dilluns, 5 d’octubre de 2020

LA MONJOIA (Moià)












 

LA MONJOIA  31T  428099  4634065  998 mts.

Masia de planta rectangular en estat de ruïna. Havia estat constituïda per dues plantes i golfes. La teulada era de a dues vessants amb els pendents est-oest. L'accés era a través d'una porta emmarcada amb pedra tallada. La llinda té gravades dues emes entrellaçades, símbol de la Monjoia, i l'any 1791. Les finestres estan emmarcades amb pedra tallada. Es desconeix l'època de construcció, però per la data de la llinda es pot deduir que va ser al segle XVIII. 

No confondre amb la masia de Garfís, ja que totes dues estan a prop una de l'altra. En la gran majoria de mapes confonen ambdues masies.


dilluns, 14 de setembre de 2020

LA CREU VERMELLA (Moià)


 

LA CREU VERMELLA  31T  428524  4632432  937 mts.

Creu metàl·lica de color vermell, clavada damunt d'un bloc de roca.

Aquest bloc està situat al damunt d'uns altres, fet que li dona l'aparença d'un petit dolmen o una cista, aspecte que no s'ha pogut comprovar per no haver estat excavat.

Es pensa que la creu es va aixecar com a record d'un assassinat, tot i que aquesta informació correspon a la cultura popular i oral. En alguns llocs apareix com una cista. Caldria excavar-la per veure si pot aportar alguna informació.

FONT I ROUREDA DEL PRAT (Moià)









 

FONT I ROUREDA DEL PRAT  31T  426435  4627857  673 mts.

Zona de bosc de Ribera, amb una font (actualment l'aigua no és potable) i alguns roures de cert interès. A la banda de sota, hi ha un camp tancat amb una cleda de pedra i al seu extrem nord, un petit edifici construït l'any 1919.


diumenge, 21 de juny de 2020

SANT JOAN VELL d'OLÓ











Sant Joan Vell d'Oló  31T  416741  4633774  403 mts.

És una església parroquial romànica del segle XI, del terme municipal de Santa Maria d'Oló, al Moianès. Està situada a prop de l'extrem de ponent del terme municipal, al sud-oest de Santa Maria d'Oló, i a ponent de Sant Joan d'Oló. És a prop i al nord de la masia d'Armenteres, al cim d'un turó.

Edifici romànic possiblement construït en la segona mitad del segle XI. Es tracta d'una església d'una sola nau, amb absis semicircular a Sol ixent. Aquést en el seu exterior, està ornamentat amb un fris d'arcuacions cegues, distribuïdes en grups de cinc entre bandes llombardes. Al centre de l'absis, hi ha una finestra de doble esqueixada en molt mal estat, coronada amb un arc de mig punt.
La porta es troba al capdavall del mur de migdia. El sostre està esfondrat, però es creu que estaria cobert amb volta de canó, mentre que l'absis ho seria amb volta de quart d'esfera.
L'aparell és obrat amb carreus petits, disposats en filades, barreja d'arenisca i gres. Algunes de les dovelles són de pedra tosca. L'estat de l'edifici és de franca ruïna i la vegetació tendeix a envair l'església.

Documentada des d'antic ja amb la categoria parroquial, l'ha mantinguda fins a l'actualitat, tot i que ara està agrupada a Santa Maria d'Oló i aquesta categoria l'exerceix l'església més moderna que hi ha a prop, a llevant. Tot i que és en ruïnes, l'absis conserva arcades llombardes i lesenes, característiques d'aquella mena de construccions.

El nom d'Oló apareix el 889 i el terme és documentat des del 927; l'església de Sant Joan es troba esmentada el 1081 i de la seva funció parroquial se'n té constància des del 1136. Aquesta funció parroquial l'ha conservada fins avui, encara que el títol ha estat traslladat a l'edifici nou que es construí entre el 1629-1639.

Es creu que l'església degué passar a la Canònica de l'Estany el 1364, quan féu la compra del castell d'Oló. Aquesta dependència degué durar fins al 1592, data d'extinció de la canónica, passant a formar part de les Cinc Dignitats Reials; en tenim constància, concretament, el 1686 quan el bisbe de Vic Pasqual, al visitar la parròquia fa constar que pertany a les Dignitats Reials.

dissabte, 13 de juny de 2020

MOLÍ DE LES VINYES






Molí de les Vinyes  31T  423735  4626419  579 mts.

Es troba situat a la riera de Castellnou al nord-oest de la casa de les Vinyes.

Restes d'un edifici del qual només s'identifica el pou del molí (rodó, de 1,40 m de diàmetre) i el carcaba, que fa 1,90 m d'amplada. També sembla identificar-se part de l'antiga bassa i del rec que hi duia l'aigua. Possiblement pertanyi al segle XVIII.

Ramon Tarter esmenta una acta notarial de l'any 1787 que feia referència a un conflicte per la situació d'un molí, que no quedava clar si pertanyia a la parròquia de Moià o a la de Marfà (Tarter i Fonts, 2012 p. 24). Pel que es diu, en aquell moment no se sabia amb certesa on havia estat instal·lat aquell molí, que era dins del terme de la Sala Mosterola, raó per la qual es va demanar a un paleta de Moià i a una altre persona que reconeguessin uns forats que hi havia a la roca per determinar si podien correspondre a l'estacada de l'antiga resclosa, i si unes restes en podien ser la bassa.

CREU GRAVADA



Creu Gravada  31T  422270  4631689  768 mts.

Es troba a la pista forestal que va del Pla de Maria a la masia del Rourell al terme municipal de Moià, a la banda de dalt de la pista.

