Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castells. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castells. Mostrar tots els missatges

dijous, 31 de desembre de 2020

CASTELL DE LA MATA o MAS DE LA MATA (Moià)











 

Castell de la Mata o Mas de la Mata  933 mts.  31T 429020  4631700

Es troba en un petit turó en un revolt de 180º a ponent del torrent de la Torre o de Boladeres.

Conjunt de ruïnes situades dalt d'un petit turo enmig del bosc. S'hi reconeix el mur perimetral, de 12-13 m de costat, i algunes divisions internes. En alguns dels murs s'evidencia un parament de tipus medieval, potser romànic, amb pedres ben treballades.

Tota la part que no dona directament a la vall està envoltada d'una depressió, que segurament correspon al fossar del castell o casa forta. Es manté el nom tradicional de castell, tot i que podria tractar-se d'una casa forta.

En un capbreu de l'any 1500, que es conserva a l'arxiu municipal de Moià, es recull que Jaume de Riudavellanes de Ferrerons, i Gaspar de Casanova de Sant Cugat de Gavadons, tenen els masos de Cladelles Dessà i Dellà, de la Mata i del Camp.

El mas de la Mata el tenen per Joan de Montbui i de Tagamanent, domiciliat a Granollers. Semblaria que en aquell moment ja estigués deshabitat.



dijous, 11 de juny de 2020

CASTELL NOU DE BEUDA DEL PLA









Castel Nou de Beuda del Pla  31T  475624  4676222  337 mts.

La família Queixàs apareix com a propietària del castell roquer anomenat Castellot. L'any 1308, el cavaller Jaume Berenguer de Queixàs tenia propietats a Beuda. Berenguer Andreu de Queixàs, senyor del castell de Beuda, es casà amb Elisabet senyora del castell de l'Hostal. L'any 1360 apareix com a propietari del Castellot el senyor de Quiexàs, per llegat familiar.

Al segle XV la família Queixàs es construí un castell gòtic al pla, prop de l'església, sembla que ampliant una construcció més antiga amb incorporacions gòtiques. En la façana d'aquesta fortalesa tardana hi ha l'escut de la família i és anomenada, precisament, mas Queixàs. És possible que a l'època medieval tardana, el castell roquer fos abandonat.

Es tracta d'una construcció del segle XV bastida sobre un edifici més antic. Està format per tres cossos de diferent alçada. El cos principal és de planta rectangular i teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes principals. La porta principal és d'arc de mig punt adovellat i la resta d'obertures tenen la llinda i els brancals realitzades anb carreus ben tallats mentre que la resta dels murs es realitzaren en pedra poc desbestada. Algúnes de les finestres tenen decoració gòtica amb un arc conopial calat esculpit a la llinda i figures animals a les impostes. A la part superior són visibles els antics merlets tapiats per unes golfes. A la façana posterior hi ha annex un altre cos d'alçada inferior i amb teulada perpendicular a la del cos principal. Aquí també són visibles sota la teulada els antics merlets tapiats.

El tercer cos és la torre de l'homenatge, que disposa de planta baixa, amb un mur atalussat, i tres pisos superiors. Una de les finestres del segon pis té dos arquets trilobats sense la columna central. Després de les restauracions es substituí el teulat a dues aigües per un de pla amb merlets. Es pot afirmar que aquesta és la part antiga del castell. Actualment, l'interior de l'edifici es troba de manera semblant a una masia de mitjans del segle XX.

dimecres, 10 de juny de 2020

CASTELL DE RINER











Castell de Riner  31T  380955  4644251  600 mts.

El castell de Riner es troba en un indret elevat formant part d'un conjunt que inclou una masia, l'església de Sant Martí de Riner, la rectoria i el cementiri.

És una torre rectangular, molt allargassada de 15 mts per 8 mts i d'uns 18 mts d'alçada.
A l'interior estaria dividida en dos nivells perquè la pedra de les parets és ben treballada a la part superior i hi ha uns 10 forats per a bigues. La nau és coberta amb una volta apuntada. A la façana de tramuntana hi ha una obertura que, interiorment, és una porta d'arc de mig punt adovellada i, exteriorment, correspon a una finestra; a la paret de migjorn hi ha una altre obertura semblant a aquesta. A la paret de ponent hi ha una porta que mena a una escala inclosa en el gruix del mur i que duu fins al cobert. L'aparell constructiu és de carreus ben tallats i escairats. Hi ha vestigis del fossat que s'havia obert a la roca viva per a separar la fortalesa dels contingents enemics. Entre els segles XIV i XV, es va construir a la part meridional, a uns 5 metres, un casal senyorial on es pot veure una nau dividida per tres arcades que feia 11 mts d'amplada per 14 mts de llarg.

