dimarts, 24 de juny del 2014

MINA DE SAL DE CARDONA






















La Muntanya de Sal de Cardona creix cada any, ocupant una depressió del terreny amb forma d'el·lipsi allargassada amb una extensió de terreny de 1800 m de llargària per 600 d'amplada i una superfície de 100 ha, amb unes característiques naturals que l'han fet mereixedora de ser inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya.
Els afloraments de sal es localitzen dins aquesta depressió, i per això fou coneguda antigament com el Salí, i actualment ho és com a Vall Salina.
La seva constitució el fa extremadament fràgil i susceptible de ser modificat per qualsevol acció antròpica. A més, el conjunt de les formacions geològiques de la Vall Salina, amb processos erosius que actuen sobre els singulars afloraments salins, constitueixen una unitat morfològica de grans valors paisatgístics, als quals s'afegeix l'elevat interès sociocultural, que el lliga a l'evolució i idiosincràsia de la vila de Cardona.
Els dipòsits salins de Cardona pertanyen a l'anomenada conca potàssica catalana. La deposició de les sals tingué lloc a finals de l'Eocè com a conseqüència de l'aixecament del Pirineu i del pas restringit d'aigua del mar a la conca. Tot plegat va desenvolupar una gran llacuna interior alimentada ocasional o periòdicament per les aigües marines, l'evaporació de les quals va crear una densa massa d'aigua sobresaturada en sals, Es tracta d'un singular aflorament geològic que, per les seves característiques, és únic a Catalunya.

dijous, 19 de juny del 2014

RUTA ENERGÈTICA DE SANTA MAGDALENA (Talamanca)





ES POSA EN MARXA LA RUTA ENERGÈTICA DE SANTA MAGDALENA

El passat dissabte 17 de maig va tenir lloc la primera edició de la Ruta energètica de Santa Magdalena. Aquest itinerari per diferents llocs de Talamanca és una iniciativa de l’historiador Jordi Piñero, sorgida a partir d’una idea d’Ester Tarín, responsable decàmping la Tatgera, i que compta també amb la col·laboració de Montse Castarlenas, de l'Aloer. Es tracta d’un tipus de visita diferent, que pretén acostar-se als llocs històrics i al paisatge des d’una visió holística, cercant un contacte profund amb la natura i amb els indrets que són portadors de tradicions ancestrals. La visita combina uns continguts històrics rigorosos amb un enfocament més intuïtiu i sensitiu, que incorpora coneixements de la geobiologia (el saber derivat de l’antic art dels saurís), la geometria sagrada, el món dels arquetips o el simbolisme... L’objectiu és que els visitants puguin experimentar per ells mateixos l’energia d’un determinat indret. El punt central d’aquesta visita és l’església de Santa Magdalena de Talamanca, actualment en procés de restauració. Per això el fil conductor gira entorn de la figura de Maria Magdalena, incidint sobretot en el seu significat arquetípic com a representant d’una sacralitat femenina primigènia, derivada de l’antic culte a la Deessa Mare.
Aquesta primera edició de la ruta, que va comptar amb 23 assistents, tant del mateix poble com de fora, va començar a la plaça de la Creu, que és el punt més elevat del poble. Aquí es van comentar algunes nocions sobre les primitives religions còsmico-tel·lúriques, que en part han subsistit per exemple en el ritual de beneir el terme. També es van fer algunes interpretacions sobre el suggerent simbolisme de la creu vinguda de Portugal que ara es troba en aquest indret. Seguidament, al castell es va visitar la necròpolis de tombes antropomorfes, testimoni de l’origen del poble com a lloc sagrat de tradició pagana en un punt de connexió entre la Terra i el Cel. A través d’un recorregut per l’església parroquial de Santa Maria es van introduir les principals nocions sobre el funcionament energètic d’una església i es van experimentar alguns dels punts energètics del temple. La visita va acabar a la capella de Santa Magdalena, que es troba situada en un punt energètic d’una gran intensitat, al centre d’una vall en forma de cercle on hi conflueix el tel·lurisme de la zona. Aquí els assistents van tenir una bona estona per experimentar i sentir les emanacions de la terra, que es poden notar per exemple com una força que ens empeny i ens provoca un balanceig. Per acabar la visita es van comentar diverses imatges de Santa Magdalena, que van donar peu a parlar del mite, les llegendes i la iconografia d’aquesta santa, vinculada amb l’antiga deessa Isis i amb l’estrella Sírius, o bé de la creu processional gòtica que actualment es troba exposada al Museu Comarcal de Manresa.
Vist l’èxit d’aquesta primera sortida s’ha previst fer-ne una segona edició el diumenge 1 de juny. Per poder-la fer cal inscriure’s prèviament. Més endavant és previst que se’n facin noves convocatòries, que s’anunciaran oportunament. També hi ha la possibilitat de concertar visites per a grups. Aquesta Ruta forma part del cicle de visites a “llocs tel·lúrics i espais sagrats del Bages”, que inclou dos itineraris més: “la Seu de Manresa, lloc tel·lúric i sagrat”, i “Paisatges ignasians, els llocs que van inspirar sant Ignasi a Manresa”

Per més informació, visiteu https://sites.google.com/site/jordipinerosubirana/

HOSTAL DE LA CREU (Montserrat)

L'HOSTAL DE LA CREU  31T  405009  4607100
 










L’HOSTAL DE LA CREU
Molts transeünts i peregrins es pregunten per les restes que romanen al costat de l’antic 
camí de Montserrat. Es tracta de les ruïnes de l’antic hostal de la Creu. Antigament, la 
presència d’hostals, tavernes i altres establiments de repòs era una qüestió regulada per lleis general de l’estat. Hem de tenir en compte les circumstàncies socials de l’Antic Règim.
Els viatges, per curts que fossin, no eren fàcils. Així doncs, era important 
garantir una certa presència d’establiments públics per a que atenguessin a tots els 
viatgers, fossin de la classe que fossin. Alguns d’aquests establiments eren coneguts 
com a hospitals, els quals podien tenir cura de malalts o transeünts. Hom atribueix 
aquest ofici a una de les cases antigues de Monistrol que rep aquest topònim. Les 
dimensions dels hostals i demés establiments no eren fixes i depenien totalment de cada 
una de les circumstàncies. Aquest fet es posa de manifest quan hom compara les 
dimensions entre l’hostal de la Creu o l’antic hostal de Sant Jaume de Vallhonesta. 
Sembla que era la confraria de Santa Marta a la qual pertanyien tots els membres que 
exercien aquest ofici. 

MASIES DEL TORRENT DEL TORTUGUER

MAS BLANC  31T 402871  4608958




CAN SIMÓ  31T  402691  4608872























CAL JOSEP SILVESTRE  31T  403042  4608961
 












CAL PI  31T  403301  4609018



CAMÍ DEL TORRENT DEL TORTUGUER


FONT DE L'AVENC DE LA DONA MORTA  31T  401982  4608067