia de l'audiència, sobretot, quan va confessar que tenia una filla amb síndrome de Down i que participava en el programa per conscienciar el país de la problemàtica dels discapacitats psíquics. Carbó va estiuejar diversos anys a Villa Carmen.