L'any 1027, Rotrudis, casada amb Guifré de Riner, disposà en el seu testament gran quantitat de béns, els quals, en gran part, eren situats als termes dels castells d'Ardèvol i de Riner. Com la parella sembla que no tenia cap fill mascle, aquests dos castells van passar a mans del seu nebot, Dalmau Isarn. La família esmentada desemboca en la genealogia dels Cervera. En el segle XII es troba uns Riner com a família castlana.
Al segle següent, els Cervera és desprengueren de Riner, a favor de l'Església de Solsona, continuant el Riner com a Castlans d'aquest castell. Abans d'acabar la centúria el castell de Riner era senyorejat pels Cardona, hi ho fou fins l'extinció dels senyorius.

dimarts, 26 de juny de 2018

CASTELL DE CLARÀ I BASSA DE COROMINES




















CASTELL DE CLARÀ  817 mts.  31T  423609  4630232
Es troba situat al oest de la vila de Moià.

Hi ha un document (Arxiu capitular de Vic) de l'any 915 on s'al·ludeix el " Castro Clarano ". Vers el 1057 s'esmenta el " Castro de Cleran ". El 1136 figura entre els castells que el comte Ramon Berenguer IV va confiar al seu senescal, Guillem Ramon, així resta vinculat al patrimoni dels Montcada. Passant per mans dels Calders i els Rocafort. El 1246 el rei Jaume I el permutà i aleshores esdevingué senyor de Moià, el bisbe de Vic. El 1288 va ser venut pel rei Alfons al comte de Pallars, en realitat era un empenyorament. El 1381 cau en mans del vescomte de Roda, Francesc de Perellòs qui el va traspassar al moianès Pere de Planella. Al 1385 ho revertiren al rei. El Decret de Nova Planta de Felip V (1716) estableix l'enderroc. Resta dempeus només la capella. La vila de Moià va dependre d'aquest castell (els castlans nomenaven el batlle de Moià) fins que va adquirí una entitat pròpia i independent d'ell.

Edifici de caràcter militar. Actualment esta en runes tot i que es poden diferenciar restes d'uns murs de diverses dependències. Part de la torre de defensa circular (bona part dempeus especialment fins a l'alçada del primer pis) amb part de la vela de la cúpula, així com la part de la muralla exterior que circumda diverses estances i la cisterna d'aigua. Els carreus són bastant irregulars encara que constitueixen filades força regulars, no hi ha cap altre construcció com finestres i/o constància de segons pisos. Encara es conserva el morter de juntes possiblement del s. X-XI.
Un pla més avall té l'ermita dedicada a Sant Andreu erigida al pas del s. XI-XII.

BASSA COROMINES  785 mts.  31T  423443  4630591
Aquesta bassa pertany a la masia Coromines, i la podem veure al principi del camí que ens portarà cap al castell. 

dimarts, 26 d’agost de 2014

CASTELL DE RAJADELL
















El CASTELL DE RAJADELL 370 mts, 31T 392372  4620462 es troba situat en un turó i fou, juntament amb l'església, l'origen del poble de Rajadell.

Tot i que podem dir que correspon al gòtic (un dels murs i elements decoratius, podrien ser dels segles XII o XIV) i al XVII, és difícil, però, establir quines parts corresponen a cada moment perquè ha estat reconstruït en diverses ocasions.

Documentat des de 1063, amb el nom de CASTRI RIDAGEL, aquesta obra gòtica orgull de la família Rajadell, és un dels més grans i ben conservats de la comarca del Bages.
Els Rajadell, senyors del terme, participaren en guerres com la de Provença, Navarra, Almeria, Sardenya i Mallorca. Però fou durant la guerra de la Generalitat contra Joan II (l'any 1471) quan el castell i l'església tingueren molts desperfectes.

Durant el segle XIV i XV, el petit monestir de canongesses de Santa Llúcia de Rajadell estava sota el protectorat del senyor del castell.

Durant la guerra civil de Joan II, el castell i l'església parroquial van quedar força malmesos.

Els Rajadell el van vendre en pública subhasta durant la primera meitat del segle XVI a Francesc de Cruïlles. Posteriorment seria propietat dels Aimeric, els Pignatelli i finalment la marquesa de Sant Vicenç i d'Argençola, la qual a finals del segle XIX el vendria a diversos particulars.

Durant la guerra civil del 1936, el castell va ser requisat i utilitzat pel comitè revolucionari, i es van perdre pràcticament la totalitat dels objectes de valor que hi havia.

És format per tres cossos i s'hi conserven encara estances de les diferents etapes habitades, una petita cambra subterrània, la masmorra (que posteriorment es féu servir com a celler), a més de la sala d'armes, les alcoves, l'estable, la cuina, les habitacions, el menjador, les espitlleres de forma quadrada, la casa del masover, etc.
Actualment no és visitable.