Gravat insculpit en una pedra que representa una creu de dos braços pràcticament igual de llargs (60 cm d'altura i 55 cm d'amplada), feta amb un doble traç i amb les puntes arrodonides (creu flordelisada). A les puntes hi ha una mena de borles arrodonides que recorden en alguna manera les creus romàniques, tot i que segurament són molt posteriors.
En el mateix bloc, a la part inferior, hi ha una creu llatina d'uns 20 cm d'altura, aquest cop gravada puntejant la roca amb un objecte punxegut.



ERA DEL CALAIX











Era del Calaix  31T  424033  4629377  718 mts.

Es troba situada a l'oest de la vila de Moià, tocant al camí ral.

Es tracta d'una era feta amb rajols quadrats i bordejada per un perímetre de pedres de gres posades en vertival. Fa 19 x 21 metres.
A la banda de llevant, i per sota de l'era, apareix un petit edifici, amb porta i llinda plana a la banda sud, i dues plantes. A la part de sota hi havia les quadres, i la part de dalt servia com a lloc per resguardar les persones que estaven batent a l'era. Més endavant s'hi va annexar un altre cos que feia funcions de cuina, en aquest cas només amb un únic pis.

Per via oral hem recollit la informació que tot i ser de propietat privada, les persones pagaven uns diners podien fer-la servir per batre grans o llegums.
Una altra era d'aquestes característiques es trobava a la casa anomenada Era del Sastre, just a l'entrada del carrer que porta al polígon del Sot d'Aluies. En tots els casos, aquestes eres se situaven en espais on acostumés a bufar el vent, per facilitar el garbellat dels cereals o llegums.
Una de les rajoles de la zona central mostra l'empremta d'una mà dreta d'un infant. A Moià hi havia altres eres, com la del Tabola, avui desaparegudes.

divendres, 12 de juny de 2020

LA TORRE








La Torre  31T  402804  4633797  579 mts.

Aquesta masia es troba pel camí de Castellnou de Bages a Balsareny, davant de la Torre dels Moros.

Masia en ruïnes, que havia estat de planta baixa, pis i golfes, i tenia coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que tenia l'estructura clàssica del tipus I 1 definida per Danés i Torras. Es troba construïda aprofitan el desnivell natural del terreny, pel que sembla que per la façana de tramuntana, la masia tan sols presentava dos nivells. Actualment, la coberta s'ha esfondrat, i tant sols manté la façana sencera a la façana de Sol ixent. La resta de la casa, conserva els murs fins a l'alçada de la planta baixa, i en alguns casos una part del primer pis.
Tota l'estructura interior es troba esfondrada, tot i que es pot entreveure la distribució de la planta baixa, amb voltes de punt rodó de pedra. La façana principal, orientada a migdia, es troba pràcticament enderrocada per complert, excepte els dos extrems. La part més pròxima a Sol ixent de la façana principal presenta un finestral de pedra carejada i llinda plana, i una part d'una finestra de les mateixes característiques. La façana de Sol ixent, amb esquerdes importants, presenta indicis d'haver tingut un volum adossat, probablement relacionat amb l'economia de la masia, ja que en aquest punt trobem diverses tines encaironades i el que sembla ser un forn.
La façana de tramuntana, actualment amb un sol nivell d'alçada, presenta un accés auxiliar que consisteix en una porta arrebossada amb llinda de pedra. El mur de la façana de ponent es troba pràcticament enderrocat per complert, i probablement correspon a una ampliació del volum principal.
Al voltant de les façanes de migdia, de ponent i de Sol ixent, hi ha un conjunt de cossos annexos a la masia en estat ruinós, que probablement corresponien a les corts i coberts, i que tanquen la casa per davant. Alhora, davant de la façana de Sol ixent, hi ha una tina i un interessant forn amb volta de pedra i d'entrada de pedra disposada a plec de llibre.

Es desconeixen els seus orígens. Tenin en compte els annexos que envolten la casa, sembla que el cultiu de la vinya n'era l'econimia principal, pel que durant l'època de prosperitat econòmica de la vinya, el mas es degué ampliar, i s'hi van afegir dependències vinculades al seu conreu.

EL GRANER











El Graner  31T  401943  4632979  498 mts.

Està situada entre el torrent del Graner i la riera de Bellver en el camí que va del Putxot a la Torre dels Moros dins el terme de Castellnou de Bages.

Masia que segons la clasificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta la coberta a dues aigües de vessants asimètrics, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia.
L'edifici conserva part de l'arrebossat i està fet de pedra lleugerament carejada i argamassa, trobem carreus als eixos entre façanes.
El cos original conta de tres crugies i de planta baixa, pis i golfes. A més, presenta uns edificis, probablement corrals, a la part exterior del baluard i un cos, actualment en ruïnes, annexat a l'original cap a tramuntana.
La façana principal disposa, a la planta baixa, d'un magnífic portal d'arc de mig punt adovellat, amb la inscripció 1751, i d'un petit cos, potser una cisterna.
Al pis trobem, sobre el portal, un balcó amb llinda de pedra i carreus als brancals i ampit. Segons una fotografia antiga de Vila Rovira, la planta gaudia de dues finestres asimètriques més a la dreta del balcó i de tres finestres a les golfes, també desaparegudes. La façana de llevant conserva dues finestres notables, amb llinda de pedra, carreus als brancals i ampit motllurat.
Entre les runes de la part de tramuntana queden les restes d'una fresquera. Però potser l'element més remarcable que conserva part dels murs és el baluard que, a la seva part de llevant, presenta unes espitlleres per a la vigilància i defensa del mas.

Segons el fogatge del 13 d'octubre de 1553 apareix un tal Miquel Graner, possible habitant del mas. La casa fou venuda a l'Antoni Trullàs.