Tornant de Mura i al caure el Sol, ja cap a Vacarisses, hi
estat tot el camí reflexionant, acompanyat d’una música relaxant en el cotxe,
que m’ha fet possible pensar amb la vostre decisió, a fi de deixar
definitivament el vostre idíl·lic poble de Mura, per anar-vos a Moià.
Jo com a germà, i amb 11 anys més que tu, vull comprendre
la teva decisió, sense deixar d’entendre el teu caràcter.
Vàreu arribar a Mura, un 7 de gener de 2006, creient que trobaríeu
el somni de la vostra vida.
Un poble petit, amb cases típiques de pedra, hi ha on trobar l’assossec per després de la vostra jubilació. Tot era una joia, i en definitiva el volgué col·laborar amb moltes coses d’aquest poble.
Un poble petit, amb cases típiques de pedra, hi ha on trobar l’assossec per després de la vostra jubilació. Tot era una joia, i en definitiva el volgué col·laborar amb moltes coses d’aquest poble.
No us va costar pas gaire conèixer els mandataris, veure
des del punt on podríeu introduir els vostres pensar. Inclús tu Joan, et vas presentar com a candidat a les eleccions
municipals.
Tot això era obertura del teu caràcter. Però el temps va
anar passant, fins que un bon dia vàreu conèixer els vostre veïns i vàreu
creure, que serien els vostres germans. Fins i tot amb una intimitat, de no
tindre un no per a ningú.
Us venien a
demanar fins i tot, alls per la picada, perquè se’ls havien acabat, o bé el pa
per sopar, perquè no havien tingut temps d’anar ha comprar-lo.
Vàreu fer de les dues cases, una sola família. Sortíeu junts a caminar, en fi, “el nova mas”. Però ve un dia, en que les coses es començant a torçar. Els veïns de l’altre costat, es van queixar, de que els molestava l’olor dels ambientadors que teníeu per mantenir l’aire sà dins casa vostra. Un altre qüestió, que els gossos també els amoïnava que bordessin, que la televisió anava molt forta, etc, etc.
Vàreu fer de les dues cases, una sola família. Sortíeu junts a caminar, en fi, “el nova mas”. Però ve un dia, en que les coses es començant a torçar. Els veïns de l’altre costat, es van queixar, de que els molestava l’olor dels ambientadors que teníeu per mantenir l’aire sà dins casa vostra. Un altre qüestió, que els gossos també els amoïnava que bordessin, que la televisió anava molt forta, etc, etc.
Primers problemes d’uns veïns que van començar la lluita
en contra, arribant fins i tot a l’odi i la venjança.
Els Mossos d’Esquadra, estaven tips de pujar des de
Manresa a Mura, per les denúncies rebudes per part d’aquestes persones. La cosa
cada dia anava a més, fins i tot van arribar a falsejar violència, mal
tractaments i agressions per part vostra, arribant al punt de tenir que fer
front a diferents judicis instats per aquests personatges.
Cada dia era un calvari més dur. En alguna ocasió vaig
ser jo, qui et deia: Joan, deixeu-vos d’estar amb aquest veïnat, ignoreu-los,
son ells els qui volen acabar amb vosaltres. Feu com aquell que mai els han
vist. No vulgueu ser com ells. Arribarà un dia que el veïnat de Mura pensarà
que vosaltres sou els culpables. ¡¡ No ho vulgueu ¡¡.
Heu tingut la gran decepció dels que vàreu creure amics
vostres de debò, i això per a vosaltres ha estat una bufetada de les més
grosses que mai haguéreu pensat.
Un dia us vaig sentir ha dir, que n’estàveu tips
d’aquesta gentussa, i que tant de bo, els perdéssiu de vista per a sempre.
Avui que hi vingut per ajudar-vos ha desmuntar les estanteries del vostre
garatge, i guardar totes les eines, que a tu tan t’agraden per trastejar amb
els cotxes i fer-te tu mateix les reparacions en que tant gaudeixes.
Tinc de dir-vos, que fins i tot jo, avui sento una gran alegria de veure, que deixeu aquest maleit carrer, per coses que mai tingueren d’haver passat.
Tinc de dir-vos, que fins i tot jo, avui sento una gran alegria de veure, que deixeu aquest maleit carrer, per coses que mai tingueren d’haver passat.
Joan i Pilar, us prego si em permeteu, que canvieu el
rumb del vostre pensar, i deixeu que tota aquesta gent, visquin a la seva
manera.
Estreneu poble i veïnatge, hi penseu que ja no
existeixen. Sigueu feliços en el vostre MOIÀ i esteu segurs que serà bo, per la
vostra salut i ànima.
El vostre germà que molt us estima...
Jesús Escoda i Prats.